Back to top
síndrome de Raymond-Cestan síndrome de Raymond-Cestan

Patologia

  • ca  síndrome de Raymond, n f
  • ca  síndrome de Raymond-Cestan, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Raymond, n m
  • es  síndrome de Raymond-Cestan, n m
  • en  Raymond-Cestan syndrome

Patologia

Definición
Síndrome neurològica protuberancial caracteritzada per una hemisíndrome cerebel·losa, per lesió del peduncle cerebel·lós corresponent al costat afectat, associada a una síndrome de Foville inferior.

Nota

  • 1. La síndrome cerebel·losa produïda en la síndrome de Raymond es manifesta en el cantó oposat al de l'hemiplegia.
  • 2. Els signes de lesió cerebel·losa associats a la síndrome de Raymond-Cestan són tremolor, atàxia i asinergia.
  • 3. Vegeu el terme relacionat síndrome de Foville.
síndrome de Raymond-Foville síndrome de Raymond-Foville

Patologia

  • ca  síndrome de Foville, n f
  • ca  síndrome de Foville inferior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Foville protuberancial, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Raymond-Foville, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Foville, n m
  • en  Foville's syndrome

Patologia

Definición
Síndrome neurològica produïda per una lesió de la protuberància anular, caracteritzada per paràlisi facial perifèrica homolateral, hemiplegia espàstica contralateral i desviació conjugada dels ulls cap al costat contrari de la lesió.

Nota

  • La síndrome de Foville provoca la impossibilitat de dirigir la mirada vers el cantó oposat al dels membres hemiplègics.
síndrome de Raynaud síndrome de Raynaud

Patologia

  • ca  síndrome de Raynaud, n f
  • ca  síndrome de Raynaud secundària, n f sin. compl.
  • es  fenómeno de Raynaud secundario, n m
  • es  síndrome de Raynaud, n m
  • en  Raynaud syndrome

Patologia

Definición
Síndrome caracteritzada per la presentació del fenomen de Raynaud.

Nota

  • 1. El fenomen de Raynaud, present en la síndrome de Raynaud, consisteix en crisis de pal·lidesa, seguides de cianosi i després rubicundesa, que apareixen en dos o més dits de la mà, llevat del polze. És secundari a d'altres trastorns patològics molt diversos, com policitèmia, tromboangiïtis obliterant, col·lagenosi, artritis reumatoide o causàlgia.
  • 2. Convé no confondre la síndrome de Raynaud amb la malaltia de Raynaud.
síndrome de Raynaud primària síndrome de Raynaud primària

Patologia

  • ca  malaltia de Raynaud, n f
  • ca  síndrome de Raynaud primària, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Raynaud, n f
  • es  síndrome de Raynaud primario, n m
  • en  Raynaud disease
  • en  Raynaud syndrome

Patologia

Definición
Malaltia idiopàtica del sistema vascular consistent en una alteració circulatòria de parts simètriques de les mans i els peus, de natura espàstica arteriolar en forma d'accessos, i trastorns tròfics secundaris que tendeixen a la ulceració i a la gangrena.

Nota

  • 1. La malaltia de Raynaud apareix correntment en joves, sobretot del sexe femení, i pot associar-se amb esclerodèrmia.
  • 2. La malaltia de Raynaud causa espasmes intermitents, provocats especialment pel fred i els estímuls emocionals. En la major part dels casos la malaltia és estacionària i relativament benigna, per bé que hi ha casos amb evolució vers la formació de trastorns tròfics (atròfia cutània, alteracions unguials, úlceres i necrosi).
síndrome de Raynaud secundària síndrome de Raynaud secundària

Patologia

  • ca  síndrome de Raynaud, n f
  • ca  síndrome de Raynaud secundària, n f sin. compl.
  • es  fenómeno de Raynaud secundario, n m
  • es  síndrome de Raynaud, n m
  • en  Raynaud syndrome

Patologia

Definición
Síndrome caracteritzada per la presentació del fenomen de Raynaud.

