Back to top
asurinikin asurinikin

Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil

  • ca  assuriní del Xingu
  • ca  asuriní de Coatinema sin. compl.
  • ca  asurinikin sin. compl.
  • ca  awaeté sin. compl.
  • ca  awaté sin. compl.
  • ar  الأسوريني في شينغو
  • cy  Assuriní del Xingu
  • cy  Asuriní de Coatinema sin. compl.
  • cy  Asurinikin sin. compl.
  • cy  Awaeté sin. compl.
  • cy  Awaté sin. compl.
  • de  Asurini do Xingu
  • de  Asuriní de Coatinema sin. compl.
  • de  Asurinikin sin. compl.
  • de  Awaeté sin. compl.
  • de  Awaté sin. compl.
  • en  Xingu Asuriní
  • en  Asuriní de Koatinema sin. compl.
  • en  Asurini do Xingu sin. compl.
  • en  Asuriní do Xingu sin. compl.
  • en  Asurinikin sin. compl.
  • en  Awaeté sin. compl.
  • en  Awaté sin. compl.
  • en  Surini sin. compl.
  • es  asuriní de Xingú
  • es  asuriní de Coatinema sin. compl.
  • es  asurinikin sin. compl.
  • es  awaeté sin. compl.
  • es  awaté sin. compl.
  • eu  xinguko asuriniera
  • eu  asurinikin sin. compl.
  • eu  awaete sin. compl.
  • eu  awate sin. compl.
  • eu  coatinemako asuriniera sin. compl.
  • fr  assurini du Xingu
  • fr  assurini de Coatinema sin. compl.
  • fr  assurinikin sin. compl.
  • fr  awaeté sin. compl.
  • fr  awaté sin. compl.
  • gn  asurini Xingu-gua
  • gn  asuriní de Coatinema sin. compl.
  • gn  asurinikin sin. compl.
  • gn  awaeté sin. compl.
  • gn  awaté sin. compl.
  • it  assurini del Xingu
  • it  asuriní de Coatinema sin. compl.
  • it  asurinikin sin. compl.
  • it  awaeté sin. compl.
  • it  awaté sin. compl.
  • ja  シング-のアスリニ語
  • ja  アスリニキン語 sin. compl.
  • ja  アワテ語、アワエテ語 sin. compl.
  • ja  コアティネマのアスリニ語 sin. compl.
  • nl  Assuriní del Xingu
  • nl  Asuriní de Coatinema sin. compl.
  • nl  Asurinikin sin. compl.
  • nl  Awaeté sin. compl.
  • nl  Awaté sin. compl.
  • pt  assurini do Xingu
  • pt  assurini de Coatinema sin. compl.
  • pt  asurinikin sin. compl.
  • pt  awaeté sin. compl.
  • pt  awaté sin. compl.
  • ru  Шингу асурини
  • ru  Асурини ду Шингу sin. compl.
  • ru  Асурини де Коатинема sin. compl.
  • ru  Авате sin. compl.
  • ru  Аваэте sin. compl.
  • ru  Сурини sin. compl.
  • ru  Асуриникин sin. compl.
  • zh  辛古阿苏里尼语
  • zh  阿瓦特、阿瓦埃特、科阿廷马、阿苏里尼今 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil

Definition
És diferent de l'assuriní de Tocantins, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu. El grup s'autodenomina cakiwé. El mot assuriní prové de la llengua juruna i significa 'roig'.

Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
atacama atacama

Aïllada, Amèrica > Xile

  • ca  kunza
  • ca  atacama sin. compl.
  • ca  atacameño sin. compl.
  • ca  cunza sin. compl.
  • ca  kunsa sin. compl.
  • ca  lipa sin. compl.
  • ca  ulipe sin. compl.
  • cod  likan antai
  • ar  الكونزية
  • cy  Kunza
  • cy  Atacama sin. compl.
  • cy  Atacameño sin. compl.
  • cy  Cunza sin. compl.
  • cy  Kunsa sin. compl.
  • cy  Lipa sin. compl.
  • cy  Ulipe sin. compl.
  • de  Kunza
  • de  Atacama sin. compl.
  • de  Atacameño sin. compl.
  • de  Cunza sin. compl.
  • de  Kunsa sin. compl.
  • de  Lipa sin. compl.
  • de  Ulipe sin. compl.
  • en  Kunza
  • en  Atacama sin. compl.
  • en  Atacameño sin. compl.
  • en  Cunza sin. compl.
  • en  Kunsa sin. compl.
  • en  Likanantaí sin. compl.
  • en  Lincan Antai sin. compl.
  • en  Lipe sin. compl.
  • en  Ulipe sin. compl.
  • es  kunza
  • eu  kunzera
  • eu  atacama sin. compl.
  • eu  atacameño sin. compl.
  • eu  cunza sin. compl.
  • eu  kunsa sin. compl.
  • eu  lipa sin. compl.
  • eu  ulipe sin. compl.
  • fr  kunza
  • fr  atacama sin. compl.
  • fr  atacameño sin. compl.
  • fr  cunza sin. compl.
  • fr  kunsa sin. compl.
  • fr  lipa sin. compl.
  • fr  ulipe sin. compl.
  • gn  kúnsa
  • gn  atakáma sin. compl.
  • gn  atakaméño sin. compl.
  • gn  cunza sin. compl.
  • gn  kúnsa sin. compl.
  • gn  lipa sin. compl.
  • gn  ulipe sin. compl.
  • it  kunza
  • it  atacama sin. compl.
  • it  atacameño sin. compl.
  • it  cunza sin. compl.
  • it  kunsa sin. compl.
  • it  lipa sin. compl.
  • it  ulipe sin. compl.
  • ja  クンザ語
  • ja  リパ語 sin. compl.
  • ja  ウリペ語 sin. compl.
  • ja  クンサ語 sin. compl.
  • ja  アタカマ語 sin. compl.
  • ja  アタカメニョ語 sin. compl.
  • nl  Kunza
  • nl  Atacama sin. compl.
  • nl  Atacameño sin. compl.
  • nl  Cunza sin. compl.
  • nl  Kunsa sin. compl.
  • nl  Lipa sin. compl.
  • nl  Ulipe sin. compl.
  • pt  kunza
  • pt  atacama sin. compl.
  • pt  atacameño sin. compl.
  • pt  cunza sin. compl.
  • pt  kunsa sin. compl.
  • pt  lipa sin. compl.
  • pt  ulipe sin. compl.
  • ru  Кунса
  • ru  Липа sin. compl.
  • ru  Кунца sin. compl.
  • ru  Улипе sin. compl.
  • ru  Атакама sin. compl.
  • ru  Атакаменьо sin. compl.
  • zh  昆萨语
  • zh  昆沙 sin. compl.
  • zh  衮扎 sin. compl.
  • zh  阿塔卡马 sin. compl.
  • zh  阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Xile

Definition
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.

No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.

