síndrome de Roussy-Déjerine
síndrome de Roussy-Déjerine
Patologia
- ca síndrome talàmica, n f
- ca síndrome de Roussy-Déjerine, n f sin. compl.
- es síndrome de Roussy-Déjerine, n m
- es síndrome talámico, n m
- en Dejerine-Roussy syndrome
- en Roussy-Dejerine syndrome
- en thalamic syndrome
Patologia
Definición
Síndrome neurològica produïda per una lesió del tàlem òptic, caracteritzada per una disminució de la sensibilitat, especialment de la sensibilitat profunda, en l'hemicòs contrari a la lesió, acompanyada generalment d'hemiparèsia transitòria i, segons l'extensió de la lesió, d'hemianòpsia homolateral.
Nota
- 1. La síndrome talàmica va acompanyada generalment d'hemiparèsia transitòria i, segons l'extensió de la lesió, d'hemianòpsia homolateral. En alguns casos provoca hiperpatia.
- 2. Les causes més freqüents de la síndrome talàmica són els accidents cerebrals vasculars per oclusió o hemorràgia de les branques talamogeniculades de l'artèria cerebral posterior, els tumors i els traumatismes cranials.
síndrome de Roussy-Lévy
síndrome de Roussy-Lévy
Patologia
- ca síndrome de Lévy-Roussy, n f
- ca síndrome de Roussy-Lévy, n f sin. compl.
- es síndrome de Lévy-Roussy, n m
- es síndrome de Roussy-Lévy, n m
- en Lévy-Roussy syndrome
- en Roussy-Lévy disease
- en Roussy-Lévy syndrome
Patologia
Definición
Síndrome cerebel·losa hereditària de caràcter autosòmic dominant, caracteritzada per una alteració de l'equilibri i per l'abolició dels reflexos de les extremitats inferiors, amb atròfia muscular distal i cifoescoliosi.
síndrome de Rust
síndrome de Rust
Patologia
- ca síndrome de Rust, n f
- es síndrome de Rust, n m
- en Rust syndrome
Patologia
Definición
Rigidesa del coll amb necessitat de subjectar-se el cap amb les mans en ajeure's i aixecar-se.
Nota
- Els símptomes associats a la síndrome de Rust apareixen en les afeccions de la columna vertebral.
síndrome de Schmidt
síndrome de Schmidt
Patologia
- ca síndrome de Schmidt, n f
- ca hemiplegia bulbar alterna de Schmidt, n f sin. compl.
- ca paràlisi ambiguoaccessòria, n f sin. compl.
- ca síndrome vagoaccessòria, n f sin. compl.
- es síndrome de Schmidt, n m
- en Schmidt syndrome
Patologia
Definición
Hemiplegia bulbar caracteritzada per una hemiplegia laríngia homolateral, una paràlisi homolateral del trapezi i de l'esternoclidomastoidal i una hemiplegia contralateral.
Nota
- 1. En la síndrome de Schmidt es produeix una lesió del nervi pneumogàstric, el nervi espinal i la via piramidal bulbar abans del seu encreuament.
- 2. La síndrome de Schmidt és una variant de la síndrome de Jackson, però sense la paràlisi lingual.
síndrome de Sicard-Collet
síndrome de Sicard-Collet
Patologia
- ca síndrome de Collet-Sicard, n f
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Bonnet-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Weisenberg-Sicard-Robineau, n f sin. compl.
- ca síndrome de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- es síndrome de Collet-Sicard, n m
- es síndrome de Sicard-Collet, n m
- en Collet-Sicard syndrome
- en Sicard-Collet syndrome
Patologia
Definición
Síndrome de Vernet en la qual l'agent vulnerant s'estén fins al forat condili anterior, travessat pel nervi hipoglòs.
Nota
- 1. La síndrome de Collet-Sicard afecta els parells cranials novè, desè i onzè en la forma descrita en la síndrome de Vernet, amb l'afegitó de l'hipoglòs (paràlisi d'un costat de la llengua).
- 2. La síndrome de Collet-Sicard és produïda per tumors de la paròtide, del corpuscle carotidi o metastàtics, limfomes i traumatismes cranials.
síndrome de Sjögren
síndrome de Sjögren
Patologia
- ca síndrome de Sjögren, n f
- ca malaltia de Gougerot-Sjögren, n f sin. compl.
- ca malaltia de Gougerot-Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
- ca malaltia de Sjögren, n f sin. compl.
- ca síndrome de Gougerot- Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
- ca síndrome de Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
- ca síndrome seca, n f sin. compl.
- es enfermedad de Gougerot-Sjögren, n f
- es enfermedad de Sjögren, n f
- es síndrome de Sjögren, n m
- es síndrome seco, n m
- en Gougerot-Sjögren disease
- en Sjögren syndrome
Patologia
Definición
Malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària caracteritzada per queratoconjuntivitis seca i xeroftàlmia.
