verb ergatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb ergatiu
verb ergatiu
- ca verb ergatiu, n m
- es verbo ergativo
- fr verbe ergatif
- en ergative verb
Definició
En les llengües amb cas ergatiu, verb que selecciona un subjecte que té el paper semàntic d'agent i presenta cas ergatiu.
Nota
- En basc, per exemple, és ergatiu un verb com ikusi 'veure', que té com a subjecte un sintagma nominal en cas ergatiu Jonek ikusi zaitu (Jon.ERG veure a-nosaltres.AUX 'Jon ens ha vist').
