afàsia transcortical
afàsia transcortical
- ca afàsia transcortical, n f
- es afasia transcortical
- fr aphasie transcorticale
- en transcortical aphasia
Definition
Afàsia caracteritzada per la pèrdua de la parla espontània però amb capacitat de repetir el que ha dit un altre i de llegir en veu alta.
afebliment
afebliment
- ca lenició, n f
- ca afebliment, n m sin. compl.
- es debilitamiento
- es lenición
- fr affaiblissement
- fr lénition
- en lenition
- en weakening
Definition
Procés de canvi consonàntic pel qual una consonant esdevé menys tensa, o siga, menys obstruent i amb un major grau de sonicitat.
Note
- La lenició pot donar lloc a fenòmens com ara la desgeminació, la sonorització, la fricativització o l'espirantització. Històricament, el procés de lenició explica, per exemple, l'evolució de les consonants oclusives del llatí al català en posició intervocàlica o entre vocal i líquida; concretament, canvis com la desgeminació de PP a p en CŬPPAM > copa, la sononoritació de P a b en RĪPAM > riba o en CAPRAM > cabra i de B a v en CABALLUM > cavall. Sincrònicament, la lenició permet donar compte, per exemple, del fet que la consonant /d/ es pronuncie com a aproximant ([ð]) i no com a oclusiva ([d]) quan es troba en obertura de síl·laba precedida d'una vocal, una semivocal, una fricativa o una ròtica, com en cada, buida, tres dits o ardor.
afectat
afectat
- ca afectat, n m
- es afectado
- fr patient
- en undergoer
Definition
En la gramàtica del paper i la referència, macropaper que s'identifica amb el participant menys actiu d'una construcció transitiva i que agrupa els papers semàntics que poden associar-se al complement directe d'una oració transitiva (pacient, tema, locatiu).
afèmia
afèmia
- ca afàsia de Broca, n f
- ca afàsia motora, n f sin. compl.
- ca afèmia, n f sin. compl.
- es afasia de Broca
- es afasia motora
- es afemia
- fr aphasie de Broca
- fr aphasie motrice
- fr aphémie
- en aphemia
- en Broca's aphasia
- en motor aphasia
Definition
Afàsia delimitada pel metge francés Paul Broca, que es caracteritza per la incapacitat de pronunciar de manera fluida mots o oracions senceres, per l'estil telegràfic o l'agramatisme.
Note
- La recepció dels signes verbals i la comprensió no es troben pertorbades; la lectura és normal però l'escriptura resulta afectada per fenòmens d'agrafia, tot i que les pertorbacions en l'escriptura són menors que les de l'expressió oral.
afèresi
afèresi
- ca afèresi, n f
- ca deglutinació, n f sin. compl.
- es aféresis
- es deglutinación
- fr aphérèse
- fr déglutination
- en aphaeresis
- en deglutination
Definition
Fenomen de pèrdua o caiguda d'un o més elements en posició inicial de mot.
Note
- Sol estar determinat per la presència habitual d'un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió que tenen els parlants de l'existència d'aquest. És el cas de rellotge, procedent del llatí HŌROLOGĬU, en què la ho- inicial caigué en ser interpretada com a part de l'article antic lo. Alguns autors utilitzen el terme deglutinació per a referir-se a aquesta afèresi motivada per l'article.
afinitat
afinitat
- ca afinitat, n f
- ca parentiu tipològic, n m sin. compl.
- es afinidad
- es parentesco tipológico
- fr affinité
- fr parenté typologique
- en affinity
- en typological relationship
Definition
Presència d'alguna semblança tipològica (sintàctica, morfològica, fonològica o lèxica) entre llengües que no posseeixen cap parentiu genètic.
Note
- Contrasta amb parentiu genètic.
afirmació
afirmació
- ca afirmació, n f
- es afirmación
- fr affirmation
- en affirmative modality
Definition
Modalitat de les oracions mancades de marcadors negatius.
Note
- Aquesta modalitat pot aparéixer en oracions declaratives, interrogatives, exclamatives i imperatives, i consisteix a presentar el contingut oracional com a vertader, possible, probable, contingent o necessari. S'oposa a negació.
afix
afix
- ca afix, n m
- es afijo
- fr affixe
- en affix
Definition
Morfema sense autonomia pròpia que s'afig a un radical o a un mot per a indicar els accidents gramaticals (gènere, nombre, cas, etc.) o per a formar un altre mot.
Note
- En el primer cas es parla d'afixos flexius o desinències, com ‑ve- i ‑m- en cantàvem; en el segon, d'afixos derivatius, com ‑dor en menjador. Segons la posició que ocupen en unir-se al radical o el mot, els afixos es classifiquen en prefixos, si s'anteposen, com en des-equilibri, en sufixos, si es posposen, com en matalass-er, i en infixos, si s'insereixen en l'interior del mot. L'existència d'infixos és bastant dubtosa en les llengües romàniques. Finalment, també es diferencien els suprafixos, o afixos suprasegmentals, i els circumfixos, o afixos discontinus.
afix aplicatiu
afix aplicatiu
- ca afix aplicatiu, n m
- es afijo aplicativo
- fr affixe applicatif
- en applicative affix
Definition
Afix que permet codificar un argument no seleccionat pel verb base com a complement central del predicat.
Note
-
Els afixos aplicatius poden convertir en complement central un comitatiu, un locatiu, un instrumental o un benefactiu.
Aquest tipus d'afixos són propis de llengües com les bantús o les austronèsiques. En basc, l'afix -ki- també és considerat un aplicatiu, ja que permet afegir un datiu benefactiu al predicat. Per exemple, el verb etorri 'venir' (Ane dator 'Ane ve'), amb l'aplicatiu -ki- assumeix el significat de parar/venir (bé/malament una cosa a algú): Soinekoa ondo datorkizu 'L'abric et para bé'.
afix derivatiu
afix derivatiu
- ca afix derivatiu, n m
- es afijo derivativo
- fr affixe de dérivation
- en derivational affix
Definition
Afix amb què es forma un nou mot.
Note
- Per exemple, l'afix in- amb què es forma el mot insegur a partir de segur.