S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
atacameño atacameño

Aïllada, Amèrica > Xile

  • ca  kunza
  • ca  atacama sin. compl.
  • ca  atacameño sin. compl.
  • ca  cunza sin. compl.
  • ca  kunsa sin. compl.
  • ca  lipa sin. compl.
  • ca  ulipe sin. compl.
  • cod  likan antai
  • ar  الكونزية
  • cy  Kunza
  • cy  Atacama sin. compl.
  • cy  Atacameño sin. compl.
  • cy  Cunza sin. compl.
  • cy  Kunsa sin. compl.
  • cy  Lipa sin. compl.
  • cy  Ulipe sin. compl.
  • de  Kunza
  • de  Atacama sin. compl.
  • de  Atacameño sin. compl.
  • de  Cunza sin. compl.
  • de  Kunsa sin. compl.
  • de  Lipa sin. compl.
  • de  Ulipe sin. compl.
  • en  Kunza
  • en  Atacama sin. compl.
  • en  Atacameño sin. compl.
  • en  Cunza sin. compl.
  • en  Kunsa sin. compl.
  • en  Likanantaí sin. compl.
  • en  Lincan Antai sin. compl.
  • en  Lipe sin. compl.
  • en  Ulipe sin. compl.
  • es  kunza
  • eu  kunzera
  • eu  atacama sin. compl.
  • eu  atacameño sin. compl.
  • eu  cunza sin. compl.
  • eu  kunsa sin. compl.
  • eu  lipa sin. compl.
  • eu  ulipe sin. compl.
  • fr  kunza
  • fr  atacama sin. compl.
  • fr  atacameño sin. compl.
  • fr  cunza sin. compl.
  • fr  kunsa sin. compl.
  • fr  lipa sin. compl.
  • fr  ulipe sin. compl.
  • gn  kúnsa
  • gn  atakáma sin. compl.
  • gn  atakaméño sin. compl.
  • gn  cunza sin. compl.
  • gn  kúnsa sin. compl.
  • gn  lipa sin. compl.
  • gn  ulipe sin. compl.
  • it  kunza
  • it  atacama sin. compl.
  • it  atacameño sin. compl.
  • it  cunza sin. compl.
  • it  kunsa sin. compl.
  • it  lipa sin. compl.
  • it  ulipe sin. compl.
  • ja  クンザ語
  • ja  リパ語 sin. compl.
  • ja  ウリペ語 sin. compl.
  • ja  クンサ語 sin. compl.
  • ja  アタカマ語 sin. compl.
  • ja  アタカメニョ語 sin. compl.
  • nl  Kunza
  • nl  Atacama sin. compl.
  • nl  Atacameño sin. compl.
  • nl  Cunza sin. compl.
  • nl  Kunsa sin. compl.
  • nl  Lipa sin. compl.
  • nl  Ulipe sin. compl.
  • pt  kunza
  • pt  atacama sin. compl.
  • pt  atacameño sin. compl.
  • pt  cunza sin. compl.
  • pt  kunsa sin. compl.
  • pt  lipa sin. compl.
  • pt  ulipe sin. compl.
  • ru  Кунса
  • ru  Липа sin. compl.
  • ru  Кунца sin. compl.
  • ru  Улипе sin. compl.
  • ru  Атакама sin. compl.
  • ru  Атакаменьо sin. compl.
  • zh  昆萨语
  • zh  昆沙 sin. compl.
  • zh  衮扎 sin. compl.
  • zh  阿塔卡马 sin. compl.
  • zh  阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Xile

Definition
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.

No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.

