Back to top
capa granular capa granular

Enginyeria del transport

  • ca  capa granular, n f
  • es  capa granular
  • en  unbound course

Enginyeria del transport

Definició
Capa constituïda únicament per ^àrids^.

Es distingeixen dos tipus fonamentals d'estructures granulars: les de ^granulometria^ uniforme i gruixuda, com el ^macadam^, i les de granulometria contínua, com els ^tot-u^.
capa granular estabilitzada capa granular estabilitzada

Enginyeria del transport

  • ca  capa granular estabilitzada, n f
  • es  capa granular estabilizada
  • en  stabilized course

Enginyeria del transport

Definició
Capa de material granular disgregat i barrejat amb un ^conglomerant hidràulic^ o amb un ^lligant hidrocarbonat^ i aigua, compactada i curada adequadament, per tal de dotar el material de més rigidesa i de més resistència.

Quan s'utilitza ciment i el material s'empra en esplanades, es denomina ^sòl estabilitzat amb ciment^, mentre que, si s'empra en capes de ferm, es denomina ^sòl-ciment^. Altres estabilitzacions de sòls es fan amb calç i amb lligants hidrocarbonats.
capa granular tractada capa granular tractada

Enginyeria del transport

  • ca  capa granular tractada, n f
  • es  capa granular tratada
  • en  granular material bound course

Enginyeria del transport

Definició
Capa de material granular de qualitat barrejat amb un ^conglomerant hidràulic^ o amb un ^lligant hidrocarbonat^ i aigua, compactada i curada adequadament, per tal de complementar la resistència mecànica aportada per la fricció interna de l'esquelet mineral amb una cohesió permanent apreciable, que s'utilitza generalment com a capa de ^base^ en els ferms.

Són ^graves tractades^ la ^grava-ciment^, la ^grava-escòria^, la ^grava-cendra volant^ i la ^grava-emulsió^.
capa intermèdia capa intermèdia

Enginyeria del transport

  • ca  capa intermèdia, n f
  • es  capa intermedia
  • en  binder course

Enginyeria del transport

Definició
Capa inferior del ^paviment^, sota la ^capa de trànsit^, que s'executa quan l'espessor total del paviment és superior a 8 cm, i que generalment presenta diferències de composició respecte de la capa de trànsit, particularment referent a la resistència del poliment de l'àrid gruixut.
capa límit capa límit

Enginyeria hidràulica, Enginyeria marítima

  • ca  capa límit, n f
  • es  capa límite
  • en  boundary layer

Enginyeria hidràulica, Enginyeria marítima

Definició
Capa prima de fluid contigua a la superfície d'un cos que es mou dintre seu o dintre de la conducció per on circula el fluid, on les forces degudes a la viscositat exerceixen una gran influència en el moviment del cos o en el del fluid i la velocitat del moviment es troba influenciada pels processos de ^fricció amb el fons^.
capacitat capacitat

Enginyeria hidràulica

  • ca  capacitat, n f
  • es  capacidad
  • en  capacity

Enginyeria hidràulica

Definició
Cabal màxim possible d'un curs d'aigua.
capacitat capacitat

Enginyeria del transport

  • ca  capacitat, n f
  • es  capacidad
  • en  capacity

Enginyeria del transport

Definició
Intensitat de trànsit màxima que pot passar raonablement per una secció transversal d'una carretera o d'un carrer en un període de temps i en unes determinades condicions viàries, de trànsit i de regulació del trànsit.

Nota

  • També s'usa per a caracteritzar un tram de via de característiques uniformes. Es refereix habitualment a la suma dels dos sentits de circulació. Generalment s'expressa en vehicles per hora
capacitat d'embassament capacitat d'embassament

Enginyeria hidràulica

  • ca  capacitat d'embassament, n f
  • es  capacidad de embalse
  • en  storage capacity
  • en  storage space

Enginyeria hidràulica

Definició
Volum d'aigua que es pot recollir en un embassament, expressat generalment en hectòmetres cúbics, és a dir, en milions de metres cúbics.
capacitat d'infiltració capacitat d'infiltració

Enginyeria hidràulica

  • ca  capacitat d'infiltració, n f
  • es  capacidad de infiltración
  • en  infiltration capacity

Enginyeria hidràulica

Definició
Propietat del sòl d'eliminar aigua del cicle hidrològic, atenent la seva permeabilitat.

Varia al llarg de l'episodi de pluja, de manera que és major al principi i menor al final.
capacitat de càrrega capacitat de càrrega

Enginyeria marítima

  • ca  capacitat de càrrega, n f
  • es  capacidad de carga
  • en  bearing capacity

Enginyeria marítima

Definició
Factor de seguretat que cal considerar en el disseny de les estructures marítimes consistent a comprovar que el terreny o la banqueta de fonamentació sobre el qual descansa l'estructura no rebi unes càrregues superiors a les que pot suportar abans d'entrar en plasticitat i, per tant, abans de perdre les seves característiques resistents.