apalai
apalai
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Brasil
- ca aparaí
- ca apalai sin. compl.
- ca apalaí sin. compl.
- ca aparai sin. compl.
- ca aparis sin. compl.
- cod aparaí
- ar الأبارية
- cy Aparaí
- cy Apalai sin. compl.
- cy Apalaí sin. compl.
- cy Aparai sin. compl.
- cy Aparis sin. compl.
- de Aparai
- de Apalai sin. compl.
- de Apalaí sin. compl.
- de Aparaí sin. compl.
- de Aparis sin. compl.
- en Aparaí
- en Apalai sin. compl.
- en Apalaí sin. compl.
- en Apalay sin. compl.
- en Aparai sin. compl.
- es aparaí
- es apalai sin. compl.
- es apalaí sin. compl.
- es aparai sin. compl.
- es aparis sin. compl.
- eu aparaiera
- eu apalai sin. compl.
- eu apalaí sin. compl.
- eu aparai sin. compl.
- eu aparis sin. compl.
- fr aparai
- fr apalai sin. compl.
- fr apalaí sin. compl.
- fr aparaí sin. compl.
- fr aparis sin. compl.
- gn aparai
- gn apalai sin. compl.
- gn apalaí sin. compl.
- gn aparai sin. compl.
- gn aparis sin. compl.
- it aparai
- it apalai sin. compl.
- it apalaí sin. compl.
- it aparai sin. compl.
- it aparis sin. compl.
- ja アパライ語
- ja アパリス語 sin. compl.
- nl Aparaí
- nl Apalai sin. compl.
- nl Apalaí sin. compl.
- nl Aparai sin. compl.
- nl Aparis sin. compl.
- pt aparaí
- pt apalai sin. compl.
- pt apalaí sin. compl.
- pt aparai sin. compl.
- pt aparis sin. compl.
- ru Апараи
- ru Апалаи sin. compl.
- ru Апалай sin. compl.
- zh 阿帕拉伊语
- zh 阿帕赖 sin. compl.
- zh 阿帕莱 sin. compl.
- zh 阿帕利斯 sin. compl.
- zh 阿帕拉伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Brasil
Definition
Durant almenys un segle, els aparaís han conviscut molt integrats amb els wayana del Brasil (els wayana habiten també les zones frontereres del Surinam i la Guaiana francesa). Són habituals els matrimonis mixtos, de manera que actualment hi ha pocs aparaís purs.
Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.
A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.
A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
apalakiri
apalakiri
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
- ca kuikuro
- ca amonap sin. compl.
- ca apalakiri sin. compl.
- ca guicurú sin. compl.
- ca kalapálo sin. compl.
- ca kuikúro sin. compl.
- ca kuikuru sin. compl.
- ca kurkuro sin. compl.
- ar الكويكورو
- cy Kuikuro
- cy Amonap sin. compl.
- cy Apalakiri sin. compl.
- cy Guicurú sin. compl.
- cy Kalapálo sin. compl.
- cy Kuikúro sin. compl.
- cy Kuikuru sin. compl.
- cy Kurkuro sin. compl.
- de Kuikuro
- de Amonap sin. compl.
- de Apalakiri sin. compl.
- de Guicurú sin. compl.
- de Kalapálo sin. compl.
- de Kuikúro sin. compl.
- de Kuikuru sin. compl.
- de Kurkuro sin. compl.
- en Kuikuro
- en Apalakiri sin. compl.
- en Apalaquiri sin. compl.
- en Cuicutl sin. compl.
- en Guicuru sin. compl.
- en Guicurú sin. compl.
- en Kalapalo sin. compl.
- en Kalapálo sin. compl.
- en Kuikúro sin. compl.
- en Kuikuru sin. compl.
- en Kurkuro sin. compl.
- es kuikuro
- es amonap sin. compl.
- es apalakiri sin. compl.
- es guicurú sin. compl.
- es kalapálo sin. compl.
- es kuikuro sin. compl.
- es kuikuru sin. compl.
- es kuikúru sin. compl.
- es kurkuro sin. compl.
- eu kuikuroera
- eu amonap sin. compl.
- eu apalakiri sin. compl.
- eu guicurú sin. compl.
- eu kalapálo sin. compl.
