avand
avand
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca evant
- ca avand sin. compl.
- ca avande sin. compl.
- ca balegete sin. compl.
- ca belegete sin. compl.
- ca evand sin. compl.
- ca ovand sin. compl.
- ca ovande sin. compl.
- ca ovando sin. compl.
- de Evant
- de Avand sin. compl.
- de Avande sin. compl.
- de Evand sin. compl.
- de Ovande sin. compl.
- en Evant
- en Avand sin. compl.
- en Avande sin. compl.
- en Balegete/belegete sin. compl.
- en Evand/Ovand sin. compl.
- en Ovande sin. compl.
- en Ovando sin. compl.
- es evant
- es avand sin. compl.
- es avande sin. compl.
- es balegete/belegete sin. compl.
- es evand/Ovand sin. compl.
- es ovande sin. compl.
- es ovando sin. compl.
- eu evant
- eu avand sin. compl.
- eu avande sin. compl.
- eu balegete/belegete sin. compl.
- eu evand/Ovand sin. compl.
- eu ovande sin. compl.
- eu ovando sin. compl.
- fr evand
- fr avand sin. compl.
- fr avande sin. compl.
- fr evant sin. compl.
- fr ovande sin. compl.
- gl evant
- gl avand sin. compl.
- gl avande sin. compl.
- gl balegete/belegete sin. compl.
- gl evand/Ovand sin. compl.
- gl ovande sin. compl.
- gl ovando sin. compl.
- it evant
- it avand sin. compl.
- it avande sin. compl.
- it balegete/belegete sin. compl.
- it evand/Ovand sin. compl.
- it ovande sin. compl.
- it ovando sin. compl.
- nl Evant
- nl Avand sin. compl.
- nl Avande sin. compl.
- nl Evand sin. compl.
- nl Ovande sin. compl.
- pt evant
- pt avand sin. compl.
- pt avande sin. compl.
- pt balegete/belegete sin. compl.
- pt evand/Ovand sin. compl.
- pt ovande sin. compl.
- pt ovando sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
L'evant és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. La major part dels parlants, 10.000 d'un total d'11.000, es troben a la banda nigeriana.
El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
avande
avande
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca evant
- ca avand sin. compl.
- ca avande sin. compl.
- ca balegete sin. compl.
- ca belegete sin. compl.
- ca evand sin. compl.
- ca ovand sin. compl.
- ca ovande sin. compl.
- ca ovando sin. compl.
- de Evant
- de Avand sin. compl.
- de Avande sin. compl.
- de Evand sin. compl.
- de Ovande sin. compl.
- en Evant
- en Avand sin. compl.
- en Avande sin. compl.
- en Balegete/belegete sin. compl.
- en Evand/Ovand sin. compl.
- en Ovande sin. compl.
- en Ovando sin. compl.
- es evant
- es avand sin. compl.
- es avande sin. compl.
- es balegete/belegete sin. compl.
- es evand/Ovand sin. compl.
- es ovande sin. compl.
- es ovando sin. compl.
- eu evant
- eu avand sin. compl.
- eu avande sin. compl.
- eu balegete/belegete sin. compl.
- eu evand/Ovand sin. compl.
- eu ovande sin. compl.
- eu ovando sin. compl.
- fr evand
- fr avand sin. compl.
- fr avande sin. compl.
- fr evant sin. compl.
- fr ovande sin. compl.
- gl evant
- gl avand sin. compl.
- gl avande sin. compl.
- gl balegete/belegete sin. compl.
- gl evand/Ovand sin. compl.
- gl ovande sin. compl.
- gl ovando sin. compl.
- it evant
- it avand sin. compl.
- it avande sin. compl.
- it balegete/belegete sin. compl.
- it evand/Ovand sin. compl.
- it ovande sin. compl.
- it ovando sin. compl.
- nl Evant
- nl Avand sin. compl.
- nl Avande sin. compl.
- nl Evand sin. compl.
- nl Ovande sin. compl.
- pt evant
- pt avand sin. compl.
- pt avande sin. compl.
- pt balegete/belegete sin. compl.
- pt evand/Ovand sin. compl.
- pt ovande sin. compl.
- pt ovando sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
L'evant és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. La major part dels parlants, 10.000 d'un total d'11.000, es troben a la banda nigeriana.
