homòfon
homòfon
- ca homòfon, n m
- es homófono
- fr homophone
- en homophone
Definició
Unitat lèxica que presenta una relació d'identitat fònica establida amb una altra que és semànticament diferent.
Nota
- Per exemple, mag i mac, cup i cub o hecto- i ecto-. Els homòfons són un tipus d'homònims.
homofonia
homofonia
- ca homofonia, n f
- es homofonía
- fr homophonie
- en homophony
Definició
Relació d'identitat fònica establida entre unitats lèxiques anomenades homòfons.
homògraf
homògraf
- ca homògraf, n m
- es homógrafo
- fr homographe
- en homograph
Definició
Unitat lèxica que presenta una relació d'identitat ortogràfica amb una altra que és semànticament diferent.
Nota
- Per exemple faig (verb) i faig (substantiu) o sol (substantiu referit a un estel) i sol (verb). Els homògrafs són un tipus d'homònims.
homografia
homografia
- ca homografia, n f
- es homografía
- fr homographie
- en homography
Definició
Relació d'identitat ortogràfica establida entre unitats lèxiques anomenades homògrafs.
homònim
homònim
- ca homònim, n m
- es homónimo
- fr homonyme
- en homonym
Definició
Unitat lèxica que presenta una relació d'identitat fònica o ortogràfica amb una altra que és semànticament diferent.
Nota
- Els homònims poden ser homòfons o homògrafs segons que la identitat siga, respectivament, fònica o gràfica.
homonímia
homonímia
- ca homonímia, n f
- es homonimia
- fr homonymie
- en homonymy
Definició
Relació d'identitat fònica o ortogràfica establida entre unitats lèxiques anomenades homònims.
homonimització
homonimització
- ca etimologia popular, n f
- ca atracció paronímica, n f sin. compl.
- ca etimologia creuada, n f sin. compl.
- ca homonimització, n f sin. compl.
- ca paretimologia, n f sin. compl.
- es atracción paronímica
- es etimología popular
- es homonimización
- fr attraction paronymique
- fr étymologie populaire
- en folk etymology
- en paronymic attraction
Definició
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.
Nota
- El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
homorgànic -a
homorgànic -a
- ca homorgànic -a, adj
- es homorgánico ‑ca
- fr homo-organique
- en homorganic
Definició
Dit dels sons o fonemes que tenen el mateix punt d'articulació, tot i que es diferencien per altres trets distintius.
Nota
- Per exemple, els fonemes labials /b, p, m/. El terme s'utilitza sobretot per a referir-se a grups o seqüències de consonants, com ara les africades o el grup [lt] (de falta). S'oposa a heterorgànic.
honorífic -a
honorífic -a
- ca honorífic -a, adj
- es honorífico ‑ca
- fr honorifique
- en honorific
Definició
Dit de qualsevol tipus de distinció morfosintàctica que permet establir diferències d'estatus social entre els participants de l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, l'ús dels pronoms personals vós, vosté, enfront de tu, per a referir-se a l'interlocutor. [V. dixi social]
hoste
hoste
- ca hoste, n m
- es huésped
- fr hôte
- en host
Definició
Mot tònic del qual depenen fonològicament un o més clítics.
Nota
- Per exemple, el mot compra en la seqüència el compra, o el mot fusta en la seqüència de la fusta.