S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
atalalà atalalà

Aïllada, Amèrica > Argentina

  • ca  vilela
  • ca  atalalà sin. compl.
  • ca  chulupí sin. compl.
  • ca  chunupí sin. compl.
  • ca  uakambalelté sin. compl.
  • cod  waqha-umbabelte (Tawakhat-tumbabiltit)
  • ar  بيليلية
  • cy  Vilela
  • cy  Atalalá sin. compl.
  • cy  Chulupí sin. compl.
  • cy  Chunupí sin. compl.
  • cy  Uakambalelté sin. compl.
  • de  Vilela
  • de  Chulupí sin. compl.
  • de  Chunupí sin. compl.
  • en  Vilela
  • en  Atalalá sin. compl.
  • en  Chulupí sin. compl.
  • en  Chunupí sin. compl.
  • en  Uakambabelté sin. compl.
  • es  vilela
  • es  atalalá sin. compl.
  • es  chulupí sin. compl.
  • es  chunupí sin. compl.
  • es  uakambalelté sin. compl.
  • eu  vilelera
  • eu  atalalà sin. compl.
  • eu  chulupí sin. compl.
  • eu  chunupí sin. compl.
  • eu  uakambalelté sin. compl.
  • fr  vilela
  • fr  atalalá sin. compl.
  • fr  chulupie sin. compl.
  • fr  chunupí sin. compl.
  • fr  uakambalelté sin. compl.
  • gl  vilela
  • gl  atalalá sin. compl.
  • gl  chulupí sin. compl.
  • gl  chunupí sin. compl.
  • gl  uakambalelté sin. compl.
  • gn  vilela
  • gn  atalala sin. compl.
  • gn  chulupi sin. compl.
  • gn  chunupi sin. compl.
  • gn  uakambalelte sin. compl.
  • it  vilela
  • it  atalalà sin. compl.
  • it  chulupí sin. compl.
  • it  chunupí sin. compl.
  • it  uakambalelté sin. compl.
  • ja  ビレラ語
  • ja  チュヌピ語 sin. compl.
  • ja  チュルピ語、 sin. compl.
  • ja  アタララ語、 sin. compl.
  • ja  ワカンバレルテ語、 sin. compl.
  • nl  Vilela
  • nl  Atalalà sin. compl.
  • nl  Chulupí sin. compl.
  • nl  Chunupí sin. compl.
  • nl  Uakambalelté sin. compl.
  • pt  vilela
  • pt  atalalá sin. compl.
  • pt  chulupí sin. compl.
  • pt  chunupí sin. compl.
  • pt  uakambalelté sin. compl.
  • ru  Вилела
  • ru  Чулупи sin. compl.
  • ru  Чунупи sin. compl.
  • ru  Аталала sin. compl.
  • ru  Уакамбабельте sin. compl.
  • sw  Vilela
  • sw  Atalalá sin. compl.
  • sw  Chulupí sin. compl.
  • sw  Chunupí sin. compl.
  • sw  Uakambalelté sin. compl.
  • tmh  Tabililat
  • zh  威莱拉
  • zh  楚鲁皮 sin. compl.
  • zh  楚诺皮 sin. compl.
  • zh  阿塔拉兰 sin. compl.
  • zh  乌阿卡姆巴贝台 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Argentina

Definition
Alguns autors consideren que el vilela i el lule (llengua extingida) formen una petita família lingüística, anomenada lule-vilela o lule-tonocoté.

El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.

És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
athu athu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  pare
  • ca  asu sin. compl.
  • ca  athu sin. compl.
  • ca  casu sin. compl.
  • ca  chasu sin. compl.
  • ca  chiasu sin. compl.
  • ar  باري
  • cy  Pare
  • cy  Asu sin. compl.
  • cy  Athu sin. compl.
  • cy  Casu sin. compl.
  • cy  Chasu sin. compl.
  • cy  Chiasu sin. compl.
  • de  Pare
  • de  Asu sin. compl.
  • de  Athu sin. compl.
  • de  Casu sin. compl.
  • de  Chasu sin. compl.
  • de  Chiasu sin. compl.
  • en  Pare
  • en  Asu sin. compl.
  • en  Athu sin. compl.
  • en  Casu sin. compl.
  • en  Chasu sin. compl.
  • en  Chiasu sin. compl.
  • es  pare
  • es  asu sin. compl.
  • es  athu sin. compl.
  • es  casu sin. compl.
  • es  chasu sin. compl.
  • es  chiasu sin. compl.
  • eu  pareera
  • eu  asu sin. compl.
  • eu  athu sin. compl.
  • eu  casu sin. compl.
  • eu  chasu sin. compl.
  • eu  chiasu sin. compl.
  • eu  pare sin. compl.
  • fr  paré
  • fr  asu sin. compl.
  • fr  athu sin. compl.
  • fr  casu sin. compl.
  • fr  chasu sin. compl.
  • fr  chiasu sin. compl.
  • gl  pare
  • gl  asu sin. compl.
  • gl  athu sin. compl.
  • gl  casu sin. compl.
  • gl  chasu sin. compl.
  • gl  chiasu sin. compl.
  • gn  pare
  • gn  asu sin. compl.
  • gn  athu sin. compl.
  • gn  casu sin. compl.
  • gn  chasu sin. compl.
  • gn  chiasu sin. compl.
  • it  pare
  • it  asu sin. compl.
  • it  athu sin. compl.
  • it  casu sin. compl.
  • it  chasu sin. compl.
  • it  chiasu sin. compl.
  • pt  pare
  • pt  asu sin. compl.
  • pt  athu sin. compl.
  • pt  casu sin. compl.
  • pt  chasu sin. compl.
  • pt  chiasu sin. compl.
  • tmh  Taparit
  • tmh  Asu sin. compl.
  • tmh  athu sin. compl.
  • tmh  casu sin. compl.
  • tmh  chasu sin. compl.
  • tmh  chiasu sin. compl.
  • zh  帕雷语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els parlants de pare són generalment bilingües: el pare s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .

L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.

El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
ati ati

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  kinaray-a
  • ca  antiqueño sin. compl.
  • ca  ati sin. compl.
  • ca  hinaray-a sin. compl.
  • ca  karay-a sin. compl.
  • ca  kiniray-a sin. compl.
  • ca  panayano sin. compl.
  • ar  كيناراي-أ
  • cy  Kinaray-a
  • cy  Antiqueño sin. compl.
  • cy  Ati sin. compl.
  • cy  Hinaray-a sin. compl.
  • cy  Karay-a sin. compl.
  • cy  Kiniray-a sin. compl.
  • cy  Panayano sin. compl.
  • de  Kinaray-a
  • de  Antiqueño sin. compl.
  • de  Ati sin. compl.
  • de  Hinaray-a sin. compl.
  • de  Karay-a sin. compl.
  • de  Kiniray-a sin. compl.
  • de  Panayano sin. compl.
  • en  Kinaray-a
  • en  Antiqueño sin. compl.
  • en  Ati sin. compl.
  • en  Hinaray-a sin. compl.
  • en  Karay-a sin. compl.
  • en  Kiniray-a sin. compl.
  • en  Panayano sin. compl.
  • es  kinarai-a
  • es  antiqueño sin. compl.
  • es  ati sin. compl.
  • es  hinaray-a sin. compl.
  • es  karay-a sin. compl.
  • es  kiniray-a sin. compl.
  • es  panayano sin. compl.
  • eu  kinarayera
  • eu  antiqueño sin. compl.
  • eu  ati sin. compl.
  • eu  hinaray-a sin. compl.
  • eu  karay-a sin. compl.
  • eu  kinaray-a sin. compl.
  • eu  kiniray-a sin. compl.
  • eu  panayano sin. compl.
  • fr  kinaray-a
  • fr  antiqueño sin. compl.
  • fr  ati sin. compl.
  • fr  hinaray-a sin. compl.
  • fr  karay-a sin. compl.
  • fr  kiniray-a sin. compl.
  • fr  panayano sin. compl.
  • gl  kinaray-a
  • gl  antiqueño sin. compl.
  • gl  ati sin. compl.
  • gl  hinaray-a sin. compl.
  • gl  karay-a sin. compl.
  • gl  kiniray-a sin. compl.
  • gl  panayano sin. compl.
  • gn  kinaray-a
  • gn  antiqueño sin. compl.
  • gn  ati sin. compl.
  • gn  hinaray-a sin. compl.
  • gn  karay-a sin. compl.
  • gn  kiniray-a sin. compl.
  • gn  panayano sin. compl.
  • it  kinaray-a
  • it  antiqueño sin. compl.
  • it  ati sin. compl.
  • it  hinaray-a sin. compl.
  • it  karay-a sin. compl.
  • it  kiniray-a sin. compl.
  • it  panayano sin. compl.
  • pt  kinaray-a
  • pt  antiqueño sin. compl.
  • pt  ati sin. compl.
  • pt  hinaray-a sin. compl.
  • pt  karay-a sin. compl.
  • pt  kiniray-a sin. compl.
  • pt  panayano sin. compl.
  • zh  基纳拉伊语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme kinaray-a fa referència a un dels principals grups etnolingüístics del grup de les illes Visayas, concretament de l'illa de Panay. El kinaray-a és la llengua majoritària a la província d'Antique (d'hamtik, 'formiga vermella' o 'vespa'), on supera en nombre de parlants el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió). El kinaray-a és la dotzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen el híligaynon com a segona llengua.

