arikari
arikari
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca arikara
- ca arickaree sin. compl.
- ca arikari sin. compl.
- ca ree sin. compl.
- ca ris sin. compl.
- ca sahnish sin. compl.
- ca sanish sin. compl.
- cod sáhniš
- cy Arikara
- cy Arickaree sin. compl.
- cy Arikari sin. compl.
- cy Ree sin. compl.
- cy Ris sin. compl.
- cy Sahnish sin. compl.
- cy Sanish sin. compl.
- de Arikaree
- de Arikara sin. compl.
- de Arikari sin. compl.
- de Ree sin. compl.
- de Ris sin. compl.
- de Sahnish sin. compl.
- de Sanish sin. compl.
- en Arikara
- en Arickaree sin. compl.
- en Arikaree sin. compl.
- en Arikari sin. compl.
- en Arikaris sin. compl.
- en Ree sin. compl.
- en Ris sin. compl.
- en Sahnish sin. compl.
- en Sanish sin. compl.
- es arikara
- es arickaree sin. compl.
- es arikari sin. compl.
- es ree sin. compl.
- es ris sin. compl.
- es sahnish sin. compl.
- es sanish sin. compl.
- fr arikara
- fr arickaree sin. compl.
- fr arikari sin. compl.
- fr ree sin. compl.
- fr ris sin. compl.
- fr sahnish sin. compl.
- fr sanish sin. compl.
- gl arikara
- gl arickaree sin. compl.
- gl arikari sin. compl.
- gl ree sin. compl.
- gl ris sin. compl.
- gl sahnish sin. compl.
- gl sanish sin. compl.
- gn arikara
- gn arickaree sin. compl.
- gn arikari sin. compl.
- gn ree sin. compl.
- gn ris sin. compl.
- gn sahnish sin. compl.
- gn sanish sin. compl.
- it arikara
- it arickaree sin. compl.
- it arikari sin. compl.
- it ree sin. compl.
- it ris sin. compl.
- it sahnish sin. compl.
- it sanish sin. compl.
- pt arikara
- pt arickaree sin. compl.
- pt arikari sin. compl.
- pt ree sin. compl.
- pt ris sin. compl.
- pt sahnish sin. compl.
- pt sanish sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
L'arikara es parlava a Dakota del Nord i a Dakota del Sud. Actualment els seus parlants viuen a la reserva de Fort Berthold, a la zona del riu Missouri, als comtats de McLean, Mountrail, Dunn, McKenzie, Mercer i Ward (a Dakota del Nord). Compareteixen la reserva amb els hidatsa i amb els manda (grups que parlen llengües de la família sioux). Aquestes tres comunitats es coneixen com a les Three Affiliated Tribes.
Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.
Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.
aripaktsá
aripaktsá
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca rikbaktsà
- ca aripaktsá sin. compl.
- ca canoeiro sin. compl.
- ca erikbaktsá sin. compl.
- cod rikbaktsá
- ar ريكباكتسا
- cy Rikbaktsá
- cy Aripaktsá sin. compl.
- cy Canoeiro sin. compl.
- cy Erikbaktsá sin. compl.
- de Rikbaktsa
- de Aripaktsá sin. compl.
- de Canoeiro sin. compl.
- de Erikbaktsá sin. compl.
- de Rikbaktsá sin. compl.
- en Rikbaktsa
- en Aripaktsa sin. compl.
- en Canoeiro sin. compl.
- en Erikbatsa sin. compl.
- en Erikpatsa sin. compl.
- es rikbaktsá
- es aripaktsá sin. compl.
- es canoeiro sin. compl.
- es erikbaktsá sin. compl.
- eu rikbaktsera
- eu aripaktsá sin. compl.
- eu canoeiro sin. compl.
- eu erikbaktsá sin. compl.
- fr rikbaktsa
- fr aripaktsá sin. compl.
- fr canoeiro sin. compl.
- fr erikbaktsá sin. compl.
- gn rikbaktsa
- gn aripaktsá sin. compl.
- gn canoeiro sin. compl.
- gn erikbaktsá sin. compl.
- it rikbaktsa
- it aripaktsá sin. compl.
