al·lòfon accessori
al·lòfon accessori
- ca al·lòfon accessori, n m
- es alófono accesorio
- fr allophone secondaire
- en secondary allophone
Definition
Al·lòfon secundari, poc diferenciat respecte a altres al·lòfons, que pot arribar fins i tot a neutralitzar-se amb un altre fonema del sistema.
Note
- És el cas, per exemple, de l'al·lòfon oclusiu sord [k] del fonema /g/, que està neutralitzat i, per tant, coincideix amb l'al·lòfon fonamental del fonema /k/.
al·lòfon combinatori
al·lòfon combinatori
- ca al·lòfon combinatori, n m
- es alófono combinatorio
- fr allophone combinatoire
- en combinatory allophone
- en conditioned allophone
Definition
Al·lòfon l'ús del qual obeeix a restriccions contextuals.
Note
- Els al·lòfons combinatoris estan relacionats entre si però no poden aparéixer en la mateixa posició, per tal com la seua manifestació està determinada per l'entorn fonètic en què es troba. En posició implosiva final absoluta, per exemple, sols es poden trobar els al·lòfons sords dels fonemes oclusius sonors. Així, [sóɾt] de sord o [vɛ́ɾp] de verb.
al·lòfon fonamental
al·lòfon fonamental
- ca al·lòfon fonamental, n m
- es alófono fundamental
- fr allophone primaire
- en basic allophone
Definition
Al·lòfon que presenta una gran distinció fonètica respecte als altres al·lòfons del mateix o d'un altre fonema.
Note
- És el cas, per exemple, de la variant oclusiva velar sonora [g] del fonema /g/.
al·lòfon lliure
al·lòfon lliure
- ca al·lòfon lliure, n m
- es alófono libre
- fr allophone libre
- en free variant
Definition
Al·lòfon que pot alternar amb un altre sense que hi haja un condicionament contextual ni existisca capacitat distintiva entre ells.
Note
- Per exemple, la vibrant [r] i la bategant [ɾ] alternen en posició implosiva final.
al·lògraf
al·lògraf
- ca al·lògraf, n m
- es alógrafo
- fr allographe
- en allograph
Definition
Cada signe gràfic inclòs en una distribució complementària dependent de la posició que ocupe en la paraula, com les dues formes de la lletra sigma en grec antic: <ς> sempre en final de paraula i <σ> en les altres posicions.
al·lògraf
al·lògraf
- ca al·lògraf, n m
- ca graf, n m sin. compl.
- es alógrafo
- es grafo
- fr allographe
- fr graphe
- en allograph
- en graph
Definition
Cadascuna de les representacions concretes del grafema, entés com a element abstracte que depén del tipus d'escriptura (majúscula, minúscula, cursiva, etc.), de la persona que escriu, de l'entorn gràfic, etc.
al·lomorf
al·lomorf
- ca al·lomorf, n m
- es alomorfo
- fr allomorphe
- en allomorph
Definition
Cadascuna de les variants o realitzacions d'un morfema en funció del context en què apareix.
Note
- Per exemple, /ɾé/ en cantaré i /ɾá/ en cantarà són al·lomorfs del morfema de futur.
al·lomorfia
al·lomorfia
- ca al·lomorfia, n f
- es alomorfía
- fr allomorphie
- en allomorphy
Definition
Fenomen d'alternança entre al·lomorfs d'un mateix morfema.
Note
- Per exemple, el futur presenta al·lomorfia, ja que s'expressa per mitjà de l'al·lomorf /ɾé/ en una forma com cantaré i de l'al·lomorf /ɾá/ en una forma com cantarà.
al·losema
al·losema
- ca al·losema, n m
- es alosema
- fr allosème
- en alloseme
Definition
Cadascuna de les diverses realitzacions d'un sema, dependents del context semàntic en què es trobe.
Note
- En cua d'un vestit i cua d'un gos el sema seria [extremitat posterior], però aquest sema només es realitza sota la forma dels al·losemes [extremitat posterior d'una entitat inanimada], en el primer cas, i [extremitat posterior d'un ésser animat], en el segon.
al·lòtrop
al·lòtrop
- ca al·lòtrop, n m
- es alosema
- fr allosème
- en alloseme
Definition
Mot que en una llengua té el mateix ètim que un altre o uns altres de diferents.
Note
- Per exemple, teula i tella, que deriven de l'ètim llatí TĒGŬLA.
