aspecte perfectiu
aspecte perfectiu
- ca aspecte perfectiu, n m
- es aspecto perfectivo
- fr aspect perfectif
- en perfective aspect
Definició
Aspecte gramatical que presenta la situació expressada pel verb com a delimitada, sense fer referència al seu desenvolupament.
Nota
- En la tradició gramatical, es considera que l'aspecte perfectiu i el perfet són sinònims. Hi ha autors, però, que reserven el primer per a l'aspecte que presenta una situació verbal com un tot i el segon per a l'aspecte que indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o es vincula d'alguna manera amb aquest moment. Des d'aquesta perspectiva, uns temps com el passat simple o el perifràstic (cantà o va cantar) tindrien un aspecte perfectiu i un temps com el perfet (ha cantat), un aspecte perfet. Per exemple, en Es va trencar el braç, el temps verbal té un aspecte perfectiu, perquè presenta l'acció de trencar-se el braç com un fet passat i desvinculat del present, mentre que en S'ha trencat el braç, el temps té un aspecte perfet, perquè indica que l'acció passada provoca un resultat present (el fet de tenir el braç trencat).
aspecte perfet
aspecte perfet
- ca aspecte perfet, n m
- ca aspecte anterior, n m sin. compl.
- es aspecto anterior
- es aspecto perfecto
- fr aspect anterieur
- fr aspect perfect
- en anterior aspect
- en perfect aspect
Definició
Aspecte gramatical amb què s'indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o manté algun tipus de vinculació amb aquest moment.
Nota
- Tenen aspecte perfet els temps i les formes no personals del verb formades amb l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat. Per exemple, el perfet d'indicatiu (ha cantat) té aquest aspecte, i per això en una oració com S'ha trencat el braç s'indica, d'una banda, que l'acció de trencar-se el braç és anterior al moment de l'acte de parla, i, d'una altra, que aquesta acció ha provocat un resultat que es manté en aquest moment (el fet de tenir el braç trencat).
aspecte progressiu
aspecte progressiu
- ca aspecte progressiu, n m
- es aspecto progresivo
- fr aspect progressif
- en progressive aspect
Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el procés de realització.
Nota
- L'aspecte progressiu s'expressa per mitjà dels temps verbals, com l'imperfet d'indicatiu (Estudiava quan vaig arribar-hi) o per mitjà de la perífrasi «estar + gerundi» (estava estudiant) o, a vegades, per mitjà d'un temps imperfectiu. L'aspecte progressiu és un tipus d'aspecte imperfectiu.
aspecte puntual
aspecte puntual
- ca aspecte puntual, n m
- es aspecto puntual
- fr aspect ponctuel
- en punctual aspect
Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en un moment del seu desenvolupament, siga en el seu inici, com l'aspecte inceptiu o l'incoatiu, siga en l'acabament, com el conclusiu, siga en el resultat, com el resultatiu.
aspecte resultatiu
aspecte resultatiu
- ca aspecte resultatiu, n m
- es aspecto resultativo
- fr aspect résultatif
- en resultative aspect
Definició
Aspecte que assenyala que un determinat estat s'ha produït a conseqüència d'una acció anterior.
Nota
- Per exemple, Tinc fets tots els exercicis. L'aspecte resultatiu és un tipus d'aspecte puntual.
aspecte semelfactiu
aspecte semelfactiu
- ca aspecte semelfactiu, n m
- es aspecto semelfactivo
- fr aspect semelfactif
- en semelfactive aspect
Definició
Aspecte que indica que un esdeveniment que pot formar part d'una sèrie d'esdeveniments s'ha produït una única vegada.
Nota
- Algunes llengües, com les hopi, utilitzen formes distintives per a expressar aquest valor. En la majoria de llengües, però, es tracta d'una diferència semàntica relacionada amb la modalitat de l'acció. Aquest valor, es troba, per exemple en Li pegà un colp enfront de El colpejà. Contrasta amb aspecte iteratiu.
aspecte sintàctic
aspecte sintàctic
- ca aspecte sintagmàtic, n m
- ca aspecte sintàctic, n m sin. compl.
- es aspecto sintáctico
- es aspecto sintagmático
- fr aspect syntagmatique
- fr aspect syntaxique
- en syntactic aspect
- en syntagmatic aspect
Definició
Aspecte expressat per mitjà d'una perífrasi verbal.
Nota
- Per exemple, l'aspecte habitual expressat per la perífrasi «soler + gerundi» o el progressiu expressat per «estar + gerundi».
aspecte sintagmàtic
aspecte sintagmàtic
- ca aspecte sintagmàtic, n m
- ca aspecte sintàctic, n m sin. compl.
- es aspecto sintáctico
- es aspecto sintagmático
- fr aspect syntagmatique
- fr aspect syntaxique
- en syntactic aspect
- en syntagmatic aspect
Definició
Aspecte expressat per mitjà d'una perífrasi verbal.
Nota
- Per exemple, l'aspecte habitual expressat per la perífrasi «soler + gerundi» o el progressiu expressat per «estar + gerundi».
aspecte sintagmàtic
aspecte sintagmàtic
- ca aspecte analític, n m
- ca aspecte sintagmàtic, n m sin. compl.
- es aspecto analítico
- fr aspect analytique
- en analytic aspect
Definició
Aspecte característic de les formes verbals compostes amb haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.
Nota
- Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte sintètic.
aspecte sintètic
aspecte sintètic
- ca aspecte sintètic, n m
- ca aspecte flexional, n m sin. compl.
- es aspecto sintético
- fr aspect synthétique
- en synthetic aspect
Definició
Aspecte característic de les formes verbals simples, per oposició a les formes compostes de haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.
Nota
- Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte analític.
