síndrome talàmica
síndrome talàmica
- ca síndrome talàmica, n f
- ca síndrome de Roussy-Déjerine, n f sin. compl.
- es síndrome de Roussy-Déjerine, n m
- es síndrome talámico, n m
- en Dejerine-Roussy syndrome
- en Roussy-Dejerine syndrome
- en thalamic syndrome
Patologia
Definición
Síndrome neurològica produïda per una lesió del tàlem òptic, caracteritzada per una disminució de la sensibilitat, especialment de la sensibilitat profunda, en l'hemicòs contrari a la lesió, acompanyada generalment d'hemiparèsia transitòria i, segons l'extensió de la lesió, d'hemianòpsia homolateral.
Nota
- 1. La síndrome talàmica va acompanyada generalment d'hemiparèsia transitòria i, segons l'extensió de la lesió, d'hemianòpsia homolateral. En alguns casos provoca hiperpatia.
- 2. Les causes més freqüents de la síndrome talàmica són els accidents cerebrals vasculars per oclusió o hemorràgia de les branques talamogeniculades de l'artèria cerebral posterior, els tumors i els traumatismes cranials.
