Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  aspecte tensiu, n m
  • es  aspecto tensivo
  • fr  aspect tensif
  • en  tensive aspect

Definició
En psicomecànica, aspecte característic de l'infinitiu.
  • ca  aspiració, n f
  • es  aspiración
  • fr  aspiration
  • en  aspiration

Definició
Tret d'alguns sons o fonemes que consisteix a acompanyar l'articulació d'un buf, sonor o sord, localitzat al vel del paladar, l'úvula, la faringe o la laringe.

Nota

  • En les llengües germàniques, l'oposició entre les sèries oclusives no rau en la presència o absència de sonoritat, com en les llengües romàniques, sinó en la presència o absència d'aspiració: /ph, th, kh/ enfront de /b, d, g/.
  • ca  asserció, n f
  • es  aserción
  • fr  assertion
  • en  assertion

Definició
Contingut oracional que es veu afectat quan es nega o s'interroga tota l'oració.

Nota

  • Per exemple, en l'oració Pere ha deixat de fumar s'assevera la idea que 'Pere ja no fuma'. Contrasta amb pressuposició.
  • ca  assibilació, n f
  • es  asibilación
  • fr  assibilation
  • en  assibilation

Definició
Procés pel qual es produeix un avançament del lloc d'articulació d'una consonant posterior que passa a realitzar-se com a sibilant, a causa de la influència assimilatòria d'un element palatal que l'atrau.

Nota

  • Així, la consonant llatina /k/ en contacte amb una vocal palatal ha passat a ser sibilant: CIVITĀTE > ciutat.
  • ca  assignació, n f
  • es  asignación
  • fr  assignation
  • en  assignment

Definició
En la teoria del règim i del lligam, procediment per mitjà del qual un sintagma nominal rep cas i paper temàtic.

Nota

  • En general, és el nucli de les projeccions màximes, o sintagmes, el que assigna cas i paper temàtic al sintagma nominal que regeix. Per exemple, en el sintagma verbal escriu un conte, el verb atorga cas acusatiu i paper temàtic tema al sintagma nominal un conte. Hi ha però, situacions especials, com ara l'assignació de paper temàtic composicional i l'assignació de cas contextual.
  • ca  assignació, n f
  • es  asignación
  • fr  assignation
  • en  assignment

Definició
En gramàtica generativa, procediment per mitjà del qual les regles de reescriptura atribueixen a un sintagma una determinada descripció estructural.
assignació de cas contextual assignació de cas contextual

  • ca  assignació de cas contextual, n f
  • es  asignación de caso contextual
  • fr  assignation de cas contextuel
  • en  contextual case-assignment

Definició
Assignació de cas a un sintagma nominal que no depén de cap element rector sinó de les propietats del context estructural.
assignació de paper temàtic composicional assignació de paper temàtic composicional

  • ca  assignació de paper temàtic composicional, n f
  • es  asignación de papel temático composicional
  • fr  assignation de rôle thématique compositionel
  • en  compositional thematic role assignment

Definició
Assignació de paper temàtic a un sintagma nominal realitzat per diversos elements de manera conjunta.

Nota

  • Per exemple, el subjecte rep paper temàtic no sols del verb sinó de tot el sintagma verbal.
  • ca  assimilació, n f
  • es  asimilación
  • fr  assimilation
  • en  assimilation

Definició
Fenomen pel qual un so o una classe de sons adopten un tret fonètic present en un altre so o sons, contigus o no.

Nota

  • L'assimilació pot ser contigua o distant, progressiva o regressiva i recíproca. Contrasta amb dissimilació.
assimilació contigua assimilació contigua

  • ca  assimilació contigua, n f
  • es  asimilación contigua
  • fr  assimilation par contact
  • en  contiguous assimilation

Definició
Assimilació que es produeix entre dos sons veïns.

Nota

  • Per exemple, l'assimilació del grup mb en COLŬMBA > coloma.