- eu kuikúro sin. compl.
- eu kuikuru sin. compl.
- eu kurkuro sin. compl.
- fr kuikuro
- fr amonap sin. compl.
- fr apalakiri sin. compl.
- fr guicurú sin. compl.
- fr kalapálo sin. compl.
- fr kuikúro sin. compl.
- fr kuikuru sin. compl.
- fr kurkuro sin. compl.
- gn kuikuro
- gn amonap sin. compl.
- gn apalakiri sin. compl.
- gn guicurú sin. compl.
- gn kalapálo sin. compl.
- gn kuikúro sin. compl.
- gn kuikuru sin. compl.
- gn kurkuro sin. compl.
- it kuikuro
- it amonap sin. compl.
- it apalakiri sin. compl.
- it guicurú sin. compl.
- it kalapálo sin. compl.
- it kuikúro sin. compl.
- it kuikuru sin. compl.
- it kurkuro sin. compl.
- ja クイクロ語
- ja カラパロ語 sin. compl.
- ja クイクル語 sin. compl.
- ja クルクロ語 sin. compl.
- ja グイクル語 sin. compl.
- ja アパラキリ語 sin. compl.
- ja アモナップ語 sin. compl.
- nl Kuikuro
- nl Amonap sin. compl.
- nl Apalakiri sin. compl.
- nl Guicurú sin. compl.
- nl Kalapálo sin. compl.
- nl Kuikúro sin. compl.
- nl Kuikuru sin. compl.
- nl Kurkuro sin. compl.
- pt kuikuro
- pt amonap sin. compl.
- pt apalakiri sin. compl.
- pt calapalo sin. compl.
- pt guicurú sin. compl.
- pt kalapálo sin. compl.
- pt kuikúro sin. compl.
- pt kuikuru sin. compl.
- pt kurkuro sin. compl.
- ru Куйкуро
- ru Куйкуру sin. compl.
- ru Гуйкуру sin. compl.
- ru Куикуро sin. compl.
- ru Куйкутл sin. compl.
- ru Куркуро sin. compl.
- ru Куйкутль sin. compl.
- ru Апалакири sin. compl.
- zh 奎库罗语
- zh 奎库罗、奎库鲁、圭库鲁、库尔库洛、阿莫纳普、卡拉帕罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
Definition
El kuikuro inclou quatre dialectes:
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
apaniekrà
apaniekrà
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca apaniekrà
- ca canela sin. compl.
- cy Apaniekrá
- cy Canela (difrïol) sin. compl.
- de Apaniekra
- de Canela (abwertend) sin. compl.
- en Apaniekra
- en Canela (pejorative) sin. compl.
- es apaniekrá
- es canela (peyorativo) sin. compl.
- eu apaniekrera
- eu canela (gutxiesgarri) sin. compl.
- fr apaniekra
- fr canela (péjoratif) sin. compl.
- gl apaniekrá
- gl canela (pexorativo) sin. compl.
- gn apaniekra
- gn kanéla (ñembohorýrõ) sin. compl.
- it apaniekra
- it apanhecra sin. compl.
- it apanjekra sin. compl.
- it canela (peggiorativo) sin. compl.
- ja アパニエクラ語
- ja カネラ語(軽蔑的) sin. compl.
- nl Apaniekrá
- nl Canela (geringschattend) sin. compl.
- pt apaniekra
- pt canela (pejorativo) sin. compl.
- ru Апаниекра
- ru Канела (уничижительно) sin. compl.
- sw Apaniekrá
- sw Canela sin. compl.
- tmh Tapanikrit
- zh 阿帕涅克拉
- zh 卡内拉/r>（贬义） sin. compl.
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definition
Els apaniekràs són monolingües fins als 5 anys, quan comencen a aprendre portuguès. L'ús del portuguès dins de la comunitat, tanmateix, es redueix a contactes puntuals amb comerciants, metges, funcionaris i professors.
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups: l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó) i l'occidental (apinayé).
Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups: l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó) i l'occidental (apinayé).
Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.
aparaí
aparaí
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Brasil
- ca aparaí
- ca apalai sin. compl.
- ca apalaí sin. compl.
- ca aparai sin. compl.
- ca aparis sin. compl.
