Back to top
apiake apiake

Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil

  • ca  apiakà
  • ca  apiacá sin. compl.
  • ca  apiake sin. compl.
  • cod  apiaká
  • ar  أبياكية
  • cy  Apiaká
  • cy  Apiacá sin. compl.
  • cy  Apiake sin. compl.
  • de  Apiaká
  • de  Apiacá sin. compl.
  • de  Apiake sin. compl.
  • en  Apiacá
  • en  Apiaká sin. compl.
  • en  Apiake sin. compl.
  • es  apiacá
  • es  apiaká sin. compl.
  • es  apiake sin. compl.
  • eu  apiakera
  • eu  apiacá sin. compl.
  • eu  apiake sin. compl.
  • fr  apiaká
  • fr  apiacá sin. compl.
  • fr  apiake sin. compl.
  • gl  apiaká
  • gl  apiacá sin. compl.
  • gl  apiake sin. compl.
  • it  apiakà
  • it  apiacá sin. compl.
  • it  apiake sin. compl.
  • ja  アピアカ語
  • nl  Apiaká
  • nl  Apiacá sin. compl.
  • nl  Apiakà sin. compl.
  • nl  Apiake sin. compl.
  • pt  apiacá
  • pt  apiaká sin. compl.
  • pt  apiake sin. compl.
  • ru  Апиака
  • zh  阿皮亚卡语
  • zh  阿皮亚卡、阿皮亚克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil

Definition
Els apiakàs van ser contactats al començament del segle XIX. En aquell moment eren unes 2.700 persones, les quals van quedar reduïdes a tan sols 32 al començament del segle XX a causa principalment d'una massacre. Cap a 1990 sumaven unes 90 persones, distribuïdes en tres pobles, de les quals tan sols dues parlaven la llengua apiakà.

El nom apiakà, que reben des del començament del contacte i amb el qual s'identifiquen actualment, és una variant del mot tupí que significa 'persona, gent', i no era en origen una autodenominació. El seus veïns kayabis els anomenen tapy'iting o tapii'sin 'gent de color clar'.

És una llengua gairebé extingida.
apinagé apinagé

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  apinayé
  • ca  apinagé sin. compl.
  • ca  apinajé sin. compl.
  • ar  الأبيناي
  • cy  Apinayé
  • cy  Apinagé sin. compl.
  • cy  Apinajé sin. compl.
  • de  Apinayé
  • de  Apinagé sin. compl.
  • de  Apinajé sin. compl.
  • en  Apinayé
  • en  Apinagé sin. compl.
  • en  Apinajé sin. compl.
  • en  Apinaye sin. compl.
  • es  apinayé
  • es  apinagé sin. compl.
  • es  apinajé sin. compl.
  • eu  apinayeera
  • eu  apinagé sin. compl.
  • eu  apinajé sin. compl.
  • fr  apinayé
  • fr  apinagé sin. compl.
  • fr  apinajé sin. compl.
  • gn  apinaje
  • gn  apinagé sin. compl.
  • gn  apinajé sin. compl.
  • it  apinaye
  • it  apinagé sin. compl.
  • it  apinajé sin. compl.
  • ja  アピナヘ語
  • ja  アピナイェ語、アピナジェ語 sin. compl.
  • nl  Apinayé
  • nl  Apinagé sin. compl.
  • nl  Apinajé sin. compl.
  • pt  apinayé
  • pt  apinagé sin. compl.
  • pt  apinajé sin. compl.
  • ru  Апинайе
  • ru  Апинаже sin. compl.
  • zh  阿皮纳耶语
  • zh  阿皮纳杰 sin. compl.
  • zh  阿皮纳格 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definition
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà i krahó),
2. l'occidental (apinayé).

Segons alguns lingüistes, l'apinayé és la mateixa llengua que el kayapó (vegeu Fabre 2005). De fet, és molt proper al kayapó del nord. Per a d'altres, però, són llengües independents (vegeu Campbell 1997). Els apinayens es consideren parents històrics d'altres pobles timbires de l'est del riu Tocantins. Aquest fet explica el parentiu lingüístic.

