guanà
guanà
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca guanà
- ca cashquiha sin. compl.
- ca kaskiha sin. compl.
- cod enlhit (tanelhit)
- cod tanelhit
- ar غوانية
- cy Guaná
- cy Cashquiha sin. compl.
- cy Kaskiha sin. compl.
- de Guaná
- de Kaskiha sin. compl.
- en Guana
- en Cashquiha sin. compl.
- en Kaskiha sin. compl.
- es guaná
- es cashquiha sin. compl.
- es kaskiha sin. compl.
- eu guanera
- eu cashquiha sin. compl.
- eu kaskiha sin. compl.
- fr guana
- fr cashquiha sin. compl.
- fr kaskihá sin. compl.
- gl guaná
- gl cashquiha sin. compl.
- gl kaskiha sin. compl.
- gn guana
- gn cashquiha sin. compl.
- gn kaskiha sin. compl.
- it guanà
- it cashquiha sin. compl.
- it kaskiha sin. compl.
- ja ワナ語
- ja カスキハー語 sin. compl.
- nl Guaná
- nl Cashquiha sin. compl.
- nl Kaskiha sin. compl.
- pt guaná
- pt cashquiha sin. compl.
- pt kaskiha sin. compl.
- ru Гуана
- ru Каскиха sin. compl.
- ru Кашкиха sin. compl.
- sw Guaná
- sw Cashquiha sin. compl.
- sw Kaskiha sin. compl.
- tmh Tagwanat
- zh 瓜纳
- zh 卡斯哈 sin. compl.
- zh 卡什其哈 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definición
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es van incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els guanàs. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels guanàs i dels altres grups mascoys. Actualment, més del 50% del grup guanà ha adoptat una varietat del guaraní de Paraguai.
Segons algunes fonts hi podria haver alguns guanàs en territori bolivià.
Són dialectes del guanà: el layana (niguecactemigi) i l'echoaldi (echonoana o chararana).
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
Segons algunes fonts hi podria haver alguns guanàs en territori bolivià.
Són dialectes del guanà: el layana (niguecactemigi) i l'echoaldi (echonoana o chararana).
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
guana
guana
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
- ca kinikinau
- ca guana sin. compl.
- ca kinikinao sin. compl.
- ca kinikinawa sin. compl.
- ar كينيكيناو
- cy Kinikinau
- cy Guana sin. compl.
- cy Kinikinao sin. compl.
- cy Kinikinawa sin. compl.
- de Kinikinao
- de Guana sin. compl.
- de Kinikinau sin. compl.
- de Kinikinawa sin. compl.
- en Kinikinao
- en Kinikinau sin. compl.
- en Kinikinawa sin. compl.
- es kinikinau
- es guana sin. compl.
- es kinikinao sin. compl.
- es kinikinau sin. compl.
- es kinikinawa sin. compl.
- eu kinikinauera
- eu guana sin. compl.
- eu kinikinao sin. compl.
- eu kinikinawa sin. compl.
- fr kinikinau
- fr guana sin. compl.
- fr kinikinao sin. compl.
- fr kinikinawa sin. compl.
- gn kinikinau
- gn guana sin. compl.
- gn kinikinao sin. compl.
- gn kinikinawa sin. compl.
- it kinikinao
- it guana sin. compl.
- it kinikinau sin. compl.
- it kinikinawa sin. compl.
- ja キ二キナウ語
- ja グアナ語 sin. compl.
- ja キ二キナオ語 sin. compl.
- ja キ二キナワ語 sin. compl.
- nl Kinikinau
- nl Guana sin. compl.
- nl Kinikinao sin. compl.
- nl Kinikinawa sin. compl.
- pt kinikinau
- pt guana sin. compl.
- pt kinikinao sin. compl.
- pt kinikinawa sin. compl.
- ru Киникинау
- ru Гуана sin. compl.
- ru Киникинао sin. compl.
- ru Киникинава sin. compl.
- ru Киникинауа sin. compl.
- zh 津基纳乌语
- zh 津基瑙、津基纳瓦、瓜纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Brasil
Definición
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai.