- it canoeiro sin. compl.
- it erikbaktsá sin. compl.
- ja リクバクツァ語
- ja カノエイロ語 sin. compl.
- ja アリパクツァ語 sin. compl.
- ja エリクバクツァ語 sin. compl.
- nl Rikbaktsá
- nl Aripaktsá sin. compl.
- nl Caonoeiro sin. compl.
- nl Erikbaktsá sin. compl.
- pt rikbaktsa
- pt aripactsá sin. compl.
- pt aripaktsá sin. compl.
- pt canoeiro sin. compl.
- pt erikbaktsá sin. compl.
- ru Рибакца
- ru Арипакца sin. compl.
- ru Кануэйро sin. compl.
- ru Эрикбаца sin. compl.
- ru Эрикпаца sin. compl.
- zh 瑞克巴科查语
- zh 卡诺埃罗、阿里帕克查、埃里克巴科查 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definició
El rikbaktsà no forma família amb cap altra llengua, però pot considerar-se emparentada amb la família je si assumim l'existència d'un tronc comú macro-je, com defensen americanistes com Rodrigues (1999). Les dades comparatives són prou concloents (vegeu Boswood 1973).
No s'ha de confondre amb el kanoé (aïllada), el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí) o amb l'avà-canoeiro (tupí-guaraní).
Una particularitat de la llengua rikbaktsà és que hi ha diferències entre la llengua dels homes i la de les dones: es pot saber el sexe de qui parla per les terminacions de les paraules. Actualment domina aquest aspecte sobretot la gent més gran.
Tota la població és bilingüe en portuguès i l'ús del rikbaktsà es manté viu en el si de la comunitat.
Es va entrar en contacte amb els canoeiros per primera vegada a la dècada del 1950. El nom canoeiro ve donat per la seva habilitat en la navegació amb canoes. L'autodenominació rikbaktsà significa 'éssers humans'.
Després del primer contacte, la població va minvar un 75% i els missioners es van endur totes les criatures a escoles evangelistes a més de 200 km dels poblats. Aquesta situació va durar fins a la dècada de 1970.
No s'ha de confondre amb el kanoé (aïllada), el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí) o amb l'avà-canoeiro (tupí-guaraní).
Una particularitat de la llengua rikbaktsà és que hi ha diferències entre la llengua dels homes i la de les dones: es pot saber el sexe de qui parla per les terminacions de les paraules. Actualment domina aquest aspecte sobretot la gent més gran.
Tota la població és bilingüe en portuguès i l'ús del rikbaktsà es manté viu en el si de la comunitat.
Es va entrar en contacte amb els canoeiros per primera vegada a la dècada del 1950. El nom canoeiro ve donat per la seva habilitat en la navegació amb canoes. L'autodenominació rikbaktsà significa 'éssers humans'.
Després del primer contacte, la població va minvar un 75% i els missioners es van endur totes les criatures a escoles evangelistes a més de 200 km dels poblats. Aquesta situació va durar fins a la dècada de 1970.
armeni
armeni
Indoeuropea > Armènia, Europa > Armènia
- ca armeni
-
cod
Հայերեն լեզու (Haieren lezu)
Հայերեն լեզու
Հայերեն լեզու (Haieren lezu) - cod Հայերէն (Haieren)
- ar الأرمينية
- cy Armeneg
- de Armenisch
- en Armenian
- es armenio
- eu armeniera
- fr arménien
- gn arménio
- it armeno
- ja アルメニア語
- nl Armeens
- pt arménio
- ru Армянский язык
- tmh Tarminact
- zh 亚美尼亚语。
- scr Alfabet armeni
Indoeuropea > Armènia, Europa > Armènia
Definició
El poble armeni, d'origen indoeuropeu, ha habitat a l'actual territori d'Armènia des de fa almenys quatre mil anys. Al segle II dC, els armenis van establir un reialme independent al sud del Caucas i, a principi del segle IV, van convertir-se en el primer poble del món a adoptar el cristianisme com a religió oficial de l'Estat.
La llengua armènia forma una branca lingüística independent dins de la família indoeuropea. La diferenciació de l'armeni respecte de les altres llengües data almenys de cinc mil·lennis enrere. Així, l'armeni és una de les llengües indoeuropees més antigues.
