Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search
individuals

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

  • ca  individuals, n m pl
  • ca  partit d'individuals, n m sin. compl.
  • es  individuales
  • es  partido de individuales
  • fr  simple
  • en  singles
  • en  singles match

Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

Definition
Partit en què s'enfronta un jugador contra un altre jugador.
índrids

Zoologia > Mamífers

  • ca  índrids, n m pl
  • nc  Indriidae

Zoologia > Mamífers

Definition
Família de mamífers de l'ordre dels primats.
infecció alimentària

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  infecció alimentària, n f
  • es  infección alimentaria, n f
  • fr  infection alimentaire, n f
  • fr  infection d'origine alimentaire, n f
  • en  food infection, n
  • en  foodborne infection, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Malaltia transmesa per aliments en què l'agent causant ingerit és un microorganisme patogen amb capacitat de multiplicar-se activament dins l'organisme o de produir-hi elements tòxics que poden actuar com un antigen.

Note

  • 1. Els microorganismes patògens poden ser bacteris (per exemple, Campylobacter, Salmonella, Escherichia coli o Listeria monocytogenes), virus (per exemple, els norovirus, els rotavirus i el virus de l'hepatitis A) o paràsits microscòpics (per exemple, Giardia duodenalis o Toxoplasma gondii).
  • 2. Les infeccions alimentàries s'engloben dins les toxiinfeccions alimentàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme infecció alimentària

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma infecció alimentària.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli infecció ("Invasió de l'organisme per gèrmens patògens capaços de desenvolupar-s'hi i de produir-hi substàncies tòxiques", segons el diccionari normatiu, però també, segons el Diccionari descriptiu, "Alteració de l'estat normal [d'un organisme, d'un òrgan, d'una ferida, d'una lesió] causada per la invasió de gèrmens patògens capaços de desenvolupar-s'hi i de produir-hi substàncies tòxiques" i "Malaltia infecciosa") i l'adjectiu alimentari -ària, que fa referència a la via a través de la qual es produeix la infecció (els aliments).

    ·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara infecció endògena, infecció hospitalària o infecció postoperatòria, que també designen alteracions de l'organisme.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 698, 7 de novembre de 2022]
inferència bayesiana

Matemàtiques > Estadística

  • ca  inferència bayesiana, n f
  • es  inferencia bayesiana, n f
  • fr  inférence bayésienne, n f
  • it  inferenza bayesiana, n f
  • pt  inferência Bayesiana, n f
  • en  Bayesian inference, n

Matemàtiques > Estadística

Definition
Mètode d'inferència en què els resultats es basen en l'actualització mitjançant la regla de Bayes d'una estimació de probabilitat a priori.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aporvació dels termes inferència bayesiana, probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (sin. fórmula de Bayes):

    S'aprova el terme inferència bayesiana, juntament amb els termes semànticament relacionats probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (amb el sinònim fórmula de Bayes), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades i terminològiques;

    ·són lingüísticament adequades:

    -a inferència bayesiana l'adjectiu bayesià -ana prové del cognom Bayes, de Thomas Bayes (1701-1761), matemàtic anglès creador del teorema de Bayes, que ha donat lloc a la regla de Bayes, en què es basa aquest tipus d'inferència; és, doncs, un derivat antroponímic anàleg a altres adjectius de la llengua, com ara maragallià (de Maragall), wagnerià (de Wagner) o keynesià (de Keynes);

    -a probabilitat a priori i probabilitat a posteriori s'utilitzen, d'altra banda, les expressions llatines a priori ("Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets" i "Que no prové de l'experiència, que no es basa en l'experiència") i a posteriori ("Basant-se en els fets observats, en les dades de l'experiència" i "Que prové de l'experiència, que es basa en l'experiència"), respectivament, totes dues ja recollides al diccionari normatiu.

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta la forma inferència de Bayes perquè no té ús.

    [Acta 571, 6 de març de 2014]
inferència freqüentista

Matemàtiques > Estadística

  • ca  inferència freqüentista, n f
  • es  inferencia clásica, n f
  • es  inferencia frecuencial, n f
  • es  inferencia frecuentista, n f
  • fr  inférence classique, n f
  • fr  inférence fréquentielle, n f
  • fr  inférence fréquentiste, n f
  • pt  inferência frequentista, n f
  • en  classical inference, n
  • en  frequentist inference, n

Matemàtiques > Estadística

Definition
Mètode d'inferència en què els resultats es basen exclusivament en dades informatives, sense la intervenció d'estimacions de probabilitat a priori.

