hiperònim
hiperònim
- ca hiperònim, n m
- ca superordinat, n m sin. compl.
- es hiperónimo
- es superordinado
- fr hyperonyme
- fr superordené
- en hyperonym
- en superordinate
Definició
Unitat lèxica el camp significatiu de la qual inclou una altra o unes altres unitats lèxiques de menor extensió semàntica, anomenades hipònims o cohipònims.
Nota
- Així, fruita és l'hiperònim dels cohipònims poma, pera, plàtan, taronja, etc. La relació entre hiperònim i hipònim pot ser de diversos tipus: tot-part, general-particular, constant-variant, etc.
hiperonímia
hiperonímia
- ca hiperonímia, n f
- ca superordinació, n f sin. compl.
- es hiperonimia
- es superordinación
- fr hyperonymie
- fr superordénation
- en hyperonymy
- en superordination
Definició
Relació d'inclusió semàntica entre una unitat lèxica, l'hiperònim, el camp significatiu del qual inclou una altra o unes altres unitats lèxiques, els hipònims o cohipònims, de menor extensió semàntica.
hipertò
hipertò
- ca harmònic, n m
- ca hipertò, n m sin. compl.
- es armónico
- es hipertono
- fr harmonique
- fr hyperton
- en harmonic
- en hypertone
Definició
En la producció d'un so, vibració regular secundària que es combina amb el to fonamental.
Nota
- La combinació d'aquests dos elements dona lloc a un moviment vibratori complex que comunica al so el seu timbre particular.
hipocorístic
hipocorístic
- ca hipocorístic, n m
- es hipocorístico
- fr hypocoristique
- en hypocoristic
Definició
Mot que expressa un valor afectiu a través de diversos recursos que alteren, en major o menor grau, l'estructura morfològica.
Nota
- Els recursos poden ser l'ús de diminutius (mareta) o l'escurçament per afèresi dels antropònims (Cesc, de Francesc).
hipoextensió
hipoextensió
- ca hipoextensió, n f
- es hipoextensión
- fr hypoextension
- en underextension
Definició
En l'estadi de l'adquisició del llenguatge, ús restrictiu d'un mot per a referir-se sols a una part dels objectes a què pot remetre.
Nota
- S'oposa a hiperextensió.
hipònim
hipònim
- ca hipònim, n m
- es hipónimo
- fr hyponyme
- en hyponym
Definició
Unitat lèxica el significat de la qual està inclòs en el camp significatiu d'una altra unitat lèxica anomenada hiperònim.
Nota
- Per exemple, pera és un hipònim de l'hiperònim fruita. L'hipònim s'anomena cohipònim quan és considerat en relació amb els altres hipònims d'un hiperònim. La relació entre hiperònim i hipònim pot ser de diversos tipus: tot-part, general-particular, constant-variant, etc.
hiponímia
hiponímia
- ca hiponímia, n f
- es hiponimia
- fr hyponymie
- en hyponymy
Definició
Relació d'inclusió semàntica entre una unitat lèxica, anomenada hipònim, el significat de la qual està inclòs en el camp significatiu d'una altra unitat de major extensió semàntica, denominada hiperònim.
Nota
- La hiponímia s'anomena hiperonímia quan es considera la relació entre els diversos hipònims (o cohipònims) d'un hiperònim.
hipòstasi
hipòstasi
- ca derivació zero, n f
- ca conversió, n f sin. compl.
- ca derivació impròpia, n f sin. compl.
- ca habilitació, n f sin. compl.
- ca hipòstasi, n f sin. compl.
- ca metàbasi, n f sin. compl.
- ca transcategorització, n f sin. compl.
- es conversión
- es derivación cero
- es derivación impropia
- es habilitación
- es hipostasis
- es metábasis
- es transcategorización
- fr conversion
- fr dérivation impropre
- fr dérivation zéro
- fr hypostase
- fr transcatégorisation
- en converseness
- en hypostasis
- en transcategorization
- en zero derivation
Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.
Nota
- Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
hipòstasi
hipòstasi
- ca hipòstasi, n f
- es hipostasis
- fr hypostase
- en hypostasis
Definició
Procés de formació d'un mot a partir d'uns altres que solen aparéixer en connexió sintagmàtica.
Nota
- Per exemple, PRO CONSŬLE > procònsol.
hipotaxi
hipotaxi
- ca subordinació, n f
- ca hipotaxi, n f sin. compl.
- es hipotaxis
- es subordinación
- fr hypotaxe
- fr subordination
- en hypotaxis
- en subordination
Definició
Relació que s'estableix entre dues o més oracions que formen part d'una oració composta, de manera que l'una depén gramaticalment de l'altra.
Nota
- L'oració dependent s'anomena subordinada, i l'oració de què depén, principal. Generalment, la subordinació s'expressa per mitjà de les conjuncions de subordinació si l'oració subordinada és finita, i sense nexe si és no finita. Així, hi ha subordinació en l'oració El director demanà que callaren tots i en No vol obrir el regal.
