En l’àmbit de les telecomunicacions, els avenços en plataformes de treball han passat per estadis prou coneguts: de l’ordinador local a les xarxes de treball internes i a la xarxa pública Internet, amb l’escriptori virtual. I, des de fa un temps, segurament tothom ha sentit a parlar de la informàtica al núvol (en anglès, cloud computing). Però, per què en diem així?
En aquest cas, la denominació original en llengua anglesa té una motivació semàntica molt relacionada amb el concepte: gràcies a aquest sistema, no cal que desem els continguts a la nostra màquina, sinó que hi podem accedir virtualment gràcies un conjunt de tecnologies d’ús i emmagatzematge de recursos basades únicament en el servei en xarxa. A més, podem disposar de les versions més actualitzades de programari i maquinari i treballar-hi en un espai virtual extern.
La denominació informàtica al núvol, doncs, és un calc de la forma anglesa esmentada (cloud computing) i té un ús documentat en textos d’especialitat per fer referència a aquest concepte. Paral·lelament, el castellà, el francès i el portuguès també han adoptat denominacions calcades de l’anglès. La designació informàtica al núvol està construïda sobre la base informàtica, formant d’altres denominacions catalanes de l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions el nucli de les quals en anglès és computing (per exemple, informàtica de sistemes per a system computing o informàtica d’empresa per a enterprise computing). El substantiu núvol, que s’utilitza de manera metafòrica, fa referència al fet que aquest sistema informàtic és intangible i està per sobre dels equips informàtics locals, la qual cosa el fa accessible des de qualsevol lloc.
La forma núvol ha pres tant de relleu per evocar aquest espai virtual compartit que s’aplica també a altres termes: per exemple, administració al núvol (en anglès, G-cloud) fa referència al sistema d’administració pública en què es promou la informàtica al núvol amb l’objectiu que els serveis públics siguin més accessibles; i l’expressió portar el núvol propi (en anglès, bring your own cloud, BYOC) s’aplica al fet de permetre a l’empresa l’ús de serveis d’informàtica en núvol personals dels empleats o una combinació de serveis d’informàtica en núvol públics o privats de tercers.
Si voleu conèixer els motius de l’aprovació de la forma catalana informàtica al núvol podeu consultar la fitxa corresponent al Diccionari de criteris terminològics. I, si necessiteu ampliar la informació sobre la resta de termes d’aquest camp conceptual, disposeu de la Terminologia de la ciberseguretat.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 31/01/2019]
