Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  anàfora, n f
  • es  anáfora
  • fr  anaphore
  • en  anaphora

Definició
Procediment sintàctic per mitjà del qual un element és interpretat en relació amb un altre del discurs previ, que rep el nom de antecedent.

Nota

  • L'anàfora estableix una relació de correferència amb l'antecedent i atorga cohesió al discurs. En un fragment com ara Un policia ens demanà els passaports. El policia ens els tornà després d'haver-los mirat atentament, el sintagma nominal definit el policia estableix una relació anafòrica amb el sintagma nominal indefinit un policia; així mateix, els pronoms febles els i los mantenen una relació anafòrica amb el sintagma nominal els passaports. S'oposa a catàfora. Tenint en compte diferències de caràcter referencial, es poden distingir dos tipus d'anàfores: 'anàfora de referència i l'anàfora de sentit.
anàfora de referència anàfora de referència

  • ca  anàfora de referència, n f
  • es  anáfora de referencia
  • fr  anaphore de référence
  • en  referential anaphora

Definició
Anàfora que denota el mateix referent que l'antecedent.

Nota

  • En l'oració He recuperat unes sabates velles, però hauré de dur-les a arreglar, el pronom feble les manté una relació anafòrica de referència amb el sintagma unes sabates velles.
anàfora de sentit anàfora de sentit

  • ca  anàfora de sentit, n f
  • es  anáfora de sentido
  • fr  anaphore de sens
  • en  sense anaphora

Definició
Anàfora que manté una relació de significació amb l'antecedent però que no denota el mateix referent.

Nota

  • En l'oració En Joan guarda les sabates al sabater, però jo les deixe sota el llit, el pronom feble les manté una relació anafòrica de sentit amb l'antecedent les sabates, ja que tenen una significació semblant però denoten objectes diferents.
anàfora el·líptica anàfora el·líptica

  • ca  anàfora el·líptica, n f
  • ca  anàfora zero, n f sin. compl.
  • es  anáfora cero
  • es  anáfora elíptica
  • fr  anaphore elliptique
  • fr  anaphore zéro
  • en  elliptical anaphora
  • en  zero anaphora

Definició
Relació anafòrica que s'estableix entre un element buit o el·líptic de l'oració i un antecedent, que pot ser oracional o discursiu.

Nota

  • Per exemple, en l'oració composta La Núria ha dit que arribaria tard, el subjecte buit de la subordinada substantiva és una anàfora el·líptica que pot tenir com a antecedent el subjecte de la principal o un altre element aparegut en el discurs previ. En el primer cas, s'interpreta que la Núria és qui ha dit alguna cosa i qui arribaria tard, i en el segon que qui arribaria tard és una altra persona. Així mateix, en Ella vindrà però ell no el sintagma verbal de la segona oració coordinada és una anàfora el·líptica, que té com a antecedent el sintagma verbal de la primera.
anàfora pronominal anàfora pronominal

  • ca  anàfora pronominal, n f
  • es  anáfora pronominal
  • fr  anaphore pronominale
  • en  pronominal-anaphor

Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida que posseeix propietats de les anàfores i dels pronominals.

Nota

  • Concretament, es refereix a PRO, la categoria nominal que ocupa la posició no regida de subjecte buit de les oracions no finites: [Carme no volia [PRO anar amb ells]]. Aquesta categoria s'assembla a les anàfores pel fet de tenir un antecedent local pròxim (Carme, en l'exemple anterior) i als pronominals pel fet que aquest antecedent no pot pertànyer a la mínima oració que conté PRO (a l'oració d'infinitiu).
  • ca  anàfora el·líptica, n f
  • ca  anàfora zero, n f sin. compl.
  • es  anáfora cero
  • es  anáfora elíptica
  • fr  anaphore elliptique
  • fr  anaphore zéro
  • en  elliptical anaphora
  • en  zero anaphora

Definició
Relació anafòrica que s'estableix entre un element buit o el·líptic de l'oració i un antecedent, que pot ser oracional o discursiu.

Nota

  • Per exemple, en l'oració composta La Núria ha dit que arribaria tard, el subjecte buit de la subordinada substantiva és una anàfora el·líptica que pot tenir com a antecedent el subjecte de la principal o un altre element aparegut en el discurs previ. En el primer cas, s'interpreta que la Núria és qui ha dit alguna cosa i qui arribaria tard, i en el segon que qui arribaria tard és una altra persona. Així mateix, en Ella vindrà però ell no el sintagma verbal de la segona oració coordinada és una anàfora el·líptica, que té com a antecedent el sintagma verbal de la primera.
  • ca  anafòric -a, adj
  • es  anafórico ‑ca
  • fr  anaphorique
  • en  anaphoric

Definició
Relatiu o pertanyent a l'anàfora.
  • ca  anafòric -a, adj
  • es  anafórico ‑ca
  • fr  anaphorique
  • en  anaphoric

Definició
En la teoria del règim i del lligam, dit del tret amb què apareixen marcades les anàfores.
  • ca  anàlisi, n f
  • es  análisis
  • fr  analyse
  • en  analysis

Definició
Mètode d'estudi que es basa en la descomposició de qualsevol unitat lingüística en els constituents de què consta.

Nota

  • Segons el tipus d'unitats lingüístiques que es tinguen en compte, l'anàlisi serà sintàctica, semàntica, lògica, lèxica, morfològica, fonològica o fonètica. S'oposa a síntesi.
anàlisi cartogràfica anàlisi cartogràfica

  • ca  cartografia sintàctica, n f
  • ca  anàlisi cartogràfica, n f sin. compl.
  • ca  projecte cartogràfic, n m sin. compl.
  • es  análisis cartográfica
  • es  cartogafría sintáctica
  • es  proyecto cartográfico
  • fr  analyse cartographique
  • fr  projet cartographique
  • fr  syntaxe cartographique
  • en  cartographic analysis
  • en  cartographic project
  • en  syntactic cartography

Definició
Proposta d'anàlisi dins del model generativista per a precisar i detallar les configuracions sintàctiques, impulsada per Luigi Rizzi i Guglielmo Cinque.

Nota

  • L'anàlisi cartogràfica de la perifèria esquerra de l'oració es basa en la idea que el sintagma complementador (SComp) es pot escindir en una sèrie de projeccions funcionals ordenades jeràrquicament, les quals allotgen elements que queden fora de la predicació pròpiament dita i que, segons el cas, poden no ser activades. Per exemple, el sintagma tòpic (ST), que allotja el tòpic i que pot ser recursiu, el sintagma força (SForç), que allotja els elements que expressen la forma il·locutiva, el sintagma focus (SFoc), que allotja el focus, i el sintagma finitud (SFin), que allotja elements relacionats amb el caràcter finit o no finit de l'oració. En una oració com ara Honestament, a l'Antònia, l'Enric sí que li ha dit la veritat, l'adverbi honestament s'allotjaria en el SForç, els sintagmes a l'Antònia i l'Enric, en dos ST diferents, , en el SFoc, i que, en el SFin: [SForç Honestament [ST a l'Antònia [ST l'Enric [SFoc [SFin que [li ha dit la veritat]]]]]]. L'anàlisi cartogràfica també s'aplica a altres sintagmes, com ara el sintagma adverbial, el sintagma adjectival o el sintagma determinant.