El primer contacte documentat entre europeus i apinayens data del 1774. A mitjan segle XIX es van intensificar les relacions i, com en tants altres casos, la comunitat es va veure afectada per epidèmies greus. En 60 anys, des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX, la població apinayé es va reduir en un 90%. Durant la segona meitat del segle XX, ha anat creixent ràpidament: 150 individus el 1928 (vegeu Edviges Albuquerque 2007), 350 individus el 1979 (vegeu Ham et al. 1979), 1.262 el 2003.

La comunitat viu un procés gradual d'assimilació a la cultura dominant. Vers el 1979, tothom parlava apinayé en tots els àmbits de la vida de la comunitat. Només els homes sabien portuguès i l'empraven en relacions amb gent de fora (vegeu Ham et al.).

Actualment la llengua transmesa de pares a fills continua essent l'apinayé i els infants són monolingües fins als 7 anys, edat en què el portuguès s'introdueix al currículum escolar. Els adults, en canvi, són tots bilingües apinayé-portuguès (vegeu Edviges Albuquerque 2007).
apinajé apinajé

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  apinayé
  • ca  apinagé sin. compl.
  • ca  apinajé sin. compl.
  • ar  الأبيناي
  • cy  Apinayé
  • cy  Apinagé sin. compl.
  • cy  Apinajé sin. compl.
  • de  Apinayé
  • de  Apinagé sin. compl.
  • de  Apinajé sin. compl.
  • en  Apinayé
  • en  Apinagé sin. compl.
  • en  Apinajé sin. compl.
  • en  Apinaye sin. compl.
  • es  apinayé
  • es  apinagé sin. compl.
  • es  apinajé sin. compl.
  • eu  apinayeera
  • eu  apinagé sin. compl.
  • eu  apinajé sin. compl.
  • fr  apinayé
  • fr  apinagé sin. compl.
  • fr  apinajé sin. compl.
  • gn  apinaje
  • gn  apinagé sin. compl.
  • gn  apinajé sin. compl.
  • it  apinaye
  • it  apinagé sin. compl.
  • it  apinajé sin. compl.
  • ja  アピナヘ語
  • ja  アピナイェ語、アピナジェ語 sin. compl.
  • nl  Apinayé
  • nl  Apinagé sin. compl.
  • nl  Apinajé sin. compl.
  • pt  apinayé
  • pt  apinagé sin. compl.
  • pt  apinajé sin. compl.
  • ru  Апинайе
  • ru  Апинаже sin. compl.
  • zh  阿皮纳耶语
  • zh  阿皮纳杰 sin. compl.
  • zh  阿皮纳格 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definition
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà i krahó),
2. l'occidental (apinayé).

Segons alguns lingüistes, l'apinayé és la mateixa llengua que el kayapó (vegeu Fabre 2005). De fet, és molt proper al kayapó del nord. Per a d'altres, però, són llengües independents (vegeu Campbell 1997). Els apinayens es consideren parents històrics d'altres pobles timbires de l'est del riu Tocantins. Aquest fet explica el parentiu lingüístic.

El primer contacte documentat entre europeus i apinayens data del 1774. A mitjan segle XIX es van intensificar les relacions i, com en tants altres casos, la comunitat es va veure afectada per epidèmies greus. En 60 anys, des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX, la població apinayé es va reduir en un 90%. Durant la segona meitat del segle XX, ha anat creixent ràpidament: 150 individus el 1928 (vegeu Edviges Albuquerque 2007), 350 individus el 1979 (vegeu Ham et al. 1979), 1.262 el 2003.

La comunitat viu un procés gradual d'assimilació a la cultura dominant. Vers el 1979, tothom parlava apinayé en tots els àmbits de la vida de la comunitat. Només els homes sabien portuguès i l'empraven en relacions amb gent de fora (vegeu Ham et al.).

