Neoloteca

ca unitat de disquets, n f
ca disquetera, n f sin. compl.
es disquetera
es unidad de disquetes
fr unité à disquettes
en diskette unit
en floppy disk unit

Informàtica > Maquinari

Definition

Unitat funcional d'un sistema informàtic que conté un giradiscos, un capçal magnètic i els sistemes de control associats, que s'utilitza per a enregistrar, llegir o modificar informacions en un disquet.

Note

Disquetera és la denominació que se sol utilitzar en àmbits poc especialitzats.

ca unitat de producció, n f
es unidad de producción, n f
fr unité de production, n f
gl unidade de produción, n f
pt unidade de produção, n f
en production unit, n
de Erzeugungseinheit, n f
de Produktionseinheit, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Espai delimitat que ocupa una única ramada.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme unitat de producció

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma unitat de producció.

Criteris aplicats

·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada a partir del nucli unitat (en el sentit de "Part [d'un organisme, d'una institució, d'un grup, d'una classe, d'un sistema]dedicada a una activitat específica" (1)) i el modificador de producció, que n'indica l'activitat.

·És una forma utilitzada i documentada en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües té ús la forma anàloga.

(1) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari essencial de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, cop. 2023. <deiec.iec.cat/>

[Acta 725, 16 de setembre de 2024]

ca unitat epidemiològica, n f
es unidad epidemiológica, n f
fr unité épidémiologique, n f
it unità epidemiologica, n f
pt unidade epidemiológica, n f
en epidemiological unit, n
de epidemiologische Einheit, n f
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Grup d'animals en contacte sotmesos al mateix control sanitari, ja que comparteixen la mateixa probabilitat d'exposició a un agent patogen.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme unitat epidemiològica

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma unitat epidemiològica.

Criteris aplicats

·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada a partir del nucli unitat (en el sentit normatiu de "Membre individual d'un grup o col·lecció de coses, o grup considerat com a membre individual d'un nombre de grups") i el modificador epidemiològic -a, que caracteritza el grup d'animals.

·És una forma utilitzada i documentada en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües té ús la forma anàloga.

[Acta 725, 16 de setembre de 2024]

ca unitat temporal, n f
en slot
en timing unit

Lingüística > Sintaxi

Definition

Unitat abstracta d'una grada.

ca uperització, n f
es uperización, n f
fr upérisation, n f
en uperization, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, Indústria > Indústria alimentària, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**

Definition

Modalitat d'esterilització UHT en què l'aliment líquid, prèviament escalfat, s'eleva a una temperatura de 150°C en menys d'un segon mitjançant la injecció directa de vapor i es refreda posteriorment per expansió en una cambra de buit de manera sobtada.

Note

La forma uperització és un manlleu de l'anglès uperization, forma creada a partir de ultrapasteurization (en català, ultrapasteurització, substantiu que actualment se sol utilitzar com a sinònim de esterilització UHT, és a dir, com a hiperònim de uperització o, també de vegades, referit a una pasteurització elevada).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme uperització

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma uperització amb un significat més específic que el recollit al diccionari normatiu ("Acció o efecte de tractar (la llet o un altre aliment) per tal d'esterilitzar-lo"), d'acord amb les obres especialitzades, amb l'opinió dels experts de l'àmbit i amb els usos observats en les altres llengües.

[Acta 685, 22 de novembre de 2021]

ca uppercut [en], n m
es uppercut
fr uppercut
en uppercut

Esport > Esports de combat > Boxa

Definition

Cop donat de baix a dalt a la barbeta o al cos del contrari.

ca uramaki, n m
ca maki girat, n m sin. compl.
es maki al revés, n m
es maki invertido, n m
es rollo invertido, n m
es uramaki, n m
fr maki inversé, n m
fr rouleau inversé, n m
fr uramaki, n m
it rotolo dentro e fuori, n m
it rotolo interno-esterno, n m
it uramaki, n m
en inside-out maki, n
en inside-out roll, n
en uramaki, n
en uramaki roll, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu del japonès**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Varietat de sushi consistent en un rotlle cilíndric de sushi embolicat, mitjançant una estoreta de bambú, al voltant d'una fulla d'alga nori, de manera que l'arròs queda a l'exterior i la resta d'ingredients a l'interior, que se serveix en porcions tallades d'uns tres centímetres.

