Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  aspecte sintètic, n m
  • ca  aspecte flexional, n m sin. compl.
  • es  aspecto sintético
  • fr  aspect synthétique
  • en  synthetic aspect

Definició
Aspecte característic de les formes verbals simples, per oposició a les formes compostes de haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.

Nota

  • Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte analític.
aspecte freqüentatiu aspecte freqüentatiu

  • ca  aspecte iteratiu, n m
  • ca  aspecte freqüentatiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto iterativo
  • fr  aspect itératif
  • en  iterative aspect

Definició
Aspecte que expressa repetició de la situació expressada pel verb.

Nota

  • Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara repicar. L'aspecte iteratiu és un tipus d'aspecte imperfectiu. Contrasta amb aspecte semelfatiu.
aspecte gramatical aspecte gramatical

  • ca  aspecte gramatical, n m
  • es  aspecto gramatical
  • fr  aspect grammatical
  • en  grammatical aspect

Definició
Aspecte expressat per mitjà de la flexió verbal o de perífrasis molt gramaticalitzades, com «haver + participi» o «va + participi».
  • ca  aspecte habitual, n m
  • es  aspecte habitual
  • fr  aspect habituel
  • en  habitual aspect

Definició
Aspecte que assenyala que una situació es repeteix de manera regular.

Nota

  • L'aspecte habitual es manifesta, entre altres procediments, a través de certs usos de l'imperfet o del present, acompanyat o no d'adverbis o locucions adverbials (Durant l'estiu em gitava molt més tard que ara) o a través de la perífrasi «soler + infinitiu» (De matí, és ella qui sol fer el café). L'aspecte habitual és un tipus d'aspecte imperfectiu.
aspecte imperfectiu aspecte imperfectiu

  • ca  aspecte imperfectiu, n m
  • ca  imperfectiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto imperfectivo
  • es  imperfectivo
  • fr  aspect imperfectif
  • fr  imperfectif
  • en  imperfective
  • en  imperfective aspect

Definició
Aspecte gramatical que presenta la situació expressada pel verb com a oberta, com a no delimitada, bé perquè es troba en curs de realització, bé perquè es manté estable o bé perquè es repeteix de manera habitual.

Nota

  • En el primer cas, l'aspecte imperfectiu se subclassifica com a progressiu; en el segon, com a continu, i en el tercer, com a habitual. El present i l'imperfet d'indicatiu tenen aspecte imperfectiu.
  • ca  aspecte inceptiu, n m
  • ca  aspecte ingressiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto inceptivo
  • es  aspecto ingresivo
  • fr  aspect inceptif
  • fr  aspect ingressif
  • en  inceptive aspect
  • en  ingressive aspect

Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el punt inicial, sense tenir en compte el possible desenvolupament posterior.

Nota

  • Per exemple, Arrancar a córrer. S'oposa a culminatiu. L'aspecte inceptiu és un tipus d'aspecte puntual.
  • ca  aspecte incoatiu, n m
  • es  aspecto incoativo
  • fr  aspect inchoatif
  • en  inchoative aspect

Definició
Aspecte que assenyala un canvi d'estat.

Nota

  • Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara nàixer o morir. A causa de la proximitat entre el canvi d'estat i l'inici d'un esdeveniment, alguns autors consideren que l'aspecte incoatiu cobreix els dos significats. Convé, però, reservar el terme incoatiu per al canvi d'estat i utilitzar el terme inceptiu per a l'altre valor. L'aspecte incoatiu és un tipus d'aspecte puntual.
  • ca  aspecte inceptiu, n m
  • ca  aspecte ingressiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto inceptivo
  • es  aspecto ingresivo
  • fr  aspect inceptif
  • fr  aspect ingressif
  • en  inceptive aspect
  • en  ingressive aspect

Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el punt inicial, sense tenir en compte el possible desenvolupament posterior.

Nota

  • Per exemple, Arrancar a córrer. S'oposa a culminatiu. L'aspecte inceptiu és un tipus d'aspecte puntual.
  • ca  aspecte iteratiu, n m
  • ca  aspecte freqüentatiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto iterativo
  • fr  aspect itératif
  • en  iterative aspect

Definició
Aspecte que expressa repetició de la situació expressada pel verb.

Nota

  • Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara repicar. L'aspecte iteratiu és un tipus d'aspecte imperfectiu. Contrasta amb aspecte semelfatiu.
  • ca  modalitat de l'acció, n f
  • ca  Aktionsart [de], n m sin. compl.
  • ca  aspecte lèxic, n m sin. compl.
  • ca  mode de l'acció, n m sin. compl.
  • es  Aktionsart
  • es  aspecto léxico
  • es  modalidad de la acción
  • es  modo de la acción
  • fr  Aktionsart
  • fr  aspect lexical
  • fr  modalité de l'action
  • fr  modalité de l'action
  • en  Aktionsart
  • en  lexical aspect

Definició
Categoria semàntica que assenyala, amb recursos lèxics, l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, o pels verbs juntament amb altres constituents.

Nota

  • És pròxima a l'aspecte gramatical, però es diferencia d'aquest perquè expressa valors que no depenen de la interpretació del parlant i perquè no ha desenvolupat un paradigma morfològic. Així, segons la modalitat de l'acció, es distingeixen els verbs incoatius, els iteratius, els duratius, etc.