Nota

  • 1. El fenomen de Raynaud, present en la síndrome de Raynaud, consisteix en crisis de pal·lidesa, seguides de cianosi i després rubicundesa, que apareixen en dos o més dits de la mà, llevat del polze. És secundari a d'altres trastorns patològics molt diversos, com policitèmia, tromboangiïtis obliterant, col·lagenosi, artritis reumatoide o causàlgia.
  • 2. Convé no confondre la síndrome de Raynaud amb la malaltia de Raynaud.
síndrome de Reader síndrome de Reader

Patologia

  • ca  síndrome de Wallenberg, n f
  • ca  síndrome de Foix, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Foix-Jefferson, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Hillemand, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de l'artèria cerebel·losa posteroinferior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la fissura orbitària superior, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de la paret externa del si cavernós, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Reader, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Vieussex-Wallenberg, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Wallenberg-Foix-Vieussex, n f sin. compl.
  • es  síndrome de Wallenberg, n m
  • en  lateral medullary syndrome
  • en  posterior inferior cerebellar artery syndrome
  • en  Wallenberg syndrome

Patologia

Definición
Hemiplegia bulbar produïda per una lesió posterolateral del bulb raquidi, secundària generalment a una obliteració de l'artèria cerebel·losa posteroinferior.

Nota

  • 1. La síndrome de Wallenberg afecta una regió anatòmica que comprèn fibres de la sensibilitat tèrmica i dolorosa en la formació reticular grisa retroolivar, arrel descendent del trigemin, nucli ambigu, peduncle cerebel·lós inferior, fibres i nucli de l'hipoglòs i fibres oculosimpàtiques.
  • 2. La síndrome de Wallenberg es caracteritza per hemiparèsia contralateral, generalment transitòria, hemianestèsia homolateral de la cara, hemianestèsia tèrmica i dolorosa contralateral dels membres i del tronc, hemiplegia homolateral faringolaringovelopalatina, hemiasinergia cerebel·losa homolateral amb lateropulsió del mateix cantó, paràlisi atròfica homolateral de la llengua, i síndrome de Bernard-Horner homolateral, amb nistagme cap a ambdós costats, per bé que més accentuat en el cantó de la lesió.
síndrome de Refsum síndrome de Refsum

Patologia

  • ca  síndrome de Refsum, n f
  • ca  heredopatia atàctica polineuritiforme, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Refsum, n f sin. compl.
  • ca  tesaurismosi d'àcid fitànic, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Refsum, n f
  • es  heredopatía atáctica polineuritiforme, n f
  • es  síndrome de Refsum, n m
  • es  tesaurismosis por ácido fitánico, n f
  • en  heredopathia atactica polyneuritiformis
  • en  phytanic acid oxidase deficiency
  • en  phytanic acid storage disease
  • en  Refsum disease
  • en  Refsum syndrome

Patologia

Definición
Ictiosi hereditària autosòmica recessiva del tipus clínic de la ictiosi vulgar, associada amb ceguetat nocturna, retinitis pigmentària atípica, sordesa neurosensorial, polineuritis crònica progressiva amb paràlisi de les extremitats, atàxia cerebel·losa, displàsia articular i alteracions electrocardiogràfiques.

Nota

  • La síndrome de Refsum és ocasionada per una anomalia enzimàtica que impedeix el metabolisme normal de l'àcid fitànic.
síndrome de Rendu-Osler síndrome de Rendu-Osler

Patologia

  • ca  malaltia de Rendu-Osler-Weber, n f
  • ca  angiomatosi hemorràgica familiar, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Osler, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Rendu-Osler, n f sin. compl.
  • ca  telangièctasi hemorràgica hereditària, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Osler, n f
  • es  enfermedad de Rendu-Osler-Weber, n f
  • es  síndrome de Rendu-Osler-Weber, n m
  • es  telangiectasia hemorrágica hereditaria, n f
  • en  hereditary hemorrhagic telangiectasia
  • en  Osler disease
  • en  Osler-Weber-Rendu disease
  • en  Rendu-Osler-Weber syndrome

Patologia

Definición
Facomatosi heretada amb caràcter autosòmic dominant d'expressió variable, caracteritzada per la presència des del naixement de telangièctasis múltiples de la pell, les mucoses i els òrgans interns.