A la dècada del 1970, diversos estudiosos van considerar extingida l'ètnia kinikinau. L'error provenia, probablement, del fet que els serveis de protecció dels indis els havien agrupat com a pertanyents a la comunitat terena, amb qui mantenien vincles estrets. Més recentment se'n van localitzar dos centenars al poblat de São João, municipi de Porto Murtinho.
Són una de les poques comunitats indígenes a les quals l'estat brasiler no ha assignat territori propi demarcat: resideixen majoritàriament en territori indígena kadiweu i n'hi ha alguna família en territori terena. No han deixat de reivindicar el dret a un territori propi.
La llengua kinikinau gairebé no ha estat estudiada. És molt propera al chané i al terena. Segons Campbell (1997), de fet, podrien considerar-se dialectes d'una sola llengua.
A l'escola de São João s'imparteix la matèria de llengua kinikinau, però la resta de l'ensenyament és en portuguès. Per a la majoria d'infants, el portuguès és la llengua familiar. Només la generació més gran té dificultats amb el portuguès.
A la dècada del 1970, diversos estudiosos van considerar extingida l'ètnia kinikinau. L'error provenia, probablement, del fet que els serveis de protecció dels indis els havien agrupat com a pertanyents a la comunitat terena, amb qui mantenien vincles estrets. Més recentment se'n van localitzar dos centenars al poblat de São João, municipi de Porto Murtinho.
Són una de les poques comunitats indígenes a les quals l'estat brasiler no ha assignat territori propi demarcat: resideixen majoritàriament en territori indígena kadiweu i n'hi ha alguna família en territori terena. No han deixat de reivindicar el dret a un territori propi.
La llengua kinikinau gairebé no ha estat estudiada. És molt propera al chané i al terena. Segons Campbell (1997), de fet, podrien considerar-se dialectes d'una sola llengua.
A l'escola de São João s'imparteix la matèria de llengua kinikinau, però la resta de l'ensenyament és en portuguès. Per a la majoria d'infants, el portuguès és la llengua familiar. Només la generació més gran té dificultats amb el portuguès.
guanano
guanano
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca guanano
- ca kótedia sin. compl.
- ca kótiria sin. compl.
- ca uanana sin. compl.
- ca wanána sin. compl.
- ca wanano sin. compl.
- cod kotiria
- ar غوانانو
- cy Guanano
- cy Kotédia sin. compl.
- cy Kótiria sin. compl.
- cy Uanana sin. compl.
- cy Wanána sin. compl.
- cy Wanano sin. compl.
- de Guanano
- de Kotédia sin. compl.
- de Kótiria sin. compl.
- de Uanana sin. compl.
- de Wanána sin. compl.
- de Wanano sin. compl.
- en Guanano
- en Kotédia sin. compl.
- en Kótirya sin. compl.
- en Uanana sin. compl.
- en Uanano sin. compl.
- en Wanana sin. compl.
- en Wanano sin. compl.
- es guanano
- es kotédia sin. compl.
- es kótiria sin. compl.
- es uanana sin. compl.
- es wanána sin. compl.
- es wanano sin. compl.
- eu wananera
- eu guanano sin. compl.
- eu kotédia sin. compl.
- eu kótiria sin. compl.
- eu uanana sin. compl.
- eu wanána sin. compl.
- eu wanano sin. compl.
- fr wanano
- fr guanano sin. compl.
- fr kotedia sin. compl.
- fr kotirya sin. compl.
- fr uanano sin. compl.
- fr wanana sin. compl.
- gl guanano
- gl kotédia sin. compl.
- gl kótiria sin. compl.
- gl uanana sin. compl.
- gl wanána sin. compl.
- gl wanano sin. compl.
- it guanano
- it kotédia sin. compl.
- it kótiria sin. compl.
- it uanana sin. compl.
- it wanána sin. compl.
- it wanano sin. compl.
- ja グアナノ語
- nl Guanano
- nl Kotédia sin. compl.
- nl Kótiria sin. compl.
- nl Uanana sin. compl.
- nl Wanána sin. compl.
- nl Wanano sin. compl.
- pt guanano
- pt kotédia sin. compl.
- pt kótiria sin. compl.
- pt uanana sin. compl.
- pt wanána sin. compl.
- pt wanano sin. compl.
- ru Гуанано
- ru Ванана sin. compl.
- ru Уанана sin. compl.
- ru Котедия sin. compl.