Actualment la llengua transmesa de pares a fills continua essent l'apinayé i els infants són monolingües fins als 7 anys, edat en què el portuguès s'introdueix al currículum escolar. Els adults, en canvi, són tots bilingües apinayé-portuguès (vegeu Edviges Albuquerque 2007).
apinayé apinayé

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

  • ca  apinayé
  • ca  apinagé sin. compl.
  • ca  apinajé sin. compl.
  • ar  الأبيناي
  • cy  Apinayé
  • cy  Apinagé sin. compl.
  • cy  Apinajé sin. compl.
  • de  Apinayé
  • de  Apinagé sin. compl.
  • de  Apinajé sin. compl.
  • en  Apinayé
  • en  Apinagé sin. compl.
  • en  Apinajé sin. compl.
  • en  Apinaye sin. compl.
  • es  apinayé
  • es  apinagé sin. compl.
  • es  apinajé sin. compl.
  • eu  apinayeera
  • eu  apinagé sin. compl.
  • eu  apinajé sin. compl.
  • fr  apinayé
  • fr  apinagé sin. compl.
  • fr  apinajé sin. compl.
  • gn  apinaje
  • gn  apinagé sin. compl.
  • gn  apinajé sin. compl.
  • it  apinaye
  • it  apinagé sin. compl.
  • it  apinajé sin. compl.
  • ja  アピナヘ語
  • ja  アピナイェ語、アピナジェ語 sin. compl.
  • nl  Apinayé
  • nl  Apinagé sin. compl.
  • nl  Apinajé sin. compl.
  • pt  apinayé
  • pt  apinagé sin. compl.
  • pt  apinajé sin. compl.
  • ru  Апинайе
  • ru  Апинаже sin. compl.
  • zh  阿皮纳耶语
  • zh  阿皮纳杰 sin. compl.
  • zh  阿皮纳格 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definition
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà i krahó),
2. l'occidental (apinayé).

Segons alguns lingüistes, l'apinayé és la mateixa llengua que el kayapó (vegeu Fabre 2005). De fet, és molt proper al kayapó del nord. Per a d'altres, però, són llengües independents (vegeu Campbell 1997). Els apinayens es consideren parents històrics d'altres pobles timbires de l'est del riu Tocantins. Aquest fet explica el parentiu lingüístic.

El primer contacte documentat entre europeus i apinayens data del 1774. A mitjan segle XIX es van intensificar les relacions i, com en tants altres casos, la comunitat es va veure afectada per epidèmies greus. En 60 anys, des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX, la població apinayé es va reduir en un 90%. Durant la segona meitat del segle XX, ha anat creixent ràpidament: 150 individus el 1928 (vegeu Edviges Albuquerque 2007), 350 individus el 1979 (vegeu Ham et al. 1979), 1.262 el 2003.

La comunitat viu un procés gradual d'assimilació a la cultura dominant. Vers el 1979, tothom parlava apinayé en tots els àmbits de la vida de la comunitat. Només els homes sabien portuguès i l'empraven en relacions amb gent de fora (vegeu Ham et al.).

Actualment la llengua transmesa de pares a fills continua essent l'apinayé i els infants són monolingües fins als 7 anys, edat en què el portuguès s'introdueix al currículum escolar. Els adults, en canvi, són tots bilingües apinayé-portuguès (vegeu Edviges Albuquerque 2007).
apingui apingui

Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil

  • ca  arára
  • ca  ajujure sin. compl.
  • ca  apingui sin. compl.
  • ca  arára do Pará sin. compl.
  • ca  parirí sin. compl.
  • cod  opinadkóm
  • cod  u-kara-ngmã
  • cod  wogarangma
  • ar  أرارا
  • cy  Arára
  • cy  Ajujure sin. compl.
  • cy  Arára do Apingui sin. compl.
  • cy  Arára do Pará sin. compl.
  • cy  Parirí sin. compl.
  • de  Arara
  • de  Ajujure sin. compl.
  • de  Apingui sin. compl.
  • de  Arára do Pará sin. compl.
  • de  Parirí sin. compl.
  • en  Arara
  • en  Ajujure sin. compl.
  • en  Apingui sin. compl.
  • en  Arára sin. compl.
  • en  Arára do Pará sin. compl.
  • es  ajujure
  • es  apingui sin. compl.
  • es  arára do Pará sin. compl.
  • es  parirí sin. compl.
  • eu  ararera
  • eu  ajujure sin. compl.
  • eu  apingui sin. compl.
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Pará sin. compl.
  • fr  arara
  • fr  ajujure sin. compl.
  • fr  apingui sin. compl.
  • fr  arára do Pará sin. compl.
  • fr  parirí sin. compl.
  • gl  arara
  • gl  ajujure sin. compl.
  • gl  apingui sin. compl.
  • gl  arara do Pará sin. compl.
  • gl  parirí sin. compl.
  • it  arara
  • it  ajujure sin. compl.
  • it  apingui sin. compl.
  • it  arára do Pará sin. compl.
  • it  parirí sin. compl.
  • ja  アララ語
  • nl  Arára
  • nl  Ajujure sin. compl.
  • nl  Apingui sin. compl.
  • nl  Arára do Pará sin. compl.
  • nl  Parirí sin. compl.
  • pt  arára
  • pt  ajujure sin. compl.
  • pt  apingui sin. compl.
  • pt  arára do Pará sin. compl.
  • pt  parirí sin. compl.
  • ru  Арара
  • ru  Апинги sin. compl.
  • ru  Парири sin. compl.
  • ru  Арара-ду-пара sin. compl.
  • zh  阿拉拉语
  • zh  帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil

Definition
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
apsaalooke apsaalooke

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  crow
  • ca  apsaalooke sin. compl.
  • ca  apsaloka sin. compl.
  • ca  apsaroka sin. compl.
  • ca  upsaroka sin. compl.
  • cod  apsaalooke
  • de  Crow
  • de  Apsaalooke sin. compl.
  • en  Crow
  • en  apsaalooke sin. compl.
  • en  Apsaloka sin. compl.
  • en  Apsaroka sin. compl.
  • en  Upsaroka sin. compl.
  • es  crow
  • es  apsaalooke sin. compl.
  • es  apsaloka sin. compl.
  • es  apsaroka sin. compl.
  • es  upsaroka sin. compl.
  • eu  crow
  • eu  apsaalooke sin. compl.
  • eu  apsaloka sin. compl.
  • eu  apsaroka sin. compl.
  • eu  upsaroka sin. compl.
  • fr  crow
  • fr  apsaloka sin. compl.
  • fr  apsaroka sin. compl.
  • fr  upsaroka sin. compl.
  • gl  crow
  • gl  apsaalooke sin. compl.
  • gl  apsaloka sin. compl.
  • gl  apsaroka sin. compl.
  • gl  upsaroka sin. compl.
  • it  crow
  • it  apsaalooke sin. compl.
  • it  apsaloka sin. compl.
  • it  apsaroka sin. compl.
  • it  upsaroka sin. compl.
  • nl  Crow
  • nl  Apsaloka sin. compl.
  • nl  Apsaroka sin. compl.
  • nl  Upsaroka sin. compl.
  • pt  crow
  • pt  apsaalooke sin. compl.
  • pt  apsaloka sin. compl.
  • pt  apsaroka sin. compl.
  • pt  upsaroka sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansasi i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Hi ha evidències que en el passat els crows i els hidatses integraven un únic grup amb una única llengua pròpia. En algun moment durant el segle XVIII, però, els crows es van escindir i van migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua es va anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensible.

El crow és una de les llengües indígenes de Amèrica del Nord més parlada. La major part dels parlants actuals de crow són adults. També hi ha, però, un grup de parlants joves i infants, ja que la llengua encara es transmet -molt parcialment- a les noves generacions.