Nota

  • 1. La malaltia de Rendu-Osler-Weber es manifesta clínicament per dilatacions vasculars de color vermell vinós, nodulars, sovint asteriformes, de 2 a 5 mm de diàmetre, que es localitzen a la cara -sobretot als llavis, a la llengua i a orelles-, a les puntes dels dits, als llits unguials, a les plantes dels peus i a la mucosa del paladar, de les fosses nasals, de la faringe i de la vagina. Sovint es presenten hemorràgies nasals i hematúries, i menys freqüentment, melenes i hemoptisis. També s'observa sovint una cirrosi hepàtica associada.
  • 2. Les telangièctasis dels òrgans interns causades per la malaltia de Rendu-Osler-Weber es poden produir al tub digestiu, a l'aparell urinari, al tracte bronquial o al sistema nerviós central.
síndrome de Roth síndrome de Roth

Semiologia > Símptomes

  • ca  meràlgia parestèsica, n f
  • ca  claudicació de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bernhardt-Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  parestèsia de Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • es  meralgia parestésica, n f
  • es  síndrome de Bernhardt-Roth, n m
  • es  síndrome de Roth, n m
  • en  Bernhardt disease
  • en  Bernhardt-Roth disease
  • en  Bernhardt-Roth syndrome
  • en  meralgia paresthesica
  • en  Roth disease
  • en  Roth-Bernhardt disease

Semiologia > Símptomes

Definición
Parestèsia que afecta el territori de distribució del nervi femorocutani de la cara externa de la cuixa en forma de formigó, cremor o descàrrega elèctrica.

Nota

  • 1. La causa exacta de la meràlgia parestèsica és incerta, per bé que s'ha atribuït a una lesió d'atrapament del nervi al seu pas per sota del lligament de Fal·lopi o quan perfora la fàscia lata. La pressió sobre el nervi, entre les dues espines ilíaques anteriors, pot provocar la parestèsia.
  • 2. Per regla general, els símptomes de la meràlgia parestèsica remeten espontàniament.
  • 3. Rarament, la meràlgia parestèsica consisteix en un dolor que apareix en el bipedisme o la marxa i que cedeix amb el repòs.
síndrome de Roth-Bernhardt síndrome de Roth-Bernhardt

Semiologia > Símptomes

  • ca  meràlgia parestèsica, n f
  • ca  claudicació de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Bernhardt-Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  parestèsia de Bernhardt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Roth-Bernhardt, n f sin. compl.
  • es  meralgia parestésica, n f
  • es  síndrome de Bernhardt-Roth, n m
  • es  síndrome de Roth, n m
  • en  Bernhardt disease
  • en  Bernhardt-Roth disease
  • en  Bernhardt-Roth syndrome
  • en  meralgia paresthesica
  • en  Roth disease
  • en  Roth-Bernhardt disease

Semiologia > Símptomes

Definición
Parestèsia que afecta el territori de distribució del nervi femorocutani de la cara externa de la cuixa en forma de formigó, cremor o descàrrega elèctrica.

Nota

  • 1. La causa exacta de la meràlgia parestèsica és incerta, per bé que s'ha atribuït a una lesió d'atrapament del nervi al seu pas per sota del lligament de Fal·lopi o quan perfora la fàscia lata. La pressió sobre el nervi, entre les dues espines ilíaques anteriors, pot provocar la parestèsia.
  • 2. Per regla general, els símptomes de la meràlgia parestèsica remeten espontàniament.
  • 3. Rarament, la meràlgia parestèsica consisteix en un dolor que apareix en el bipedisme o la marxa i que cedeix amb el repòs.