Back to top
síndrome de Guillain-Barré síndrome de Guillain-Barré

Patologia

  • ca  poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda, n f
  • ca  paràlisi de Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi de Kussmaul, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi de Landry, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi espinal ascendent, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis aguda postinfecciosa, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica aguda, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica de Barré-Guillain-Strohl, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica de Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • ca  polineuritis idiopàtica de Landry-Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Guillain-Barré, n f sin. compl.
  • es  parálisis de Kussmaul, n f
  • es  parálisis de Landry, n f
  • es  polineuritis idiopática aguda, n f
  • es  síndrome de Guillain-Barré, n m
  • en  acute inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy
  • en  Guillain-Barré polyneuritis
  • en  Guillain-Barré syndrome
  • en  Kussmaul paralysis
  • en  Landry paralysis

Patologia

Definició
Poliradiculoneuropatia associada amb alteracions autoimmunitàries, caracteritzada clínicament per la instauració aguda de parestèsies doloroses que afecten inicialment les extremitats inferiors, abans d'atènyer les superiors, i de debilitat muscular de les extremitats inferiors, ulteriorment de les superiors, seguida al cap de pocs dies d'una veritable tetraplegia flàccida i simètrica, sense amiotròfia ni fasciculacions, amb arreflèxia tendinosa, i a vegades amb afectació dels músculs respiratoris.

Nota

  • 1. La poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria configura un quadre clínic anomenat paràlisi ascendent de Landry. S'hi observa també, en molts casos, una afectació dels parells cranials, particularment del facial (paràlisi facial, habitualment bilateral) i a vegades del glossofaringi i del pneumogàstric (paràlisi del vel del paladar, de la faringe i de la laringe).
  • 2. En molts afectats de poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria hi ha un antecedent d'infecció vírica (virus d'Epstein-Barr, citomegalovirus, virus d'immunodeficiència humana) o bacteriana (enteritis per Campylobacter jejuni), o d'altres circumstàncies concurrents (vacunació, intervenció quirúrgica, anestèsia epidural, malaltia de Hodgkin). La majoria dels malalts es recuperen espontàniament en el transcurs d'uns quants mesos, bé que alguns requereixen ventilació mecànica.
  • 3. S'han descrit nombroses formes clíniques de la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda, com per exemple, síndrome de Miller-Fisher (oftalmoplegia, atàxia, arreflèxia), polineuritis cranial, neuropatia axònica sensitivomotora aguda i neuropatia axònica motora aguda.
síndrome de Hallervorden-Spatz síndrome de Hallervorden-Spatz

Patologia

  • ca  síndrome de Hallervorden-Spatz, n f
  • ca  malaltia de Hallervorden-Spatz, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Hallervorden-Spatz, n f
  • es  síndrome de Hallervorden-Spatz, n m
  • en  Hallervoden syndrome
  • en  Hallervorden-Spatz disease
  • en  Hallervorden-Spatz syndrome

Patologia

Definició
Alteració extrapiramidal hereditària, amb caràcter autosòmic recessiu, caracteritzada per la degeneració progressiva del globus pàl·lid i de la substància negra, que es manifesta des de la infància i evoluciona vers la rigidesa acinètica i la demència.
síndrome de Halsted síndrome de Halsted

Patologia

  • ca  síndrome de Halsted, n f
  • es  síndrome de Halsted, n m

Patologia

Definició
Edema o limfoedema postoperatori del membre superior, produït després d'una mastectomia ampliada.

Nota

  • Per a fer referència a la síndrome de Halsted, en anglès s'utilitzen formes descriptives com edema of the arm o lymphedema of the upper limb.
síndrome de Hench-Rosenberg síndrome de Hench-Rosenberg

Patologia

  • ca  reumatisme palindròmic, n m
  • ca  síndrome de Hench-Rosenberg, n f sin. compl.
  • es  reumatismo palindrómico, n m
  • es  síndrome de Hench-Rosenberg, n m
  • en  Hench-Rosenberg syndrome
  • en  palindromic rheumatism

Patologia

Definició
Monoartritis o oligoartritis molt intensa, generalment distal, que evoluciona per episodis breus que repeteixen periòdicament, amb remissió total durant els intervals.

Nota

  • 1. L'etiologia del reumatisme palindròmic és desconeguda; podria ser la forma d'inici de l'artritis reumatoide, o bé formar part de les manifestacions articulars del lupus eritematós.
  • 2. Els episodis de reumatisme palindròmic poden ser d'unes hores a 3 o 4 dies.
síndrome de Hillemand síndrome de Hillemand

Patologia

  • ca  síndrome de Wallenberg, n f
  • ca  síndrome de Foix, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Foix-Jefferson, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Hillemand, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de l'artèria cerebel·losa posteroinferior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la fissura orbitària superior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la paret externa del si cavernós, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Reader, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Vieussex-Wallenberg, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Wallenberg-Foix-Vieussex, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Wallenberg, n m
  • en  lateral medullary syndrome
  • en  posterior inferior cerebellar artery syndrome
  • en  Wallenberg syndrome

Patologia

Definició
Hemiplegia bulbar produïda per una lesió posterolateral del bulb raquidi, secundària generalment a una obliteració de l'artèria cerebel·losa posteroinferior.

