ashochimi
ashochimi
Yuki, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca wappo
- ca ashochimi sin. compl.
- cy Wappo
- cy Ashochimi sin. compl.
- de Wappo
- de Ashochimi sin. compl.
- en Wappo
- en Ashochimi sin. compl.
- es wappo
- es ashochimi sin. compl.
- eu wappoera
- eu ashochimia sin. compl.
- eu wappo sin. compl.
- eu wappoera sin. compl.
- fr wappo
- fr ashochimi sin. compl.
- gl wappo
- gl ashochimi sin. compl.
- gn wappo
- gn ashochimi sin. compl.
- it wappo
- it ashochimi sin. compl.
- pt wappo
- pt ashochimi sin. compl.
Yuki, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
El territori tradicional de la llengua wappo es trobava al nord de Califòrnia, als actuals comtats de Sonoma i de Napa.
Els wappos es van traslladar a l'Alexander Valley, al nord de San Francisco, al segle XIX, després d'una guerra amb els pomos del sud.
El wappo s'ha classificat tradicionalment amb el yuki (una llengua extingida). Segons diversos autors, però, la relació genètica entre aquestes llengües no està demostrada i les semblances detectades podrien ser fruit del manlleu.
S'han descrit cinc variants dialectals d'aquesta llengua força properes entre elles: la de Clear Lake, la (nord-)occidental (o del riu Russian), la septentrional, la central i la meridional. La primera varietat es parlava a l'extrem sud de Clear Lake; les altres quatre, entre Geyserville i Napa.
Sembla que la denominació wappo prové del terme espanyol guapo (del sentit de 'valent').
La darrera parlant del wappo, Laura Fish Somersal, va morir l'any 1990. Encara podria haver-hi alguns semiparlants.
Els wappos es van traslladar a l'Alexander Valley, al nord de San Francisco, al segle XIX, després d'una guerra amb els pomos del sud.
El wappo s'ha classificat tradicionalment amb el yuki (una llengua extingida). Segons diversos autors, però, la relació genètica entre aquestes llengües no està demostrada i les semblances detectades podrien ser fruit del manlleu.
S'han descrit cinc variants dialectals d'aquesta llengua força properes entre elles: la de Clear Lake, la (nord-)occidental (o del riu Russian), la septentrional, la central i la meridional. La primera varietat es parlava a l'extrem sud de Clear Lake; les altres quatre, entre Geyserville i Napa.
Sembla que la denominació wappo prové del terme espanyol guapo (del sentit de 'valent').
La darrera parlant del wappo, Laura Fish Somersal, va morir l'any 1990. Encara podria haver-hi alguns semiparlants.
ashuar
ashuar
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca achuar
- ca achual sin. compl.
- ca achuar shiwiar sin. compl.
- ca ashuar sin. compl.
- ca jívaro sin. compl.
- ca maina sin. compl.
- ca shiwiar sin. compl.
- ca shuar sin. compl.
- cod achuar chicham (tacawart cicam)
- cod aents (tayents)
- ar أتشاوار ية
- cy Achuar
- cy Achual sin. compl.
- cy Achuar shiwiar sin. compl.
- cy Ashuar sin. compl.
- cy Jívaro sin. compl.
- cy Maina sin. compl.
- cy Shiwiar sin. compl.
- cy Shuar sin. compl.
- de Achuar
- de Achual sin. compl.
- de Achuale sin. compl.
- de Achuar Shiwiar sin. compl.
- de Achuara sin. compl.
- de Ashuar sin. compl.
- en Achuar
- en Achual sin. compl.
- en Achuar Shiwiar sin. compl.
- en Jivaro sin. compl.
- en Maina sin. compl.
- en Shiwiar sin. compl.
- en Shuar sin. compl.
- es achuar
- es achual sin. compl.
- es achuar shiwiar sin. compl.
- es ashuar sin. compl.
- es jívaro sin. compl.
- es maina sin. compl.
- es shiwiar sin. compl.
- es shuar sin. compl.
- eu achuarera
- eu achual sin. compl.
- eu achuar shiwiar sin. compl.
- eu ashuar sin. compl.
- eu jívaro sin. compl.
- eu maina sin. compl.
- eu shiwiar sin. compl.
