circulació interrompuda
circulació interrompuda
Enginyeria del transport
- ca circulació discontínua, n f
- ca circulació interrompuda, n f sin. compl.
- es circulación discontinua
- es circulación interrumpida
- en interrupted flow
Enginyeria del transport
Definició
Tipus de circulació que es produeix a les vies on hi ha ^discontinuïtats de la circulació^.
Són de circulació discontínua, entre d'altres, les interseccions i les rotondes.
Són de circulació discontínua, entre d'altres, les interseccions i les rotondes.
circulació lliure
circulació lliure
Enginyeria del transport
- ca circulació lliure, n f
- es circulación libre
- en free flow
Enginyeria del transport
Definició
Règim de circulació en què les expectatives de velocitat dels diferents vehicles no es veuen pertorbades per la presència d'altres vehicles.
Per tant, tots els vehicles poden anar a la velocitat desitjada i únicament limitada per les característiques geomètriques de la via, les meteorològiques i les de les regulacions de trànsit, però no pas pel trànsit existent.
Només es produeix amb baixes intensitats de trànsit.
Per tant, tots els vehicles poden anar a la velocitat desitjada i únicament limitada per les característiques geomètriques de la via, les meteorològiques i les de les regulacions de trànsit, però no pas pel trànsit existent.
Només es produeix amb baixes intensitats de trànsit.
circulació restringida
circulació restringida
Enginyeria del transport
- ca circulació restringida, n f
- es circulación restringida
- en constrained flow
Enginyeria del transport
Definició
Règim de circulació que es produeix en un ^tram de trenat^ quan, a causa de les restriccions geomètriques, els vehicles que es trenen no poden ocupar la proporció del total de carrils del tram necessària per a assolir una circulació equilibrada.
En aquesta situació la velocitat dels vehicles que es trenen és inferior a la dels vehicles que no es trenen. Per contra, si la circulació no és restringida, és a dir, si no hi ha les anteriors restriccions geomètriques, els carrils disponibles es reparteixen de forma natural entre el trànsit que es trena i el que no es trena, i les velocitats d'aquests són similars.
En aquesta situació la velocitat dels vehicles que es trenen és inferior a la dels vehicles que no es trenen. Per contra, si la circulació no és restringida, és a dir, si no hi ha les anteriors restriccions geomètriques, els carrils disponibles es reparteixen de forma natural entre el trànsit que es trena i el que no es trena, i les velocitats d'aquests són similars.
cisallament
cisallament
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca cisallament, n m
- es cizallamiento
- en shear
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definició
Deformació en un medi produïda per l'acció d'una força que actua a manera de cisalla.
cistar
cistar
Enginyeria hidràulica
- ca cistar, n m
- es partidor
- en divide wall
Enginyeria hidràulica
Definició
Partidor d'aigües d'una séquia.
clarificació
clarificació
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca decantació, n f
- ca clarificació, n f sin. compl.
- es decantación
- en sedimentation
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Procés físic en els tractaments d'aigües consistent en la separació de les partícules o dels sòlids en suspensió per l'acció de la gravetat.
clarificador
clarificador
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca decantador, n m
- ca clarificador, n m sin. compl.
- ca sedimentador, n m sin. compl.
- es clarificador
- es decantador
- es sedimentador
- en clarifier
- en settler
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Tanc on té lloc la decantació de les partícules en suspensió contingudes en una aigua.
Encara que hi ha diversos tipus de decantadors, tots tenen en comú els dispositius per a eliminar turbulències a l'entrada i a la sortida de l'aigua, la retenció de l'aigua durant un temps considerable i els dispositius per a concentrar i purgar els fangs.
Encara que hi ha diversos tipus de decantadors, tots tenen en comú els dispositius per a eliminar turbulències a l'entrada i a la sortida de l'aigua, la retenció de l'aigua durant un temps considerable i els dispositius per a concentrar i purgar els fangs.
classificació
classificació
Enginyeria del transport
- ca classificació, n f
- es clasificación
- en classification of merchandise
Enginyeria del transport
Definició
Acció d'agrupar els diferents vagons que arriben, d'acord amb les seves destinacions, en unes estacions determinades formant trens de mercaderies.
classificació de sòls
classificació de sòls
Enginyeria del transport
- ca classificació de sòls, n f
- es clasificación de suelos
- en soil classification
Enginyeria del transport
Definició
Divisió sistemàtica dels diferents tipus de ^sòls^ en una sèrie de grups amb propietats geomecàniques i amb comportaments similars, que permeten d'avaluar d'una forma aproximada, ràpida i econòmica les característiques dels sòls afectats o utilitzats en una obra.
Les classificacions més utilitzades en enginyeria civil es basen principalment en la ^granulometria^ i la ^plasticitat^ dels sòls, i cal destacar-ne les classificacions ASTM (American Society for Testing Materials), AASHTO (American Association of State Highway and Transportation Officials) i FAA (Federal Aviation Agency), l'última de les quals s'utilitza per a avaluar la qualitat de l'esplanada en aeroports.
A Espanya la classificació de sòls es recull a l'article 330 del plec ^PG-3^.
Les classificacions més utilitzades en enginyeria civil es basen principalment en la ^granulometria^ i la ^plasticitat^ dels sòls, i cal destacar-ne les classificacions ASTM (American Society for Testing Materials), AASHTO (American Association of State Highway and Transportation Officials) i FAA (Federal Aviation Agency), l'última de les quals s'utilitza per a avaluar la qualitat de l'esplanada en aeroports.
A Espanya la classificació de sòls es recull a l'article 330 del plec ^PG-3^.
classificació funcional de carreteres
classificació funcional de carreteres
Enginyeria del transport
- ca classificació funcional de carreteres, n f
- es clasificación funcional de carreteras
- en functional classification of roads
Enginyeria del transport
Definició
Classificació de carreteres efectuada d'acord amb la funció o utilitat que té cada carretera dins el conjunt de la xarxa.
Habitualment s'entén com a funció d'una carretera, a aquest efecte, la unió o connexió entre nuclis de població, àmbits territorials o zones d'activitat econòmica de més nivell de totes les unions o connexions en les quals la carretera en qüestió resulta la millor.
Tant la legislació de carreteres de la Generalitat de Catalunya com el Pla de carreteres de Catalunya classifiquen funcionalment les carreteres en ^xarxa bàsica^, ^xarxa comarcal^ i ^xarxa local^. L'Estat espanyol considera que les carreteres de la seva titularitat són les que tenen un nivell funcional superior dins d'Espanya. A escala europea les carreteres de nivell funcional superior constitueixen l'anomenada xarxa maragda.
Habitualment s'entén com a funció d'una carretera, a aquest efecte, la unió o connexió entre nuclis de població, àmbits territorials o zones d'activitat econòmica de més nivell de totes les unions o connexions en les quals la carretera en qüestió resulta la millor.
Tant la legislació de carreteres de la Generalitat de Catalunya com el Pla de carreteres de Catalunya classifiquen funcionalment les carreteres en ^xarxa bàsica^, ^xarxa comarcal^ i ^xarxa local^. L'Estat espanyol considera que les carreteres de la seva titularitat són les que tenen un nivell funcional superior dins d'Espanya. A escala europea les carreteres de nivell funcional superior constitueixen l'anomenada xarxa maragda.