Nota

  • 1. La síndrome de Wallenberg afecta una regió anatòmica que comprèn fibres de la sensibilitat tèrmica i dolorosa en la formació reticular grisa retroolivar, arrel descendent del trigemin, nucli ambigu, peduncle cerebel·lós inferior, fibres i nucli de l'hipoglòs i fibres oculosimpàtiques.
  • 2. La síndrome de Wallenberg es caracteritza per hemiparèsia contralateral, generalment transitòria, hemianestèsia homolateral de la cara, hemianestèsia tèrmica i dolorosa contralateral dels membres i del tronc, hemiplegia homolateral faringolaringovelopalatina, hemiasinergia cerebel·losa homolateral amb lateropulsió del mateix cantó, paràlisi atròfica homolateral de la llengua, i síndrome de Bernard-Horner homolateral, amb nistagme cap a ambdós costats, per bé que més accentuat en el cantó de la lesió.
síndrome de Hoffmann-Werdnig síndrome de Hoffmann-Werdnig

Patologia

  • ca  atròfia muscular espinal tipus I, n f
  • ca  atròfia muscular espinal infantil, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Werdnig-Hoffmann, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi de Werdnig-Hoffmann, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Hoffmann-Werdnig, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Werdnig-Hoffmann, n f sin. compl.
  • es  atrofia muscular espinal de Werdnig-Hoffmann, n f
  • es  atrofia muscular espinal infantil, n f
  • en  Hoffmann-Werdnig syndrome
  • en  infantile spinal muscular atrophy
  • en  spinal muscular atrophy type I
  • en  Werdnig-Hoffmann disease

Patologia

Definició
Atròfia muscular espinal de caràcter autosòmic recessiu que es manifesta clínicament en el període neonatal o durant el primer semestre de la vida, en forma d'hipotonia muscular greu, generalitzada i de predomini proximal o com una síndrome de l'infant pengim-penjam, arreflèxia, plor i succió molt dèbils, afectació dels músculs respiratoris, responsable d'insuficiència respiratòria i d'infeccions pulmonars iteratives, que condueixen a la mort en el transcurs dels primers anys de la vida.

Nota

  • L'atròfia muscular espinal tipus I s'associa sovint amb deformitats articulars congènites (peu equinovar, luxació coxofemoral, flexió dels colzes i dels genolls, deformitats del raquis) i amb l'afectació del nervi facial.
síndrome de Horner síndrome de Horner

Patologia

  • ca  síndrome de Bernard-Horner, n f
  • ca  paràlisi oculosimpàtica, n f sin. compl.
  • ca  paràlisi simpàtica oculopupil·lar, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Bernard, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Claude Bernard-Horner, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Horner, n f sin. compl.
  • ca  síndrome del gangli cervical superior, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Bernard-Horner, n m
  • es  síndrome de Horner, n m
  • en  Bernard-Horner syndrome
  • en  Horner syndrome

Patologia

Definició
Paràlisi del simpàtic cervical superior, caracteritzada per miosi, ptosi palpebral, enoftàlmia i anhidrosi hemifacial.

Nota

  • 1. Les causes principals de la síndrome de Bernard-Horner són els traumatismes accidentals, la lesió obstètrica del plexe braquial (paràlisi de Déjerine-Klumke), la costella cervical, el tumor del corpuscle carotidi, el càncer de la tiroide, les neoplàsies ganglionars del coll, els tumors del mediastí superior, el goll endotoràcic, el tumor de Pancoast, la siringomièlia i la simpatectomia cervical.
  • 2. Rarament, la síndrome de Bernard-Horner s'associa amb heterocromia de l'iris i hemiatròfia facial.
síndrome de Jaccoud síndrome de Jaccoud

Patologia

  • ca  síndrome de Jaccoud, n f
  • ca  artritis de Jaccoud, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Jaccoud, n m
  • en  Jaccoud arthropathy
  • en  Jaccoud syndrome

Patologia

Definició
Síndrome caracteritzada per deformitats articulars semblants a l'artritis reumatoide, amb desviació externa de les falanges i anomalies flexoextensores de les mans, però sense erosions radiològiques, que s'observa en alguns casos de lupus eritematós disseminat.
síndrome de Jacod síndrome de Jacod

Patologia

  • ca  síndrome de Jacod, n f
  • ca  síndrome de la fossa petroesfenoidal, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Negro-Jacod, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Jacod, n m
  • en  Jacod syndrome
  • en  Negri-Jacod syndrome
  • en  petrosphenoid syndrome

Patologia

Definició
Síndrome d'afectació dels nervis relacionats anatòmicament amb la fossa petroesfenoidal de la fossa cranial mitjana, caracteritzada per paràlisi més o menys completa dels nervis oculomotors i òptic, amb amaurosi, neuràlgia o hipoestèsia del territori del trigemin.

Nota

  • Els nervis relacionats amb la fossa petroesfenoidal, afectats per la síndrome de Jacod, són el nervi òptic, el nervi motor ocular comú, el nervi patètic, el nervi trigemin i el nervi motor ocular extern.
síndrome de Klippel-Feil síndrome de Klippel-Feil

Patologia

  • ca  síndrome de Klippel-Feil, n f
  • es  síndrome de Klippel-Feil, n m
  • en  Klippel-Feil syndrome

Patologia

Definició
Malformació congènita de la columna vertebral cervical consistent en la fusió de diverses vèrtebres d'aquest segment raquidi, la qual proporciona un coll curt, amb una línia posterior del cuir cabellut baixa i una limitació dels moviments del coll.