- eu shuar sin. compl.
- fr achuar
- fr achual sin. compl.
- fr achuale sin. compl.
- fr achuar-shiwiar sin. compl.
- fr ashuar sin. compl.
- fr jivaro sin. compl.
- fr maina sin. compl.
- fr shiwiar sin. compl.
- fr shuar sin. compl.
- gl achuar
- gl achual sin. compl.
- gl achuar shiwiar sin. compl.
- gl ashuar sin. compl.
- gl maina sin. compl.
- gl shiwiar sin. compl.
- gl shuar sin. compl.
- gl xíbaro sin. compl.
- gn achuar
- gn achual sin. compl.
- gn achuar shiwiar sin. compl.
- gn ashuar sin. compl.
- gn jívaro sin. compl.
- gn maina sin. compl.
- gn shiwiar sin. compl.
- gn shuar sin. compl.
- it achuar
- it achual sin. compl.
- it achuar shiwiar sin. compl.
- it ashuar sin. compl.
- it jívaro sin. compl.
- it maina sin. compl.
- it shiwiar sin. compl.
- it shuar sin. compl.
- ja アチュアル語
- ja マイナ語、 sin. compl.
- ja ヒバロ語、 sin. compl.
- ja アチュアル・ sin. compl.
- ja シウィアル語 sin. compl.
- ja シュワル語、 sin. compl.
- ja アシュアル語、 sin. compl.
- ja アチュアル語、 sin. compl.
- ja シウィアル語、 sin. compl.
- ja シウィアル語、 sin. compl.
- nl Achuar
- nl Achual sin. compl.
- nl Achuar Shiwiar sin. compl.
- nl Jívaro sin. compl.
- nl Maina sin. compl.
- nl Shiwiar sin. compl.
- nl Shuar sin. compl.
- pt achuar
- pt achual sin. compl.
- pt achuar shiwiar sin. compl.
- pt ashuar sin. compl.
- pt jívaro sin. compl.
- pt maina sin. compl.
- pt shiwiar sin. compl.
- pt shuar sin. compl.
- ru Ачуар
- ru Шуар sin. compl.
- ru Ашуар sin. compl.
- ru Ачуал sin. compl.
- ru Майна sin. compl.
- ru Хибаро sin. compl.
- ru Хиваро sin. compl.
- ru Шивиар sin. compl.
- ru Шивьяр sin. compl.
- ru Ачуар-шивиар sin. compl.
- ru Ачуар-шивьяр sin. compl.
- sw Achuar
- sw Achual sin. compl.
- sw Achuar shiwiar sin. compl.
- sw Ashuar sin. compl.
- sw Jívaro sin. compl.
- sw Maina sin. compl.
- sw Shiwiar sin. compl.
- sw Shuar sin. compl.
- tmh Tacwart
- zh 阿楚尔
- zh 舒尔 sin. compl.
- zh 什唯尔 sin. compl.
- zh 阿楚尔 sin. compl.
- zh 金瓦罗 sin. compl.
- zh 玛依纳 sin. compl.
- zh 阿楚阿尔 sin. compl.
Jívaro, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.
Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.
Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.
Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.
Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
asi
asi
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca banton
- ca asi sin. compl.
- ca asiq sin. compl.
- ca bantoanon sin. compl.
- ar بانتونية
- cy Banton
- cy Asi sin. compl.
- cy Asiq sin. compl.
- cy Bantoanon sin. compl.
- de Banton
- en Bantoanon
- en Asi sin. compl.
- en Asiq sin. compl.
- en Banton sin. compl.
- es bantoano
- es asi sin. compl.
- es asiq sin. compl.
- es bantoanon sin. compl.
- eu bantoanonera
- eu asi sin. compl.
- eu asiq sin. compl.
- eu bantoanon sin. compl.
- eu banton sin. compl.
- fr banton
- fr asi sin. compl.
- fr asiq sin. compl.
- fr bantoanon sin. compl.
- gl banton
- gl asi sin. compl.
- gl asiq sin. compl.
- gl bantoanon sin. compl.
- gn vanton
- gn asi sin. compl.
- gn asiq sin. compl.
- gn vantoanon sin. compl.
- it banton
- it asi sin. compl.
- it asiq sin. compl.