Nota
- 1. La síndrome de Sjögren també presenta hipofunció i atròfia d'altres glàndules exocrines, manifestada per rinitis seca, aquília gàstrica, insuficiència pancreàtica exocrina, rectitis, vaginitis, vulvitis, hiposudoració i manifestacions cutànies pel·lagroides.
- 2. La síndrome de Sjögren era definida clàssicament per la tríada de queratoconjuntivitis seca, xerostomia i artritis reumatoide, per bé que actualment es considera que només el 25% dels malalts presenten una artritis semblant a l'artritis reumatoide, però en el 75% dels casos hi ha miàlgies, artràlgies i episodis de sinovitis intermitent.
- 3. La síndrome de Sjögren pot associar-se amb altres malalties autoimmunitàries (esclerodèrmia sistèmica progressiva, lupus eritematós sistèmic, poliarteritis nodosa, tiroïditis de Hashimoto, cirrosi biliar primària, etc.) i en aquest cas rep el nom de síndrome de Sjögren secundària.
síndrome de Sjögren-Houwers
síndrome de Sjögren-Houwers
Patologia
- ca síndrome de Sjögren, n f
- ca malaltia de Gougerot-Sjögren, n f sin. compl.
- ca malaltia de Gougerot-Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
- ca malaltia de Sjögren, n f sin. compl.
- ca síndrome de Gougerot- Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
- ca síndrome de Sjögren-Houwers, n f sin. compl.
- ca síndrome seca, n f sin. compl.
- es enfermedad de Gougerot-Sjögren, n f
- es enfermedad de Sjögren, n f
- es síndrome de Sjögren, n m
- es síndrome seco, n m
- en Gougerot-Sjögren disease
- en Sjögren syndrome
Patologia
Definición
Malaltia inflamatòria crònica autoimmunitària caracteritzada per queratoconjuntivitis seca i xeroftàlmia.
Nota
- 1. La síndrome de Sjögren també presenta hipofunció i atròfia d'altres glàndules exocrines, manifestada per rinitis seca, aquília gàstrica, insuficiència pancreàtica exocrina, rectitis, vaginitis, vulvitis, hiposudoració i manifestacions cutànies pel·lagroides.
- 2. La síndrome de Sjögren era definida clàssicament per la tríada de queratoconjuntivitis seca, xerostomia i artritis reumatoide, per bé que actualment es considera que només el 25% dels malalts presenten una artritis semblant a l'artritis reumatoide, però en el 75% dels casos hi ha miàlgies, artràlgies i episodis de sinovitis intermitent.
- 3. La síndrome de Sjögren pot associar-se amb altres malalties autoimmunitàries (esclerodèrmia sistèmica progressiva, lupus eritematós sistèmic, poliarteritis nodosa, tiroïditis de Hashimoto, cirrosi biliar primària, etc.) i en aquest cas rep el nom de síndrome de Sjögren secundària.
síndrome de Strümpell-Lorrain
síndrome de Strümpell-Lorrain
Patologia
- ca síndrome de Strümpell-Lorrain, n f
- ca paràlisi espinal espasmòdica, n f sin. compl.
- ca paraplegia espàstica familiar, n f sin. compl.
- es enfermedad de Strümpell-Lorrain, n f
- es paraplegia espástica familiar, n f
- es paraplegia espástica hereditaria, n f
- es síndrome de Strümpell-Lorrain, n m
- en hereditary spastic paraplegia
- en Strümpell-Lorrain disease
Patologia
Definición
Síndrome heredofamiliar autosòmica dominant de la medul·la espinal, caracteritzada per l'aparició de parèsia i espasticitat progressives de les extremitats inferiors.
Nota
- La síndrome de Strümpell-Lorrain presenta una degeneració del fascicle corticoespinal de la medul·la.
síndrome de Thévenard
síndrome de Thévenard
Patologia
- ca síndrome de Thévenard, n f
- es síndrome de Thévenard, n m
- en Thévenard syndrome
Patologia
Definición
Neuropatia sensitiva i disautonòmica hereditària d'herència autosòmica dominant, caracteritzada clínicament per una acropatia ulceromutilant dels peus, hipoestèsia de mitjó i de guant, dolors lancinants, peus buits i arreflèxia de les extremitats inferiors.
síndrome de Tietze
síndrome de Tietze
Patologia
- ca síndrome de Tietze, n f
- ca costocondritis, n f sin. compl.
- es condritis costal, n f
- es costocondritis, n f
- es síndrome de Tietze, n m
- en costal chondritis
- en costochondritis
- en Tietze syndrome
Patologia
Definición
Inflamació inespecífica, no supurativa, de la unió condrocostal de la segona, tercera, quarta o cinquena costelles, especialment del costat esquerre.
Nota
- La causa de la síndrome de Tietze és desconeguda i l'evolució, per bé que crònica, és benigna.
