arára
arára
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
- ca karo
- ca arára sin. compl.
- ca arára da Rondônia sin. compl.
- ca arára do Ji-Paraná sin. compl.
- ca arára-karo sin. compl.
- ca itanga sin. compl.
- ca itogapuc sin. compl.
- ca itogapúk sin. compl.
- ca ntogapid sin. compl.
- ca ntogapig sin. compl.
- ca ramarama sin. compl.
- ca urukú sin. compl.
- cod karo
- ar كارو
- cy Arára da Rondônia
- cy Karo
- cy Arára sin. compl.
- cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- cy Arára-Karo sin. compl.
- cy Itanga sin. compl.
- cy Itogapuc sin. compl.
- cy Itogapúk sin. compl.
- cy Ntogapid sin. compl.
- cy Ntogapig sin. compl.
- cy Ramarama sin. compl.
- cy Urukú sin. compl.
- de Arára da Rondônia
- de Karo
- de Arára sin. compl.
- de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- de Arára-Karo sin. compl.
- de Itanga sin. compl.
- de Itogapuc sin. compl.
- de Itogapuk sin. compl.
- de Ntogapid sin. compl.
- de Ntogapig sin. compl.
- de Ramarama sin. compl.
- de Urukú sin. compl.
- en Karo
- en Arara sin. compl.
- en Arára da Rondônia sin. compl.
- en Arára do Jiparaná sin. compl.
- en Arara-Karo sin. compl.
- en Itanga sin. compl.
- en Itogapuc sin. compl.
- en Itogapúk sin. compl.
- en Ntogapid sin. compl.
- en Ntogapig sin. compl.
- en Ramarama sin. compl.
- en Uruku sin. compl.
- es arára da Rondônia
- es karo
- es arára sin. compl.
- es arára do Ji-Paraná sin. compl.
- es arára-karo sin. compl.
- es itanga sin. compl.
- es itogapuc sin. compl.
- es itogapúk sin. compl.
- es ntogapid sin. compl.
- es ntogapig sin. compl.
- es ramarama sin. compl.
- es urukú sin. compl.
- eu arára da Rondônia
- eu karoera
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
- eu arára-karo sin. compl.
- eu itanga sin. compl.
- eu itogapuc sin. compl.
- eu itogapúk sin. compl.
- eu ntogapid sin. compl.
- eu ntogapig sin. compl.
- eu ramarama sin. compl.
- eu urukú sin. compl.
- fr arára da Rondônia
- fr karo
- fr arára sin. compl.
- fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
- fr arára-karo sin. compl.
- fr itanga sin. compl.
- fr itogapuc sin. compl.
- fr itogapúk sin. compl.
- fr ntogapid sin. compl.
- fr ntogapig sin. compl.
- fr ramarama sin. compl.
- fr urukú sin. compl.
- gl arára da Rondônia
- gl karo
- gl arára sin. compl.
- gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
- gl arára-karo sin. compl.
- gl itanga sin. compl.
- gl itogapuc sin. compl.
- gl itogapúk sin. compl.
- gl ntogapid sin. compl.
- gl ntogapig sin. compl.
- gl ramarama sin. compl.
- gl urukú sin. compl.
- it arára da Rondônia
- it karo
- it arára sin. compl.
- it arára do Ji-Paraná sin. compl.
- it arára-karo sin. compl.
- it itanga sin. compl.
- it itogapuc sin. compl.
- it itogapúk sin. compl.
- it ntogapid sin. compl.
- it ntogapig sin. compl.
- it ramarama sin. compl.
- it urukú sin. compl.
- ja カロ語
- ja アララ語 sin. compl.
- nl Arára da Rondônia
- nl Karo
- nl Ará Ra-Karo sin. compl.
- nl Arára sin. compl.
- nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- nl Itanga sin. compl.
- nl Itogapuc sin. compl.
- nl Itogapúk sin. compl.
- nl Ntogapid sin. compl.
- nl Ntogapig sin. compl.
- nl Ramarama sin. compl.
- nl Urukú sin. compl.
- pt karo
- pt arára sin. compl.
- pt arará da Rondônia sin. compl.
- pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
- pt arára-karo sin. compl.
- pt itanga sin. compl.
- pt itogapuc sin. compl.
- pt itogapúk sin. compl.
- pt ntogapid sin. compl.
- pt ntogapig sin. compl.
- pt ramarama sin. compl.
- pt urukú sin. compl.
- ru Каро
- ru Арара каро sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Уруку sin. compl.
- ru Итогапук sin. compl.
- ru Рамарама sin. compl.
- ru Каро-арара sin. compl.
- zh 卡罗语
- zh 阿拉拉、吉－帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉－卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
aràra
aràra
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca kwaza
- ca aràra sin. compl.
- ca coaià sin. compl.
- ca koaià sin. compl.
- ca koayà sin. compl.
- ca koià sin. compl.
