assuriní de Tocantins
assuriní de Tocantins
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca akwawa
- ca assuriní
- ca akuawa sin. compl.
- ca assuriní de Tocantins sin. compl.
- ca assuriní de Trocarà sin. compl.
- ar أسورينية
- cy Assuriní
- cy Akuawa sin. compl.
- cy Assuriní de Tocantins sin. compl.
- cy Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini
- de Akuawa sin. compl.
- de Assurini sin. compl.
- de Assuriní de Tocantins sin. compl.
- de Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní
- en Akuáwa sin. compl.
- en Akwawa sin. compl.
- en Akwaya sin. compl.
- en Assuriní sin. compl.
- en Asurini sin. compl.
- en Asuriní do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní do Trocará sin. compl.
- en Tocantins Asuriní sin. compl.
- es asuriní
- es akuawa sin. compl.
- es asuriní de Tocantins sin. compl.
- es asuriní de Trocará sin. compl.
- eu asuriniera
- eu akuawa sin. compl.
- eu tocantinseko asuriniera sin. compl.
- eu trocarako asuriniera sin. compl.
- fr assurini
- fr akuawa sin. compl.
- fr assurini de Tocantins sin. compl.
- fr assurini de Trocará sin. compl.
- gn asurini
- gn akuawa sin. compl.
- gn assuriní de Tocantins sin. compl.
- gn assuriní de Trocarà sin. compl.
- it assurini
- it akuawa sin. compl.
- it assuriní de Tocantins sin. compl.
- it assuriní de Trocarà sin. compl.
- ja アスリニ語
- ja アクアワ語 sin. compl.
- ja トロカラのアスリニ語 sin. compl.
- ja トカンティンスのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní
- nl Akuawa sin. compl.
- nl Assuriní de Tocantins sin. compl.
- nl Assuriní de Trocará sin. compl.
- pt assurini
- pt akuawa sin. compl.
- pt assurini do Tocantins sin. compl.
- pt assurini do Trocará sin. compl.
- ru Асурини
- ru Асурини ду Трокара sin. compl.
- ru Асурини ду Токантинс sin. compl.
- ru Акуава sin. compl.
- ru Токантинс асурини sin. compl.
- zh 阿苏里尼语
- zh 阿库阿瓦 sin. compl.
- zh 托勘丁斯的阿苏里尼语 sin. compl.
- zh 特洛卡拉的阿苏里尼语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definition
Diferent de l'assuriní del Xingu, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
assuriní de Trocarà
assuriní de Trocarà
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca akwawa
- ca assuriní
- ca akuawa sin. compl.
- ca assuriní de Tocantins sin. compl.
- ca assuriní de Trocarà sin. compl.
- ar أسورينية
- cy Assuriní
- cy Akuawa sin. compl.
- cy Assuriní de Tocantins sin. compl.
- cy Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini
- de Akuawa sin. compl.
- de Assurini sin. compl.
- de Assuriní de Tocantins sin. compl.
- de Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní
- en Akuáwa sin. compl.
- en Akwawa sin. compl.
- en Akwaya sin. compl.
- en Assuriní sin. compl.
- en Asurini sin. compl.
- en Asuriní do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní do Trocará sin. compl.
- en Tocantins Asuriní sin. compl.
- es asuriní
- es akuawa sin. compl.
- es asuriní de Tocantins sin. compl.
- es asuriní de Trocará sin. compl.
- eu asuriniera
- eu akuawa sin. compl.
- eu tocantinseko asuriniera sin. compl.
- eu trocarako asuriniera sin. compl.
- fr assurini
- fr akuawa sin. compl.
- fr assurini de Tocantins sin. compl.
- fr assurini de Trocará sin. compl.
- gn asurini
- gn akuawa sin. compl.
- gn assuriní de Tocantins sin. compl.
- gn assuriní de Trocarà sin. compl.
- it assurini
- it akuawa sin. compl.