- ru Ванана-пира sin. compl.
- zh 瓜纳诺语
- zh 瓦纳诺、科提里亚、科特迪亚、瓦纳纳、乌阿纳纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els guananos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
guaraní
guaraní
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guaraní, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
- ca guaraní
- ar غوارانية
- cy Gwaraní
- de Guaraní
- en Guaraní
- es guaraní
- eu guaraniera
- fr guarani
- gl guaraní
- gn guarani
- gn avañe´ẽ sin. compl.
- it guaranì
- ja グアラニ語
- nl Guaraní
- pt guarani
- ru Гуарани
- ru Гуарани sin. compl.
- ru Тупи-гуарани sin. compl.
- sw Guaraní
- tmh Tagwaranit
- zh 瓜拉尼
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guaraní, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai
Definición
El guaraní és una de les llengües ameríndies amb més parlants, distribuïts en quatre estats diferents (Paraguai, Argentina, Bolívia i Brasil) i, a més, és l'única llengua oficial d'un estat sud-americà.
Membre de l'extensa família tupí-guaraní, presenta una gran diversitat dialectal, tot i que hi ha una remarcable proximitat i intel·ligibilitat entre les diverses varietats. La distribució dialectal del guaraní, segons els subgrups principals, és la següent:
1) mbyà: parlat al Brasil per 5.000 persones, al Paraguai per 8.000 persones, i a l'Argentina per 2.500 persones.
2) ñandeva/chiripà: parlat al Paraguai per 3.000-4.000 persones i al Brasil, per 2.500 persones.
3) pay tavytera/kaiwà: parlat al Brasil per 15.000 persones, al Paraguai per 11.000 i a l'Argentina per 500.
4) guarani paraguaià: parlat al Paraguai per 5 milions de persones, al Brasil per unes 5.000 i a l'Argentina per prop d'un milió.
5) chiriguano: parlat a Bolívia per 50.000 persones, a l'Argentina per 15.000 i al Paraguai per 300.
6) xetà: 3 parlants dins un grup ètnic de 100-250 persones al Brasil (llengua pràcticament extingida). Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
7) aché/guayaki: 600-900 parlants al Paraguai. Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
Des de 1992 la Constitució de la República del Paraguai, a l'article 140, estableix el guaraní com a llengua oficial de l'Estat al costat de l'espanyol. És l'única llengua ameríndia que gaudeix d'aquest estatus. Malgrat tot, el guaraní resta confinat a les relacions informals i personals, mentre que l'espanyol és usat en totes les comunicacions de caràcter oficial. Socialment, ocupa un rang inferior al de l'espanyol, llengua de l'elit i majoritària a tot el subcontinent. Si bé el Paraguai es defineix com un país pluricultural i bilingüe, aquest bilingüisme és clarament desequilibrat en benefici de l'espanyol.
El 88% de la població del Paraguai parla guaraní: un 39,2 % és monolingüe en guaraní, un 48,9 % és bilingüe en guaraní i espanyol, i només un 6 % de la població parla únicament espanyol. En realitat, el nombre de parlants de guaraní és encara més alt, al voltant del 95 %, ja que les estadístiques no tenen en compte els bilingües que parlen una llengua diferent de l'espanyol. Es tracta d'una situació absolutament excepcional a tot el continent americà.
La major part de parlants de guaraní al Paraguai són blancs o mestissos. Pel que fa als pobles indígenes de llengua guaraní del Paraguai -segons el Censo de Población y Viviendas de 1992- es reparteixen de la següent manera: paï-tavyterã: 8.026; mbyà: 4.744; ava katu: 6.918; guarayo: 1.254; tapieté: 1.827; aché: 639.
El guaraní paraguaià és avui un fenomen lingüístic percebut i definit amb unes 35 denominacions pels seus propis parlants: espanyol yopará (barrejat), tripará (guaraní-espanyol-portuguès), guaraní comú, guaraní culte, guaraní d'escola, guaraní teeté, guaraní ymaguaré, guaranieté, guaraní-guaraní, ñe'ë indio, guarañol, etc.
Malgrat tot, preval la idea que hi ha un guaraní comú i quotidià que implica el predomini del guaraní sobre l'espanyol, tant estructuralment com en el lèxic, però amb una mescla notable d'elements de totes dues llengües pel que fa al lèxic. Segons Melià, no obstant això, el guaraní es troba en procés de pidginització o criollització al Paraguai.