- it bantoanon sin. compl.
- pt banton
- pt asi sin. compl.
- pt asiq sin. compl.
- pt bantoanon sin. compl.
- zh 班顿语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme banton (o bantoanon) fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de la regió occidental de la província de Romblon. El banton és la llengua dominant als municipis de Banton (a l'illa de Banton), Corcuera (Simara) i Concepción (Sibale), i la llengua majoritària a Odiongan i Calatrava (a l'illa de Tablas).
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
asi
asi
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca alagwa
- ca alagwaisi sin. compl.
- ca alagwase sin. compl.
- ca alawa sin. compl.
- ca asi sin. compl.
- ca chasi sin. compl.
- ca kialagwa sin. compl.
- ca wasi sin. compl.
- cod alagwa
- ar ألاغوا
- cy Alagwa
- cy Alagwaisi sin. compl.
- cy Alagwase sin. compl.
- cy Alawa sin. compl.
- cy Asi sin. compl.
- cy Chasi sin. compl.
- cy Kialagwa sin. compl.
- cy Wasi sin. compl.
- de Alagwa
- de Alagwaisi sin. compl.
- de Alagwase sin. compl.
- de Alawa sin. compl.
- de Asi sin. compl.
- de Chasi sin. compl.
- de Kialagwa sin. compl.
- de Wasi sin. compl.
- en Alagwa
- en Alagwaisi sin. compl.
- en Alagwase sin. compl.
- en Alawa sin. compl.
- en Asi sin. compl.
- en Chasi sin. compl.
- en Kialagwa sin. compl.
- en Waasi sin. compl.
- en Wasi sin. compl.
- es alava
- es alagwaisi sin. compl.
- es alagwase sin. compl.
- es alawa sin. compl.
- es asi sin. compl.
- es chasi sin. compl.
- es kialagwa sin. compl.
- es wasi sin. compl.
- eu wasiera
- eu alagwa sin. compl.
- eu alagwaisi sin. compl.
- eu alagwase sin. compl.
- eu alawa sin. compl.
- eu asi sin. compl.
- eu chasi sin. compl.
- eu kialagwa sin. compl.
- eu wasi sin. compl.
- fr alagwa
- fr alagwaisi sin. compl.
- fr alagwase sin. compl.
- fr alawa sin. compl.
- fr asi sin. compl.
- fr chasi sin. compl.
- fr kialagwa sin. compl.
- fr wasi sin. compl.
- gl alagwa
- gl alagwaisi sin. compl.
- gl alagwase sin. compl.
- gl alawa sin. compl.
- gl asi sin. compl.
- gl chasi sin. compl.
- gl kialagwa sin. compl.
- gl wasi sin. compl.
- gn alava
- gn alagwa sin. compl.
- it alagwa
- it alagwaisi sin. compl.
- it alagwase sin. compl.
- it alawa sin. compl.
- it asi sin. compl.
- it chasi sin. compl.
- it kialagwa sin. compl.
- it wasi sin. compl.
- pt alagwa
- pt alagwaisi sin. compl.
- pt alagwase sin. compl.
- pt alawa sin. compl.
- pt asi sin. compl.
- pt chasi sin. compl.
- pt kialagwa sin. compl.
- pt wasi sin. compl.
- tmh Talagwat
- tmh Alagwaisi sin. compl.
- tmh alagwase sin. compl.
- tmh alawa sin. compl.
- tmh asi sin. compl.
- tmh chasi sin. compl.
- tmh kialagwa sin. compl.
- tmh wasi sin. compl.
- zh 阿拉格瓦语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.
asiq
asiq
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca banton
- ca asi sin. compl.
- ca asiq sin. compl.
- ca bantoanon sin. compl.
- ar بانتونية
- cy Banton
- cy Asi sin. compl.
- cy Asiq sin. compl.
- cy Bantoanon sin. compl.
- de Banton
- en Bantoanon
- en Asi sin. compl.
- en Asiq sin. compl.
- en Banton sin. compl.
- es bantoano
- es asi sin. compl.
- es asiq sin. compl.
- es bantoanon sin. compl.
- eu bantoanonera
- eu asi sin. compl.
- eu asiq sin. compl.
- eu bantoanon sin. compl.
- eu banton sin. compl.