- ca quaià sin. compl.
- cod kwazà
- ar كوازية
- cy Kwaza
- cy Arára sin. compl.
- cy Coaiá sin. compl.
- cy Koaiá sin. compl.
- cy Koayá sin. compl.
- cy Koiá sin. compl.
- cy Quaiá sin. compl.
- de Kwazá
- de Arará sin. compl.
- de Koaiá sin. compl.
- de Koayá sin. compl.
- en Kwaza
- en Arára sin. compl.
- en Coaia sin. compl.
- en Koaiá sin. compl.
- en Koayá sin. compl.
- en Quaiá sin. compl.
- es kwaza
- es arára sin. compl.
- es coaia sin. compl.
- es koaiá sin. compl.
- es koaya sin. compl.
- es quaiá sin. compl.
- eu kwazera
- eu aràra sin. compl.
- eu coaià sin. compl.
- eu koaià sin. compl.
- eu koayà sin. compl.
- eu koià sin. compl.
- eu quaià sin. compl.
- fr kwaza
- fr arára sin. compl.
- fr koaiá sin. compl.
- fr koayá sin. compl.
- fr kwaza sin. compl.
- gl kwaza
- gl arára sin. compl.
- gl coaiá sin. compl.
- gl koaiá sin. compl.
- gl koayá sin. compl.
- gl koiá sin. compl.
- gl quaiá sin. compl.
- gn kwasa
- gn arára sin. compl.
- gn coaia sin. compl.
- gn koaia sin. compl.
- gn koaja sin. compl.
- gn kuaia sin. compl.
- it kwaza
- it arara sin. compl.
- it coaià sin. compl.
- it koaià sin. compl.
- it koayà sin. compl.
- it koià sin. compl.
- it quaià sin. compl.
- ja クワサ語
- ja アララ語 sin. compl.
- ja コアヤ語 sin. compl.
- ja コイア語 sin. compl.
- ja ワイア語 sin. compl.
- ja コアイア語 sin. compl.
- nl Kwaza
- nl Arára sin. compl.
- nl Coaiá sin. compl.
- nl Koaiá sin. compl.
- nl Koayá sin. compl.
- nl Koiá sin. compl.
- nl Quaiá sin. compl.
- pt kwaza
- pt arára sin. compl.
- pt coaia sin. compl.
- pt koaiá sin. compl.
- pt koaya sin. compl.
- pt koiá sin. compl.
- pt quaiá sin. compl.
- ru Кважа
- ru Коая sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Коайя sin. compl.
- ru Куайя sin. compl.
- sw Kwaza
- sw Arára sin. compl.
- sw Coaia sin. compl.
- sw Koaiá sin. compl.
- sw Koaya sin. compl.
- sw Quaiá sin. compl.
- tmh Takwazt
- zh 克瓦扎
- zh 库阿亚 sin. compl.
- zh 阿拉拉 sin. compl.
- zh 考阿亚 sin. compl.
- zh 考阿雅 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definición
Els primers contactes entre els amerindis del sud de Rondònia i els europeus es van produir probablement al segle XVIII. A les primeres dècades del XX aquesta zona va esdevenir un centre important per a l'explotació del cautxú. Això va implicar un fort declivi de la població, sobretot a causa de malalties importades. Durant les darreres dècades aquest territori ha sofert una gran desforestació.
Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.
El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.
El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
arára
arára
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca arára
- ca ajujure sin. compl.
- ca apingui sin. compl.
- ca arára do Pará sin. compl.
- ca parirí sin. compl.
- cod opinadkóm
- cod u-kara-ngmã
- cod wogarangma
- ar أرارا
- cy Arára
- cy Ajujure sin. compl.
- cy Arára do Apingui sin. compl.
- cy Arára do Pará sin. compl.
- cy Parirí sin. compl.
- de Arara
- de Ajujure sin. compl.
- de Apingui sin. compl.
- de Arára do Pará sin. compl.
- de Parirí sin. compl.
- en Arara
- en Ajujure sin. compl.
- en Apingui sin. compl.
- en Arára sin. compl.
- en Arára do Pará sin. compl.
- es ajujure
- es apingui sin. compl.
- es arára do Pará sin. compl.
- es parirí sin. compl.
- eu ararera
- eu ajujure sin. compl.
- eu apingui sin. compl.
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Pará sin. compl.
- fr arara
- fr ajujure sin. compl.
- fr apingui sin. compl.
- fr arára do Pará sin. compl.
- fr parirí sin. compl.
- gl arara
- gl ajujure sin. compl.
- gl apingui sin. compl.
- gl arara do Pará sin. compl.
- gl parirí sin. compl.
- it arara
- it ajujure sin. compl.
- it apingui sin. compl.
- it arára do Pará sin. compl.
- it parirí sin. compl.
- ja アララ語
- nl Arára
- nl Ajujure sin. compl.
- nl Apingui sin. compl.