El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
El grup tivoide, al qual pertany l'evant, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'evant formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
àvar
àvar
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar, Àsia > Rússia
- ca àvar
- ca daguestànic sin. compl.
- cod Авар мацIцI (Awar mats'ts')
- cod МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
- ar الأوارية
- cy Avar
- cy Dagestanig sin. compl.
- de Awarisch
- de Avarisch sin. compl.
- de Dagestanisch sin. compl.
- en Avar
- en Dagestani sin. compl.
- es avar
- eu avarera
- eu dagestanera sin. compl.
- fr avar
- fr daguestanien sin. compl.
- gn avar
- it avaro
- ja アヴァル語
- nl Avaars
- nl Dagestaans sin. compl.
- pt avar
- ru Аварский язык
- ru Дагестанский (устар) sin. compl.
- tmh tavaract
- zh 阿瓦尔语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar, Àsia > Rússia
Definition
Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.
En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.
La llengua es divideix en tres blocs dialectals:
- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.
Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.
L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.
Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.
Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.
La llengua es divideix en tres blocs dialectals:
- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.
Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.
L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.
Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.
Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
awa
awa
Barbacoa > Branca del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca awapit
- ca awa sin. compl.
- ca awa-cuaiquer sin. compl.
- ca coaiquer sin. compl.
- ca kwaiker sin. compl.
- cod tawa-pit
- ar أوابيتية
- cy Awapit
- cy Awa sin. compl.
- cy Awa-cuaiquer sin. compl.
- cy Coaiquer sin. compl.
- cy Kwaiker sin. compl.
- de Awa Pit
- de Awa sin. compl.
- de Coaiquer sin. compl.
- de Cuaiquer sin. compl.
- de Kwaiker sin. compl.
- de Quaiquer sin. compl.
- en Awapit
- en Awa sin. compl.
- en Awa-Cuaiquer sin. compl.
- en Cuaiquer sin. compl.
- es awapit
- es awa sin. compl.
- es awa-cuaiquer sin. compl.
- es coaiquer sin. compl.
- es kwaiker sin. compl.
- eu awa pit
- eu awa sin. compl.
- eu awa-cuaiquer sin. compl.
- eu coaiquer sin. compl.
- eu kwaiker sin. compl.
- fr awa-cuaiquer
- fr awa sin. compl.
- fr awa pit sin. compl.
- fr coaiquer sin. compl.
- fr kwaiker sin. compl.
- fr quaiquer sin. compl.
- gl awapit
- gn awapit
- gn awa sin. compl.
- gn awa-kuaiker sin. compl.
- gn koaiker sin. compl.
- gn kwaiker sin. compl.
- it awapit
- it awa sin. compl.
- it awa-cuaiquer sin. compl.
- it coaiquer sin. compl.
- it kwaiker sin. compl.
- ja アワピット語
- ja アワ語 sin. compl.
- ja クワイケル語 sin. compl.
- ja コワイケル語 sin. compl.
- ja アワ-コワイケル語 sin. compl.
- nl Awapit
- nl Awa sin. compl.
- nl Awa-Cuaiquer sin. compl.
- nl Coaiquer sin. compl.
- nl Kwaiker sin. compl.
- pt awapit
- pt awa-coaquier sin. compl.
- pt coaquier sin. compl.
- ru Ава-пит
- ru Ава sin. compl.
- ru Квайкер sin. compl.
- ru Коаикер sin. compl.
- ru Коайкер sin. compl.
- ru Ава-куайкер sin. compl.
- sw Awapit
- sw Awa sin. compl.
- sw Awa-cuaiquer sin. compl.
- sw Coaiquer sin. compl.
- sw Kwaiker sin. compl.
- tmh Tawapit
- zh 阿瓦皮特
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 瓜伊盖尔 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜伊盖尔 sin. compl.
Barbacoa > Branca del nord, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els awapit equatorians van arribar a aquest estat cap a 1920 procedents d'Altaquer, Colòmbia. Aquests awapit havien tingut sempre poc contacte amb el món occidental. Això no obstant, actualment hi ha un alt grau de bilingüisme en espanyol. En l'actualitat estan patint un fort procés d'aculturació que els podria dur a la desaparició com a grup ètnic.
awà
awà
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca avà
- ca guajà
- ca awà sin. compl.
- ca awà-guajà sin. compl.
- ca ayaya sin. compl.
- ca guaxare sin. compl.
- ca wazaizara sin. compl.
