Argot culinari i gastronòmic

Massa d'ou i fècula dessecada i polvoritzada que s'empra en pastisseria i en la indústria. És diferent de l'ou en pols o deshidratat.

Ou covat, que no conté pollet, sinó que només conté líquid.

Ovari dels ocells, de tot l'aviram. Antany, no fa pas gaires anys, eren despulles molt estimades per a fer-ne platillos. Avui han caigut en desús com gairebé tots els menuts.

Conjunt d'ous d'un crustaci. Tenen un color roig com el corall (d'aquí el seu nom) i són immillorables, atès el seu alt poder per lligar o acolorir algunes salses fredes i calentes. El corall més utilitzat és el de bou o cabra de mar, el llobregant, la llagosta i, fins i tot, el dels crustacis més petits.

Vas petit amb peu que serveix de suport als ous passats per aigua. Les oueres en forma de copa han estat objecte de nombroses col·leccions, per la seva varietat de formes, de colors i de decoració, fins i tot, pels països en què han estat fabricades.

Massa ovalada que formen els ouets dels peixos. Els ous (oueres) del bacallà (tant el fresc com el sec i salat), premsats i fumats, s'empren per a preparar canapès, barquetes, torrades, etc. Els ous de llíssera o tonyina donen lloc a una preparació que, sembla, fou inventada pels fenicis o els jueus d'Orient: presentats en forma de llonganisses lleugerament aplanades, es degusten tallades en fines llesques acidulades amb vinagreta o suc de llimona. Els ous dels salmons i les truites que es venen en semiconserva s'empren com a succedani del caviar (els ous del famós peix esturió), igual que els ous d'altres peixos, com ara el lumpus.

Femella del moltó, criada per la carn, la llana i la llet. La llet d'ovella conté més matèries grasses, més matèries nitrogenades i més matèries minerals que la llet de vaca: 85‰, 62‰, i 85‰, per 40‰, 32‰, i 7‰ de la llet de vaca, respectivament. Quan la raça és criada per a carn, les ovelles, després d'un període dedicat a la reproducció (de 4 a 6 anys), són rebutjades i destinades al sacrifici (molt abans que antany, perquè el consumidor d'avui rebutja la carn de gust massa fort: xaieja), després d'engreixar-les. La carn d'ovella proporciona part dels trossos venuts a les carnisseries com de moltó. Molts dels millors formatges estan fets amb llet d'ovella. El famós rocafort, amb un 45% de matèria grassa, és un dels més antics del món. Els formatges d'ovella intervenen en algunes receptes de cuina, especialment en amanides compostes. EI vi que millor acompanya aquesta mena de formatges és el negre amb molt de cos, i sobretot molt de taní, que combat el colesterol.

Animal del grup de mamífers de la família dels bòvids, de coll llarg i potes esveltes, banyes anellades i anguloses, musell generalment sense barba i pelatge llanós, que comprèn les ovelles i les cabres.

Relatiu o pertanyent a les ovelles i els moltons.

Combinació binària de l'oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor. Els òxids es classifiquen en àcids i bàsics. Els primers estan formats per un no-metall (qualsevol element menys el fluor) i l'oxigen, i en un medi aquós (fruites, hortalisses, carns, etc.) donen reacció àcida; els segons, formats per un metall i l'oxigen, en un medi aquós donen reacció bàsica, (formació de rovell en ganivets, eines de tall i altres materials de metall).