article indeterminat
article indeterminat
- ca article indefinit, n m
- ca article indeterminat, n m sin. compl.
- es artículo indefinido
- es artículo indeterminado
- fr article indéfini
- en indefinite article
Definition
Article que modifica un nom que introdueix un element nou en el context discursiu.
Note
- Les formes de l'article indefinit són un, una, uns, unes. Equival a un adjectiu numeral o indefinit, amb el qual pot alternar, una xiqueta / alguna xiqueta.
article individualitzador
article individualitzador
- ca article individualitzador, n m
- es artículo individualizador
- fr article défini
- en definite article
Definition
Article definit usat en la forma del masculí singular que modifica mots o construccions diferents del nom i que permet que el sintagma que encapçala funcione com a sintagma nominal i denote entitats concretes o abstractes.
Note
- Per exemple, l'article el en contextos com ara el que et vaig dir l'altre dia (en Recordes el que et vaig dir l'altre dia?), el més important (El més important és participar-hi), al més aviat possible (en Torna al més aviat possible).
article neutre
article neutre
- ca article neutre, n m
- es artículo neutro
- fr article neutre
- en neutral article
Definition
Article definit que es combina amb mots o construccions diferents dels noms i que permet que el sintagma que encapçala funcione com a sintagma nominal i que denote entitats (concretes o abstractes) o assumisca un valor ponderatiu.
Note
- El terme article neutre prové de la tradició gramatical del castellà, on s'usa per a referir-se a l'article lo utilitzat en sintagmes com lo que hay en el suelo (Recoge lo que hay en el suelo), amb què es designen les coses que hi ha escampades per terra, o en lo bueno que es (No sabes lo bueno que es), amb què es pondera la qualitat de ser bo. Col·loquialment, en català s'usa també com a article neutre la forma lo en contextos com Fes lo que consideres més convenient, No et preocupes per lo de l'altre dia, Lo meu és teu. Amb la mateixa funció, en la llengua normativa s'empra l'article el, el pronom demostratiu allò o altres recursos: Fes el (o allò) que consideres més convenient; No et preocupes pel que va passar l'altre dia; Les meues coses són teues (o el que és meu és teu); No saps com és de bo. [V. article individualitzador]
article personal
article personal
- ca article personal, n m
- es artículo personal
- fr article personnel
- en personal article
Definition
Determinant amb flexió de gènere que acompanya els noms propis de persona i que adopta la forma en per al masculí i na per al femení: en Joan, na Jordana.
Note
- Etimològicament prové de formes de tractament que s'han afeblit semànticament fins a ser equivalents a l'article definit davant de noms propis de persona: en Joan o el Joan.
article salat
article salat
- ca article salat, n m
- ca article baleàric, n m sin. compl.
- es artículo salado
- fr article salat
- en salat article
Definition
Article definit derivat del demostratiu emfàtic llatí IPSE-IPSA-IPSUM 'mateix', que té com a radical la consonant s.
Note
- Per exemple, s'home, es hòmens, sa dona, ses dones. Actualment, es manté en baleàric i, amb menys vitalitat, en algunes localitats de la Costa Brava i en el parlar valencià de Tàrbena. En la llengua antiga, tenia una major extensió, encara que s'evitava en la llengua escrita a favor de l'article més general amb l (l'home, los hòmens, la dona, les dones).
articulació
articulació
- ca articulació, n f
- es articulación
- fr articulation
- en articulation
Definition
Procés general de producció dels sons del llenguatge i, més concretament, conjunt de moviments que realitzen els òrgans supraglotals en la producció de cadascun dels sons.
Note
- Des d'un punt de vista articulatori, els sons poden ser classificats segons el punt on s'articulen i el mode com s'articulen. Pel que fa al punt d'articulació, es poden diferenciar els sons produïts amb una articulació simple i els que presenten dues articulacions parcialment simultànies, o coarticulació. En aquest cas, els dos punts poden contribuir de manera semblant a la identitat del so, o l'un pot dominar l'altre.
articulació primària
articulació primària
- ca articulació primària, n f
- es articulación primaria
- fr articulation primaire
- en primary articulation
Definition
Articulació dominant o principal en una coarticulació.
articulació secundària
articulació secundària
- ca articulació secundària, n f
- es articulación secundaria
- fr articulation secondaire
- en secondary articulation
Definition
Articulació no dominant en una coarticulació.
Note
- L'articulació secundària presenta un grau menor de constricció que el de l'altra articulació que participa en la producció del so. Per exemple, la palatalització, la velarització, la labialització o la faringalització.
articulador
articulador
- ca articulador, n m
- es articulador
- fr articulateur
- en articulator
Definition
Òrgan de l'aparell vocal que participa en l'articulació dels sons del llenguatge.
Note
- Els articuladors poden ser actius o passius, segons que es puguen moure o no en el procés de producció dels sons.
arxifonema
arxifonema
- ca arxifonema, n m
- es archifonema
- fr archiphonème
- en archiphoneme
Definition
Conjunt de trets distintius comuns a dos o més fonemes producte d'una neutralització fonològica en una determinada posició del mot o de la síl·laba.
Note
- No tots els fonemes d'una llengua admeten aquest fenomen. L'arxifonema se sol representar amb grafia majúscula. Per exemple, /R/ és l'arxifonema resultant de la neutralització de /r/ i /ɾ/ en posició final de síl·laba o de mot, ja que en aquesta posició es perd el valor distintiu dels dos fonemes: /káR/.