- nl Arára do Pará sin. compl.
- nl Parirí sin. compl.
- pt arára
- pt ajujure sin. compl.
- pt apingui sin. compl.
- pt arára do Pará sin. compl.
- pt parirí sin. compl.
- ru Арара
- ru Апинги sin. compl.
- ru Парири sin. compl.
- ru Арара-ду-пара sin. compl.
- zh 阿拉拉语
- zh 帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.
A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.
Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.
El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.
Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.
El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
arára da Rondônia
arára da Rondônia
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
- ca karo
- ca arára sin. compl.
- ca arára da Rondônia sin. compl.
- ca arára do Ji-Paraná sin. compl.
- ca arára-karo sin. compl.
- ca itanga sin. compl.
- ca itogapuc sin. compl.
- ca itogapúk sin. compl.
- ca ntogapid sin. compl.
- ca ntogapig sin. compl.
- ca ramarama sin. compl.
- ca urukú sin. compl.
- cod karo
- ar كارو
- cy Arára da Rondônia
- cy Karo
- cy Arára sin. compl.
- cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- cy Arára-Karo sin. compl.
- cy Itanga sin. compl.
- cy Itogapuc sin. compl.
- cy Itogapúk sin. compl.
- cy Ntogapid sin. compl.
- cy Ntogapig sin. compl.
- cy Ramarama sin. compl.
- cy Urukú sin. compl.
- de Arára da Rondônia
- de Karo
- de Arára sin. compl.
- de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- de Arára-Karo sin. compl.
- de Itanga sin. compl.
- de Itogapuc sin. compl.
- de Itogapuk sin. compl.
- de Ntogapid sin. compl.
- de Ntogapig sin. compl.
- de Ramarama sin. compl.
- de Urukú sin. compl.
- en Karo
- en Arara sin. compl.
- en Arára da Rondônia sin. compl.
- en Arára do Jiparaná sin. compl.
- en Arara-Karo sin. compl.
- en Itanga sin. compl.
- en Itogapuc sin. compl.
- en Itogapúk sin. compl.
- en Ntogapid sin. compl.
- en Ntogapig sin. compl.
- en Ramarama sin. compl.
- en Uruku sin. compl.
- es arára da Rondônia
- es karo
- es arára sin. compl.
- es arára do Ji-Paraná sin. compl.
- es arára-karo sin. compl.
- es itanga sin. compl.
- es itogapuc sin. compl.
- es itogapúk sin. compl.
- es ntogapid sin. compl.
- es ntogapig sin. compl.
- es ramarama sin. compl.
- es urukú sin. compl.
- eu arára da Rondônia
- eu karoera
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
- eu arára-karo sin. compl.
- eu itanga sin. compl.
- eu itogapuc sin. compl.
- eu itogapúk sin. compl.
- eu ntogapid sin. compl.
- eu ntogapig sin. compl.
- eu ramarama sin. compl.
- eu urukú sin. compl.
- fr arára da Rondônia
- fr karo
- fr arára sin. compl.
- fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
- fr arára-karo sin. compl.
- fr itanga sin. compl.
- fr itogapuc sin. compl.
- fr itogapúk sin. compl.
- fr ntogapid sin. compl.
- fr ntogapig sin. compl.
- fr ramarama sin. compl.
- fr urukú sin. compl.
- gl arára da Rondônia
- gl karo
- gl arára sin. compl.
- gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
- gl arára-karo sin. compl.
- gl itanga sin. compl.
- gl itogapuc sin. compl.
- gl itogapúk sin. compl.
- gl ntogapid sin. compl.
- gl ntogapig sin. compl.
- gl ramarama sin. compl.
- gl urukú sin. compl.
- it arára da Rondônia
- it karo
- it arára sin. compl.
- it arára do Ji-Paraná sin. compl.
- it arára-karo sin. compl.
- it itanga sin. compl.
- it itogapuc sin. compl.
- it itogapúk sin. compl.
- it ntogapid sin. compl.
- it ntogapig sin. compl.
- it ramarama sin. compl.
- it urukú sin. compl.
- ja カロ語
- ja アララ語 sin. compl.
- nl Arára da Rondônia
- nl Karo
- nl Ará Ra-Karo sin. compl.
- nl Arára sin. compl.
- nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- nl Itanga sin. compl.
- nl Itogapuc sin. compl.
- nl Itogapúk sin. compl.
- nl Ntogapid sin. compl.
- nl Ntogapig sin. compl.
- nl Ramarama sin. compl.
- nl Urukú sin. compl.
- pt karo
- pt arára sin. compl.
- pt arará da Rondônia sin. compl.
- pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
- pt arára-karo sin. compl.
- pt itanga sin. compl.
- pt itogapuc sin. compl.
- pt itogapúk sin. compl.
- pt ntogapid sin. compl.
- pt ntogapig sin. compl.
- pt ramarama sin. compl.