- it assuriní de Tocantins sin. compl.
- it assuriní de Trocarà sin. compl.
- ja アスリニ語
- ja アクアワ語 sin. compl.
- ja トロカラのアスリニ語 sin. compl.
- ja トカンティンスのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní
- nl Akuawa sin. compl.
- nl Assuriní de Tocantins sin. compl.
- nl Assuriní de Trocará sin. compl.
- pt assurini
- pt akuawa sin. compl.
- pt assurini do Tocantins sin. compl.
- pt assurini do Trocará sin. compl.
- ru Асурини
- ru Асурини ду Трокара sin. compl.
- ru Асурини ду Токантинс sin. compl.
- ru Акуава sin. compl.
- ru Токантинс асурини sin. compl.
- zh 阿苏里尼语
- zh 阿库阿瓦 sin. compl.
- zh 托勘丁斯的阿苏里尼语 sin. compl.
- zh 特洛卡拉的阿苏里尼语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definition
Diferent de l'assuriní del Xingu, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
assuriní del Xingu
assuriní del Xingu
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca assuriní del Xingu
- ca asuriní de Coatinema sin. compl.
- ca asurinikin sin. compl.
- ca awaeté sin. compl.
- ca awaté sin. compl.
- ar الأسوريني في شينغو
- cy Assuriní del Xingu
- cy Asuriní de Coatinema sin. compl.
- cy Asurinikin sin. compl.
- cy Awaeté sin. compl.
- cy Awaté sin. compl.
- de Asurini do Xingu
- de Asuriní de Coatinema sin. compl.
- de Asurinikin sin. compl.
- de Awaeté sin. compl.
- de Awaté sin. compl.
- en Xingu Asuriní
- en Asuriní de Koatinema sin. compl.
- en Asurini do Xingu sin. compl.
- en Asuriní do Xingu sin. compl.
- en Asurinikin sin. compl.
- en Awaeté sin. compl.
- en Awaté sin. compl.
- en Surini sin. compl.
- es asuriní de Xingú
- es asuriní de Coatinema sin. compl.
- es asurinikin sin. compl.
- es awaeté sin. compl.
- es awaté sin. compl.
- eu xinguko asuriniera
- eu asurinikin sin. compl.
- eu awaete sin. compl.
- eu awate sin. compl.
- eu coatinemako asuriniera sin. compl.
- fr assurini du Xingu
- fr assurini de Coatinema sin. compl.
- fr assurinikin sin. compl.
- fr awaeté sin. compl.
- fr awaté sin. compl.
- gn asurini Xingu-gua
- gn asuriní de Coatinema sin. compl.
- gn asurinikin sin. compl.
- gn awaeté sin. compl.
- gn awaté sin. compl.
- it assurini del Xingu
- it asuriní de Coatinema sin. compl.
- it asurinikin sin. compl.
- it awaeté sin. compl.
- it awaté sin. compl.
- ja シング－のアスリニ語
- ja アスリニキン語 sin. compl.
- ja アワテ語、アワエテ語 sin. compl.
- ja コアティネマのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní del Xingu
- nl Asuriní de Coatinema sin. compl.
- nl Asurinikin sin. compl.
- nl Awaeté sin. compl.
- nl Awaté sin. compl.
- pt assurini do Xingu
- pt assurini de Coatinema sin. compl.
- pt asurinikin sin. compl.
- pt awaeté sin. compl.
- pt awaté sin. compl.
- ru Шингу асурини
- ru Асурини ду Шингу sin. compl.
- ru Асурини де Коатинема sin. compl.
- ru Авате sin. compl.
- ru Аваэте sin. compl.
- ru Сурини sin. compl.
- ru Асуриникин sin. compl.
- zh 辛古阿苏里尼语
- zh 阿瓦特、阿瓦埃特、科阿廷马、阿苏里尼今 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definition
És diferent de l'assuriní de Tocantins, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu. El grup s'autodenomina cakiwé. El mot assuriní prové de la llengua juruna i significa 'roig'.