El 1994 el guaraní va ser inclòs en el sistema educatiu, però la llengua d'ensenyament de forma general continua sent l'espanyol. En realitat, el guaraní té un paper auxiliar per a l'aprenentatge de l'espanyol, ja que és present tan sols durant els tres primers anys de l'ensenyament primari. L'espanyol és, a més, l'única llengua autoritzada en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. En aquesta situació no és gaire sorprenent que tan sols el 55% dels alumnes acabi els estudis primaris.
El guaraní té força presència radiofònica al Paraguai des de fa anys i també alguns programes a la televisió. Després de més d'un segle d'absència de periòdics en guaraní, l'abril de 2006 va començar a aparèixer Ára (de moment mensualment, però està previst que se'n vagi incrementant la freqüència).
Els ministres de cultura del Mercosur van aprovar el 23 de novembre de 2006, a petició del Paraguai, la inclusió del guaraní com a llengua oficial, al costat de l'espanyol i el portuguès.
A la resta de països on es parla -Argentina, Bolívia i Brasil-, el guaraní no té cap estatus legal. A l'Argentina té certa presència als mitjans de comunicació: hi ha uns quants programes de ràdio i un canal de televisió en guaraní.
Membre de l'extensa família tupí-guaraní, presenta una gran diversitat dialectal, tot i que hi ha una remarcable proximitat i intel·ligibilitat entre les diverses varietats. La distribució dialectal del guaraní, segons els subgrups principals, és la següent:
1) mbyà: parlat al Brasil per 5.000 persones, al Paraguai per 8.000 persones, i a l'Argentina per 2.500 persones.
2) ñandeva/chiripà: parlat al Paraguai per 3.000-4.000 persones i al Brasil, per 2.500 persones.
3) pay tavytera/kaiwà: parlat al Brasil per 15.000 persones, al Paraguai per 11.000 i a l'Argentina per 500.
4) guarani paraguaià: parlat al Paraguai per 5 milions de persones, al Brasil per unes 5.000 i a l'Argentina per prop d'un milió.
5) chiriguano: parlat a Bolívia per 50.000 persones, a l'Argentina per 15.000 i al Paraguai per 300.
6) xetà: 3 parlants dins un grup ètnic de 100-250 persones al Brasil (llengua pràcticament extingida). Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
7) aché/guayaki: 600-900 parlants al Paraguai. Alguns autors situen aquesta llengua en un grup a part dins la subbranca guaraní.
Des de 1992 la Constitució de la República del Paraguai, a l'article 140, estableix el guaraní com a llengua oficial de l'Estat al costat de l'espanyol. És l'única llengua ameríndia que gaudeix d'aquest estatus. Malgrat tot, el guaraní resta confinat a les relacions informals i personals, mentre que l'espanyol és usat en totes les comunicacions de caràcter oficial. Socialment, ocupa un rang inferior al de l'espanyol, llengua de l'elit i majoritària a tot el subcontinent. Si bé el Paraguai es defineix com un país pluricultural i bilingüe, aquest bilingüisme és clarament desequilibrat en benefici de l'espanyol.
El 88% de la població del Paraguai parla guaraní: un 39,2 % és monolingüe en guaraní, un 48,9 % és bilingüe en guaraní i espanyol, i només un 6 % de la població parla únicament espanyol. En realitat, el nombre de parlants de guaraní és encara més alt, al voltant del 95 %, ja que les estadístiques no tenen en compte els bilingües que parlen una llengua diferent de l'espanyol. Es tracta d'una situació absolutament excepcional a tot el continent americà.
La major part de parlants de guaraní al Paraguai són blancs o mestissos. Pel que fa als pobles indígenes de llengua guaraní del Paraguai -segons el Censo de Población y Viviendas de 1992- es reparteixen de la següent manera: paï-tavyterã: 8.026; mbyà: 4.744; ava katu: 6.918; guarayo: 1.254; tapieté: 1.827; aché: 639.
