Les sigles ens ajuden a moure’ns amb una sensació reconfortant de saber on som enmig de la innovació tecnològica, les descobertes científiques i la cristal·lització de noves concepcions socials. Ens hi ajuden perquè estan creades amb les inicials d’un grapat de paraules, i això ens permet parlar molt sintèticament de conceptes complexos.
Ara bé, alhora que ens ajuden a moure’ns pel món, les sigles, segons com, també ens el fan més críptic, perquè sovint no és evident quin significat amaguen i perquè ens plantegen dubtes de llengua (les lletres incloses, el gènere, el plural, l’apostrofació, la validesa d’una sigla anglesa en català o, fins i tot, la pervivència d’una sigla com a tal).
I això és el que ens proposem aclarir. No quin significat té cada sigla del món (seria ben ingenu intentar-ho), però sí per quines normes lingüístiques es regeixen en català.
Com es formen les sigles?
En general, una sigla es crea agafant la lletra inicial de cadascun dels noms i adjectius de les denominacions completes corresponents. Per convenció, escrivim la sigla resultant sense punts i amb totes les lletres en majúscula, de manera que, qui la llegeixi, pugui saber que no es troba davant d’una paraula com les altres.
Exemples: DGP (sigla de diagnòstic genèric preimplantacional); GDT (sigla de gestió de la demanda de transport)
Ara bé, hi ha sigles que, per claredat, necessitat de subratllar algun aspecte o influència d’una altra llengua, no segueixen aquest patró i recullen lletres minúscules, caràcters especials, inicials de paraules que no són noms ni adjectius o inicials de formants situats a l’interior d’una paraula composta.
Exemples: RMf (sigla de ressonància magnètica funcional); CPC (sigla de cost per clic); CL50 (sigla de concentració letal 50); ARN (sigla de àcid ribonucleic)
Quin gènere tenen les sigles?
Com a principi, les sigles prenen el gènere que té la forma catalana corresponent completa, tant si la sigla està formada en català com si està agafada d’una altra llengua.
Exemples: la força electromotriu - la FEM; el màrqueting de cercadors - el SEM
Pot passar que sigla i denominació no siguin paral·leles. Quan el motiu és que la sigla és d’una altra llengua i la denominació catalana no és una traducció exacta, sol prevaldre el gènere de la denominació catalana; quan el motiu és que la sigla només recull part de la denominació, el gènere de la sigla el dona el seu nucli o, si no n’hi ha, el nucli sobreentès.
Exemple de sigla manllevada: la COVID-19 (sigla de coronavirus disease 2019) - la malaltia per coronavirus de 2019 (gènere femení pres de la forma catalana)
Exemples de sigles incompletes: un ICV - una anàlisi de l’inventari del cicle de vida (gènere masculí pel nucli de sigla inventari); una MAT - una línia de molt alta tensió (gènere femení pel nucli sobreentès línia)
Com es fa el plural d’una sigla?
En les sigles que tant poden utilitzar-se en un context singular com en un context plural, oralment es fa el plural afegint una [s] al final, d’acord amb el que és habitual en català.
Pel que fa a l’ús escrit, la norma estableix dues opcions: o bé no s’hi marca el plural o bé s’hi marca escrivint una s minúscula enganxada al final. (L’última opció, abans no prevista en català, està recollida en la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans.)
Exemples: els PJ d’un videojoc / els PJs d’un videojoc (PJ és la sigla de personatge jugador) [NO: *els PJ’s, *els PJS]
En canvi, en les sigles que només poden utilitzar-se en un context plural, aquest plural no s’indica de cap manera, ja que no és possible l’ús singular.
Exemple: els POE (paràmetres d’orientació externa)
[NO: *els POEs, *els POES]
De vegades aquest plural obligatori s’havia indicat duplicant les lletres de la sigla, tal com era costum en castellà; actualment això només s’accepta en casos molt consolidats i no se’n creen de nous.
Exemples: CCOO (Comissions Obreres), els PPCC (Països Catalans)
Quan s’apostrofen les sigles?
Les sigles segueixen la norma general pel que fa a l’apostrofació, tant si es poden llegir com una paraula com si s’han de llegir lletra per lletra (en aquest cas, la primera lletra es considera àtona, perquè l’accent recau en la síl·laba final). És a dir:
L’article masculí el s’apostrofa davant sigla de paraula o sigla lletrejada si en la pronúncia comencen amb un so vocàlic (corresponent a una vocal o a un nom de consonant) i davant sigla de paraula començada amb s i consonant.
Exemples: l’OMG, l’FK, l’SCADA; el SEV
L’article femení la s’apostrofa davant sigla de paraula començada amb vocal tònica o a/e/o àtones i davant sigla lletrejada si en la pronúncia comença amb un so vocàlic.
Exemples d’article femení: l’ISA, l’EDAR, l’LCD; la UFC, la SCID
La preposició de s’apostrofa davant sigla de paraula o sigla lletrejada si en la pronúncia comencen amb un so vocàlic.
Exemples de preposició de: d’OMG, d’EDAR, d’LCD; de SPECT
És possible que una sigla no correspongui a la forma catalana completa?
En principi, una sigla es crea a partir d’un conjunt de paraules de la mateixa llengua, perquè és un plegament de la denominació. Tot i això, les sigles tenen un valor d’internacionalitat elevat i sovint s’utilitzen sense saber què signifiquen. Això fa que, si una sigla d’una altra llengua està molt estesa i no sembla possible fer-la retrocedir, es consideri adequat acceptar-la al costat de la denominació catalana completa.
Exemples: curs en línia obert i massiu - MOOC (de l’anglès massive open online course) [Aquí us ho expliquem.]
I… una sigla deixa de ser mai una sigla?
Quan una sigla està tan establerta en la llengua que ja no és percebuda com a tal, passa a escriure’s amb lletres minúscules. Són indicis que ja no es considera sigla la creació de derivats, l’aplicació de l’accentuació del català o la generalització del plural gràfic. Es tracta d’un fenomen, per tant, que es va sedimentant amb l’ús, fins que la norma l’acaba acceptant.
Exemples: nimby (amb el plural nimbys i el derivat nimbisme); màser (amb el plural màsers)
D’aquesta manera, el que havia estat una sigla que vehiculava un significat complex completa la seva evolució incorporant-se a la llengua com una paraula de ple dret. Tan sòlida i tan opaca respecte del seu significat com puguin ser-ho taula, gos o bandera…
Trobareu altres mostres de l’aplicació de la llengua en el món del coneixement consultant el Diccionari de criteris terminològics del TERMCAT. Perquè, en un món tan complex, les sigles no són l’únic recurs per a facilitar-nos la vida quan una cosa ens fa ballar el cap.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 28/02/2020]