L'armeni està dividit en dos grans blocs dialectals:
- l'armeni oriental: parlat a Armènia, l'Alt Karabakh i les comunitats armènies de l'Iran. La seva forma estàndard, utilitzada oficialment a Armènia i l'Alt Karabakh, es basa en els subdialectes de Ierevan i de la regió de l'Ararat;
- l'armeni occidental: parlat per la diàspora armènia i per les comunitats armènies de Turquia. La seva forma estàndard es basa en el subdialecte d'Istanbul. Els pobles de Vakif/Vakıflı, al sud, i Hopa, al nord-est, són alguns dels pocs pobles turcs on la llengua va sobreviure a l'èxode posterior al genocidi de 1915-1917 i encara es parla.
A Armènia i a l'Alt Karabakh l'armeni és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i la dominant a les relacions socials.
A Turquia, l'idioma s'ensenya en algunes escoles privades de la comunitat armènia, sobretot a Istanbul. Els armenis de Turquia tenen les seves publicacions en armeni.
A Geòrgia, la llengua és parlada per la majoria dels armenis que hi viuen --fins al punt que alguns desconeixen el georgià i tenen el rus com a segona llengua. La llengua armènia s'ensenya en algunes escoles del país.
La diàspora armènia és molt extensa. Encara que la primera es pot remuntar al segle XIV, la gran majoria dels armenis que resideixen arreu del món són descendents de les persones fugides del genocidi practicat per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1917. N'hi ha grups importants als Estats Units, França, Síria, l'Iran, el Líban, l'Argentina, Ucraïna, Polònia, Jordània, l'Uzbekistan i desenes d'altres estats.
Part de la diàspora manté viu l'ús de la llengua, sigui a través de la transmissió intergeneracional, sigui per l'arribada de nous immigrants nascuts a Armènia. Arreu del món s'organitzen cursos d'armeni. A Catalunya, l'Associació Cultural Armènia de Barcelona n'imparteix classes des de l'any 2007.
La llengua armènia forma una branca lingüística independent dins de la família indoeuropea. La diferenciació de l'armeni respecte de les altres llengües data almenys de cinc mil·lennis enrere. Així, l'armeni és una de les llengües indoeuropees més antigues.
L'armeni està dividit en dos grans blocs dialectals:
- l'armeni oriental: parlat a Armènia, l'Alt Karabakh i les comunitats armènies de l'Iran. La seva forma estàndard, utilitzada oficialment a Armènia i l'Alt Karabakh, es basa en els subdialectes de Ierevan i de la regió de l'Ararat;
- l'armeni occidental: parlat per la diàspora armènia i per les comunitats armènies de Turquia. La seva forma estàndard es basa en el subdialecte d'Istanbul. Els pobles de Vakif/Vakıflı, al sud, i Hopa, al nord-est, són alguns dels pocs pobles turcs on la llengua va sobreviure a l'èxode posterior al genocidi de 1915-1917 i encara es parla.
A Armènia i a l'Alt Karabakh l'armeni és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i la dominant a les relacions socials.
A Turquia, l'idioma s'ensenya en algunes escoles privades de la comunitat armènia, sobretot a Istanbul. Els armenis de Turquia tenen les seves publicacions en armeni.
A Geòrgia, la llengua és parlada per la majoria dels armenis que hi viuen --fins al punt que alguns desconeixen el georgià i tenen el rus com a segona llengua. La llengua armènia s'ensenya en algunes escoles del país.
La diàspora armènia és molt extensa. Encara que la primera es pot remuntar al segle XIV, la gran majoria dels armenis que resideixen arreu del món són descendents de les persones fugides del genocidi practicat per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1917. N'hi ha grups importants als Estats Units, França, Síria, l'Iran, el Líban, l'Argentina, Ucraïna, Polònia, Jordània, l'Uzbekistan i desenes d'altres estats.