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
asturià
asturià
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
- ca asturià
- ca asturianolleonès sin. compl.
- ca asturlleonès sin. compl.
- ca bable sin. compl.
- ca lleonès sin. compl.
- cod asturianu (Espanya)
- cod mirandès (Portugal)
- ar الليونية
- cy Astwreg
- cy Leoneg sin. compl.
- de Asturisch
- de Asturischleonesich sin. compl.
- de Asturleonesisch sin. compl.
- de Leonesisch sin. compl.
- en Asturian
- en Astur-Leonese sin. compl.
- en Asturian-Leonese sin. compl.
- en Leonese sin. compl.
- es asturiano
- es asturianoleonés sin. compl.
- es asturleonés sin. compl.
- es leonés sin. compl.
- eu asturleonera
- fr asturien
- fr asturien-léonais sin. compl.
- fr asturléonais sin. compl.
- fr léonais sin. compl.
- gl asturiano
- gl asturianoleonés sin. compl.
- gl asturleonés sin. compl.
- gl leonés sin. compl.
- gn asturiano
- gn asturianoleone sin. compl.
- gn asturleone sin. compl.
- gn leone sin. compl.
- it asturiano
- it asturianoleonese sin. compl.
- it asturleonese sin. compl.
- it leonese sin. compl.
- ja アストゥリアス語
- ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
- nl Asturisch
- nl Asturiano-Leonees sin. compl.
- nl Leonees sin. compl.
- nl Mirandees sin. compl.
- oc asturian
- oc asturianoleonés sin. compl.
- oc asturleonés sin. compl.
- oc leonés sin. compl.
- pt asturiano
- pt asturiano-leonês sin. compl.
- pt asturo-leonês sin. compl.
- pt leonês sin. compl.
- pt mirandês sin. compl.
- ru Астурийский язык
- ru Леонский sin. compl.
- ru Астурийско-леонский sin. compl.
- ru Леонско-астурийский sin. compl.
- sw Asturian
- sw Astur-leonese sin. compl.
- sw Asturia-leonese sin. compl.
- sw Leonese sin. compl.
- tmh Taliyunist
- tmh tasturliyunisit sin. compl.
- tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
- tmh Tawstriyat sin. compl.
- zh 莱昂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
Definition
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
asturianolleonès
asturianolleonès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
- ca asturià
- ca asturianolleonès sin. compl.
- ca asturlleonès sin. compl.
- ca bable sin. compl.
- ca lleonès sin. compl.
- cod asturianu (Espanya)
- cod mirandès (Portugal)
- ar الليونية
- cy Astwreg
- cy Leoneg sin. compl.
- de Asturisch
- de Asturischleonesich sin. compl.
- de Asturleonesisch sin. compl.
- de Leonesisch sin. compl.
- en Asturian
- en Astur-Leonese sin. compl.
- en Asturian-Leonese sin. compl.
- en Leonese sin. compl.
- es asturiano
- es asturianoleonés sin. compl.
- es asturleonés sin. compl.
- es leonés sin. compl.
- eu asturleonera
- fr asturien
- fr asturien-léonais sin. compl.
- fr asturléonais sin. compl.
- fr léonais sin. compl.
- gl asturiano
- gl asturianoleonés sin. compl.
- gl asturleonés sin. compl.
- gl leonés sin. compl.
- gn asturiano
- gn asturianoleone sin. compl.
- gn asturleone sin. compl.
- gn leone sin. compl.
- it asturiano
- it asturianoleonese sin. compl.
- it asturleonese sin. compl.
- it leonese sin. compl.
- ja アストゥリアス語
- ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
- nl Asturisch
- nl Asturiano-Leonees sin. compl.
- nl Leonees sin. compl.
- nl Mirandees sin. compl.
- oc asturian
- oc asturianoleonés sin. compl.
- oc asturleonés sin. compl.