- ar كواجية
- cy Guajá
- cy Awá sin. compl.
- cy Awá-guajá sin. compl.
- cy Ayaya sin. compl.
- cy Guaxare sin. compl.
- cy Wazaizara sin. compl.
- de Guajá
- de Awa sin. compl.
- en Guajá
- en Awá sin. compl.
- en Awá-Guajá sin. compl.
- en Ayaya sin. compl.
- en Guaxare sin. compl.
- en Wazaizara sin. compl.
- es guajá
- es awá sin. compl.
- es awá-guajá sin. compl.
- es ayaya sin. compl.
- es guaxare sin. compl.
- es wazaizara sin. compl.
- eu guajera
- fr guajá
- fr awá sin. compl.
- fr awá-guajá sin. compl.
- fr ayaya sin. compl.
- fr guaxare sin. compl.
- fr wazaizara sin. compl.
- gl guajá
- gl awá sin. compl.
- gl awá-guajá sin. compl.
- gl ayaya sin. compl.
- gl guaxare sin. compl.
- gl wazaizara sin. compl.
- gn guaja
- gn ajaja sin. compl.
- gn awa sin. compl.
- gn awa-guaja sin. compl.
- gn guaxare sin. compl.
- gn wasaisara sin. compl.
- it guaja
- it awà sin. compl.
- it awà-guajà sin. compl.
- it ayaya sin. compl.
- it guaxare sin. compl.
- it wazaizara sin. compl.
- ja グアジャ語
- ja アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
- nl Guajá
- nl Awà sin. compl.
- nl Awà-Guajà sin. compl.
- nl Ayaya sin. compl.
- nl Guaxare sin. compl.
- nl Wazaizara sin. compl.
- pt guajá
- pt awá sin. compl.
- pt awá-guajá sin. compl.
- pt ayayé sin. compl.
- pt guaxare sin. compl.
- pt wazaizara sin. compl.
- ru Гуажа
- ru Ава sin. compl.
- ru Гуашаре sin. compl.
- ru Ава-гуажа sin. compl.
- ru Аяя вазайзара sin. compl.
- sw Guajá
- sw Awá sin. compl.
- sw Awá-guajá sin. compl.
- sw Ayaya sin. compl.
- sw Guaxare sin. compl.
- sw Wazaizara sin. compl.
- tmh Tagwajt
- zh 瓜哈
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 阿亚亚 sin. compl.
- zh 瓜夏雷 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜哈 sin. compl.
- zh 瓦萨伊萨拉 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definition
Fins no fa gaire temps el guajà es considerava un dialecte del guajarara. De totes maneres, estudis recents han mostrat que es tracta de dues llengües diferents. Alguns autors l'inclouen dins el grup amanayé.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
awa-cuaiquer
awa-cuaiquer
Barbacoa > Branca del nord, Amèrica > Colòmbia
- ca awapit
- ca awa sin. compl.
- ca awa-cuaiquer sin. compl.
- ca coaiquer sin. compl.
- ca kwaiker sin. compl.
- cod tawa-pit
- ar أوابيتية
- cy Awapit
- cy Awa sin. compl.
- cy Awa-cuaiquer sin. compl.
- cy Coaiquer sin. compl.
- cy Kwaiker sin. compl.
- de Awa Pit
- de Awa sin. compl.
- de Coaiquer sin. compl.
- de Cuaiquer sin. compl.
- de Kwaiker sin. compl.
- de Quaiquer sin. compl.
- en Awapit
- en Awa sin. compl.
- en Awa-Cuaiquer sin. compl.
- en Cuaiquer sin. compl.
- es awapit
- es awa sin. compl.
- es awa-cuaiquer sin. compl.
- es coaiquer sin. compl.
- es kwaiker sin. compl.
- eu awa pit
- eu awa sin. compl.
- eu awa-cuaiquer sin. compl.
- eu coaiquer sin. compl.
- eu kwaiker sin. compl.
- fr awa-cuaiquer
- fr awa sin. compl.
- fr awa pit sin. compl.
- fr coaiquer sin. compl.
- fr kwaiker sin. compl.
- fr quaiquer sin. compl.
- gl awapit
- gn awapit
- gn awa sin. compl.
- gn awa-kuaiker sin. compl.
- gn koaiker sin. compl.
- gn kwaiker sin. compl.
- it awapit
- it awa sin. compl.