Part de la diàspora manté viu l'ús de la llengua, sigui a través de la transmissió intergeneracional, sigui per l'arribada de nous immigrants nascuts a Armènia. Arreu del món s'organitzen cursos d'armeni. A Catalunya, l'Associació Cultural Armènia de Barcelona n'imparteix classes des de l'any 2007.
arnarnanusa
arnarnanusa
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca mamanwa
- ca arnarnanusa sin. compl.
- ca conking sin. compl.
- ca mamaua sin. compl.
- ca mamaw sin. compl.
- ca manmanua sin. compl.
- ar مامانوا
- cy Mamanwa
- cy Amamanusa sin. compl.
- cy Conking sin. compl.
- cy Mamaua sin. compl.
- cy Mamaw sin. compl.
- cy Manmanua sin. compl.
- de Mamanwa
- de Amamanusa sin. compl.
- de Conking sin. compl.
- de Mamaua sin. compl.
- de Mamaw sin. compl.
- de Manmanua sin. compl.
- en Mamanwa
- en Amamanusa sin. compl.
- en Conking sin. compl.
- en Mamanwa Negrito sin. compl.
- en Mamaua sin. compl.
- en Mamaw sin. compl.
- en Manmanua sin. compl.
- en Minamanwa sin. compl.
- es mamanwa
- es amamanusa sin. compl.
- es conking sin. compl.
- es mamaua sin. compl.
- es mamaw sin. compl.
- es manmanua sin. compl.
- eu mamanwera
- eu amamanusa sin. compl.
- eu conking sin. compl.
- eu mamanwa sin. compl.
- eu mamaua sin. compl.
- eu mamaw sin. compl.
- eu manmanua sin. compl.
- fr mamanwa
- fr amamanusa sin. compl.
- fr conking sin. compl.
- fr mamaua sin. compl.
- fr mamaw sin. compl.
- fr manmanua sin. compl.
- gl mamanwa
- gl amamanusa sin. compl.
- gl conking sin. compl.
- gl mamaua sin. compl.
- gl mamaw sin. compl.
- gl manmanua sin. compl.
- gn mamanwa
- gn amamanusa sin. compl.
- gn konking sin. compl.
- gn mamaua sin. compl.
- gn mamaw sin. compl.
- gn manmanua sin. compl.
- it mamanwa
- it amamanusa sin. compl.
- it conking sin. compl.
- it mamaua sin. compl.
- it mamaw sin. compl.
- it manmanua sin. compl.
- pt mamanwa
- pt amamanusa sin. compl.
- pt conking sin. compl.
- pt mamaua sin. compl.
- pt mamaw sin. compl.
- pt manmanua sin. compl.
- zh 马曼瓦语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
Els mamanwa són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La denominació mamanwa significa 'primers habitants del bosc' i prové de man, 'primer', i banwa, 'bosc'.
La llengua mamanwa s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
Hi ha cert desacord al voltant de l'origen del grup mamanwa. Segons alguns autors, aquest grup s'inclouria dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos (per les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-). Altres autors, però, consideren que els mamanwa podrien formar part d'un altre grup més antic que la resta de poblacions de les Filipines.
Els mamanwa es concentren majoritàriament a la província d'Agusan del Nord, als municipis de Kitcharao i Santiago, però són un grup de gran mobilitat que sovint canvia de localització en cerca de nous recursos.
La llengua mamanwa s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
Hi ha cert desacord al voltant de l'origen del grup mamanwa. Segons alguns autors, aquest grup s'inclouria dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos (per les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-). Altres autors, però, consideren que els mamanwa podrien formar part d'un altre grup més antic que la resta de poblacions de les Filipines.
Els mamanwa es concentren majoritàriament a la província d'Agusan del Nord, als municipis de Kitcharao i Santiago, però són un grup de gran mobilitat que sovint canvia de localització en cerca de nous recursos.
arpità
arpità
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
- ca francoprovençal
- ca arpità sin. compl.
- cod francoprovençal
- ar البروفانسية
- cy Profensaleg
- de Franko-Provenzalisch
- en Franco-Provençal
- es francoprovenzal
- eu franko-proventzera
- eu arpitana sin. compl.