- oc leonés sin. compl.
- pt asturiano
- pt asturiano-leonês sin. compl.
- pt asturo-leonês sin. compl.
- pt leonês sin. compl.
- pt mirandês sin. compl.
- ru Астурийский язык
- ru Леонский sin. compl.
- ru Астурийско-леонский sin. compl.
- ru Леонско-астурийский sin. compl.
- sw Asturian
- sw Astur-leonese sin. compl.
- sw Asturia-leonese sin. compl.
- sw Leonese sin. compl.
- tmh Taliyunist
- tmh tasturliyunisit sin. compl.
- tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
- tmh Tawstriyat sin. compl.
- zh 莱昂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
Definition
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
asturlleonès
asturlleonès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
- ca asturià
- ca asturianolleonès sin. compl.
- ca asturlleonès sin. compl.
- ca bable sin. compl.
- ca lleonès sin. compl.
- cod asturianu (Espanya)
- cod mirandès (Portugal)
- ar الليونية
- cy Astwreg
- cy Leoneg sin. compl.
- de Asturisch
- de Asturischleonesich sin. compl.
- de Asturleonesisch sin. compl.
- de Leonesisch sin. compl.
- en Asturian
- en Astur-Leonese sin. compl.
- en Asturian-Leonese sin. compl.
- en Leonese sin. compl.
- es asturiano
- es asturianoleonés sin. compl.
- es asturleonés sin. compl.
- es leonés sin. compl.
- eu asturleonera
- fr asturien
- fr asturien-léonais sin. compl.
- fr asturléonais sin. compl.
- fr léonais sin. compl.
- gl asturiano
- gl asturianoleonés sin. compl.
- gl asturleonés sin. compl.
- gl leonés sin. compl.
- gn asturiano
- gn asturianoleone sin. compl.
- gn asturleone sin. compl.
- gn leone sin. compl.
- it asturiano
- it asturianoleonese sin. compl.
- it asturleonese sin. compl.
- it leonese sin. compl.
- ja アストゥリアス語
- ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
- nl Asturisch
- nl Asturiano-Leonees sin. compl.
- nl Leonees sin. compl.
- nl Mirandees sin. compl.
- oc asturian
- oc asturianoleonés sin. compl.
- oc asturleonés sin. compl.
- oc leonés sin. compl.
- pt asturiano
- pt asturiano-leonês sin. compl.
- pt asturo-leonês sin. compl.
- pt leonês sin. compl.
- pt mirandês sin. compl.
- ru Астурийский язык
- ru Леонский sin. compl.
- ru Астурийско-леонский sin. compl.
- ru Леонско-астурийский sin. compl.
- sw Asturian
- sw Astur-leonese sin. compl.
- sw Asturia-leonese sin. compl.
- sw Leonese sin. compl.
- tmh Taliyunist
- tmh tasturliyunisit sin. compl.
- tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
- tmh Tawstriyat sin. compl.
- zh 莱昂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Espanya, Europa > Portugal
Definition
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
asu
asu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pare
- ca asu sin. compl.
- ca athu sin. compl.
- ca casu sin. compl.
- ca chasu sin. compl.
- ca chiasu sin. compl.
- ar باري
- cy Pare
- cy Asu sin. compl.
- cy Athu sin. compl.
- cy Casu sin. compl.
- cy Chasu sin. compl.
- cy Chiasu sin. compl.
- de Pare
- de Asu sin. compl.
- de Athu sin. compl.
- de Casu sin. compl.
- de Chasu sin. compl.
- de Chiasu sin. compl.
- en Pare
- en Asu sin. compl.
- en Athu sin. compl.
- en Casu sin. compl.
- en Chasu sin. compl.
- en Chiasu sin. compl.
- es pare
- es asu sin. compl.
- es athu sin. compl.
- es casu sin. compl.
- es chasu sin. compl.
- es chiasu sin. compl.
- eu pareera
- eu asu sin. compl.