El guaraní paraguaià és avui un fenomen lingüístic percebut i definit amb unes 35 denominacions pels seus propis parlants: espanyol yopará (barrejat), tripará (guaraní-espanyol-portuguès), guaraní comú, guaraní culte, guaraní d'escola, guaraní teeté, guaraní ymaguaré, guaranieté, guaraní-guaraní, ñe'ë indio, guarañol, etc.
Malgrat tot, preval la idea que hi ha un guaraní comú i quotidià que implica el predomini del guaraní sobre l'espanyol, tant estructuralment com en el lèxic, però amb una mescla notable d'elements de totes dues llengües pel que fa al lèxic. Segons Melià, no obstant això, el guaraní es troba en procés de pidginització o criollització al Paraguai.
El 1994 el guaraní va ser inclòs en el sistema educatiu, però la llengua d'ensenyament de forma general continua sent l'espanyol. En realitat, el guaraní té un paper auxiliar per a l'aprenentatge de l'espanyol, ja que és present tan sols durant els tres primers anys de l'ensenyament primari. L'espanyol és, a més, l'única llengua autoritzada en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. En aquesta situació no és gaire sorprenent que tan sols el 55% dels alumnes acabi els estudis primaris.
El guaraní té força presència radiofònica al Paraguai des de fa anys i també alguns programes a la televisió. Després de més d'un segle d'absència de periòdics en guaraní, l'abril de 2006 va començar a aparèixer Ára (de moment mensualment, però està previst que se'n vagi incrementant la freqüència).
Els ministres de cultura del Mercosur van aprovar el 23 de novembre de 2006, a petició del Paraguai, la inclusió del guaraní com a llengua oficial, al costat de l'espanyol i el portuguès.
A la resta de països on es parla -Argentina, Bolívia i Brasil-, el guaraní no té cap estatus legal. A l'Argentina té certa presència als mitjans de comunicació: hi ha uns quants programes de ràdio i un canal de televisió en guaraní.
guarao
guarao
Aïllada, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela
- ca warao
- ca guarao sin. compl.
- cod waraw
- ar واراوية
- cy Warao
- cy Guarao sin. compl.
- de Warao
- de Guarao sin. compl.
- en Warao
- en Guarao sin. compl.
- es warao
- es guarao sin. compl.
- eu waraoera
- eu guarao sin. compl.
- fr warao
- fr guarao sin. compl.
- gl warao
- gl guarao sin. compl.
- gn warao
- gn guarao sin. compl.
- it warao
- it guarao sin. compl.
- ja ワラオ語
- nl Warao
- nl Guarao sin. compl.
- pt warao
- pt guarao sin. compl.
- ru Варао
- ru Гуарао sin. compl.
- ru Гварао sin. compl.
- sw Warao
- sw Guarao sin. compl.
- tmh Tawarawt
- zh 瓦拉奥
- zh 瓜拉奥 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Guyana, Amèrica > Veneçuela
Definición
Els warao són el segon grup indígena de Veneçuela pel que fa al nombre de població. La pressió de l'espanyol i l'anglès als dos territoris on es parla, no obstant això, amenaça el futur d'aquesta llengua.
guarasu-g'wé
guarasu-g'wé
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
guarasu'we
guarasu'we
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
guarasug'we
guarasug'we
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
guarasugwé
guarasugwé
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
guarayo
guarayo
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
- ca esse ejja
- ca chama (despectiu) sin. compl.
- ca chuncho sin. compl.
- ca echoja sin. compl.
- ca ese eja sin. compl.
- ca guacanahua sin. compl.
- ca guarayo sin. compl.
- ca huarayo sin. compl.
- ca tiatinagua sin. compl.
- cod ese'ejja (isi'ijja)
- ar إيسي إيخا
- cy Esse Ejja
- cy Chama (enw difrïol) sin. compl.
- cy Chuncho sin. compl.
- cy Echoja sin. compl.
- cy Ese eja sin. compl.
- cy Guacanahua sin. compl.
- cy Guarayo sin. compl.
- cy Huarayo sin. compl.
- cy Tiatinagua sin. compl.
- de Ese'ejja
- de Chama (abwertend) sin. compl.
- de Ese Eja sin. compl.
- de Guarayo sin. compl.
- de Tambopata-Huarayo sin. compl.
- de Tiatinaguae sin. compl.
- en Ese Ejja
- en Chama (derogatory) sin. compl.
- en Chuncho sin. compl.