- fr franco-provençal
- gl francoprovenzal
- gn frankoprovensal
- it francoprovenzale
- ja フランコ・プロバンス語
- nl Francoprovençaals
- oc francoprovençau
- pt franco-provençal
- ru Франко-провансальский язык
- sw Franco-Provençal
- tmh Tafrankupruvinsit
- zh 弗朗科普罗文萨语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
Definició
El francoprovençal no és altra cosa que un conjunt de parlars afins que, a causa de circumstàncies històriques diverses, mai no han arribat a tenir una llengua estàndard de referència que els unís, per la qual cosa avui són molt diversificats. Ja a l'edat mitjana i al començament de la moderna el francès va esdevenir la llengua de cultura de les terres on es parlen les varietats francoprovençals, i d'aleshores ençà n'ha anat reduint el territori fins que s'ha arribat a la situació actual, en què les fan servir sobretot persones grans de contrades rurals i, doncs, es troben en ple procés de substitució lingüística.
Els parlants del francoprovençal no han tingut mai consciència de parlar una única llengua diferenciada, i per això només utilitzen el nom del seu parlar local o designacions pejoratives com ara patois i desconeixen el terme francoprovençal. Aquesta denominació, amb la idea d'unitat que implica, l'usen solament els lingüistes, que la necessiten per indicar que aquests parlars presenten una sèrie de trets comuns que els aglutinen i els distingeixen clarament de les llengües veïnes, el francès, l'occità i l'italià.
Malgrat aquests trets, però, no tots els autors consideren el francoprovençal una llengua separada. Amb tot, cal dir que la idea de l'existència d'una llengua francoprovençal autònoma -i amb la idea el nom unitari- ha començat a arrelar darrerament més enllà dels entorns científics on va néixer.
Els parlants del francoprovençal no han tingut mai consciència de parlar una única llengua diferenciada, i per això només utilitzen el nom del seu parlar local o designacions pejoratives com ara patois i desconeixen el terme francoprovençal. Aquesta denominació, amb la idea d'unitat que implica, l'usen solament els lingüistes, que la necessiten per indicar que aquests parlars presenten una sèrie de trets comuns que els aglutinen i els distingeixen clarament de les llengües veïnes, el francès, l'occità i l'italià.
Malgrat aquests trets, però, no tots els autors consideren el francoprovençal una llengua separada. Amb tot, cal dir que la idea de l'existència d'una llengua francoprovençal autònoma -i amb la idea el nom unitari- ha començat a arrelar darrerament més enllà dels entorns científics on va néixer.
arrapaho
arrapaho
Àlgica > Algonquina > Arapaho, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca arapaho
- ca arapahoe sin. compl.
- ca arrapaho sin. compl.
- ca inuna-ina (grup ètnic) sin. compl.
- cy Arapaho
- cy Arapahoe sin. compl.
- cy Arrapaho sin. compl.
- cy Inuna-ina (enw'r grŵp ethnig) sin. compl.
- de Arapaho
- de Arapahoe sin. compl.
- de Arrapaho sin. compl.
- de Inuna-Ina (ethnische Gruppe) sin. compl.
- en Arapaho
- en Arapahoe sin. compl.
- en Arrapaho sin. compl.
- en Arrapahoe sin. compl.
- es arapaho
- es arapahoe sin. compl.
- es arrapaho sin. compl.
- es inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
- eu arapahoera
- eu arapaho sin. compl.
- eu arapahoe sin. compl.
- eu arrapaho sin. compl.
- eu inuna-ina (talde etnikoa) sin. compl.
- fr arapaho
- fr arapahoe sin. compl.
- fr arrapaho sin. compl.
- fr inuna-ina (groupe ethnique) sin. compl.
- gl arapaho
- gl arapahoe sin. compl.
- gl arrapaho sin. compl.
- gl inuna-ina sin. compl.
- gn arapaho
- gn arapahoe sin. compl.
- gn arrapaho sin. compl.
- gn inuna-ina (ta'ýi aty) sin. compl.
- it arapaho
- it arapahoe sin. compl.
- it arrapaho sin. compl.
- it inuna-ina (gruppo etnico) sin. compl.
- pt arapaho
- pt arapahoe sin. compl.
- pt arrapaho sin. compl.