- eu athu sin. compl.
- eu casu sin. compl.
- eu chasu sin. compl.
- eu chiasu sin. compl.
- eu pare sin. compl.
- fr paré
- fr asu sin. compl.
- fr athu sin. compl.
- fr casu sin. compl.
- fr chasu sin. compl.
- fr chiasu sin. compl.
- gl pare
- gl asu sin. compl.
- gl athu sin. compl.
- gl casu sin. compl.
- gl chasu sin. compl.
- gl chiasu sin. compl.
- gn pare
- gn asu sin. compl.
- gn athu sin. compl.
- gn casu sin. compl.
- gn chasu sin. compl.
- gn chiasu sin. compl.
- it pare
- it asu sin. compl.
- it athu sin. compl.
- it casu sin. compl.
- it chasu sin. compl.
- it chiasu sin. compl.
- pt pare
- pt asu sin. compl.
- pt athu sin. compl.
- pt casu sin. compl.
- pt chasu sin. compl.
- pt chiasu sin. compl.
- tmh Taparit
- tmh Asu sin. compl.
- tmh athu sin. compl.
- tmh casu sin. compl.
- tmh chasu sin. compl.
- tmh chiasu sin. compl.
- zh 帕雷语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els parlants de pare són generalment bilingües: el pare s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.
El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.
El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
asumbo
asumbo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
- ca ipulo
- ca assumbo sin. compl.
- ca asumbo sin. compl.
- ca badzumbo sin. compl.
- de Ipulo
- de Assumbo sin. compl.
- de Asumbo sin. compl.
- de Badzumbo sin. compl.
- de Etongo sin. compl.
- en Ipulo
- en Assumbo sin. compl.
- en asumbo sin. compl.
- en Badzumbo sin. compl.
- es ipulo
- es assumbo sin. compl.
- es asumbo sin. compl.
- es badzumbo sin. compl.
- eu ipulo
- eu assumbo sin. compl.
- eu asumbo sin. compl.
- eu badzumbo sin. compl.
- fr ipulo
- fr assumbo sin. compl.
- fr asumbo sin. compl.
- fr badzumbo sin. compl.
- gl ipulo
- gl assumbo sin. compl.
- gl asumbo sin. compl.
- gl badzumbo sin. compl.
- it ipulo
- it assumbo sin. compl.
- it asumbo sin. compl.
- it badzumbo sin. compl.
- nl Ipulo
- nl Assumbo sin. compl.
- nl Asumbo sin. compl.
- nl Badzumbo sin. compl.
- pt ipulo
- pt assumbo sin. compl.
- pt asumbo sin. compl.
- pt badzumbo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
Definition
L'ipulo és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, a prop de la frontera nigeriana. És parlat per tres grups, el de Tinta, el d'Olulu i el d'Etongo, els quals presenten algunes diferències dialectals.
El grup tivoide, al qual pertany l'ipulo, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ipulo formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo. Alguns ipulos també parlen eman o caka.
El grup tivoide, al qual pertany l'ipulo, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ipulo formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo. Alguns ipulos també parlen eman o caka.
asumbo
asumbo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca iyive
- ca asumbo sin. compl.
- ca ndir sin. compl.
- ca uive sin. compl.
- ca yiive sin. compl.
- de Iyive
- de Uive sin. compl.
- de Yiive sin. compl.
- en Iyive
- en asumbo sin. compl.
- en Ndir sin. compl.
- en Ulive sin. compl.
- en Yiive sin. compl.
- es iyive
- es asumbo sin. compl.
- es ndir sin. compl.
- es ulive sin. compl.
- es yiive sin. compl.
- eu iyive
- eu asumbo sin. compl.
- eu ndir sin. compl.
- eu ulive sin. compl.
- eu yiive sin. compl.
- fr iyive
- fr uive sin. compl.
- fr yiive sin. compl.
- gl iyive
- gl asumbo sin. compl.