- it awa-cuaiquer sin. compl.
- it coaiquer sin. compl.
- it kwaiker sin. compl.
- ja アワピット語
- ja アワ語 sin. compl.
- ja クワイケル語 sin. compl.
- ja コワイケル語 sin. compl.
- ja アワ-コワイケル語 sin. compl.
- nl Awapit
- nl Awa sin. compl.
- nl Awa-Cuaiquer sin. compl.
- nl Coaiquer sin. compl.
- nl Kwaiker sin. compl.
- pt awapit
- pt awa-coaquier sin. compl.
- pt coaquier sin. compl.
- ru Ава-пит
- ru Ава sin. compl.
- ru Квайкер sin. compl.
- ru Коаикер sin. compl.
- ru Коайкер sin. compl.
- ru Ава-куайкер sin. compl.
- sw Awapit
- sw Awa sin. compl.
- sw Awa-cuaiquer sin. compl.
- sw Coaiquer sin. compl.
- sw Kwaiker sin. compl.
- tmh Tawapit
- zh 阿瓦皮特
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 瓜伊盖尔 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜伊盖尔 sin. compl.
Barbacoa > Branca del nord, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els awapit equatorians van arribar a aquest estat cap a 1920 procedents d'Altaquer, Colòmbia. Aquests awapit havien tingut sempre poc contacte amb el món occidental. Això no obstant, actualment hi ha un alt grau de bilingüisme en espanyol. En l'actualitat estan patint un fort procés d'aculturació que els podria dur a la desaparició com a grup ètnic.
awà-guajà
awà-guajà
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
- ca avà
- ca guajà
- ca awà sin. compl.
- ca awà-guajà sin. compl.
- ca ayaya sin. compl.
- ca guaxare sin. compl.
- ca wazaizara sin. compl.
- ar كواجية
- cy Guajá
- cy Awá sin. compl.
- cy Awá-guajá sin. compl.
- cy Ayaya sin. compl.
- cy Guaxare sin. compl.
- cy Wazaizara sin. compl.
- de Guajá
- de Awa sin. compl.
- en Guajá
- en Awá sin. compl.
- en Awá-Guajá sin. compl.
- en Ayaya sin. compl.
- en Guaxare sin. compl.
- en Wazaizara sin. compl.
- es guajá
- es awá sin. compl.
- es awá-guajá sin. compl.
- es ayaya sin. compl.
- es guaxare sin. compl.
- es wazaizara sin. compl.
- eu guajera
- fr guajá
- fr awá sin. compl.
- fr awá-guajá sin. compl.
- fr ayaya sin. compl.
- fr guaxare sin. compl.
- fr wazaizara sin. compl.
- gl guajá
- gl awá sin. compl.
- gl awá-guajá sin. compl.
- gl ayaya sin. compl.
- gl guaxare sin. compl.
- gl wazaizara sin. compl.
- gn guaja
- gn ajaja sin. compl.
- gn awa sin. compl.
- gn awa-guaja sin. compl.
- gn guaxare sin. compl.
- gn wasaisara sin. compl.
- it guaja
- it awà sin. compl.
- it awà-guajà sin. compl.
- it ayaya sin. compl.
- it guaxare sin. compl.
- it wazaizara sin. compl.
- ja グアジャ語
- ja アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
- nl Guajá
- nl Awà sin. compl.
- nl Awà-Guajà sin. compl.
- nl Ayaya sin. compl.
- nl Guaxare sin. compl.
- nl Wazaizara sin. compl.
- pt guajá
- pt awá sin. compl.
- pt awá-guajá sin. compl.
- pt ayayé sin. compl.
- pt guaxare sin. compl.
- pt wazaizara sin. compl.
- ru Гуажа
- ru Ава sin. compl.
- ru Гуашаре sin. compl.
- ru Ава-гуажа sin. compl.
- ru Аяя вазайзара sin. compl.
- sw Guajá
- sw Awá sin. compl.
- sw Awá-guajá sin. compl.
- sw Ayaya sin. compl.
- sw Guaxare sin. compl.
- sw Wazaizara sin. compl.
- tmh Tagwajt
- zh 瓜哈
- zh 阿瓦 sin. compl.
- zh 阿亚亚 sin. compl.
- zh 瓜夏雷 sin. compl.
- zh 阿瓦-瓜哈 sin. compl.