- pt inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Arapaho, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
Dins de les llengües algonquines parlades a les planes, l'arapaho, l'atsina o gros ventre, el besawunena i el nawathinehena formen un grup emparentat. Les úniques que han arribat fins als nostres dies són l'arapaho i l'atsina o gros ventre, ja que la resta es van extingir durant la primera meitat del segle XX i només en coneixem llistats de paraules. Alguns lingüistes (Mithun 2001) consideren que aquestes llengües són varietats dialectals d'una sola llengua.
Es distingeixen dues varietats dialectals corresponents a dues comunitats: l'arapaho septentrional, parlat a la reserva de Wind River, i el meridional, parlat a Oklahoma.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els cheyennes. Les llengües d'ambdós grups no són intercomprensibles. Tot i que sempre es van mantenir pacífics davant dels invasors i van tendir a fer-hi acords, arapahos i xeienes van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek (1865).
Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, els infants s'escolaritzaven en internats on l'arapaho estava rotundament prohibit. D'altra banda, la comunitat es va convèncer que calia abandonar la pròpia llengua a fi de ser ciutadans americans de ple dret.
Els intents de revitalització de la llengua es van iniciar als anys seixanta, quan els membres més grans de la comunitat de Wind River es van adonar de la importància de preservar-la. L'arapaho es va començar a ensenyar a l'escola de la reserva Wind River l'any 1978, però només durant un total de 45 hores cada any acadèmic. Els anys noranta es va implantar un programa d'immersió per als infants de preescolar i més hores de classe a l'educació primària. Com a resultat, ara l'arapaho septentrional compta amb una generació de parlants joves competents.
Actualment el grup s'identifica com a arapaho, però l'autodesignació històrica era inuna-ina, que significa 'la nostra gent'.
Dins de les llengües algonquines parlades a les planes, l'arapaho, l'atsina o gros ventre, el besawunena i el nawathinehena formen un grup emparentat. Les úniques que han arribat fins als nostres dies són l'arapaho i l'atsina o gros ventre, ja que la resta es van extingir durant la primera meitat del segle XX i només en coneixem llistats de paraules. Alguns lingüistes (Mithun 2001) consideren que aquestes llengües són varietats dialectals d'una sola llengua.
Es distingeixen dues varietats dialectals corresponents a dues comunitats: l'arapaho septentrional, parlat a la reserva de Wind River, i el meridional, parlat a Oklahoma.
La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els cheyennes. Les llengües d'ambdós grups no són intercomprensibles. Tot i que sempre es van mantenir pacífics davant dels invasors i van tendir a fer-hi acords, arapahos i xeienes van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek (1865).
Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, els infants s'escolaritzaven en internats on l'arapaho estava rotundament prohibit. D'altra banda, la comunitat es va convèncer que calia abandonar la pròpia llengua a fi de ser ciutadans americans de ple dret.
Els intents de revitalització de la llengua es van iniciar als anys seixanta, quan els membres més grans de la comunitat de Wind River es van adonar de la importància de preservar-la. L'arapaho es va començar a ensenyar a l'escola de la reserva Wind River l'any 1978, però només durant un total de 45 hores cada any acadèmic. Els anys noranta es va implantar un programa d'immersió per als infants de preescolar i més hores de classe a l'educació primària. Com a resultat, ara l'arapaho septentrional compta amb una generació de parlants joves competents.
Actualment el grup s'identifica com a arapaho, però l'autodesignació històrica era inuna-ina, que significa 'la nostra gent'.
arsario
arsario
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia
- ca wiwa
- ca arsario sin. compl.
- ca damana sin. compl.
- ca guamaca sin. compl.
- ca malayo sin. compl.
- ca marocacero sin. compl.
- ca nábela sin. compl.
- ca sanka sin. compl.
- ca sanká sin. compl.
- cod damana
- ar ويوا
- cy Wiwa
- cy Arsario sin. compl.
- cy Damana sin. compl.
- cy Guamaca sin. compl.
- cy Malayo sin. compl.
- cy Marocacero sin. compl.
- cy Nábela sin. compl.
- cy Sanka sin. compl.
- cy Sanká sin. compl.
- de Wiwa
- de Arsario sin. compl.
- de Damana sin. compl.