Tota la comunitat crow és competent en anglès. Només una part dels monolingües d'anglès entenen el crow.
apsaloka apsaloka

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  crow
  • ca  apsaalooke sin. compl.
  • ca  apsaloka sin. compl.
  • ca  apsaroka sin. compl.
  • ca  upsaroka sin. compl.
  • cod  apsaalooke
  • de  Crow
  • de  Apsaalooke sin. compl.
  • en  Crow
  • en  apsaalooke sin. compl.
  • en  Apsaloka sin. compl.
  • en  Apsaroka sin. compl.
  • en  Upsaroka sin. compl.
  • es  crow
  • es  apsaalooke sin. compl.
  • es  apsaloka sin. compl.
  • es  apsaroka sin. compl.
  • es  upsaroka sin. compl.
  • eu  crow
  • eu  apsaalooke sin. compl.
  • eu  apsaloka sin. compl.
  • eu  apsaroka sin. compl.
  • eu  upsaroka sin. compl.
  • fr  crow
  • fr  apsaloka sin. compl.
  • fr  apsaroka sin. compl.
  • fr  upsaroka sin. compl.
  • gl  crow
  • gl  apsaalooke sin. compl.
  • gl  apsaloka sin. compl.
  • gl  apsaroka sin. compl.
  • gl  upsaroka sin. compl.
  • it  crow
  • it  apsaalooke sin. compl.
  • it  apsaloka sin. compl.
  • it  apsaroka sin. compl.
  • it  upsaroka sin. compl.
  • nl  Crow
  • nl  Apsaloka sin. compl.
  • nl  Apsaroka sin. compl.
  • nl  Upsaroka sin. compl.
  • pt  crow
  • pt  apsaalooke sin. compl.
  • pt  apsaloka sin. compl.
  • pt  apsaroka sin. compl.
  • pt  upsaroka sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansasi i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Hi ha evidències que en el passat els crows i els hidatses integraven un únic grup amb una única llengua pròpia. En algun moment durant el segle XVIII, però, els crows es van escindir i van migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua es va anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensible.

El crow és una de les llengües indígenes de Amèrica del Nord més parlada. La major part dels parlants actuals de crow són adults. També hi ha, però, un grup de parlants joves i infants, ja que la llengua encara es transmet -molt parcialment- a les noves generacions.

Tota la comunitat crow és competent en anglès. Només una part dels monolingües d'anglès entenen el crow.
apsaroka apsaroka

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  crow
  • ca  apsaalooke sin. compl.
  • ca  apsaloka sin. compl.
  • ca  apsaroka sin. compl.
  • ca  upsaroka sin. compl.
  • cod  apsaalooke
  • de  Crow
  • de  Apsaalooke sin. compl.
  • en  Crow
  • en  apsaalooke sin. compl.
  • en  Apsaloka sin. compl.
  • en  Apsaroka sin. compl.
  • en  Upsaroka sin. compl.
  • es  crow
  • es  apsaalooke sin. compl.
  • es  apsaloka sin. compl.
  • es  apsaroka sin. compl.
  • es  upsaroka sin. compl.
  • eu  crow
  • eu  apsaalooke sin. compl.
  • eu  apsaloka sin. compl.
  • eu  apsaroka sin. compl.
  • eu  upsaroka sin. compl.
  • fr  crow
  • fr  apsaloka sin. compl.
  • fr  apsaroka sin. compl.
  • fr  upsaroka sin. compl.
  • gl  crow
  • gl  apsaalooke sin. compl.
  • gl  apsaloka sin. compl.
  • gl  apsaroka sin. compl.
  • gl  upsaroka sin. compl.
  • it  crow
  • it  apsaalooke sin. compl.
  • it  apsaloka sin. compl.
  • it  apsaroka sin. compl.
  • it  upsaroka sin. compl.
  • nl  Crow
  • nl  Apsaloka sin. compl.
  • nl  Apsaroka sin. compl.
  • nl  Upsaroka sin. compl.
  • pt  crow
  • pt  apsaalooke sin. compl.
  • pt  apsaloka sin. compl.
  • pt  apsaroka sin. compl.
  • pt  upsaroka sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansasi i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Hi ha evidències que en el passat els crows i els hidatses integraven un únic grup amb una única llengua pròpia. En algun moment durant el segle XVIII, però, els crows es van escindir i van migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua es va anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensible.

