auxiliar
auxiliar
- ca auxiliar, adj
- es auxiliar
- fr auxiliaire
- en auxiliary
Definició
Dit del mot que no té significat lèxic per si mateix o que, si en té, el perd per contribuir al significat o funció d'un mot principal.
Nota
- Són auxiliars les preposicions, els articles, els verbs auxiliars, etc.
auxiliar
auxiliar
- ca verb auxiliar, n m
- ca auxiliar, n m sin. compl.
- es auxiliar
- es verbo auxiliar
- fr auxiliaire
- fr verbe auxiliaire
- en auxiliary
- en auxiliary verb
Definició
Verb gramaticalitzat que s'usa juntament amb una de les formes no finites d'un altre verb per a indicar valors temporals, aspectuals o modals.
Nota
- El verb auxiliar i el verb en forma no finita constitueixen una perífrasi verbal. Són auxiliars, per exemple, els verbs haver o deure en les perífrasis havia vingut o deu ser.
avançament
avançament
- ca avançament, n m
- es avance
- fr avance
- en advancement
Definició
En fonètica, desplaçament del punt d'articulació cap a la part anterior de la cavitat bucal.
avançament
avançament
- ca avançament, n m
- es avance
- fr avance
- en advancement
Definició
En gramàtica relacional, procediment de canvi funcional experimentat per un sintagma nominal en assumir una funció sintàctica més alta en la jerarquia relacional.
Nota
- L'objecte directe de l'oració activa, per exemple, avança a la funció de subjecte en la passiva. Contrasta amb degradació.
aversiu
aversiu
- ca aversiu, n m
- es aversivo
- fr aversif
- en aversive
Definició
Cas gramatical d'algunes llengües australianes que té un significat parafrasejable per 'per por de'.
axioma
axioma
- ca axioma, n m
- es axioma
- fr axiome
- en axiom
Definició
Cadascuna de les proposicions inicials que una teoria assumeix com a vertaderes sense demostrar-les i a partir de les quals poden ser deduïdes totes les altres proposicions.