- cod aparaí
- ar الأبارية
- cy Aparaí
- cy Apalai sin. compl.
- cy Apalaí sin. compl.
- cy Aparai sin. compl.
- cy Aparis sin. compl.
- de Aparai
- de Apalai sin. compl.
- de Apalaí sin. compl.
- de Aparaí sin. compl.
- de Aparis sin. compl.
- en Aparaí
- en Apalai sin. compl.
- en Apalaí sin. compl.
- en Apalay sin. compl.
- en Aparai sin. compl.
- es aparaí
- es apalai sin. compl.
- es apalaí sin. compl.
- es aparai sin. compl.
- es aparis sin. compl.
- eu aparaiera
- eu apalai sin. compl.
- eu apalaí sin. compl.
- eu aparai sin. compl.
- eu aparis sin. compl.
- fr aparai
- fr apalai sin. compl.
- fr apalaí sin. compl.
- fr aparaí sin. compl.
- fr aparis sin. compl.
- gn aparai
- gn apalai sin. compl.
- gn apalaí sin. compl.
- gn aparai sin. compl.
- gn aparis sin. compl.
- it aparai
- it apalai sin. compl.
- it apalaí sin. compl.
- it aparai sin. compl.
- it aparis sin. compl.
- ja アパライ語
- ja アパリス語 sin. compl.
- nl Aparaí
- nl Apalai sin. compl.
- nl Apalaí sin. compl.
- nl Aparai sin. compl.
- nl Aparis sin. compl.
- pt aparaí
- pt apalai sin. compl.
- pt apalaí sin. compl.
- pt aparai sin. compl.
- pt aparis sin. compl.
- ru Апараи
- ru Апалаи sin. compl.
- ru Апалай sin. compl.
- zh 阿帕拉伊语
- zh 阿帕赖 sin. compl.
- zh 阿帕莱 sin. compl.
- zh 阿帕利斯 sin. compl.
- zh 阿帕拉伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Brasil
Definition
Durant almenys un segle, els aparaís han conviscut molt integrats amb els wayana del Brasil (els wayana habiten també les zones frontereres del Surinam i la Guaiana francesa). Són habituals els matrimonis mixtos, de manera que actualment hi ha pocs aparaís purs.
Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.
A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.
A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
aparis
aparis
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Brasil
- ca aparaí
- ca apalai sin. compl.
- ca apalaí sin. compl.
- ca aparai sin. compl.
- ca aparis sin. compl.
- cod aparaí
- ar الأبارية
- cy Aparaí
- cy Apalai sin. compl.
- cy Apalaí sin. compl.
- cy Aparai sin. compl.
- cy Aparis sin. compl.
- de Aparai
- de Apalai sin. compl.
- de Apalaí sin. compl.
- de Aparaí sin. compl.
- de Aparis sin. compl.
- en Aparaí
- en Apalai sin. compl.
- en Apalaí sin. compl.
- en Apalay sin. compl.
- en Aparai sin. compl.
- es aparaí
- es apalai sin. compl.
- es apalaí sin. compl.
- es aparai sin. compl.
- es aparis sin. compl.
- eu aparaiera
- eu apalai sin. compl.
- eu apalaí sin. compl.
- eu aparai sin. compl.
- eu aparis sin. compl.
- fr aparai
- fr apalai sin. compl.
- fr apalaí sin. compl.
- fr aparaí sin. compl.
- fr aparis sin. compl.
- gn aparai
- gn apalai sin. compl.
- gn apalaí sin. compl.
- gn aparai sin. compl.
- gn aparis sin. compl.
- it aparai
- it apalai sin. compl.
- it apalaí sin. compl.
- it aparai sin. compl.
- it aparis sin. compl.
- ja アパライ語
- ja アパリス語 sin. compl.
- nl Aparaí
- nl Apalai sin. compl.
- nl Apalaí sin. compl.
- nl Aparai sin. compl.
- nl Aparis sin. compl.
- pt aparaí
- pt apalai sin. compl.
- pt apalaí sin. compl.
- pt aparai sin. compl.
- pt aparis sin. compl.
- ru Апараи
- ru Апалаи sin. compl.
- ru Апалай sin. compl.
- zh 阿帕拉伊语
- zh 阿帕赖 sin. compl.
