verb de voluntat
verb de voluntat
- ca verb de volició, n m
- ca verb de voluntat, n m sin. compl.
- es verbo de volición
- es verbo de voluntad
- fr verbe de volition
- fr verbe de volonté
- en verb of volition
Definició
Verb que expressa el desig, la intenció o l'ànim del subjecte de fer o de fer fer alguna cosa, o bé el desig o l'ànim perquè s'haja fet, com voler, desitjar, esperar, preferir.
Nota
- Són verbs que poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (Vol que parles tu amb els pares) o en infinitiu (Vol parlar ell amb els pares). Alguns verbs de llengua poden funcionar també com a verbs de volició i, aleshores, es construeixen amb una subordinada substantiva en infinitiu (Li va dir que se n'anés). També s'anomenen verbs de voluntat.
verb defectiu
verb defectiu
- ca verb defectiu, n m
- es verbo defectivo
- fr verbe défectif
- en defective verb
Definició
Verb que presenta una conjugació incompleta.
Nota
- Per exemple, el verb soler, que sols pot conjugar-se en els temps imperfectius.
verb delocutiu
verb delocutiu
- ca verb delocutiu, n m
- es verbo delocutivo
- fr verbe délocutif
- en delocutive verb
Definició
Verb derivat d'una locució equivalent a 'dir x'.
Nota
- Per exemple, mentir, que equival a dir mentides. Aquest terme és paral·lel a d'altres com ara deverbal o denominal.
verb deponent
verb deponent
- ca verb deponent, n m
- ca verb deponent actiu, n m sin. compl.
- es verbo deponente
- es verbo deponente activo
- fr verbe déponent
- fr verbe déponent actif
- en active deponent verb
- en deponent verb
Definició
En la gramàtica llatina, verb que té sentit actiu i desinències passives.
Nota
- Per exemple, loquor 'parlar'.
verb deponent actiu
verb deponent actiu
- ca verb deponent, n m
- ca verb deponent actiu, n m sin. compl.
- es verbo deponente
- es verbo deponente activo
- fr verbe déponent
- fr verbe déponent actif
- en active deponent verb
- en deponent verb
Definició
En la gramàtica llatina, verb que té sentit actiu i desinències passives.
Nota
- Per exemple, loquor 'parlar'.
verb deponent passiu
verb deponent passiu
- ca verb deponent passiu, n m
- es verbo deponente passivo
- fr verbe déponent passif
- en passive deponent verb
Definició
En la gramàtica llatina, verb que presenta desinències actives i significació passiva.
Nota
- Per exemple, veneo 'ser venut'.
verb dicendi [dicendi: la]
verb dicendi [dicendi: la]
- ca verb de dicció, n m
- ca verb de comunicació, n m sin. compl.
- ca verb de llengua, n m sin. compl.
- ca verb dicendi [dicendi: la], n m sin. compl.
- es verbo de dicción
- es verbo de lengua
- es verbo dicendi
- fr verbe de diction
- fr verbe dicendi
- en dicendi verb
- en verb of speaking
Definició
Verb que expressa que el subjecte realitza un acte de parla, com dir, enunciar, afirmar, etc.
Nota
- Aquests verbs sovint s'usen per a introduir enunciats literals en els discursos directes, com en Llavors el director va dir: «Es clou la sessió». Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en indicatiu (Va dir que tornaria l'endemà). Alguns verbs de dicció també es poden construir amb una subordinada substantiva en subjuntiu i, aleshores, funcionen com a verbs de voluntat (Em va dir que tornés l'endemà).
verb ditransitiu
verb ditransitiu
- ca verb ditransitiu, n m
- es verbo ditransitivo
- fr verbe ditransitif
- en ditransitive verb
Definició
Verb que selecciona dos complements en l'estructura de predicat.
Nota
- Per exemple, els verbs regalar o donar, que seleccionen complement directe i indirecte.
verb ergatiu
verb ergatiu
- ca verb ergatiu, n m
- es verbo ergativo
- fr verbe ergatif
- en ergative verb
Definició
En les llengües amb cas ergatiu, verb que selecciona un subjecte que té el paper semàntic d'agent i presenta cas ergatiu.
Nota
- En basc, per exemple, és ergatiu un verb com ikusi 'veure', que té com a subjecte un sintagma nominal en cas ergatiu Jonek ikusi zaitu (Jon.ERG veure a-nosaltres.AUX 'Jon ens ha vist').
verb estatiu
verb estatiu
- ca verb estatiu, n m
- ca verb d'estat, n m sin. compl.
- es verbo de estado
- es verbo estativo
- fr verbe d'état
- fr verbe statif
- en stative verb
Definició
Verb que expressa un estat o una qualitat del subjecte, i no una acció realitzada per ell.
Nota
- Per exemple, agradar, pertànyer o els predicats tenir maldecap, estar malalt, etc. En general, els verbs estatius es caracteritzen sintàcticament per no admetre l'imperatiu i per subcategoritzar un subjecte que presenta normalment el paper semàntic d'experimentador o de tema.
