analitzador
analitzador
- ca analitzador, n m
- es analizador
- fr analyseur
- en parser
Definició
En lingüística computacional, algorisme que permet identificar l'estructura sintàctica d'una oració a partir normalment de representacions arbòries.
Nota
- L'analitzador sintàctic realitza bàsicament dues operacions: identifica els elements de l'oració que s'ha d'analitzar i especifica el tipus de relació sintàctica que s'estableix entre ells. Tenint en compte la manera de funcionar a l'hora de reconéixer els elements, els analitzadors poden ser descendents (si inicien l'anàlisi des del node oració i finalitzen amb les categories lèxiques), ascendents (si inverteixen el procés) o mixtos (si combinen els dos procediments); alhora, poden ser deterministes (si per a cada ambigüitat l'ordinador sols té en compte una de les possibilitats fins a tenir dades suficients per a elegir la interpretació correcta) o no determinista (si té en compte totes les possibilitats).
analogia
analogia
- ca analogia, n f
- ca atracció analògica, n f sin. compl.
- ca canvi analògic, n m sin. compl.
- es analogía
- es atracción analógica
- es cambio analógico
- fr analogie
- fr attraction analogique
- fr changement analogique
- en analogical attraction
- en analogical change
- en analogy
Definició
Tendència, present en totes les llengües, a regularitzar o uniformar les formes gramaticals o les estructures a partir d'unes altres de més freqüents, més regulars, més transparents o més congruents amb el sistema lingüístic.
Nota
- Els canvis analògics són molt abundants, tant en un estadi sincrònic de la llengua (per exemple, la tendència actual de substituir imprés per imprimit) com en l'evolució diacrònica (els mots dilluns i dimecres, pertanyents a les dues primeres declinacions, no tenien originàriament ‑s final en el genitiu, die-lunae, die-mercurii, però la prengueren per analogia amb els altres dies de la setmana que sí que la tenien: die-martis, die-jovis, die-veneris). L'analogia és, així mateix, molt freqüent en el procés d'adquisició del llenguatge i, concretament, en l'adquisició de regularitats gramaticals. Tenint en compte la manera i les formes que intervenen en el canvi analògic, es diferencia l'analogia proporcional de l'anivellament analògic.
analogia proporcional
analogia proporcional
- ca analogia proporcional, n f
- es analogía proporcional
- fr analogie proportionnelle
- en proportional analogy
Definició
Analogia en què intervenen quatre formes que mantenen una relació del tipus a : b = a' : x, en la qual x representa l'element que sotmés al canvi analògic assolirà la forma b' i generalitzarà un patró de relació morfològica.
Nota
- Per exemple, a partir d'una relació proporcional del tipus diu : dic = deu : x, es pot explicar la substitució de la forma etimològica i clàssica deig (de DĒBEŌ) per la forma analògica dec. L'analogia proporcional fou delimitada pels neogramàtics.
analogisme
analogisme
- ca analogisme, n m
- es analogismo
- fr analogisme
- en analogism
Definició
Concepció lingüística que arranca dels gramàtics clàssics grecs segons la qual la llengua funciona i canvia fonamentalment d'acord amb estructures i lleis regulars.
Nota
- S'oposa a anomalisme.
anaptixi
anaptixi
- ca anaptixi, n f
- es anaptixis
- fr anaptyxis
- en anaptyxis
Definició
Epèntesi caracteritzada per la introducció d'un so vocàlic, anomenat anaptíctic, entre altres dos sons consonàntics, un dels quals és líquid.
Nota
- La dificultat articulatòria de determinades síl·labes afavoreix l'aparició d'aquest fenomen. És el cas de carranc per cranc.
anàrtria
anàrtria
- ca anàrtria, n f
- es anartria
- fr anartrie
- en anarthria
Definició
Trastorn del llenguatge que consisteix en la incapacitat d'articular sons com a conseqüència d'una paràlisi de la part del cos oposada a l'hemisferi lesionat, de l'atròfia, de l'espasme o de la no coordinació dels músculs de l'aparell fonador.
Nota
- És una forma greu de disàrtria.
ancoratge fonètic
ancoratge fonètic
- ca ancoratge fonètic, n m
- es anclaje
- fr ancrage
- en phonetic anchor
Definició
Requisit articulatori que serveix de punt organitzador d'una seqüència d'articulacions.
Nota
- En general, es tracta d'un tret articulatori que s'avalua, en primer lloc, sense tenir en compte el context, i a partir del qual s'avaluen la resta de trets veïns. El tret nasal en posició inicial de síl·laba, per exemple, pot servir d'ancoratge, ja que controla l'altura del vel del paladar dels segments veïns.
anglicisme
anglicisme
- ca anglicisme, n m
- es anglicismo
- fr anglicisme
- en anglicism
Definició
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'anglés que s'introdueix en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara futbol, estàndard, etc.
animació
animació
- ca animació, n f
- es animación
- fr caractère animé
- en animacy
Definició
Propietat dels noms que designen entitats animades.
Nota
- Segons alguns autors, l'animació presenta diferències de grau que poden ser recollides per mitjà de l'anomenada jerarquia d'animació.
animador
animador
- ca animador, n m
- es animador
- fr animateur
- en animator
Definició
En la terminologia del sociòleg Erving Goffman, una de les posicions que pot assumir el subjecte enunciador respecte de l'enunciació; concretament, la de subjecte que produeix físicament la parla.