Note

  • Les proves de significació, les proves d'hipòtesi o els intervals de confiança són exemples d'inferència freqüentista.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme inferència freqüentista:

    S'aprova el terme inferència freqüentista, probablement calc de l'anglès frequentist inference, pels motius següents:

    ·és la forma utilitzada habitualment entre els especialistes per a designar aquest tipus d'inferència matemàtica;

    ·es documenta en nombrosos contextos d'especialitat;

    ·és una denominació lingüísticament adequada: l'adjectiu freqüentista remet al concepte de freqüentisme, molt usat també en l'àmbit de l'estadística (per oposició a bayesianisme) per a designar la tendència clàssica a basar-se en el grau de freqüència d'una sèrie limitada d'esdeveniments a l'hora d'establir la inferència; en aquest sentit, freqüentista és un adjectiu anàleg a altres adjectius de la llengua com ara absolutista (relacionat amb absolutisme) o esclavista (relacionat amb esclavisme);

    ·en altres llengües també s'utilitza la designació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit, que asseguren que és una designació molt coneguda i completament introduïda.

    Es descarta la forma inferència freqüencial, tot i que també seria adequada, (freqüencial és "Relatiu o pertanyent a la freqüència", segons el diccionari normatiu) perquè la forma més usada és inferència freqüentista.


    També es documenta considerablement la forma inferència clàssica per a designar aquest concepte, atès que, segons algunes fonts, la inferència freqüentista és el mètode d'inferència utilitzat més tradicionalment. El Consell Supervisor descarta, malgrat tot, la forma inferència clàssica perquè considera que és preferible una denominació que, com la forma aprovada, apunti a un tret característic del concepte (cal tenir present que sense un coneixement estadístic previ inferència clàssica no aporta cap mena d'informació al parlant). Alguns experts, a més, neguen que la inferència freqüentista sigui prèvia a la inferència bayesiana: expliquen que, contràriament, la inferència va ser inicialment bayesiana, però que el mètode va caure en desús al final del segle xix en favor de la inferència freqüentista i va ressorgir posteriorment. Des d'aquest punt de vista, doncs, podria considerar-se que la veritable inferència clàssica no és la inferència freqüentista sinó la bayesiana.

    [Acta 571, 6 de març de 2014]
inferioritat

Esport > Esports de combat > Boxa

  • ca  inferioritat, n f
  • ca  fora de combat tècnic, n m sin. compl.
  • ca  KOT, n m sigla
  • es  fuera de combate técnico
  • es  inferioridad
  • es  knock-out técnico
  • es  KOT sigla
  • fr  knock-out technique
  • fr  KOT sigla
  • en  technical knockout
  • en  TKO sigla

Esport > Esports de combat > Boxa

Definition
Situació pròpia del boxejador que, a judici de l'àrbitre, no es troba en condicions físiques de continuar el combat, i que comporta la victòria del contrari.
infermer -a

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

  • ca  infermer -a, adj
  • es  enfermero
  • fr  infirmier
  • it  infirmieristico
  • en  nursing

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

Definition
Relatiu o pertanyent a la infermeria.
infermer d'enllaç | infermera d'enllaç

Ciències de la salut

  • ca  infermer d'enllaç | infermera d'enllaç, n m, f
  • es  enfermero de enlace
  • fr  infirmier de liaison
  • en  liaison nurse

Ciències de la salut

Definition
Infermer encarregat de promoure la interrelació dels diferents àmbits assistencials per a garantir que es continua prestant assistència al pacient quan és transferit d'una ubicació a una altra o d'un àmbit assistencial a un altre.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
infestació alimentària

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  infestació alimentària, n f
  • es  infestación alimentaria, n f
  • fr  infestation alimentaire, n f
  • en  foodborne parasitic disease, n
  • en  foodborne parasitic infection, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Malaltia transmesa per aliments en què l'agent causant ingerit és un paràsit macroscòpic.

Note

  • Són paràsits macroscòpics, per exemple, Anisakis simplex, Dibothriocephalus latus, Taenia solium, Taenia saginata i Trichinella spiralis.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme infestació alimentària

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma infestació alimentària.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli infestació, nom d'acció corresponent al verb infestar ("Paràsits no microbians, envair (l'organisme)", segons el diccionari normatiu), ja definida al Diccionari descriptiu(1) com a "Malaltia provocada per la invasió d'un paràsit [a un organisme]", i l'adjectiu alimentari -ària, que fa referència a la via a través de la qual es produeix la infestació (els aliments).

    ·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, tot i que en anglès el nucli és infection i no infestation perquè en medicina se sol reservar infestation per als casos en què el paràsit no viu dins de l'hoste sinó damunt.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2021]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;)

    [Acta 698, 7 de novembre de 2022]
influenciador | influenciadora

Empresa > Màrqueting. Comercialització

  • ca  influenciador | influenciadora, n m, f
  • es  influenciador
  • es  influente
  • es  influyente
  • en  influencer

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definition
Persona que amb els seus consells o opinions afecta de manera directa o indirecta el comportament de compra del decisor.

Note

  • Per exemple, familiars, amics, líders d'opinió, etc.