Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  desinència, n f
  • ca  afix flexiu, n f sin. compl.
  • ca  monema gramatical, n f sin. compl.
  • ca  morfema flexiu, n f sin. compl.
  • es  desinencia
  • fr  désinence
  • en  desinence
  • en  ending

Definition
Afix flexiu que se sol col·locar-se al final del tema de verbs, noms, pronoms, adjectius i articles.

Note

  • Indica les categories gramaticals de persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte, en el verb, i de gènere, nombre i cas, en la resta de categories lèxiques. Per exemple, l'afix ‑s de mots com ara ells, cases, forts és una desinència de nombre.
  • ca  afix flexiu, n m
  • es  afijo flexivo
  • fr  affixe flexionnel
  • en  inflectional affix

Definition
Afix amb què s'expressa alguna propietat gramatical.

Note

  • Per exemple, l'afix ‑s que presenten les formes de plural plats o alts.
  • ca  afixació, n f
  • es  afixación
  • fr  affixation
  • en  affixation

Definition
Procés de derivació de mots mitjançant la concatenació d'afixos a un radical o a un mot.

Note

  • Segons la posició que ocupa l'afix en relació amb el radical o al mot, es diferencia la prefixació, la sufixació i la infixació. [V. afix]
afixació verbal afixació verbal

  • ca  afixació verbal, n f
  • es  afixación verbal
  • fr  affixation verbale
  • en  verbal affixation

Definition
En gramàtica generativa, transformació obligatòria que uneix els afixos verbals, o morfemes flexius, al verb adjacent.

Note

  • L'afixació verbal, per exemple, converteix la cadena ‑m + va- + anà en la cadena anà + va- + m, forma que, sotmesa a les regles fonològiques, donarà anàvem.
  • ca  consonant sorda, n f
  • ca  àfon, n m sin. compl.
  • es  consonante sorda
  • fr  consonne sourde
  • en  unvoiced consonant
  • en  voiceless

Definition
Consonant que es realitza sense vibració de les cordes vocals.

Note

  • Acústicament, les consonants sordes són tenses, ja que l'energia articulatòria se concentra en les cavitats supraglotals. Són sordes les consonants /p, f, t, s, ʃ, ʧ, ʦ, k/. S'oposa a consonant sonora.
  • ca  afonemàtic -a, adj
  • es  afonemático ‑ca
  • fr  aphonèmatique
  • en  non-phonemic

Definition
Dit del tret fonètic que no té valor fonològic, però que, acumulat sobre la realització d'un fonema, aporta un senyal de límit o de no límit de mot.

Note

  • Per exemple, la presència d'esperit aspre en grec indica inequívocament el començament de mot.
  • ca  africació, n f
  • es  africación
  • fr  affrication
  • en  affrication

Definition
Fenomen articulatori segons el qual un so oclusiu afig un moment de distensió (o allarga la fase explosiva) o un so fricatiu afig un moment oclusiu (o afig una fase implosiva oclusiva) i esdevenen africats.
  • ca  agent, n m
  • ca  actor, n m sin. compl.
  • es  actor
  • es  agente
  • fr  acteur
  • fr  agent
  • en  actor
  • en  agent

Definition
Paper semàntic que designa l'entitat animada que instiga l'acció verbal.

Note

  • L'agent es caracteritza perquè controla i realitza voluntàriament l'acció verbal. En l'oració La xiqueta trencà el vidre l'agent s'identifica amb el subjecte la xiqueta. S'han proposat diverses proves per a determinar el caràcter agentiu o no dels subjectes. De manera general, una oració amb subjecte agent admet la substitució del predicat per la proforma fer-ho (La xiqueta trencà el vidre però no volia fer-ho), la conversió en imperativa (Trenca-ho!) i la modificació d'adverbis com ara intencionadament (La xiqueta trencà intencionadament el vidre).
  • ca  complement agent, n m
  • ca  ablatiu agent, n m sin. compl.
  • ca  agentiu, n m sin. compl.
  • es  ablativo agente
  • es  agentivo
  • es  complemento agente
  • fr  ablatif agent
  • fr  agentif
  • fr  complément d'agent
  • en  ablative of agent
  • en  agentive complement

Definition
En gramàtica tradicional, complement del verb en les oracions passives, que té un valor equivalent al subjecte de l'oració activa corresponent i va precedit de la preposició per.

Note

  • Per exemple, pels estudiants en La conferència fou organitzada pels estudiants.
  • ca  aglomerat, n m
  • es  aglomerado
  • fr  agglomérat
  • en  cluster

Definition
Conjunt no ordenat de trets distintius d'una unitat significativa.

Note

  • Els trets distintius [humà], [femella] i [descendent] del mot filla, per exemple, constitueixen un aglomerat semàntic, per tal com es tracta de trets que no estableixen cap relació implicativa entre ells. S'oposa a configuració.