- fr banton
- fr asi sin. compl.
- fr asiq sin. compl.
- fr bantoanon sin. compl.
- gl banton
- gl asi sin. compl.
- gl asiq sin. compl.
- gl bantoanon sin. compl.
- gn vanton
- gn asi sin. compl.
- gn asiq sin. compl.
- gn vantoanon sin. compl.
- it banton
- it asi sin. compl.
- it asiq sin. compl.
- it bantoanon sin. compl.
- pt banton
- pt asi sin. compl.
- pt asiq sin. compl.
- pt bantoanon sin. compl.
- zh 班顿语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme banton (o bantoanon) fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de la regió occidental de la província de Romblon. El banton és la llengua dominant als municipis de Banton (a l'illa de Banton), Corcuera (Simara) i Concepción (Sibale), i la llengua majoritària a Odiongan i Calatrava (a l'illa de Tablas).
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
assaka
assaka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
- ca caka
- ca asaka sin. compl.
- ca assaka sin. compl.
- ca batanga sin. compl.
- de Caka
- de Asaka sin. compl.
- de Batanga sin. compl.
- en Caka
- en Asaka sin. compl.
- en Assaka sin. compl.
- en Batanga sin. compl.
- es caka
- es asaka sin. compl.
- es assaka sin. compl.
- es batanga sin. compl.
- eu caka
- eu asaka sin. compl.
- eu assaka sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- fr caka
- fr asaka sin. compl.
- fr assaka sin. compl.
- fr batanga sin. compl.
- gl caka
- gl asaka sin. compl.
- gl assaka sin. compl.
- gl batanga sin. compl.
- it caka
- it asaka sin. compl.
- it assaka sin. compl.
- it batanga sin. compl.
- nl Caka
- nl Asaka sin. compl.
- nl Assaka sin. compl.
- nl Batanga sin. compl.
- pt caka
- pt asaka sin. compl.
- pt assaka sin. compl.
- pt batanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
Definició
El caka és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, prop de la frontera nigeriana. La parlen dos grups, l'assaka (adzu balaka) i el batanga (adzu batanga), que presenten algunes diferències lingüístiques. La tradició històrica dels dos grups indica que els assakes van emigrar cap a la ubicació actual en època de la Primera Guerra Mundial. La proximitat lingüística actual sembla, doncs, fruit de la intensa relació establerta entre els dos grups.
El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.
Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.
El grup tivoide, al qual pertany el caka, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual el caka formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
No s'ha de confondre aquesta llengua amb el batanga, una llengua del Camerun parlada a la província del Sud.
Alguns parlants d'ipulo, una altra llengua tivoide, parlen caka com a segona llengua.
assiniboin
assiniboin
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca assiniboin
- ca assiniboine sin. compl.
- ca hohe sin. compl.
- ca nakoda sin. compl.
- ca nakota sin. compl.
- cod nakoda
- de Assiniboine
- de Assiniboin sin. compl.
- en Assiniboin
- en Assiniboine sin. compl.
- en hohe sin. compl.
- en Nakoda sin. compl.
- en Nakota sin. compl.
- es assiniboin
- es assiniboine sin. compl.
- es hohe sin. compl.
- es nakoda sin. compl.
- es nakota sin. compl.
- eu assiniboin
- eu assiniboine sin. compl.
- eu hohe sin. compl.
- eu nakoda sin. compl.
- eu nakota sin. compl.
- fr assiniboine
- fr assiniboin sin. compl.
- fr nakona sin. compl.
- fr nakota sin. compl.
- gl assiniboin
- gl assiniboine sin. compl.
- gl hohe sin. compl.
- gl nakoda sin. compl.
- gl nakota sin. compl.
- it assiniboin
- it assiniboine sin. compl.
- it hohe sin. compl.
- it nakoda sin. compl.
- it nakota sin. compl.
- nl Assiniboine
- nl Nakona sin. compl.
- nl Nakota sin. compl.
- pt assiniboin
- pt assiniboine sin. compl.
- pt hohe sin. compl.
- pt nakoda sin. compl.
- pt nakota sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
Els assiniboins es van escindir dels altres grups dakotes abans del 1640. Primer van migrar cap al nord de Minnesota, on es van aliar amb els crees. Més tard, encara durant el segle XVII, es van traslladar cap a l'oest i es van assentar definitivament prop dels rius Saskatchewan i Assiniboin.