- gl ndir sin. compl.
- gl ulive sin. compl.
- gl yiive sin. compl.
- it iyive
- it asumbo sin. compl.
- it ndir sin. compl.
- it ulive sin. compl.
- it yiive sin. compl.
- nl Iyive
- nl Uive sin. compl.
- nl Yiive sin. compl.
- pt iyive
- pt asumbo sin. compl.
- pt ndir sin. compl.
- pt ulive sin. compl.
- pt yiive sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
L'iyive és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Els aproximadament 2.000 parlants d'iyive es reparteixen de manera equitativa a banda i banda de la frontera. El grup de Nigèria s'autodenomina ndir.
El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
asuriní de Coatinema
asuriní de Coatinema
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca assuriní del Xingu
- ca asuriní de Coatinema sin. compl.
- ca asurinikin sin. compl.
- ca awaeté sin. compl.
- ca awaté sin. compl.
- ar الأسوريني في شينغو
- cy Assuriní del Xingu
- cy Asuriní de Coatinema sin. compl.
- cy Asurinikin sin. compl.
- cy Awaeté sin. compl.
- cy Awaté sin. compl.
- de Asurini do Xingu
- de Asuriní de Coatinema sin. compl.
- de Asurinikin sin. compl.
- de Awaeté sin. compl.
- de Awaté sin. compl.
- en Xingu Asuriní
- en Asuriní de Koatinema sin. compl.
- en Asurini do Xingu sin. compl.
- en Asuriní do Xingu sin. compl.
- en Asurinikin sin. compl.
- en Awaeté sin. compl.
- en Awaté sin. compl.
- en Surini sin. compl.
- es asuriní de Xingú
- es asuriní de Coatinema sin. compl.
- es asurinikin sin. compl.
- es awaeté sin. compl.
- es awaté sin. compl.
- eu xinguko asuriniera
- eu asurinikin sin. compl.
- eu awaete sin. compl.
- eu awate sin. compl.
- eu coatinemako asuriniera sin. compl.
- fr assurini du Xingu
- fr assurini de Coatinema sin. compl.
- fr assurinikin sin. compl.
- fr awaeté sin. compl.
- fr awaté sin. compl.
- gn asurini Xingu-gua
- gn asuriní de Coatinema sin. compl.
- gn asurinikin sin. compl.
- gn awaeté sin. compl.
- gn awaté sin. compl.
- it assurini del Xingu
- it asuriní de Coatinema sin. compl.
- it asurinikin sin. compl.
- it awaeté sin. compl.
- it awaté sin. compl.
- ja シング－のアスリニ語
- ja アスリニキン語 sin. compl.
- ja アワテ語、アワエテ語 sin. compl.
- ja コアティネマのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní del Xingu
- nl Asuriní de Coatinema sin. compl.
- nl Asurinikin sin. compl.
- nl Awaeté sin. compl.
- nl Awaté sin. compl.
- pt assurini do Xingu
- pt assurini de Coatinema sin. compl.
- pt asurinikin sin. compl.
- pt awaeté sin. compl.
- pt awaté sin. compl.
- ru Шингу асурини
- ru Асурини ду Шингу sin. compl.
- ru Асурини де Коатинема sin. compl.
- ru Авате sin. compl.
- ru Аваэте sin. compl.
- ru Сурини sin. compl.
- ru Асуриникин sin. compl.
- zh 辛古阿苏里尼语
- zh 阿瓦特、阿瓦埃特、科阿廷马、阿苏里尼今 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definition
És diferent de l'assuriní de Tocantins, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu. El grup s'autodenomina cakiwé. El mot assuriní prové de la llengua juruna i significa 'roig'.
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
Tots els assurinís del Xingu parlen la llengua pròpia. Els infants i els joves dominen també el portuguès. A l'escola s'ensenyen les dues llengües des del 1998, any en què es va escriure la primera gramàtica destinada a l'ensenyament de la llengua.
