Back to top
circulació interrompuda circulació interrompuda

Enginyeria del transport

  • ca  circulació discontínua, n f
  • ca  circulació interrompuda, n f sin. compl.
  • es  circulación discontinua
  • es  circulación interrumpida
  • en  interrupted flow

Enginyeria del transport

Definició
Tipus de circulació que es produeix a les vies on hi ha ^discontinuïtats de la circulació^.

Són de circulació discontínua, entre d'altres, les interseccions i les rotondes.
circulació lliure circulació lliure

Enginyeria del transport

  • ca  circulació lliure, n f
  • es  circulación libre
  • en  free flow

Enginyeria del transport

Definició
Règim de circulació en què les expectatives de velocitat dels diferents vehicles no es veuen pertorbades per la presència d'altres vehicles.

Per tant, tots els vehicles poden anar a la velocitat desitjada i únicament limitada per les característiques geomètriques de la via, les meteorològiques i les de les regulacions de trànsit, però no pas pel trànsit existent.

Només es produeix amb baixes intensitats de trànsit.
circulació restringida circulació restringida

Enginyeria del transport

  • ca  circulació restringida, n f
  • es  circulación restringida
  • en  constrained flow

Enginyeria del transport

Definició
Règim de circulació que es produeix en un ^tram de trenat^ quan, a causa de les restriccions geomètriques, els vehicles que es trenen no poden ocupar la proporció del total de carrils del tram necessària per a assolir una circulació equilibrada.

En aquesta situació la velocitat dels vehicles que es trenen és inferior a la dels vehicles que no es trenen. Per contra, si la circulació no és restringida, és a dir, si no hi ha les anteriors restriccions geomètriques, els carrils disponibles es reparteixen de forma natural entre el trànsit que es trena i el que no es trena, i les velocitats d'aquests són similars.
cisallament cisallament

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  cisallament, n m
  • es  cizallamiento
  • en  shear

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Deformació en un medi produïda per l'acció d'una força que actua a manera de cisalla.
cistar cistar

Enginyeria hidràulica

  • ca  cistar, n m
  • es  partidor
  • en  divide wall

Enginyeria hidràulica

Definició
Partidor d'aigües d'una séquia.
clarificació clarificació

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  decantació, n f
  • ca  clarificació, n f sin. compl.
  • es  decantación
  • en  sedimentation

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Procés físic en els tractaments d'aigües consistent en la separació de les partícules o dels sòlids en suspensió per l'acció de la gravetat.
clarificador clarificador

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  decantador, n m
  • ca  clarificador, n m sin. compl.
  • ca  sedimentador, n m sin. compl.
  • es  clarificador
  • es  decantador
  • es  sedimentador
  • en  clarifier
  • en  settler

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Tanc on té lloc la decantació de les partícules en suspensió contingudes en una aigua.

Encara que hi ha diversos tipus de decantadors, tots tenen en comú els dispositius per a eliminar turbulències a l'entrada i a la sortida de l'aigua, la retenció de l'aigua durant un temps considerable i els dispositius per a concentrar i purgar els fangs.
classificació classificació

Enginyeria del transport

  • ca  classificació, n f
  • es  clasificación
  • en  classification of merchandise

Enginyeria del transport

Definició
Acció d'agrupar els diferents vagons que arriben, d'acord amb les seves destinacions, en unes estacions determinades formant trens de mercaderies.
classificació de sòls classificació de sòls

Enginyeria del transport

  • ca  classificació de sòls, n f
  • es  clasificación de suelos
  • en  soil classification

Enginyeria del transport

Definició
Divisió sistemàtica dels diferents tipus de ^sòls^ en una sèrie de grups amb propietats geomecàniques i amb comportaments similars, que permeten d'avaluar d'una forma aproximada, ràpida i econòmica les característiques dels sòls afectats o utilitzats en una obra.

Les classificacions més utilitzades en enginyeria civil es basen principalment en la ^granulometria^ i la ^plasticitat^ dels sòls, i cal destacar-ne les classificacions ASTM (American Society for Testing Materials), AASHTO (American Association of State Highway and Transportation Officials) i FAA (Federal Aviation Agency), l'última de les quals s'utilitza per a avaluar la qualitat de l'esplanada en aeroports.

A Espanya la classificació de sòls es recull a l'article 330 del plec ^PG-3^.
classificació funcional de carreteres classificació funcional de carreteres

Enginyeria del transport

  • ca  classificació funcional de carreteres, n f
  • es  clasificación funcional de carreteras
  • en  functional classification of roads

Enginyeria del transport

Definició
Classificació de carreteres efectuada d'acord amb la funció o utilitat que té cada carretera dins el conjunt de la xarxa.

Habitualment s'entén com a funció d'una carretera, a aquest efecte, la unió o connexió entre nuclis de població, àmbits territorials o zones d'activitat econòmica de més nivell de totes les unions o connexions en les quals la carretera en qüestió resulta la millor.

Tant la legislació de carreteres de la Generalitat de Catalunya com el Pla de carreteres de Catalunya classifiquen funcionalment les carreteres en ^xarxa bàsica^, ^xarxa comarcal^ i ^xarxa local^. L'Estat espanyol considera que les carreteres de la seva titularitat són les que tenen un nivell funcional superior dins d'Espanya. A escala europea les carreteres de nivell funcional superior constitueixen l'anomenada xarxa maragda.