A Alberta la llengua té força presència a les escoles de les reserves i fins i tot se'n fan cursos a la universitat. El percentatge de parlants nadius, tanmateix, és molt baix.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
Els assiniboins es van escindir dels altres grups dakotes abans del 1640. Primer van migrar cap al nord de Minnesota, on es van aliar amb els crees. Més tard, encara durant el segle XVII, es van traslladar cap a l'oest i es van assentar definitivament prop dels rius Saskatchewan i Assiniboin.
A Alberta la llengua té força presència a les escoles de les reserves i fins i tot se'n fan cursos a la universitat. El percentatge de parlants nadius, tanmateix, és molt baix.
assiniboine
assiniboine
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca assiniboin
- ca assiniboine sin. compl.
- ca hohe sin. compl.
- ca nakoda sin. compl.
- ca nakota sin. compl.
- cod nakoda
- de Assiniboine
- de Assiniboin sin. compl.
- en Assiniboin
- en Assiniboine sin. compl.
- en hohe sin. compl.
- en Nakoda sin. compl.
- en Nakota sin. compl.
- es assiniboin
- es assiniboine sin. compl.
- es hohe sin. compl.
- es nakoda sin. compl.
- es nakota sin. compl.
- eu assiniboin
- eu assiniboine sin. compl.
- eu hohe sin. compl.
- eu nakoda sin. compl.
- eu nakota sin. compl.
- fr assiniboine
- fr assiniboin sin. compl.
- fr nakona sin. compl.
- fr nakota sin. compl.
- gl assiniboin
- gl assiniboine sin. compl.
- gl hohe sin. compl.
- gl nakoda sin. compl.
- gl nakota sin. compl.
- it assiniboin
- it assiniboine sin. compl.
- it hohe sin. compl.
- it nakoda sin. compl.
- it nakota sin. compl.
- nl Assiniboine
- nl Nakona sin. compl.
- nl Nakota sin. compl.
- pt assiniboin
- pt assiniboine sin. compl.
- pt hohe sin. compl.
- pt nakoda sin. compl.
- pt nakota sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
Els assiniboins es van escindir dels altres grups dakotes abans del 1640. Primer van migrar cap al nord de Minnesota, on es van aliar amb els crees. Més tard, encara durant el segle XVII, es van traslladar cap a l'oest i es van assentar definitivament prop dels rius Saskatchewan i Assiniboin.
A Alberta la llengua té força presència a les escoles de les reserves i fins i tot se'n fan cursos a la universitat. El percentatge de parlants nadius, tanmateix, és molt baix.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
Els assiniboins es van escindir dels altres grups dakotes abans del 1640. Primer van migrar cap al nord de Minnesota, on es van aliar amb els crees. Més tard, encara durant el segle XVII, es van traslladar cap a l'oest i es van assentar definitivament prop dels rius Saskatchewan i Assiniboin.
A Alberta la llengua té força presència a les escoles de les reserves i fins i tot se'n fan cursos a la universitat. El percentatge de parlants nadius, tanmateix, és molt baix.
assumbo
assumbo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
- ca ipulo
- ca assumbo sin. compl.
- ca asumbo sin. compl.
- ca badzumbo sin. compl.
- de Ipulo
- de Assumbo sin. compl.
- de Asumbo sin. compl.
- de Badzumbo sin. compl.
- de Etongo sin. compl.
- en Ipulo
- en Assumbo sin. compl.
- en asumbo sin. compl.
- en Badzumbo sin. compl.
- es ipulo
- es assumbo sin. compl.
- es asumbo sin. compl.
- es badzumbo sin. compl.
- eu ipulo
- eu assumbo sin. compl.
- eu asumbo sin. compl.
- eu badzumbo sin. compl.
- fr ipulo
- fr assumbo sin. compl.
- fr asumbo sin. compl.
- fr badzumbo sin. compl.
- gl ipulo
- gl assumbo sin. compl.
- gl asumbo sin. compl.
- gl badzumbo sin. compl.
- it ipulo
- it assumbo sin. compl.
- it asumbo sin. compl.