- de Guamaca sin. compl.
- de Malayisch sin. compl.
- de Malayo sin. compl.
- de Marocacero sin. compl.
- de Nábela sin. compl.
- de Sanka sin. compl.
- de Sanká sin. compl.
- en Wiwa
- en Arsario sin. compl.
- en Damana sin. compl.
- en Guamaca sin. compl.
- en Malayo sin. compl.
- en Marocasero sin. compl.
- en Nábela sin. compl.
- en Sancá sin. compl.
- en Sanja sin. compl.
- en Sanka sin. compl.
- es wiwa
- es arsario sin. compl.
- es damana sin. compl.
- es guamaca sin. compl.
- es malayo sin. compl.
- es marocacero sin. compl.
- es nábela sin. compl.
- es sanka sin. compl.
- es sanká sin. compl.
- eu wiwa
- eu arsario sin. compl.
- eu damana sin. compl.
- eu guamaca sin. compl.
- eu malayo sin. compl.
- eu marocacero sin. compl.
- eu nábela sin. compl.
- eu sanka sin. compl.
- eu sanká sin. compl.
- fr damana
- fr arsario sin. compl.
- fr guamaca sin. compl.
- fr malayo sin. compl.
- fr marocacero sin. compl.
- fr nábela sin. compl.
- fr sanka sin. compl.
- fr sanká sin. compl.
- fr wiwa sin. compl.
- gl wiwa
- gl arsario sin. compl.
- gl damana sin. compl.
- gl guamaca sin. compl.
- gl malaio sin. compl.
- gl marocacero sin. compl.
- gl nábela sin. compl.
- gl sanka sin. compl.
- gl sanká sin. compl.
- it wiwa
- it arsario sin. compl.
- it damana sin. compl.
- it guamaca sin. compl.
- it malayo sin. compl.
- it marocacero sin. compl.
- it nábela sin. compl.
- it sanka sin. compl.
- it sanká sin. compl.
- ja ウィワ語
- nl Wiwa
- nl Arsario sin. compl.
- nl Guamaca sin. compl.
- nl Malayo sin. compl.
- nl Marocacero sin. compl.
- nl Nábela sin. compl.
- nl Sanka sin. compl.
- nl Sanká sin. compl.
- pt wiwa
- pt arsario sin. compl.
- pt damana sin. compl.
- pt guamaca sin. compl.
- pt malayo sin. compl.
- pt marocacero sin. compl.
- pt nábela sin. compl.
- pt sanka sin. compl.
- pt sanká sin. compl.
- ru Вива
- ru Санха sin. compl.
- ru Малайо sin. compl.
- ru Арсарио sin. compl.
- ru Гуамака sin. compl.
- zh 维瓦语
- zh 桑卡、马拉约、阿萨里奥、纳贝拉、瓜玛卡、马洛卡塞罗、达马那、桑卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia
Definició
El territori tradicional dels wiwa a la Sierra Nevada de Santa Marta fou parcialment colonitzat (per a ús agrícola i ramader, per missioners, etc.) des del segle XVIII. Entre 1972 i 1980, a més, fou envaït per cultivadors i comerciants de marihuana, fet que els va obligar a fugir cap a d'altres indrets. Quan el territori es va desocupar majoritàriament (alguns colons no en van marxar), els wiwa hi van anar tornant i van iniciar un procés de recomposició social.
Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
artxi
artxi
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Rússia
- ca artxi
- cod Аршаттен чIат (Arshatten txat)
- ar الأرتشية
- cy Archi
- de Artschinisch
- en Archi
- es archi
- eu archiera
- fr archi
- gn archi
- it arci
- ja アルチ語
- nl Arshi
- pt archi
- ru Арчинский язык
- tmh Tartcict
- zh 阿齐语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Rússia
Definició
Els artxis (o arshishtib) constitueixen un dels grups ètnics més petits i desconeguts del Daguestan. Són originaris de la zona muntanyosa a l'interior del sud de la república i viuen en una àrea molt inaccessible del Caucas; les poblacions es troben a una altitud de 2.000 metres i durant bona part de l'any queden aïllats de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials i polítics estrets amb els pobles lak i àvar.