- pt urukú sin. compl.
- ru Каро
- ru Арара каро sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Уруку sin. compl.
- ru Итогапук sin. compl.
- ru Рамарама sin. compl.
- ru Каро-арара sin. compl.
- zh 卡罗语
- zh 阿拉拉、吉－帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉－卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
arára do Ji-Paraná
arára do Ji-Paraná
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
- ca karo
- ca arára sin. compl.
- ca arára da Rondônia sin. compl.
- ca arára do Ji-Paraná sin. compl.
- ca arára-karo sin. compl.
- ca itanga sin. compl.
- ca itogapuc sin. compl.
- ca itogapúk sin. compl.
- ca ntogapid sin. compl.
- ca ntogapig sin. compl.
- ca ramarama sin. compl.
- ca urukú sin. compl.
- cod karo
- ar كارو
- cy Arára da Rondônia
- cy Karo
- cy Arára sin. compl.
- cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- cy Arára-Karo sin. compl.
- cy Itanga sin. compl.
- cy Itogapuc sin. compl.
- cy Itogapúk sin. compl.
- cy Ntogapid sin. compl.
- cy Ntogapig sin. compl.
- cy Ramarama sin. compl.
- cy Urukú sin. compl.
- de Arára da Rondônia
- de Karo
- de Arára sin. compl.
- de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- de Arára-Karo sin. compl.
- de Itanga sin. compl.
- de Itogapuc sin. compl.
- de Itogapuk sin. compl.
- de Ntogapid sin. compl.
- de Ntogapig sin. compl.
- de Ramarama sin. compl.
- de Urukú sin. compl.
- en Karo
- en Arara sin. compl.
- en Arára da Rondônia sin. compl.
- en Arára do Jiparaná sin. compl.
- en Arara-Karo sin. compl.
- en Itanga sin. compl.
- en Itogapuc sin. compl.
- en Itogapúk sin. compl.
- en Ntogapid sin. compl.
- en Ntogapig sin. compl.
- en Ramarama sin. compl.
- en Uruku sin. compl.
- es arára da Rondônia
- es karo
- es arára sin. compl.
- es arára do Ji-Paraná sin. compl.
- es arára-karo sin. compl.
- es itanga sin. compl.
- es itogapuc sin. compl.
- es itogapúk sin. compl.
- es ntogapid sin. compl.
- es ntogapig sin. compl.
- es ramarama sin. compl.
- es urukú sin. compl.
- eu arára da Rondônia
- eu karoera
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
- eu arára-karo sin. compl.
- eu itanga sin. compl.
- eu itogapuc sin. compl.
- eu itogapúk sin. compl.
- eu ntogapid sin. compl.
- eu ntogapig sin. compl.
- eu ramarama sin. compl.
- eu urukú sin. compl.
- fr arára da Rondônia
- fr karo
- fr arára sin. compl.
- fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
- fr arára-karo sin. compl.
- fr itanga sin. compl.
- fr itogapuc sin. compl.
- fr itogapúk sin. compl.
- fr ntogapid sin. compl.
- fr ntogapig sin. compl.
- fr ramarama sin. compl.
- fr urukú sin. compl.
- gl arára da Rondônia
- gl karo
- gl arára sin. compl.
- gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
- gl arára-karo sin. compl.
- gl itanga sin. compl.
- gl itogapuc sin. compl.
- gl itogapúk sin. compl.
- gl ntogapid sin. compl.
- gl ntogapig sin. compl.
- gl ramarama sin. compl.
- gl urukú sin. compl.
- it arára da Rondônia
- it karo
- it arára sin. compl.
- it arára do Ji-Paraná sin. compl.
- it arára-karo sin. compl.
- it itanga sin. compl.
- it itogapuc sin. compl.
- it itogapúk sin. compl.
- it ntogapid sin. compl.
- it ntogapig sin. compl.
- it ramarama sin. compl.
- it urukú sin. compl.
- ja カロ語
- ja アララ語 sin. compl.
- nl Arára da Rondônia
- nl Karo
- nl Ará Ra-Karo sin. compl.
- nl Arára sin. compl.
- nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- nl Itanga sin. compl.
- nl Itogapuc sin. compl.
- nl Itogapúk sin. compl.
- nl Ntogapid sin. compl.
- nl Ntogapig sin. compl.
- nl Ramarama sin. compl.
- nl Urukú sin. compl.
- pt karo
- pt arára sin. compl.
- pt arará da Rondônia sin. compl.
- pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
- pt arára-karo sin. compl.
- pt itanga sin. compl.
- pt itogapuc sin. compl.
- pt itogapúk sin. compl.
- pt ntogapid sin. compl.
- pt ntogapig sin. compl.
- pt ramarama sin. compl.
- pt urukú sin. compl.
- ru Каро
- ru Арара каро sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Уруку sin. compl.
- ru Итогапук sin. compl.
- ru Рамарама sin. compl.