- it badzumbo sin. compl.
- nl Ipulo
- nl Assumbo sin. compl.
- nl Asumbo sin. compl.
- nl Badzumbo sin. compl.
- pt ipulo
- pt assumbo sin. compl.
- pt asumbo sin. compl.
- pt badzumbo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun
Definició
L'ipulo és una llengua del grup tivoide parlada al Camerun, a prop de la frontera nigeriana. És parlat per tres grups, el de Tinta, el d'Olulu i el d'Etongo, els quals presenten algunes diferències dialectals.
El grup tivoide, al qual pertany l'ipulo, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ipulo formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo. Alguns ipulos també parlen eman o caka.
El grup tivoide, al qual pertany l'ipulo, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ipulo formaria part de la branca central, subgrup B; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare.
Segons algunes fonts, l'eman derivaria històricament de l'ipulo. Alguns ipulos també parlen eman o caka.
assuriní
assuriní
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca akwawa
- ca assuriní
- ca akuawa sin. compl.
- ca assuriní de Tocantins sin. compl.
- ca assuriní de Trocarà sin. compl.
- ar أسورينية
- cy Assuriní
- cy Akuawa sin. compl.
- cy Assuriní de Tocantins sin. compl.
- cy Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini
- de Akuawa sin. compl.
- de Assurini sin. compl.
- de Assuriní de Tocantins sin. compl.
- de Assuriní de Trocará sin. compl.
- de Asurini do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní
- en Akuáwa sin. compl.
- en Akwawa sin. compl.
- en Akwaya sin. compl.
- en Assuriní sin. compl.
- en Asurini sin. compl.
- en Asuriní do Tocantins sin. compl.
- en Asuriní do Trocará sin. compl.
- en Tocantins Asuriní sin. compl.
- es asuriní
- es akuawa sin. compl.
- es asuriní de Tocantins sin. compl.
- es asuriní de Trocará sin. compl.
- eu asuriniera
- eu akuawa sin. compl.
- eu tocantinseko asuriniera sin. compl.
- eu trocarako asuriniera sin. compl.
- fr assurini
- fr akuawa sin. compl.
- fr assurini de Tocantins sin. compl.
- fr assurini de Trocará sin. compl.
- gn asurini
- gn akuawa sin. compl.
- gn assuriní de Tocantins sin. compl.
- gn assuriní de Trocarà sin. compl.
- it assurini
- it akuawa sin. compl.
- it assuriní de Tocantins sin. compl.
- it assuriní de Trocarà sin. compl.
- ja アスリニ語
- ja アクアワ語 sin. compl.
- ja トロカラのアスリニ語 sin. compl.
- ja トカンティンスのアスリニ語 sin. compl.
- nl Assuriní
- nl Akuawa sin. compl.
- nl Assuriní de Tocantins sin. compl.
- nl Assuriní de Trocará sin. compl.
- pt assurini
- pt akuawa sin. compl.
- pt assurini do Tocantins sin. compl.
- pt assurini do Trocará sin. compl.
- ru Асурини
- ru Асурини ду Трокара sin. compl.
- ru Асурини ду Токантинс sin. compl.
- ru Акуава sin. compl.
- ru Токантинс асурини sin. compl.
- zh 阿苏里尼语
- zh 阿库阿瓦 sin. compl.
- zh 托勘丁斯的阿苏里尼语 sin. compl.
- zh 特洛卡拉的阿苏里尼语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definició
Diferent de l'assuriní del Xingu, tot i que els assurinís de Tocantins podrien ser un grup escindit dels del Xingu.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
El grup s'autodenomina assuriní, nom assignat pels colonitzadors; l'origen del mot és juruna i significa 'roig'. El terme akuawa es percep com a pejoratiu amb el significat de 'salvatge'.
La llengua té dos dialectes, la varietat de Trocarà i la de Pacajà, amb algunes diferències menors. Tots els membres de la comunitat de Trocarà saben portuguès; entre els joves, hi ha força monolingües de portuguès. La comunitat de Pacajà es va mantenir monolingüe fins als anys 1960 i actualment fa servir les dues llengües.
L'assuriní conté molts manlleus del portuguès. Van tenir els primers contactes amb els neobrasilers a principi del segle XX.
