aspecte flexional
aspecte flexional
- ca aspecte sintètic, n m
- ca aspecte flexional, n m sin. compl.
- es aspecto sintético
- fr aspect synthétique
- en synthetic aspect
Definició
Aspecte característic de les formes verbals simples, per oposició a les formes compostes de haver més participi, que tenen el valor d'anterioritat i d'acabament respecte a les simples corresponents.
Nota
- Per exemple, hauré cantat indica anterioritat respecte a cantaré. S'oposa a aspecte analític.
aspecte freqüentatiu
aspecte freqüentatiu
- ca aspecte iteratiu, n m
- ca aspecte freqüentatiu, n m sin. compl.
- es aspecto iterativo
- fr aspect itératif
- en iterative aspect
Definició
Aspecte que expressa repetició de la situació expressada pel verb.
Nota
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara repicar. L'aspecte iteratiu és un tipus d'aspecte imperfectiu. Contrasta amb aspecte semelfatiu.
aspecte gramatical
aspecte gramatical
- ca aspecte gramatical, n m
- es aspecto gramatical
- fr aspect grammatical
- en grammatical aspect
Definició
Aspecte expressat per mitjà de la flexió verbal o de perífrasis molt gramaticalitzades, com «haver + participi» o «va + participi».
aspecte habitual
aspecte habitual
- ca aspecte habitual, n m
- es aspecte habitual
- fr aspect habituel
- en habitual aspect
Definició
Aspecte que assenyala que una situació es repeteix de manera regular.
Nota
- L'aspecte habitual es manifesta, entre altres procediments, a través de certs usos de l'imperfet o del present, acompanyat o no d'adverbis o locucions adverbials (Durant l'estiu em gitava molt més tard que ara) o a través de la perífrasi «soler + infinitiu» (De matí, és ella qui sol fer el café). L'aspecte habitual és un tipus d'aspecte imperfectiu.
aspecte imperfectiu
aspecte imperfectiu
- ca aspecte imperfectiu, n m
- ca imperfectiu, n m sin. compl.
- es aspecto imperfectivo
- es imperfectivo
- fr aspect imperfectif
- fr imperfectif
- en imperfective
- en imperfective aspect
Definició
Aspecte gramatical que presenta la situació expressada pel verb com a oberta, com a no delimitada, bé perquè es troba en curs de realització, bé perquè es manté estable o bé perquè es repeteix de manera habitual.
Nota
- En el primer cas, l'aspecte imperfectiu se subclassifica com a progressiu; en el segon, com a continu, i en el tercer, com a habitual. El present i l'imperfet d'indicatiu tenen aspecte imperfectiu.
aspecte inceptiu
aspecte inceptiu
- ca aspecte inceptiu, n m
- ca aspecte ingressiu, n m sin. compl.
- es aspecto inceptivo
- es aspecto ingresivo
- fr aspect inceptif
- fr aspect ingressif
- en inceptive aspect
- en ingressive aspect
Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el punt inicial, sense tenir en compte el possible desenvolupament posterior.
Nota
- Per exemple, Arrancar a córrer. S'oposa a culminatiu. L'aspecte inceptiu és un tipus d'aspecte puntual.
aspecte incoatiu
aspecte incoatiu
- ca aspecte incoatiu, n m
- es aspecto incoativo
- fr aspect inchoatif
- en inchoative aspect
Definició
Aspecte que assenyala un canvi d'estat.
Nota
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara nàixer o morir. A causa de la proximitat entre el canvi d'estat i l'inici d'un esdeveniment, alguns autors consideren que l'aspecte incoatiu cobreix els dos significats. Convé, però, reservar el terme incoatiu per al canvi d'estat i utilitzar el terme inceptiu per a l'altre valor. L'aspecte incoatiu és un tipus d'aspecte puntual.
aspecte ingressiu
aspecte ingressiu
- ca aspecte inceptiu, n m
- ca aspecte ingressiu, n m sin. compl.
- es aspecto inceptivo
- es aspecto ingresivo
- fr aspect inceptif
- fr aspect ingressif
- en inceptive aspect
- en ingressive aspect
Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el punt inicial, sense tenir en compte el possible desenvolupament posterior.
Nota
- Per exemple, Arrancar a córrer. S'oposa a culminatiu. L'aspecte inceptiu és un tipus d'aspecte puntual.
aspecte iteratiu
aspecte iteratiu
- ca aspecte iteratiu, n m
- ca aspecte freqüentatiu, n m sin. compl.
- es aspecto iterativo
- fr aspect itératif
- en iterative aspect
Definició
Aspecte que expressa repetició de la situació expressada pel verb.
Nota
- Lèxicament, tenen aquest valor verbs com ara repicar. L'aspecte iteratiu és un tipus d'aspecte imperfectiu. Contrasta amb aspecte semelfatiu.
aspecte lèxic
aspecte lèxic
- ca modalitat de l'acció, n f
- ca Aktionsart [de], n m sin. compl.
- ca aspecte lèxic, n m sin. compl.
- ca mode de l'acció, n m sin. compl.
- es Aktionsart
- es aspecto léxico
- es modalidad de la acción
- es modo de la acción
- fr Aktionsart
- fr aspect lexical
- fr modalité de l'action
- fr modalité de l'action
- en Aktionsart
- en lexical aspect
Definició
Categoria semàntica que assenyala, amb recursos lèxics, l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, o pels verbs juntament amb altres constituents.
Nota
- És pròxima a l'aspecte gramatical, però es diferencia d'aquest perquè expressa valors que no depenen de la interpretació del parlant i perquè no ha desenvolupat un paradigma morfològic. Així, segons la modalitat de l'acció, es distingeixen els verbs incoatius, els iteratius, els duratius, etc.
