Argot culinari i gastronòmic

Planta de la família de les umbel·líferes, pubescent, de fulles inferiors reniformes i lobades, les següents dividides en tres a cinc folíols, les superiors repetidament dividides en segments cintiformes, flors blanques, en umbel·la, i fruit petit i pubescent, d'origen oriental i cultivada pels seus fruits, medicinals i aromàtics. L'aroma amb què aquesta planta perfuma postres, pastissos i llaminadures no es confon amb cap altra. D'altra banda, les seves propietats carminatives i digestives són menys conegudes. Les llavors de la planta s'utilitzen en forneria i pastisseria. Igualment, l'anís s'utilitzava en confiteria i destil·leria. Les seves fulles, ben picades, poden assaonar els llegums secs quan es posen en remull el dia abans de coure'ls. També formen part de les amanides crues i de les sopes de peix (l'anís estrellat és el fruit de la badiana, i l'essència d'anís és un oli essencial extret de les llavors de la matafaluga).

Adobar, aromatitzar un plat o una preparació, amb anís, especialment la pastisseria popular i casolana: bunyols, coques, xurros, etc.

Beguda a base de regalèssia i anís estrellat (badiana); la seva graduació oscil·la dels 45º als 68º i se sol consumir com a aperitiu.

Bolet de mida mitjana i barret verdós que es caracteritza per la seva olor d'anís.

Olleta d'una sola nansa emprada per a escalfar o coure petites quantitats d'aliments.

Substància capaç d'evitar una fermentació o d'aturar-la, si ja ha començat, garantint la conservació dels aliments i també de les begudes. L'únic antiferment permès a Espanya és l'àcid sòrbic; àcid EE24-hexadienoic.

Individu de la subfamília dels antilopins, pertanyent a diversos gèneres, entre els quals cal considerar també les gaseles, els impales, els nyus i els òrixs. La carn d'antílop es consumeix rostida (especialment a l'ast), brasejada a la cassola o simplement bullida. De vegades, si l'animal no és gaire jove, és necessària una marinada, segons els casos un adob, o bé assentar la carn uns quants dies al frigorífic.

Seitó, especialment l'adobat amb sal.

Salsa per untar llesques de pa, torrat o no, i per condimentar amanides de tota classe.

Quantitat de fruits d'una espècie o conjunt de fruits que ha produït la terra en un any determinat.