El crow és una de les llengües indígenes de Amèrica del Nord més parlada. La major part dels parlants actuals de crow són adults. També hi ha, però, un grup de parlants joves i infants, ja que la llengua encara es transmet -molt parcialment- a les noves generacions.

Tota la comunitat crow és competent en anglès. Només una part dels monolingües d'anglès entenen el crow.
apurawnon apurawnon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  tagbanwa
  • ca  apurawnon sin. compl.
  • ca  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • ar  تاغبانوا
  • cy  Tagbanwa
  • cy  Apurawnon sin. compl.
  • cy  Tagbanwa aborlan sin. compl.
  • de  Tagbanwa
  • de  Apurawnon sin. compl.
  • de  Tagbanua sin. compl.
  • de  Tagbanwa Aborlan sin. compl.
  • en  Tagbanwa
  • en  Aborlan Tagbanwa sin. compl.
  • en  Apurahuano sin. compl.
  • en  Apurawnon sin. compl.
  • en  Tagbanua sin. compl.
  • es  tagbanua
  • es  apurahuano sin. compl.
  • es  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • eu  tagbanwera
  • eu  apurawnon sin. compl.
  • eu  tagbanwa sin. compl.
  • eu  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • fr  tagbanua
  • fr  apurawnon sin. compl.
  • fr  tagbanwa sin. compl.
  • fr  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • gl  tagbanwa
  • gl  apurawnon sin. compl.
  • gl  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • gn  tagvanwa
  • gn  apurawnon sin. compl.
  • gn  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • it  tagbanwa
  • it  apurawnon sin. compl.
  • it  tagbanwa aborlan sin. compl.
  • pt  tagbanua
  • pt  apurawnon sin. compl.
  • pt  tagbanua aborlan sin. compl.
  • zh  塔戈邦瓦语
  • scr  Alfabet tagbanwa
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El terme tagbanua deriva probablement de les paraules taga, 'gent de' i banua, 'camp', i fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els batak i els palawan.

Hi ha certa confusió al voltant del terme tagbanwa, ja que aquest pot fer referència a una llengua del subgrup palawan meridional i a un dialecte de la llengua kalamianon, del subgrup nord-palawan.

La llengua tagbanwa s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants d'aquestes llengües constitueixen una minoria a la província de Palawan, ja que aquesta provincia està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones del Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

Els principals subgrups tagbanua coneguts són l'apurahuan, l'inagauan, el tandula'nen, el silanga'nen i el kalamianen, el qual inclou diverses comunitats del grup d'illes Calamian, dedicats principalment a activitats marítimes.

El grup tagbanwa és un dels pocs grups ètnics de Filipines que fa servir el seu propi sistema d'escriptura, un alfabet sil·làbic que està relacionat amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per escriure el tagal i que es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.
apurinà apurinà