El nom kiniray-a (o hiniray-a) prové dels mots iraya, 'riu' o 'corrent amunt', i ka, 'company'.

Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el kinaray i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). El kinaray és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.

El kirinay-a està format per diverses variants dialectals: l'anini-y, el guimaras, l'hamtik, el lambunao, el miag-ao, el pandan i el pototan.
atie atie

Nigerocongolesa > Kwa > Nyo, Àfrica > Costa d'Ivori

  • ca  atie
  • ca  attié sin. compl.
  • ar  أتية
  • cy  Atie
  • cy  Attié sin. compl.
  • de  Attie
  • de  Attié sin. compl.
  • en  Attié
  • en  Akie sin. compl.
  • en  Akye sin. compl.
  • en  Atche sin. compl.
  • en  Atie sin. compl.
  • en  Atshe sin. compl.
  • es  atie
  • es  attié sin. compl.
  • eu  akiera
  • eu  akie sin. compl.
  • eu  akye sin. compl.
  • eu  atche sin. compl.
  • eu  atie sin. compl.
  • eu  atshe sin. compl.
  • eu  attie sin. compl.
  • fr  attié
  • fr  akyé sin. compl.
  • fr  atyé sin. compl.
  • gl  atie
  • gl  attié sin. compl.
  • gn  atie
  • gn  attié sin. compl.
  • it  akye
  • ja  アティエ語
  • nl  Atie
  • nl  Attié sin. compl.
  • pt  atie
  • pt  attié sin. compl.
  • ru  Атье
  • ru  Аттье sin. compl.
  • zh  阿提语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Kwa > Nyo, Àfrica > Costa d'Ivori

Definition
La llengua atie està integrada per tres dialectes principals: el naindin, el ketin i el bodin. De tots tres, el bodin és el que té més parlants i gaudeix de més prestigi.
atiri atiri

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú

  • ca  nomatsiguenga
  • ca  atiri sin. compl.
  • ca  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • ca  ina'o sin. compl.
  • ca  inato sin. compl.
  • ca  inthome sin. compl.
  • ca  intsome sin. compl.
  • cod  nomatsiguenga
  • ar  نوماتسيغينغا
  • cy  Nomatsiguenga
  • cy  Atiri sin. compl.
  • cy  Campa nomatsiguenga sin. compl.
  • cy  Ina'o sin. compl.
  • cy  Inato sin. compl.
  • cy  Inthome sin. compl.
  • cy  Intsome sin. compl.
  • de  Nomatsiguenga
  • de  Atiri sin. compl.
  • de  Campa Nomatsiguenga sin. compl.
  • de  Ina'o sin. compl.
  • de  Inato sin. compl.
  • de  Inthome sin. compl.
  • de  Intsome sin. compl.
  • en  Nomatsiguenga
  • en  Atiri sin. compl.
  • en  Campa Nomatsiguenga sin. compl.
  • en  Ina'o sin. compl.
  • en  Inato sin. compl.
  • en  Inthome sin. compl.
  • en  Intsome sin. compl.
  • en  Nomatsiguenga Campa sin. compl.
  • es  nomachiguenga
  • es  atiri sin. compl.
  • es  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • es  ina'o sin. compl.
  • es  inato sin. compl.
  • es  inthome sin. compl.
  • es  intsome sin. compl.
  • es  nomatsiguenga sin. compl.
  • eu  nomatsiguengera
  • eu  atiri sin. compl.
  • eu  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • eu  ina'o sin. compl.
  • eu  inato sin. compl.
  • eu  inthome sin. compl.
  • eu  intsome sin. compl.
  • eu  nomatsiguenga sin. compl.
  • fr  nomatsiguenga
  • fr  atiri sin. compl.
  • fr  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • fr  ina'o sin. compl.
  • fr  inato sin. compl.
  • fr  inthome sin. compl.
  • fr  intsome sin. compl.
  • gl  nomatsiguenga
  • gl  atiri sin. compl.
  • gl  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • gl  ina'o sin. compl.
  • gl  inato sin. compl.
  • gl  inthome sin. compl.
  • gl  intsome sin. compl.
  • it  nomatsiguenga
  • it  atiri sin. compl.
  • it  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • it  ina'o sin. compl.
  • it  inato sin. compl.
  • it  inthome sin. compl.
  • it  intsome sin. compl.
  • ja  ノマチゲンガ語
  • nl  Nomatsiguenga
  • pt  nomatsiguenga
  • pt  atiri sin. compl.
  • pt  campa nomatsiguenga sin. compl.
  • pt  ina'o sin. compl.
  • pt  inato sin. compl.
  • pt  inthome sin. compl.
  • pt  intsome sin. compl.
  • ru  Номацигенга
  • ru  Атири sin. compl.
  • ru  Кампа номацигенга sin. compl.
  • zh  诺马奇根加语
  • zh  坎帕-诺马奇根加、伊纳托、伊纳奥、因托美、因索美、阿提利 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú

Definition
Les llengües del grup campa (ashàninka, ashèninka, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.

Els lligams socials i les relacions comercials han afavorit el bilingüisme de les diverses comunitats campa. Així, els homes nomatsiguenga solen saber també ashàninka i castellà. Entre les dones el coneixement de l'ashàninka és més baix.

El 1956 una epidèmia de xarampió va reduir la població nomatsiguenga a la meitat. D'altra banda, el grup s'ha vist implicat diverses vegades en els enfrontaments de l'exèrcit peruà i els grups revolucionaris d'esquerres.

La comunitat compta amb un programa d'educació bilingüe, tot i que els índexs d'escolarització són baixos.
atjeh atjeh

Austronèsica, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia

  • ca  axinès
  • ca  atjeh sin. compl.
  • cod  Bahsa Acèh
  • en  Acehnese
  • en  Achinese
  • es  achenés
  • fr  aceh
  • fr  acehnais
  • fr  achinais

Austronèsica, Àsia > Indonèsia, Àsia > Malàisia

atna atna

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  ahtna
  • ca  ahtena sin. compl.
  • ca  atna sin. compl.
  • ca  copper river sin. compl.
  • cy  Ahtna
  • cy  Ahtena sin. compl.
  • cy  Atna sin. compl.
  • cy  Copper river sin. compl.
  • de  Ahtna
  • de  Ahtena sin. compl.
  • de  Atna sin. compl.
  • de  Copper River sin. compl.
  • en  Ahtna
  • en  Ahtena sin. compl.
  • en  Atna sin. compl.
  • en  Copper River sin. compl.
  • es  atna
  • es  ahtena sin. compl.
  • es  ahtna sin. compl.
  • es  copper river sin. compl.
  • eu  ahtnera
  • eu  ahtena sin. compl.
  • eu  ahtna sin. compl.
  • eu  atna sin. compl.
  • eu  copper river sin. compl.
  • fr  ahtna
  • fr  ahtena sin. compl.
  • fr  atna sin. compl.
  • fr  copper river sin. compl.
  • gl  ahtna
  • gl  ahtena sin. compl.
  • gl  atna sin. compl.
  • gl  copper river sin. compl.
  • gn  ahtna
  • gn  ahtena sin. compl.
  • gn  atna sin. compl.
  • gn  kopper river sin. compl.
  • it  ahtna
  • it  ahtena sin. compl.
  • it  atna sin. compl.
  • it  copper river sin. compl.
  • pt  ahtna
  • pt  ahtena sin. compl.
  • pt  atna sin. compl.
  • pt  copper river sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Remuntant el riu Copper des de la desembocadura, es distingeixen quatre dialectes de l'ahtna amb poca variació. El dialecte més septentrional és veí de les llengües tanacross i tanana septentrional, amb les quals manté semblances gramaticals i lèxiques.

Tots els parlants d'ahtna tenen més de 50 anys i la llengua ja no es transmet a les noves generacions. Com a resultat, l'athna està en vies d'extinció.