Vocabulari de la música

En la música clàssica, passatge virtuosístic destinat a mostrar les habilitats tècniques d'un intèrpret, generalment a manera de solo i, a vegades, en una cadència.

En el jazz, intervenció, generalment d'un solista, que interromp momentàniament la línia melòdica o rítmica principal.

Figura musical el valor de la qual equival, en la notació proporcional, a la mitat o a la tercera part d'una longa.

Peça menuda i buida, generalment cònica, de metall, ivori o fusta, que s'adapta al tub d'alguns instruments, i en la qual es col·loquen els llavis per a impel·lir l'aire i fer-los sonar.

Pal de tocar el tamborí.

Persona que interpreta repertori de caràcter buf o humorístic.

Que és (un gènere operístic) de caràcter còmic o humorístic.

Instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat, que consistix en un conjunt de tubs, generalment set, disposats l'un al costat de l'altre, i que es fan sonar successivament desplaçant els seus orificis per davant de la boca.

Tub xicotet de la gaita que servix per a insuflar l'aire.

Aire expel·lit pels pulmons en l'acte de fer sonar els instruments de vent.