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  apurinà
  • ca  apurinã sin. compl.
  • ca  ipurinã sin. compl.
  • ca  kangite sin. compl.
  • ca  popengare sin. compl.
  • ar  الأبورينية
  • cy  Apuriná
  • cy  Apurinã sin. compl.
  • cy  Ipurinã sin. compl.
  • cy  Kangite sin. compl.
  • cy  Popengare sin. compl.
  • de  Apurinã
  • de  Apurina sin. compl.
  • de  Apuriná sin. compl.
  • de  Ipurinã sin. compl.
  • de  Kangite sin. compl.
  • de  Popengare sin. compl.
  • en  Apurinã
  • en  Ipurinãn sin. compl.
  • en  Kangite sin. compl.
  • en  Popengare sin. compl.
  • es  apuriná
  • es  apurinã sin. compl.
  • es  ipurinã sin. compl.
  • es  kangite sin. compl.
  • es  popengare sin. compl.
  • eu  apurinera
  • eu  apurinã sin. compl.
  • eu  ipurinã sin. compl.
  • eu  kangite sin. compl.
  • eu  popengare sin. compl.
  • fr  apurina
  • fr  apurinã sin. compl.
  • fr  ipurinã sin. compl.
  • fr  kangite sin. compl.
  • fr  popengare sin. compl.
  • gn  apurina
  • gn  apurinã sin. compl.
  • gn  ipurinã sin. compl.
  • gn  kangite sin. compl.
  • gn  popengare sin. compl.
  • it  apurina
  • it  apurinã sin. compl.
  • it  ipurinã sin. compl.
  • it  kangite sin. compl.
  • it  popengare sin. compl.
  • ja  アプリナ語
  • ja  イプリナ語 sin. compl.
  • ja  カンジテ語 sin. compl.
  • ja  アプリニャ語 sin. compl.
  • ja  ポペンガレ語 sin. compl.
  • nl  Apuriná
  • nl  Apurinã sin. compl.
  • nl  Ipurinã sin. compl.
  • nl  Kangite sin. compl.
  • nl  Popengare sin. compl.
  • pt  apurinã
  • pt  apuriná sin. compl.
  • pt  ipurinã sin. compl.
  • pt  kangite sin. compl.
  • pt  popengare sin. compl.
  • ru  Апурина
  • ru  Ипурина sin. compl.
  • ru  Кангите sin. compl.
  • ru  Попенгаре sin. compl.
  • zh  阿普里纳语
  • zh  勘吉特 sin. compl.
  • zh  伊普里瑙 sin. compl.
  • zh  阿普里瑙 sin. compl.
  • zh  波彭加勒c sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definition
Entre els apurinàs hi ha la creença que la varietat més pura de la llengua és la parlada a la localitat de Tumiã. De fet, és la localitat on els parlants han romàs monolingües durant més temps (encara n'hi havia força el 1990). Un dels dialectes de l'apurinà és el caxiriri o cacharari, que no s'ha de confondre amb la llengua caxararí (família pano).

Els apurinàs mantenen contactes permanents (intercanvis comercials de matèries primeres i productes manufacturats o medicaments) amb la societat nacional; els més reticents han estat els habitants de Tumiã, però l'aïllament es va trencar cap als anys 1980.

L'interès dels apurinà per relacionar-se amb els blancs va venir, d'entrada, per la necessitat d'obtenir medicaments i va comportar l'acceptació de les mesures evangelitzadores dels missioners. A més, mantenen relacions amb els paumarís, jamamadís i katukines. Els apurinàs són una societat tradicionalment endogàmica.

Els estudis comparatius del lèxic apurinà i d'altres llengües de la regió palesen semblances degudes al contacte lingüístic. S'observen manlleus en les dues direccions entre l'apurinà i el nheengatú, jamamadí, paumarí i arawà. En alguns casos, els manlleus es troben en el parlar dels diversos poblats apurinà, fet que fa pensar en un contacte històric, antic. En d'altres, es tracta de manlleus recents que han entrat en el parlar de només algun grup apurinà.

Actualment, els infants aprenen la llengua dels pares només en dues localitats, Tumiã i Tawamirim, mentre que a la resta s'ha interromput la transmissió intergeneracional. El procés de substitució lingüística en favor del portuguès està molt avançat.

La llengua s'ha començat a ensenyar a les escoles els darrers anys del segle XX. Hi ha una ortografia fixada i alguns materials educatius. L'ús de la llengua varia segons la localitat, però en general s'empra només en converses amb la gent més gran.

Hi ha referències bibliogràfiques sobre l'apurinà des de mitjan segle XIX (Chandless 1866). En textos anteriors es parla de llengües veïnes, però no d'aquesta.