- en Echoja sin. compl.
- en Ese Eja sin. compl.
- en Guacanawa sin. compl.
- en Guaraní sin. compl.
- en Huarayo sin. compl.
- en Tiatinagua sin. compl.
- es ese ejja
- es chama (despectivo) sin. compl.
- es chuncho sin. compl.
- es echoja sin. compl.
- es ese eja sin. compl.
- es guacanahua sin. compl.
- es guacanawa sin. compl.
- es guarayo sin. compl.
- es huarayo sin. compl.
- es tiatinagua sin. compl.
- eu ese'ejjera
- eu chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
- eu chuncho sin. compl.
- eu echoja sin. compl.
- eu ese eja sin. compl.
- eu guacanahua sin. compl.
- eu guarayo sin. compl.
- eu huarayo sin. compl.
- eu tiatinagua sin. compl.
- fr ese ejja
- fr chama (péjoratif) sin. compl.
- fr chuncho sin. compl.
- fr echoja sin. compl.
- fr ese eja sin. compl.
- fr ese exa sin. compl.
- fr guacanahua sin. compl.
- fr guarayo sin. compl.
- fr huarayo sin. compl.
- fr tiatinagua sin. compl.
- gl esse ejja
- gl chama (despectivo) sin. compl.
- gl chuncho sin. compl.
- gl echoja sin. compl.
- gl ese eja sin. compl.
- gl guacanahua sin. compl.
- gl guarayo sin. compl.
- gl huarayo sin. compl.
- gl tiatinagua sin. compl.
- gn ese ejja
- gn chama (ñembohorýramo) sin. compl.
- gn chuncho sin. compl.
- gn echoja sin. compl.
- gn ese eja sin. compl.
- gn guakanahua sin. compl.
- gn guakanawa sin. compl.
- gn guarayo sin. compl.
- gn huarayo sin. compl.
- gn tiatinagua sin. compl.
- it esse ejja
- it chama (spregiativo) sin. compl.
- it chuncho sin. compl.
- it echoja sin. compl.
- it ese eja sin. compl.
- it guacanahua sin. compl.
- it guarayo sin. compl.
- it huarayo sin. compl.
- it tiatinagua sin. compl.
- ja エセエハ語
- ja チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
- ja ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
- nl Esse Ejja
- nl Chama (minachtend) sin. compl.
- nl Chuncho sin. compl.
- nl Echoja sin. compl.
- nl Ese Eja sin. compl.
- nl Guacanahua sin. compl.
- nl Guarayo sin. compl.
- nl Huarayo sin. compl.
- nl Tiatinagua sin. compl.
- pt esse ejja
- pt chama (depreciativo) sin. compl.
- pt chuncho sin. compl.
- pt echoja sin. compl.
- pt ese eja sin. compl.
- pt guacanahua sin. compl.
- pt guarayo sin. compl.
- pt huarayo sin. compl.
- pt tiatinagua sin. compl.
- ru Эссе-эхха
- ru Эсе эха sin. compl.
- ru Чунчо sin. compl.
- ru Эсеха sin. compl.
- ru Эчоха sin. compl.
- ru Уарайо sin. compl.
- ru Эсеэха sin. compl.
- ru Эссейя sin. compl.
- ru Гуарайо sin. compl.
- ru Гуаканава sin. compl.
- ru Тиатинагуа sin. compl.
- ru Чама (уничижительно) sin. compl.
- sw Ese ejja
- sw Chama (despectivo) sin. compl.
- sw Chuncho sin. compl.
- sw Echoja sin. compl.
- sw Ese eja sin. compl.
- sw Guacanahua sin. compl.
- sw Guacanawa sin. compl.
- sw Guarayo sin. compl.
- sw Huarayo sin. compl.
- sw Tiatinagua sin. compl.
- tmh Tassijat
- zh 埃塞埃哈
- zh 华拉尤 sin. compl.
- zh 厄楚哈 sin. compl.
- zh 楚恩楚 sin. compl.
- zh 瓜拉尼 sin. compl.
- zh 埃塞埃哈 sin. compl.
- zh 瓜卡纳瓦 sin. compl.
- zh 迪亚迪纳瓜 sin. compl.
- zh 查玛（已不用） sin. compl.
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
Definición
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