La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.
L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.
L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
aruà
aruà
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca aruà
- ar أروا
- cy Aruá
- de Arua
- en Aruá
- es aruá
- eu aruera
- eu aruá sin. compl.
- fr aruá
- gl aruá
- it aruá
- ja アルア語
- nl Aruá
- pt aruá
- ru Аруа
- ru Аруаши sin. compl.
- zh 阿鲁瓦语
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Sembla que el territori tradicional dels aruàs se situava a la zona de l'igarapé Gregorio, afluent del riu Branco. Els aruàs que van sobreviure al contacte amb la societat occidental, que es va produir cap a 1920, van anar a viure al seringal São Luís. Sembla que el makurap (llengua tupí del grup tuparí) era usat com a llengua franca a la zona entre els diversos grups amerindis: aruàs, tuparís, wajurús, jabutis i makuraps. Els aruàs s'haurien anat integrant gradualment en l'ètnia makurap i la llengua aruà hauria estat substituïda. L'any 2000 ja només quedaven uns pocs parlants o semiparlants d'aruà.
Sembla que el territori tradicional dels aruàs se situava a la zona de l'igarapé Gregorio, afluent del riu Branco. Els aruàs que van sobreviure al contacte amb la societat occidental, que es va produir cap a 1920, van anar a viure al seringal São Luís. Sembla que el makurap (llengua tupí del grup tuparí) era usat com a llengua franca a la zona entre els diversos grups amerindis: aruàs, tuparís, wajurús, jabutis i makuraps. Els aruàs s'haurien anat integrant gradualment en l'ètnia makurap i la llengua aruà hauria estat substituïda. L'any 2000 ja només quedaven uns pocs parlants o semiparlants d'aruà.
arutani
arutani
Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
- ca uruak
- ca arutani sin. compl.
- ca auaqué sin. compl.
- ca awake sin. compl.
- ca urutani sin. compl.
- cod uruak
- ar أورواك
- cy Uruak
- cy Arutani sin. compl.
- cy Auaqué sin. compl.
- cy Awake sin. compl.
- cy Urutani sin. compl.
- de Uruak
- de Arutani sin. compl.
- de Auaqué sin. compl.
- de Awake sin. compl.
- de Urutani sin. compl.
- en Uruak
- en Arutani sin. compl.
- en Auaqué sin. compl.
- en Awake sin. compl.
- en Urutani sin. compl.
- es arutaní
- es arutani sin. compl.
- es auaqué sin. compl.
- es awake sin. compl.
- es uruak sin. compl.
- es urutani sin. compl.
- eu uruakera
- eu arutani sin. compl.
- eu auaqué sin. compl.
- eu awake sin. compl.
- eu urutani sin. compl.
- fr uruak
- fr arutani sin. compl.
- fr auaké sin. compl.
- fr auaqué sin. compl.
- fr awake sin. compl.
- fr urutani sin. compl.
- gl uruak
- gl arutani sin. compl.
- gl auaqué sin. compl.
- gl awake sin. compl.
- gl urutani sin. compl.
- it uruak
- it arutani sin. compl.
- it auaqué sin. compl.
- it awake sin. compl.
- it urutani sin. compl.
- ja ウルアク語
- nl Uruak
- nl Arutani sin. compl.
- nl Auaqué sin. compl.
- nl Awake sin. compl.
- nl Urutani sin. compl.
- pt uruak
- pt arutani sin. compl.
- pt auaqué sin. compl.
- pt awake sin. compl.
- pt urutani sin. compl.
- ru Уруак
- ru Аваке sin. compl.
- ru Ауаке sin. compl.
- ru Арутани sin. compl.
- zh 乌鲁瓦克语
- zh 阿瓦克、阿瓦盖、阿鲁塔尼、乌鲁塔尼 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
Definició
A més de la llengua pròpia i del castellà o el portuguès, segons la zona, els darrers parlants d'uruak eren competents en yanam (variant del yanomami), pemon (o arekuna, llengua carib) i sapé, ja que eren habituals els casaments entre membres dels diversos pobles. Sembla que els uruak han estat progressivament assimilats a aquests altres grups.