Note

La forma japonesa uramaki significa 'rotlle invertit' o 'rotlle del revés' (de ura 'del revés' i maki 'rotlle').
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme uramaki (sin. compl. maki girat)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes uramaki i, com a sinònim complementari, maki girat.

Criteris aplicats

Pel que fa a uramaki:

·És la denominació japonesa originària (creada en aquesta llengua sobre el nucli maki), que significa 'rotlle del revés', perquè, a diferència del que passa en el maki tradicional, l'alga se situa a l'interior del rotlle i l'arròs a l'exterior.

·Lingüísticament segueix el paral·lelisme d'altres manlleus ja incorporats al català procedents del japonès, com ara haiku, karate o kamikaze, adoptats d'acord amb la transcripció internacional.

·Té una implantació important i s'utilitza amb normalitat en cartes de restaurants i, en general, en l'àmbit de la cuina japonesa, molt estesa darrerament als països occidentals.

·En altres llengües és també una forma força implantada i es documenta en fonts lexicogràfiques i terminològiques.

Quant a maki girat.

·És una forma descriptiva del concepte lingüísticament adequada. Es tracta de la traducció aproximada del japonès (ura significa 'girat, del revés'), creada sobre el nucli maki, forma aprovada pel Consell Supervisor per a designar el concepte superordinat corresponent.

·És una denominació transparent, que pot resultar útil per a identificar el concepte en contextos generals en què es desconegui el significat del nom originari (per exemple, en cartes de restaurants, articles, llibres de cuina, etc.).

·És una solució coherent amb l'adoptada en la incorporació d'alguns altres manlleus de l'àmbit gastronòmic procedents de llengües llunyanes (japonès, àrab, xinès, etc.), en què, quan s'ha considerat possible, s'ha optat per l'aprovació d'una forma descriptiva al costat de la forma de la llengua d'origen.

·En altres llengües també s'han documentat designacions similars al costat del manlleu.

Formes desestimades

-maqui del revés: Seria també una solució adequada, però s'ha preferit maki girat perquè és una forma més sintètica.

[Acta 717, 19 de febrer de 2024]

ca urbanisme participatiu, n m
es urbanismo participativo
fr advocacy planning
fr urbanisme de participation
fr urbanisme participatif
en advocacy planning

Construcció > Urbanisme

Definition

Planejament urbanístic que comporta la col·laboració entre els tècnics i els usuaris afectats per una actuació urbanística.

ca postura de l'arc aixecat, n f
ca postura de la roda, n f
ca txakràssana, n m sin. compl.
ca urdhva-dhanuràssana, n m sin. compl.
es postura de la rueda, n f
es postura del arco boca arriba, n f
es postura del arco levantado, n f
en upward-facing bow pose, n
en wheell pose, n
sa cakrāsana, n n
sa ūrdhva-dhanurāsana, n m
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 4: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definition

Postura en què el iogui es manté amb els peus i les mans a terra i el tronc arquejat enlaire.

Note

La forma txakràssana prové del sànscrit cakrāsana, denominació constituïda pels formants cakra 'roda' i āsana 'postura'. La forma urdhva-dhanuràssana prové del sànscrit ūrdhva-dhanurāsana, denominació constituïda per ūrdhva 'cap amunt', dhanus 'arc' i āsana 'postura'.

ca metge d'urgències | metge d'urgències, metgessa d'urgències, n m, f
ca urgentòleg | urgentòloga, n m, f sin. compl.
es emergenciólogo
es emergentólogo
es médico de emergencias
es médico de urgencias
es urgenciólogo
es urgentólogo
fr médecin d'urgence
fr médecin urgentiste
fr oxyologue
fr urgentiste
fr urgentologue
pt médico de urgência
en emergency doctor
en emergency physician
en emergentologist

Ciències de la salut

Definition

Metge especialitzat en medicina d'urgències.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:

Pel que fa als conceptes:

·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.

Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';

·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;

·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.

Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.

Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.

La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.

La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).

D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).

Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

(1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note