clor combinat
clor combinat
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca clor combinat, n m
- es cloro combinado
- en combined chlorine
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Concentració de clor present a l'aigua en forma de ^cloramines^.
clor lliure
clor lliure
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca clor lliure, n m
- es cloro libre
- en free chlorine
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Concentració de clor present a l'aigua com a àcid hipoclorós (HOCl) i ió hipoclorit (OCl−).
La distribució relativa entre HOCl i OCl− depèn fonamentalment del pH.
La distribució relativa entre HOCl i OCl− depèn fonamentalment del pH.
clor residual
clor residual
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca clor residual, n m
- es cloro residual
- en residual chlorine
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Concentració de clor present a l'aigua després d'un procés de cloració que permet d'assegurar una certa capacitat de desinfecció.
El clor residual pot estar en forma de clor lliure, de clor combinat o d'ambdues formes. En l'abastament d'aigua a les poblacions ha de ser de 0,2 a 0,5 mg Cl2/L a fi d'assegurar-ne la qualitat sanitària durant el pas de l'aigua per la xarxa de distribució.
El clor residual pot estar en forma de clor lliure, de clor combinat o d'ambdues formes. En l'abastament d'aigua a les poblacions ha de ser de 0,2 a 0,5 mg Cl2/L a fi d'assegurar-ne la qualitat sanitària durant el pas de l'aigua per la xarxa de distribució.
Nota
- Vegeu també ^demanda de clor^.
cloració
cloració
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca cloració, n f
- es cloración
- en chlorination
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés de desinfecció de l'aigua mitjançant l'ús de clor o dels seus derivats, com ara cloramines i diòxid de clor.
Quan es desinfecta amb cloramines, sovint es parla específicament de ^cloraminació^.
Quan es desinfecta amb cloramines, sovint es parla específicament de ^cloraminació^.
cloramina
cloramina
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca cloramina, n f
- es cloramina
- en chloramine
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Compost clorat que es forma fonamentalment per reacció del clor lliure amb l'amoníac present a l'aigua.
Les cloramines inorgàniques són la monocloramina, la dicloramina i el triclorur de nitrogen. La monocloramina i la dicloramina tenen poder desinfectant. Quan l'aigua que es vol desinfectar té matèria orgànica, el clor pot reaccionar amb uns radicals determinats, com ara els amino-, i formar cloramines orgàniques, moltes de les quals tenen propietats mutagèniques.
Les cloramines inorgàniques són la monocloramina, la dicloramina i el triclorur de nitrogen. La monocloramina i la dicloramina tenen poder desinfectant. Quan l'aigua que es vol desinfectar té matèria orgànica, el clor pot reaccionar amb uns radicals determinats, com ara els amino-, i formar cloramines orgàniques, moltes de les quals tenen propietats mutagèniques.
cloraminació
cloraminació
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca cloraminació, n f
- es cloraminación
- en chloramination
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés de desinfecció de l'aigua mitjançant l'ús de ^cloramines^, com ara monocloramina i dicloramina.
clorinitat
clorinitat
Enginyeria marítima
- ca clorinitat, n f
- es clorinidad
- en chlorinity
Enginyeria marítima
Definició
Contingut de clor de l'aigua de mar, expressat en grams de clor per quilogram d'aigua.
clotoide
clotoide
Enginyeria del transport
- ca clotoide, n f
- es clotoide
- en clothoid
- en Euler spiral
Enginyeria del transport
Definició
Corba geomètrica definida per la condició que la ^curvatura^ varia de forma directament proporcional a la longitud recorreguda des del seu origen.
S'usa com a ^corba de transició^ en planta en carreteres i en ferrocarrils, sia entre alineacions circulars consecutives o entre una alineació recta i una alineació circular posterior, i que permet la transició suau de l'acceleració centrífuga que experimenta el viatger entre les alineacions rectes i les circulars.
S'usa com a ^corba de transició^ en planta en carreteres i en ferrocarrils, sia entre alineacions circulars consecutives o entre una alineació recta i una alineació circular posterior, i que permet la transició suau de l'acceleració centrífuga que experimenta el viatger entre les alineacions rectes i les circulars.
coagulació
coagulació
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca coagulació, n f
- es coagulación
- en coagulation
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés químic usat en els tractaments d'aigües per a neutralitzar o desestabilitzar la càrrega electrostàtica superficial de la matèria en suspensió.
La càrrega sol ser de signe negatiu i provoca repulsió entre les partícules, de manera que presenten un moviment continu que n'impedeix la sedimentació i manté la terbolesa a l'aigua. La coagulació s'aconsegueix afegint a l'aigua cations d'alta càrrega, com ara l'alumini o el ferro en forma de sals, anomenats ^coagulants^. La coagulació es realitza com a pas previ a la ^floculació^. És un dels processos unitaris convencionals de la potabilització d'aigües.
La càrrega sol ser de signe negatiu i provoca repulsió entre les partícules, de manera que presenten un moviment continu que n'impedeix la sedimentació i manté la terbolesa a l'aigua. La coagulació s'aconsegueix afegint a l'aigua cations d'alta càrrega, com ara l'alumini o el ferro en forma de sals, anomenats ^coagulants^. La coagulació es realitza com a pas previ a la ^floculació^. És un dels processos unitaris convencionals de la potabilització d'aigües.
coagulant
coagulant
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca coagulant, n m
- es coagulante
- en coagulant
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Agent químic que promou la ^coagulació^.
L'alumini i el ferro en forma de sals són els coagulants més usats.
L'alumini i el ferro en forma de sals són els coagulants més usats.