- zh 阿帕莱 sin. compl.
- zh 阿帕利斯 sin. compl.
- zh 阿帕拉伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Brasil
Definition
Durant almenys un segle, els aparaís han conviscut molt integrats amb els wayana del Brasil (els wayana habiten també les zones frontereres del Surinam i la Guaiana francesa). Són habituals els matrimonis mixtos, de manera que actualment hi ha pocs aparaís purs.
Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.
A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
Tanmateix, les llengües s'han mantingut diferenciades, ja que la primera llengua d'un individu és la de la mare. La majoria acaben essent trilingües en aparaí, wayana i portuguès, i fins i tot coneixen altres llengües veïnes.
A l'escola s'ensenya bàsicament portuguès, mentre que l'aparaí és la llengua de la formació i els serveis religiosos. L'aparaí ha estat la llengua utilitzada pels missioners en tota la zona des de mitjan segle XX, fet pel qual és conegut també pels altres pobles carib veïns i és una mena de llengua franca. Actualment el wayana guanya prestigi perquè permet la comunicació amb els wayana del Surinam i la Guaiana francesa.
apatxe occidental
apatxe occidental
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca apatxe occidental
- ca coyote sin. compl.
- ca dineh sin. compl.
- ca na'isha sin. compl.
- ca nde sin. compl.
- ca ndee sin. compl.
- ca tinde sin. compl.
- cy Apatshi Gorllewinol
- cy Coyote sin. compl.
- cy Dineh sin. compl.
- cy Na'isha sin. compl.
- cy Nde sin. compl.
- cy Ndee sin. compl.
- cy Tinde sin. compl.
- de West-Apache
- de Coyotero sin. compl.
- de Dineh sin. compl.
- de Na'isha sin. compl.
- de Nde sin. compl.
- de Ndee sin. compl.
- de Tinde sin. compl.
- en Western Apache
- en Coyotero sin. compl.
- en Dineh sin. compl.
- en Na'isha sin. compl.
- en Nde sin. compl.
- en Ndee sin. compl.
- en Tinde sin. compl.
- en Tineh sin. compl.
- es apache occidental
- es coyote sin. compl.
- es dineh sin. compl.
- es na'isha sin. compl.
- es nde sin. compl.
- es ndee sin. compl.
- es tinde sin. compl.
- eu mendebaldeko apachea
- eu coyote sin. compl.
- eu dineh sin. compl.
- eu na'isha sin. compl.
- eu nde sin. compl.
- eu ndee sin. compl.
- eu tinde sin. compl.
- fr apache occidental
- fr coyote sin. compl.
- fr dineh sin. compl.
- fr na'isha sin. compl.
- fr nde sin. compl.
- fr ndee sin. compl.
- fr tinde sin. compl.
- fr western apache sin. compl.
- gl apache occidental
- gl coiote sin. compl.
- gl dineh sin. compl.
- gl na'isha sin. compl.
- gl nde sin. compl.
- gl ndee sin. compl.
- gl tinde sin. compl.
- gn apáche occidental
- gn coyote sin. compl.
- gn dineh sin. compl.
- gn na'isha sin. compl.
- gn nde sin. compl.
- gn ndee sin. compl.
- gn tinde sin. compl.
- it apache occidentale
- it coyote sin. compl.
- it dineh sin. compl.
- it na'isha sin. compl.
- it nde sin. compl.
- it ndee sin. compl.
- it tinde sin. compl.
- pt apache ocidental
- pt coyote sin. compl.
- pt dineh sin. compl.
- pt na'isha sin. compl.
- pt nde sin. compl.
- pt ndee sin. compl.
- pt tinde sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.
Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.
S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
apay
apay
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
- ca ch'orti'
- ca apay sin. compl.
- ca chan sin. compl.
- ca makchan sin. compl.
- cy Ch'orti'
- cy Apay sin. compl.
- cy Chan sin. compl.
- cy Makchan sin. compl.
- de Chortí
- de Apay sin. compl.
- de Ch'orti' sin. compl.
- de Chan sin. compl.
- de Makchan sin. compl.
- en Ch'orti'
- en Apay sin. compl.
- en Chan sin. compl.
- en Chorti sin. compl.
- en Chortí sin. compl.