- ru Каро-арара sin. compl.
- zh 卡罗语
- zh 阿拉拉、吉－帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉－卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
arára do Pará
arára do Pará
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca arára
- ca ajujure sin. compl.
- ca apingui sin. compl.
- ca arára do Pará sin. compl.
- ca parirí sin. compl.
- cod opinadkóm
- cod u-kara-ngmã
- cod wogarangma
- ar أرارا
- cy Arára
- cy Ajujure sin. compl.
- cy Arára do Apingui sin. compl.
- cy Arára do Pará sin. compl.
- cy Parirí sin. compl.
- de Arara
- de Ajujure sin. compl.
- de Apingui sin. compl.
- de Arára do Pará sin. compl.
- de Parirí sin. compl.
- en Arara
- en Ajujure sin. compl.
- en Apingui sin. compl.
- en Arára sin. compl.
- en Arára do Pará sin. compl.
- es ajujure
- es apingui sin. compl.
- es arára do Pará sin. compl.
- es parirí sin. compl.
- eu ararera
- eu ajujure sin. compl.
- eu apingui sin. compl.
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Pará sin. compl.
- fr arara
- fr ajujure sin. compl.
- fr apingui sin. compl.
- fr arára do Pará sin. compl.
- fr parirí sin. compl.
- gl arara
- gl ajujure sin. compl.
- gl apingui sin. compl.
- gl arara do Pará sin. compl.
- gl parirí sin. compl.
- it arara
- it ajujure sin. compl.
- it apingui sin. compl.
- it arára do Pará sin. compl.
- it parirí sin. compl.
- ja アララ語
- nl Arára
- nl Ajujure sin. compl.
- nl Apingui sin. compl.
- nl Arára do Pará sin. compl.
- nl Parirí sin. compl.
- pt arára
- pt ajujure sin. compl.
- pt apingui sin. compl.
- pt arára do Pará sin. compl.
- pt parirí sin. compl.
- ru Арара
- ru Апинги sin. compl.
- ru Парири sin. compl.
- ru Арара-ду-пара sin. compl.
- zh 阿拉拉语
- zh 帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.
A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.
Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.
El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.
Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.
El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
arára-karo
arára-karo
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
- ca karo
- ca arára sin. compl.
- ca arára da Rondônia sin. compl.
- ca arára do Ji-Paraná sin. compl.
- ca arára-karo sin. compl.
- ca itanga sin. compl.
- ca itogapuc sin. compl.
- ca itogapúk sin. compl.
- ca ntogapid sin. compl.
- ca ntogapig sin. compl.
- ca ramarama sin. compl.
- ca urukú sin. compl.
- cod karo
- ar كارو
- cy Arára da Rondônia
- cy Karo
- cy Arára sin. compl.
- cy Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- cy Arára-Karo sin. compl.
- cy Itanga sin. compl.
- cy Itogapuc sin. compl.
- cy Itogapúk sin. compl.
- cy Ntogapid sin. compl.
- cy Ntogapig sin. compl.
- cy Ramarama sin. compl.
- cy Urukú sin. compl.
- de Arára da Rondônia
- de Karo
- de Arára sin. compl.
- de Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- de Arára-Karo sin. compl.
- de Itanga sin. compl.
- de Itogapuc sin. compl.
- de Itogapuk sin. compl.
- de Ntogapid sin. compl.
- de Ntogapig sin. compl.
- de Ramarama sin. compl.
- de Urukú sin. compl.
- en Karo
- en Arara sin. compl.
- en Arára da Rondônia sin. compl.
- en Arára do Jiparaná sin. compl.
- en Arara-Karo sin. compl.
- en Itanga sin. compl.
- en Itogapuc sin. compl.
- en Itogapúk sin. compl.
- en Ntogapid sin. compl.
- en Ntogapig sin. compl.
- en Ramarama sin. compl.
- en Uruku sin. compl.
- es arára da Rondônia
- es karo
- es arára sin. compl.
- es arára do Ji-Paraná sin. compl.
- es arára-karo sin. compl.
- es itanga sin. compl.
- es itogapuc sin. compl.
- es itogapúk sin. compl.
- es ntogapid sin. compl.
- es ntogapig sin. compl.
- es ramarama sin. compl.
- es urukú sin. compl.
- eu arára da Rondônia
- eu karoera
- eu arára sin. compl.
- eu arára do Ji-Paraná sin. compl.
- eu arára-karo sin. compl.
- eu itanga sin. compl.
- eu itogapuc sin. compl.
- eu itogapúk sin. compl.
- eu ntogapid sin. compl.
- eu ntogapig sin. compl.
- eu ramarama sin. compl.
- eu urukú sin. compl.
- fr arára da Rondônia
- fr karo
- fr arára sin. compl.
- fr arára do Ji-Paraná sin. compl.
- fr arára-karo sin. compl.
- fr itanga sin. compl.
