afix - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
afix
afix
- ca afix, n m
- es afijo
- fr affixe
- en affix
Definition
Morfema sense autonomia pròpia que s'afig a un radical o a un mot per a indicar els accidents gramaticals (gènere, nombre, cas, etc.) o per a formar un altre mot.
Note
- En el primer cas es parla d'afixos flexius o desinències, com ‑ve- i ‑m- en cantàvem; en el segon, d'afixos derivatius, com ‑dor en menjador. Segons la posició que ocupen en unir-se al radical o el mot, els afixos es classifiquen en prefixos, si s'anteposen, com en des-equilibri, en sufixos, si es posposen, com en matalass-er, i en infixos, si s'insereixen en l'interior del mot. L'existència d'infixos és bastant dubtosa en les llengües romàniques. Finalment, també es diferencien els suprafixos, o afixos suprasegmentals, i els circumfixos, o afixos discontinus.