- zh 瓦萨伊萨拉 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil
Definition
Fins no fa gaire temps el guajà es considerava un dialecte del guajarara. De totes maneres, estudis recents han mostrat que es tracta de dues llengües diferents. Alguns autors l'inclouen dins el grup amanayé.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.
Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.
El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
awaeté
awaeté
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca assuriní del Xingu
- ca asuriní de Coatinema sin. compl.
- ca asurinikin sin. compl.
- ca awaeté sin. compl.
- ca awaté sin. compl.
- ar الأسوريني في شينغو
- cy Assuriní del Xingu
- cy Asuriní de Coatinema sin. compl.
- cy Asurinikin sin. compl.
- cy Awaeté sin. compl.
- cy Awaté sin. compl.
- de Asurini do Xingu
- de Asuriní de Coatinema sin. compl.
- de Asurinikin sin. compl.
- de Awaeté sin. compl.
- de Awaté sin. compl.
- en Xingu Asuriní
- en Asuriní de Koatinema sin. compl.
- en Asurini do Xingu sin. compl.
- en Asuriní do Xingu sin. compl.
- en Asurinikin sin. compl.
- en Awaeté sin. compl.
- en Awaté sin. compl.
- en Surini sin. compl.
- es asuriní de Xingú
- es asuriní de Coatinema sin. compl.
- es asurinikin sin. compl.
- es awaeté sin. compl.
- es awaté sin. compl.
- eu xinguko asuriniera
- eu asurinikin sin. compl.
- eu awaete sin. compl.
- eu awate sin. compl.
- eu coatinemako asuriniera sin. compl.
- fr assurini du Xingu
- fr assurini de Coatinema sin. compl.
- fr assurinikin sin. compl.
- fr awaeté sin. compl.
- fr awaté sin. compl.
- gn asurini Xingu-gua
- gn asuriní de Coatinema sin. compl.
- gn asurinikin sin. compl.
- gn awaeté sin. compl.
- gn awaté sin. compl.
- it assurini del Xingu
- it asuriní de Coatinema sin. compl.
- it asurinikin sin. compl.
- it awaeté sin. compl.
- it awaté sin. compl.
- ja シング－のアスリニ語
- ja アスリニキン語 sin. compl.
- ja アワテ語、アワエテ語 sin. compl.
- ja コアティネマのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní del Xingu
- nl Asuriní de Coatinema sin. compl.
- nl Asurinikin sin. compl.
- nl Awaeté sin. compl.
- nl Awaté sin. compl.
- pt assurini do Xingu
- pt assurini de Coatinema sin. compl.
- pt asurinikin sin. compl.
- pt awaeté sin. compl.
- pt awaté sin. compl.
- ru Шингу асурини
- ru Асурини ду Шингу sin. compl.
- ru Асурини де Коатинема sin. compl.
- ru Авате sin. compl.
- ru Аваэте sin. compl.
- ru Сурини sin. compl.
- ru Асуриникин sin. compl.
- zh 辛古阿苏里尼语
- zh 阿瓦特、阿瓦埃特、科阿廷马、阿苏里尼今 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definition
És diferent de l'assuriní de Tocantins, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu. El grup s'autodenomina cakiwé. El mot assuriní prové de la llengua juruna i significa 'roig'.
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
awajún
awajún
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca aguaruna
- ca aguajun sin. compl.
- ca ahuajún sin. compl.
- ca awajún sin. compl.
- ca awaruna sin. compl.
- cod ayents
- ar أغوارونية
- cy Aguaruna
- cy Aguajun sin. compl.
- cy Ahuajún sin. compl.
- cy Awajún sin. compl.
- cy Awaruna sin. compl.
- de Aguaruna
- de Aguajun sin. compl.
- de Ahuajún sin. compl.
- de Awahun sin. compl.
- de Awajún sin. compl.
- en Aguaruna
- en Aguajun sin. compl.
- en Ahuajun sin. compl.
- en Awajun sin. compl.
- en Awaruna sin. compl.
- es aguaruna
- es aguajun sin. compl.
- es ahuajún sin. compl.
- es awajún sin. compl.
- es awaruna sin. compl.
- eu awajunera
- eu aguajun sin. compl.
- eu aguaruna sin. compl.
- eu ahuajún sin. compl.
- eu awajún sin. compl.
- eu awaruna sin. compl.
- fr aguaruna
- fr aguajun sin. compl.