- fr itogapuc sin. compl.
- fr itogapúk sin. compl.
- fr ntogapid sin. compl.
- fr ntogapig sin. compl.
- fr ramarama sin. compl.
- fr urukú sin. compl.
- gl arára da Rondônia
- gl karo
- gl arára sin. compl.
- gl arára do Ji-Paraná sin. compl.
- gl arára-karo sin. compl.
- gl itanga sin. compl.
- gl itogapuc sin. compl.
- gl itogapúk sin. compl.
- gl ntogapid sin. compl.
- gl ntogapig sin. compl.
- gl ramarama sin. compl.
- gl urukú sin. compl.
- it arára da Rondônia
- it karo
- it arára sin. compl.
- it arára do Ji-Paraná sin. compl.
- it arára-karo sin. compl.
- it itanga sin. compl.
- it itogapuc sin. compl.
- it itogapúk sin. compl.
- it ntogapid sin. compl.
- it ntogapig sin. compl.
- it ramarama sin. compl.
- it urukú sin. compl.
- ja カロ語
- ja アララ語 sin. compl.
- nl Arára da Rondônia
- nl Karo
- nl Ará Ra-Karo sin. compl.
- nl Arára sin. compl.
- nl Arára do Ji-Paraná sin. compl.
- nl Itanga sin. compl.
- nl Itogapuc sin. compl.
- nl Itogapúk sin. compl.
- nl Ntogapid sin. compl.
- nl Ntogapig sin. compl.
- nl Ramarama sin. compl.
- nl Urukú sin. compl.
- pt karo
- pt arára sin. compl.
- pt arará da Rondônia sin. compl.
- pt arára do Ji-Paraná sin. compl.
- pt arára-karo sin. compl.
- pt itanga sin. compl.
- pt itogapuc sin. compl.
- pt itogapúk sin. compl.
- pt ntogapid sin. compl.
- pt ntogapig sin. compl.
- pt ramarama sin. compl.
- pt urukú sin. compl.
- ru Каро
- ru Арара каро sin. compl.
- ru Арара sin. compl.
- ru Уруку sin. compl.
- ru Итогапук sin. compl.
- ru Рамарама sin. compl.
- ru Каро-арара sin. compl.
- zh 卡罗语
- zh 阿拉拉、吉－帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉－卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil
Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.
Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.
Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.
Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.
La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
araucà
araucà
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca mapudungu
- ca araucà sin. compl.
- ca chedungun sin. compl.
- ca mapudungun sin. compl.
- ca maputxe sin. compl.
- cod mapudungu
- ar مابودونغية
- cy Mapudungu
- cy Araucá sin. compl.
- cy Chedungun sin. compl.
- cy Mapuche sin. compl.
- cy Mapudungun sin. compl.
- de Mapudungu
- de Araucano sin. compl.
- de Araukanisch sin. compl.
- de Mapuche sin. compl.
- de Mapudungun sin. compl.
- en Mapudungu
- en Araucano sin. compl.
- en Chedungun sin. compl.
- en Mapuche sin. compl.
- en Mapudungun sin. compl.
- es mapudungu
- es araucano sin. compl.
- es chedungun sin. compl.
- es mapuche sin. compl.
- eu mapudungun
- eu araucano sin. compl.
- eu chedungun sin. compl.
- eu mapudungun sin. compl.
- eu maputxe sin. compl.
- fr mapuche
- fr mapudungu(n)
- fr arauca sin. compl.
- fr chedungun sin. compl.
- gl mapudungu
- gl araucano sin. compl.
- gl chedungun sin. compl.
- gl mapudungun sin. compl.
- gl maputxe sin. compl.
- gn mapudungu
- gn araukáno sin. compl.
- gn chedungun sin. compl.
- gn mapúche sin. compl.
- it mapudungun
- it araucano sin. compl.
- it mapuche sin. compl.
- it mapudungu sin. compl.
- ja マプドゥング語
- ja アラウカ語 sin. compl.
- ja マプチェ語 sin. compl.
- ja チェドゥングン語 sin. compl.
- ja マプドゥングン語 sin. compl.
- nl Mapudungun
- nl Araucá sin. compl.
- nl Chedungun sin. compl.
- nl Mapuche sin. compl.
- nl Mapudungu sin. compl.
- pt mapudungu
- pt araucano sin. compl.
- pt chedungun sin. compl.
- pt mapuche sin. compl.
- pt mapudungun sin. compl.
- ru Мапудунгу
- ru Мапуче sin. compl.
- ru Чедунгун sin. compl.
- ru Мапудунгун sin. compl.
- ru Арауканский sin. compl.
- sw Mapudungu
- sw Araucano sin. compl.
- sw Chedungun sin. compl.
- sw Mapuche sin. compl.
- tmh Tamapudungut
- zh 马布顿古
- zh 切顿衮 sin. compl.
- zh 马布切 sin. compl.
