Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  homòfon, n m
  • es  homófono
  • fr  homophone
  • en  homophone

Definició
Unitat lèxica que presenta una relació d'identitat fònica establida amb una altra que és semànticament diferent.

Nota

  • Per exemple, mag i mac, cup i cub o hecto- i ecto-. Els homòfons són un tipus d'homònims.
  • ca  homofonia, n f
  • es  homofonía
  • fr  homophonie
  • en  homophony

Definició
Relació d'identitat fònica establida entre unitats lèxiques anomenades homòfons.
  • ca  homògraf, n m
  • es  homógrafo
  • fr  homographe
  • en  homograph

Definició
Unitat lèxica que presenta una relació d'identitat ortogràfica amb una altra que és semànticament diferent.

Nota

  • Per exemple faig (verb) i faig (substantiu) o sol (substantiu referit a un estel) i sol (verb). Els homògrafs són un tipus d'homònims.
  • ca  homografia, n f
  • es  homografía
  • fr  homographie
  • en  homography

Definició
Relació d'identitat ortogràfica establida entre unitats lèxiques anomenades homògrafs.
  • ca  homònim, n m
  • es  homónimo
  • fr  homonyme
  • en  homonym

Definició
Unitat lèxica que presenta una relació d'identitat fònica o ortogràfica amb una altra que és semànticament diferent.

Nota

  • Els homònims poden ser homòfons o homògrafs segons que la identitat siga, respectivament, fònica o gràfica.
  • ca  homonímia, n f
  • es  homonimia
  • fr  homonymie
  • en  homonymy

Definició
Relació d'identitat fònica o ortogràfica establida entre unitats lèxiques anomenades homònims.
  • ca  etimologia popular, n f
  • ca  atracció paronímica, n f sin. compl.
  • ca  etimologia creuada, n f sin. compl.
  • ca  homonimització, n f sin. compl.
  • ca  paretimologia, n f sin. compl.
  • es  atracción paronímica
  • es  etimología popular
  • es  homonimización
  • fr  attraction paronymique
  • fr  étymologie populaire
  • en  folk etymology
  • en  paronymic attraction

Definició
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.

Nota

  • El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
  • ca  homorgànic -a, adj
  • es  homorgánico ‑ca
  • fr  homo-organique
  • en  homorganic

Definició
Dit dels sons o fonemes que tenen el mateix punt d'articulació, tot i que es diferencien per altres trets distintius.

Nota

  • Per exemple, els fonemes labials /b, p, m/. El terme s'utilitza sobretot per a referir-se a grups o seqüències de consonants, com ara les africades o el grup [lt] (de falta). S'oposa a heterorgànic.
  • ca  honorífic -a, adj
  • es  honorífico ‑ca
  • fr  honorifique
  • en  honorific

Definició
Dit de qualsevol tipus de distinció morfosintàctica que permet establir diferències d'estatus social entre els participants de l'acte de parla.

Nota

  • Per exemple, l'ús dels pronoms personals vós, vosté, enfront de tu, per a referir-se a l'interlocutor. [V. dixi social]
  • ca  hoste, n m
  • es  huésped
  • fr  hôte
  • en  host

Definició
Mot tònic del qual depenen fonològicament un o més clítics.

Nota

  • Per exemple, el mot compra en la seqüència el compra, o el mot fusta en la seqüència de la fusta.