- fr ahuajún sin. compl.
- fr awajún sin. compl.
- fr awaruna sin. compl.
- gl aguaruna
- gl aguajun sin. compl.
- gl ahuajún sin. compl.
- gl awajún sin. compl.
- gl awaruna sin. compl.
- gn aguaruna
- gn aguajun sin. compl.
- gn ahuajun sin. compl.
- gn awajun sin. compl.
- gn awaruna sin. compl.
- it aguaruna
- it awajun sin. compl.
- ja アワジュナ語
- ja アワルナ語、アワジュン語 sin. compl.
- nl Aguaruna
- nl Aguajun sin. compl.
- nl Ahuajún sin. compl.
- nl Awajún sin. compl.
- nl Awaruna sin. compl.
- pt aguaruna
- pt aguajun sin. compl.
- pt ahuajún sin. compl.
- pt awajún sin. compl.
- pt awaruna sin. compl.
- ru Агуаруна
- ru Авахун sin. compl.
- ru Ауахун sin. compl.
- ru Аваруна sin. compl.
- ru Агуахун sin. compl.
- ru Ауаруна sin. compl.
- sw Aguaruna
- sw Aguajun sin. compl.
- sw Ahuajún sin. compl.
- sw Awajún sin. compl.
- sw Awaruna sin. compl.
- tmh Tagwarunt
- zh 阿瓜鲁纳
- zh 阿华均 sin. compl.
- zh 阿瓜均 sin. compl.
- zh 阿瓦均 sin. compl.
- zh 阿瓦鲁纳 sin. compl.
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definition
A l'església, a l'escola, en les converses diàries, etc. s'usa habitualment l'aguaruna. Tot i que gairebé no hi ha individus monolingües, els parlants d'espanyol o de quítxua d'aquesta zona també parlen aguaruna. La llengua es transmet intergeneracionalment a la major part dels infants. Hi ha un programa d'educació bilingüe i uns quants textos escrits per parlants nadius.
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua és molt propera al huambisa. De fet, alguns autors les consideren dialectes d'una mateixa llengua.
awakateko
awakateko
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
- ca awakateko
- ca aguacateco sin. compl.
- cy Awakateko
- cy Aguacateco sin. compl.
- de Aguacateco
- de Awakateko sin. compl.
- en Awakateko
- en Aguacatec sin. compl.
- en Aguacateco sin. compl.
- es aguacateco
- es aguacateco sin. compl.
- es awakateko sin. compl.
- eu awakatekera
- eu aguacateco sin. compl.
- eu awakateko sin. compl.
- fr aguacatèque
- fr aguacateco sin. compl.
- fr awakateko sin. compl.
- gl awakateko
- gl aguacateco sin. compl.
- gn aguakatéko
- gn awakateko sin. compl.
- it awakateko
- it aguacateco sin. compl.
- pt awakateco
- pt aguacateco sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
Definition
L'awakateko i el chalchiteko són, en realitat, dues variants dialectals d'una mateixa llengua. Tot i que hi ha diferències prou marcades entre totes dues, la intercomprensió és molt elevada. L'any 2003, però, es va afegir el chalchiteko a les vint-i-una llengües maies reconegudes pel govern de Guatemala.
Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).
Aguacatán era un centre poblacional important abans de l'arribada dels espanyols. L'etimologia d'aquest topònim podria derivar del mot aguacatlan (d'ahuacatl o aguacatl, 'alvocat' i tlan, 'abundància'), 'lloc amb abundància d'alvocats'.
Malgrat que l'awakateko es parla únicament en una petita zona geogràfica i que la població és totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut.
Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Els dos grups etnolingüístics viuen al municipi d'Aguacatán: l'awakateka a la part occidental i el chalchiteka a la part oriental. En aquest mateix municipi hi ha també població mam, k'iche' i ladina (d'ascendència europea i de parla espanyola).
Aguacatán era un centre poblacional important abans de l'arribada dels espanyols. L'etimologia d'aquest topònim podria derivar del mot aguacatlan (d'ahuacatl o aguacatl, 'alvocat' i tlan, 'abundància'), 'lloc amb abundància d'alvocats'.
Malgrat que l'awakateko es parla únicament en una petita zona geogràfica i que la població és totalment bilingüe, gaudeix d'una relativa bona salut.
Hi ha població awakateka a Mèxic, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