- zh 阿劳卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definición
El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
arauine
arauine
Tupí, Amèrica > Brasil
- ca aweti
- ca awetí
- ca anumaniá sin. compl.
- ca arauine sin. compl.
- ca arauite sin. compl.
- ca aueti sin. compl.
- ca aueto sin. compl.
- ca auiti sin. compl.
- ca awetö sin. compl.
- ca enumaniá sin. compl.
- cod arauite
- cod awytyza
- cod tuoi
- ar أويتية
- cy Aweti
- cy Aueti sin. compl.
- cy Aueto sin. compl.
- cy Auiti sin. compl.
- cy Awetí sin. compl.
- cy Awetö sin. compl.
- de Aweti
- de Anumaniá sin. compl.
- de Arauine sin. compl.
- de Arauite sin. compl.
- de Aueti sin. compl.
- de Aueto sin. compl.
- de Auiti sin. compl.
- de Awetí sin. compl.
- de Awetö sin. compl.
- de Enumaniá sin. compl.
- en Awetí
- en Anumaniá sin. compl.
- en Arauine sin. compl.
- en Arauite sin. compl.
- en Aueti sin. compl.
- en Aueto sin. compl.
- en Auiti sin. compl.
- en Aweti sin. compl.
- en Awetö sin. compl.
- en Enumaniá sin. compl.
- es ahuetí
- es anumaniá sin. compl.
- es arauine sin. compl.
- es arauite sin. compl.
- es aueti sin. compl.
- es aueto sin. compl.
- es auiti sin. compl.
- es aweti sin. compl.
- es awetí sin. compl.
- es awetö sin. compl.
- es enumaniá sin. compl.
- eu awetiera
- eu anumaniá sin. compl.
- eu arauine sin. compl.
- eu arauite sin. compl.
- eu aueti sin. compl.
- eu aueto sin. compl.
- eu auiti sin. compl.
- eu awetí sin. compl.
- eu awetö sin. compl.
- eu enumaniá sin. compl.
- fr aweti
- fr anumaniá sin. compl.
- fr arauine sin. compl.
- fr arauite sin. compl.
- fr aueti sin. compl.
- fr aueto sin. compl.
- fr auiti sin. compl.
- fr awetí sin. compl.
- fr awetö sin. compl.
- fr enumaniá sin. compl.
- gl awetí
- gl anumaniá sin. compl.
- gl arauine sin. compl.
- gl arauite sin. compl.
- gl aueti sin. compl.
- gl aueto sin. compl.
- gl auiti sin. compl.
- gl aweti sin. compl.
- gl awetö sin. compl.
- gl enumaniá sin. compl.
- it aweti
- it anumaniá sin. compl.
- it arauine sin. compl.
- it arauite sin. compl.
- it aueti sin. compl.
- it aueto sin. compl.
- it auiti sin. compl.
- it awetí sin. compl.
- it awetö sin. compl.
- it enumaniá sin. compl.
- ja アウェティ語
- nl Aweti
- nl Anumaniá sin. compl.
- nl Arauine sin. compl.
- nl Arauite sin. compl.
- nl Aueti sin. compl.
- nl Aueto sin. compl.
- nl Auiti sin. compl.
- nl Awetí sin. compl.
- nl Awetö sin. compl.
- nl Enumaniá sin. compl.
- pt aweti
- pt anumaniá sin. compl.
- pt arauine sin. compl.
- pt arauite sin. compl.
- pt aueti sin. compl.
- pt aueto sin. compl.
- pt auiti sin. compl.
- pt awetí sin. compl.
- pt awetö sin. compl.
- pt enumaniá sin. compl.
- ru Аветы
- ru Ауэти sin. compl.
- ru Авети sin. compl.
- zh 阿维蒂语
- zh 阿维提、 sin. compl.
- zh 奥维蒂、 sin. compl.
- zh 奥维提、 sin. compl.
- zh 奥维托、 sin. compl.
- zh 阿维托、 sin. compl.
- zh 安努马尼亚 sin. compl.
- zh 阿拉维内、 sin. compl.
- zh 阿拉维特、 sin. compl.
- zh 恩努马尼亚、 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí, Amèrica > Brasil
Definición
Els awetis viuen al centre de la regió de l'Alt Xingu, entre grups de llengua arawak a l'oest i al sud, i de llengua carib a l'est. Durant les primeres dècades del segle XX van patir un important descens demogràfic que gairebé els va fer desaparèixer. Van arribar al punt més baix el 1954, amb una epidèmia de xarampió que va deixar tan sols 23 supervivents. Tot i que van aconseguir recuperar-se poblacionalment (el 1990 eren ja 90 persones), aquest descens va implicar la pèrdua de certes tradicions culturals, que no van poder ser transmeses intergeneracionalment. Actualment són una comunitat de 140 persones, distribuïdes en dos pobles amb 85 i 55 habitants cadascun.
Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.
Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.
Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.
Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.
arauite
arauite
Tupí, Amèrica > Brasil
- ca aweti
- ca awetí
- ca anumaniá sin. compl.
- ca arauine sin. compl.
- ca arauite sin. compl.
- ca aueti sin. compl.
- ca aueto sin. compl.
- ca auiti sin. compl.
- ca awetö sin. compl.
- ca enumaniá sin. compl.
- cod arauite
- cod awytyza
- cod tuoi
- ar أويتية
- cy Aweti
- cy Aueti sin. compl.
- cy Aueto sin. compl.
- cy Auiti sin. compl.
- cy Awetí sin. compl.
- cy Awetö sin. compl.
- de Aweti
- de Anumaniá sin. compl.
- de Arauine sin. compl.
- de Arauite sin. compl.
- de Aueti sin. compl.
- de Aueto sin. compl.
- de Auiti sin. compl.
- de Awetí sin. compl.
- de Awetö sin. compl.
- de Enumaniá sin. compl.
- en Awetí
- en Anumaniá sin. compl.
- en Arauine sin. compl.
- en Arauite sin. compl.
- en Aueti sin. compl.
- en Aueto sin. compl.
- en Auiti sin. compl.
- en Aweti sin. compl.
- en Awetö sin. compl.
- en Enumaniá sin. compl.
- es ahuetí
- es anumaniá sin. compl.
- es arauine sin. compl.
- es arauite sin. compl.
- es aueti sin. compl.
- es aueto sin. compl.
- es auiti sin. compl.
- es aweti sin. compl.
- es awetí sin. compl.
- es awetö sin. compl.
- es enumaniá sin. compl.
- eu awetiera
- eu anumaniá sin. compl.
- eu arauine sin. compl.
- eu arauite sin. compl.
- eu aueti sin. compl.
- eu aueto sin. compl.
- eu auiti sin. compl.
- eu awetí sin. compl.
- eu awetö sin. compl.
- eu enumaniá sin. compl.
- fr aweti
- fr anumaniá sin. compl.
- fr arauine sin. compl.
- fr arauite sin. compl.
- fr aueti sin. compl.
- fr aueto sin. compl.
- fr auiti sin. compl.
- fr awetí sin. compl.
- fr awetö sin. compl.
- fr enumaniá sin. compl.
- gl awetí
- gl anumaniá sin. compl.
- gl arauine sin. compl.
- gl arauite sin. compl.
- gl aueti sin. compl.
- gl aueto sin. compl.
- gl auiti sin. compl.
- gl aweti sin. compl.
- gl awetö sin. compl.
- gl enumaniá sin. compl.
- it aweti
- it anumaniá sin. compl.
- it arauine sin. compl.
- it arauite sin. compl.
- it aueti sin. compl.
- it aueto sin. compl.
- it auiti sin. compl.
- it awetí sin. compl.
- it awetö sin. compl.
- it enumaniá sin. compl.
- ja アウェティ語
- nl Aweti
- nl Anumaniá sin. compl.
- nl Arauine sin. compl.
- nl Arauite sin. compl.
- nl Aueti sin. compl.
- nl Aueto sin. compl.
- nl Auiti sin. compl.
- nl Awetí sin. compl.
- nl Awetö sin. compl.
- nl Enumaniá sin. compl.
- pt aweti
- pt anumaniá sin. compl.
- pt arauine sin. compl.
- pt arauite sin. compl.
- pt aueti sin. compl.
- pt aueto sin. compl.
- pt auiti sin. compl.
- pt awetí sin. compl.
- pt awetö sin. compl.
- pt enumaniá sin. compl.
- ru Аветы
- ru Ауэти sin. compl.
- ru Авети sin. compl.
- zh 阿维蒂语
- zh 阿维提、 sin. compl.
- zh 奥维蒂、 sin. compl.
- zh 奥维提、 sin. compl.
- zh 奥维托、 sin. compl.
- zh 阿维托、 sin. compl.
- zh 安努马尼亚 sin. compl.
- zh 阿拉维内、 sin. compl.
- zh 阿拉维特、 sin. compl.
- zh 恩努马尼亚、 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí, Amèrica > Brasil
Definición
Els awetis viuen al centre de la regió de l'Alt Xingu, entre grups de llengua arawak a l'oest i al sud, i de llengua carib a l'est. Durant les primeres dècades del segle XX van patir un important descens demogràfic que gairebé els va fer desaparèixer. Van arribar al punt més baix el 1954, amb una epidèmia de xarampió que va deixar tan sols 23 supervivents. Tot i que van aconseguir recuperar-se poblacionalment (el 1990 eren ja 90 persones), aquest descens va implicar la pèrdua de certes tradicions culturals, que no van poder ser transmeses intergeneracionalment. Actualment són una comunitat de 140 persones, distribuïdes en dos pobles amb 85 i 55 habitants cadascun.
Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.
Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.
Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.
Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.