- en Makchan sin. compl.
- es chortí
- es apay sin. compl.
- es ch'orti' sin. compl.
- es chan sin. compl.
- es makchan sin. compl.
- eu ch'orti'era
- eu apay sin. compl.
- eu ch'orti' sin. compl.
- eu chan sin. compl.
- eu makchan sin. compl.
- fr chorti
- fr apay sin. compl.
- fr ch'orti' sin. compl.
- fr chan sin. compl.
- fr makchan sin. compl.
- gl ch'orti'
- gl apay sin. compl.
- gl chan sin. compl.
- gl makchan sin. compl.
- gn chorti
- gn apay sin. compl.
- gn chan sin. compl.
- gn makchan sin. compl.
- it ch'orti'
- it apay sin. compl.
- it chan sin. compl.
- it makchan sin. compl.
- pt ch'orti'
- pt apay sin. compl.
- pt chan sin. compl.
- pt makchan sin. compl.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Chol-tzeltal > Chol > Chortí-choltí, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definition
La denominació ch'orti' significa 'llengua dels que conreen blat de moro', en referència a la pràctica agrícola tradicional de les famílies ch'orti'. Aquest grup ha rebut altres denominacions, com ara apay, pel regne Payaquí, o chan, que podria haver estat la denominació original dels maies de la zona.
A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.
Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.
Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.
No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A mitjan segle XI els ch'orti', que s'estenien per territoris que actualment pertanyen a Guatemala, Hondures i El Salvador, van crear el regne Payaquí. A partir del segle XIII aquest regne fou fortament influït per la cultura pipil o nahuat fins al punt que, quan van arribar els espanyols, s'hi parlava alajuilak, una varietat amb elements de totes dues llengües, el ch'orti' i el nahuat.
Bona part de l'orient guatemalenc era territori ch'orti' abans de la colonització. A partir del segle XVI van anar perdent terreny i es van haver de traslladar a zones seques i de difícil accés. Actualment en aquesta zona predominen els ladinos (nom que rep la població no indígena i de parla espanyola) i hi ha actualment molt poca població ameríndia, que es concentra a la zona central i occidental del país.
Tan sols queden un màxim de 10 parlants de ch'orti' a Hondures, on la llengua està pràcticament extingida.
No s'ha de confondre el ch'orti' amb el choltí, llengua ja extingida del mateix subgrup maia.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
apayao
apayao
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca isnag
- ca apayao sin. compl.
- ca isneg sin. compl.
- cod isnag
- ar إيسناغية
- cy Isnag
- cy Apayao sin. compl.
- cy Isneg sin. compl.
- de Isnag
- de Apayao sin. compl.
- de Isneg sin. compl.
- en Isnag
- en Apayao sin. compl.
- en Isneg sin. compl.
- es isnag
- es apayao sin. compl.
- es isneg sin. compl.
- eu isnagera
- eu apayao sin. compl.
- eu isnag sin. compl.
- eu isneg sin. compl.
- fr isneg
- fr apayao sin. compl.
- fr isnag sin. compl.
- fr margarat sin. compl.
- gl isnag
- gl apayao sin. compl.
- gl isneg sin. compl.
- gn isnag
- gn apayao sin. compl.
- gn isneg sin. compl.
- it isnag
- it apayao sin. compl.
- it isneg sin. compl.
- pt isnag
- pt apayao sin. compl.
- pt isneg sin. compl.
- zh 伊斯纳戈语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definition
Els isnag (o apayao) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
Es poden distingir tres subgrups isnag: kabuga-omandaya-tawit, karawagan i talifugu.
La llengua isnag és lingüisticament pròxima a l'adasen, que es parla a la regió nord de la província d'Abra.
Els parlants d'isnag generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
Es poden distingir tres subgrups isnag: kabuga-omandaya-tawit, karawagan i talifugu.
La llengua isnag és lingüisticament pròxima a l'adasen, que es parla a la regió nord de la província d'Abra.
Els parlants d'isnag generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
apiacá
apiacá
Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil
- ca apiakà
- ca apiacá sin. compl.
- ca apiake sin. compl.
- cod apiaká
- ar أبياكية
- cy Apiaká
- cy Apiacá sin. compl.
- cy Apiake sin. compl.
