assonància
assonància
- ca assonància, n f
- es asonancia
- fr assonance
- en assonance
Definició
Repetició de les vocals en diferents mots a partir de la síl·laba accentuada.
Nota
- Per exemple, la repetició de la a tònica i la i àtona final en atlàntic, crani i savi.
asterisc
asterisc
- ca asterisc, n m
- es asterisco
- fr astérisque
- en asterisk
Definició
Signe gràfic (*) que s'anteposa a una paraula o una construcció i que pot assumir funcions diferents.
Nota
- En lingüística històrica s'utilitza per a indicar que una forma no està documentada i és, per tant, reconstruïda: *RENIONE > renyó/ronyó. En lingüística descriptiva, anteposat a un enunciat, s'utilitza per a indicar que és agramatical: *Els meus pares arriba tard.
At
At
- ca aturat -ada, adj
- ca chômeur [fr], adj sin. compl.
- ca At, adj abrev.
- es chômeur
- es parado ‑da
- fr chômeur ‑euse
- en chômeur
Definició
En gramàtica relacional, dit del sintagma nominal la funció profunda o originària del qual ha sigut assumida per un altre sintagma nominal.
Nota
- El subjecte d'una oració activa, per exemple, es degrada a la categoria d'aturat en l'oració passiva, per tal com la funció de subjecte hi és desenvolupada pel primitiu objecte directe. Els elements aturats estan mancats d'algunes de les propietats gramaticals originàries: el nominal aturat de la passiva no concorda amb el verb, és un sintagma preposicional i ocupa posicions perifèriques.
atac
atac
- ca atac, n m
- es ataque
- fr attaque
- en attack
Definició
Moviment amb què s'inicia la vibració de les cordes vocals quan es pronuncia un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d'emissió fònica.
Nota
- L'atac pot ser dur o suau.
atac dur
atac dur
- ca atac dur, n m
- es ataque duro
- fr attaque dure
- en hard attack
Definició
Atac pel qual les cordes vocals s'acosten entre si i no comencen a vibrar fins que l'aire acumulat darrere d'elles les separa, produint una certa explosió.
Nota
- És un tret característic i fonològicament demarcatiu en alemany.
atac suau
atac suau
- ca atac suau, n m
- es ataque suave
- fr attaque douce
- en soft attack
Definició
Atac pel qual les cordes vocals adopten, des del principi, la posició necessària per a produir les vibracions, sense arribar a formar oclusió ni explosió.
Nota
- És l'atac característic de les llengües romàniques.
atles lingüístic
atles lingüístic
- ca atles lingüístic, n m
- es atlas lingüístico
- fr atlas linguistique
- en linguistic atlas
Definició
Conjunt de mapes lingüístics en què són cartografiats, en transcripció fonètica o en signes convencionals, les respostes a un qüestionari previ, que permeten l'estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d'un o més dominis lingüístics.
Nota
- Per exemple, l'Atles lingüístic del domini català de Joan Veny i Lídia Pons i Griera.
àton -a
àton -a
- ca àton -a, adj
- es átono ‑na
- fr atone
- en atonic
Definició
Dit de la vocal, síl·laba o mot relativament desproveït d'accent d'intensitat, o de freqüència tonal, respecte a un altre que presente un grau major en algun d'aquests factors.
Nota
- Hi ha elements que són sempre àtons, com ara l'article o els pronoms febles, i elements que poden ser o no àtons segons el context. S'oposa a tònic.
atracció
atracció
- ca atracció, n f
- es atracción
- fr attraction
- en attraction
Definició
Fenomen pel qual un mot tendeix a assimilar-se morfològicament a un altre que pertany a la mateixa oració o proposició, quan tots dos es relacionen sintàcticament.
Nota
- El mot assimilat adopta el gènere, el nombre, el cas, el temps o el mode del que provoca l'atracció. Per exemple, la concordança femenina de l'adjectiu malfaeneres en l'oració El seu cosí i les seues cosines són unes malfaeneres.
atracció afectiva
atracció afectiva
- ca atracció afectiva, n f
- es atracción afectiva
- fr attraction affective
- en emotive attraction
Definició
Ús especial que es fa d'alguns mots per tal d'evitar els que semànticament corresponen al concepte.
Nota
- Per exemple, angelet per xiquet.
