aspecte tensiu
aspecte tensiu
- ca aspecte tensiu, n m
- es aspecto tensivo
- fr aspect tensif
- en tensive aspect
Definició
En psicomecànica, aspecte característic de l'infinitiu.
aspiració
aspiració
- ca aspiració, n f
- es aspiración
- fr aspiration
- en aspiration
Definició
Tret d'alguns sons o fonemes que consisteix a acompanyar l'articulació d'un buf, sonor o sord, localitzat al vel del paladar, l'úvula, la faringe o la laringe.
Nota
- En les llengües germàniques, l'oposició entre les sèries oclusives no rau en la presència o absència de sonoritat, com en les llengües romàniques, sinó en la presència o absència d'aspiració: /ph, th, kh/ enfront de /b, d, g/.
asserció
asserció
- ca asserció, n f
- es aserción
- fr assertion
- en assertion
Definició
Contingut oracional que es veu afectat quan es nega o s'interroga tota l'oració.
Nota
- Per exemple, en l'oració Pere ha deixat de fumar s'assevera la idea que 'Pere ja no fuma'. Contrasta amb pressuposició.
assibilació
assibilació
- ca assibilació, n f
- es asibilación
- fr assibilation
- en assibilation
Definició
Procés pel qual es produeix un avançament del lloc d'articulació d'una consonant posterior que passa a realitzar-se com a sibilant, a causa de la influència assimilatòria d'un element palatal que l'atrau.
Nota
- Així, la consonant llatina /k/ en contacte amb una vocal palatal ha passat a ser sibilant: CIVITĀTE > ciutat.
assignació
assignació
- ca assignació, n f
- es asignación
- fr assignation
- en assignment
Definició
En la teoria del règim i del lligam, procediment per mitjà del qual un sintagma nominal rep cas i paper temàtic.
Nota
- En general, és el nucli de les projeccions màximes, o sintagmes, el que assigna cas i paper temàtic al sintagma nominal que regeix. Per exemple, en el sintagma verbal escriu un conte, el verb atorga cas acusatiu i paper temàtic tema al sintagma nominal un conte. Hi ha però, situacions especials, com ara l'assignació de paper temàtic composicional i l'assignació de cas contextual.
assignació
assignació
- ca assignació, n f
- es asignación
- fr assignation
- en assignment
Definició
En gramàtica generativa, procediment per mitjà del qual les regles de reescriptura atribueixen a un sintagma una determinada descripció estructural.
assignació de cas contextual
assignació de cas contextual
- ca assignació de cas contextual, n f
- es asignación de caso contextual
- fr assignation de cas contextuel
- en contextual case-assignment
Definició
Assignació de cas a un sintagma nominal que no depén de cap element rector sinó de les propietats del context estructural.
assignació de paper temàtic composicional
assignació de paper temàtic composicional
- ca assignació de paper temàtic composicional, n f
- es asignación de papel temático composicional
- fr assignation de rôle thématique compositionel
- en compositional thematic role assignment
Definició
Assignació de paper temàtic a un sintagma nominal realitzat per diversos elements de manera conjunta.
Nota
- Per exemple, el subjecte rep paper temàtic no sols del verb sinó de tot el sintagma verbal.
assimilació
assimilació
- ca assimilació, n f
- es asimilación
- fr assimilation
- en assimilation
Definició
Fenomen pel qual un so o una classe de sons adopten un tret fonètic present en un altre so o sons, contigus o no.
Nota
- L'assimilació pot ser contigua o distant, progressiva o regressiva i recíproca. Contrasta amb dissimilació.
assimilació contigua
assimilació contigua
- ca assimilació contigua, n f
- es asimilación contigua
- fr assimilation par contact
- en contiguous assimilation
Definició
Assimilació que es produeix entre dos sons veïns.
Nota
- Per exemple, l'assimilació del grup mb en COLŬMBA > coloma.