- de Apiaká
- de Apiacá sin. compl.
- de Apiake sin. compl.
- en Apiacá
- en Apiaká sin. compl.
- en Apiake sin. compl.
- es apiacá
- es apiaká sin. compl.
- es apiake sin. compl.
- eu apiakera
- eu apiacá sin. compl.
- eu apiake sin. compl.
- fr apiaká
- fr apiacá sin. compl.
- fr apiake sin. compl.
- gl apiaká
- gl apiacá sin. compl.
- gl apiake sin. compl.
- it apiakà
- it apiacá sin. compl.
- it apiake sin. compl.
- ja アピアカ語
- nl Apiaká
- nl Apiacá sin. compl.
- nl Apiakà sin. compl.
- nl Apiake sin. compl.
- pt apiacá
- pt apiaká sin. compl.
- pt apiake sin. compl.
- ru Апиака
- zh 阿皮亚卡语
- zh 阿皮亚卡、阿皮亚克 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil
Definition
Els apiakàs van ser contactats al començament del segle XIX. En aquell moment eren unes 2.700 persones, les quals van quedar reduïdes a tan sols 32 al començament del segle XX a causa principalment d'una massacre. Cap a 1990 sumaven unes 90 persones, distribuïdes en tres pobles, de les quals tan sols dues parlaven la llengua apiakà.
El nom apiakà, que reben des del començament del contacte i amb el qual s'identifiquen actualment, és una variant del mot tupí que significa 'persona, gent', i no era en origen una autodenominació. El seus veïns kayabis els anomenen tapy'iting o tapii'sin 'gent de color clar'.
És una llengua gairebé extingida.
El nom apiakà, que reben des del començament del contacte i amb el qual s'identifiquen actualment, és una variant del mot tupí que significa 'persona, gent', i no era en origen una autodenominació. El seus veïns kayabis els anomenen tapy'iting o tapii'sin 'gent de color clar'.
És una llengua gairebé extingida.
apiakà
apiakà
Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil
- ca apiakà
- ca apiacá sin. compl.
- ca apiake sin. compl.
- cod apiaká
- ar أبياكية
- cy Apiaká
- cy Apiacá sin. compl.
- cy Apiake sin. compl.
- de Apiaká
- de Apiacá sin. compl.
- de Apiake sin. compl.
- en Apiacá
- en Apiaká sin. compl.
- en Apiake sin. compl.
- es apiacá
- es apiaká sin. compl.
- es apiake sin. compl.
- eu apiakera
- eu apiacá sin. compl.
- eu apiake sin. compl.
- fr apiaká
- fr apiacá sin. compl.
- fr apiake sin. compl.
- gl apiaká
- gl apiacá sin. compl.
- gl apiake sin. compl.
- it apiakà
- it apiacá sin. compl.
- it apiake sin. compl.
- ja アピアカ語
- nl Apiaká
- nl Apiacá sin. compl.
- nl Apiakà sin. compl.
- nl Apiake sin. compl.
- pt apiacá
- pt apiaká sin. compl.
- pt apiake sin. compl.
- ru Апиака
- zh 阿皮亚卡语
- zh 阿皮亚卡、阿皮亚克 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Tupí-guaraní > Kawahib, Amèrica > Brasil
Definition
Els apiakàs van ser contactats al començament del segle XIX. En aquell moment eren unes 2.700 persones, les quals van quedar reduïdes a tan sols 32 al començament del segle XX a causa principalment d'una massacre. Cap a 1990 sumaven unes 90 persones, distribuïdes en tres pobles, de les quals tan sols dues parlaven la llengua apiakà.
El nom apiakà, que reben des del començament del contacte i amb el qual s'identifiquen actualment, és una variant del mot tupí que significa 'persona, gent', i no era en origen una autodenominació. El seus veïns kayabis els anomenen tapy'iting o tapii'sin 'gent de color clar'.
És una llengua gairebé extingida.
El nom apiakà, que reben des del començament del contacte i amb el qual s'identifiquen actualment, és una variant del mot tupí que significa 'persona, gent', i no era en origen una autodenominació. El seus veïns kayabis els anomenen tapy'iting o tapii'sin 'gent de color clar'.
És una llengua gairebé extingida.
