halquinol
halquinol
Farmacologia, Disciplines de suport > Química
Farmacologia, Disciplines de suport > Química
Definició
Mescla de 5,7-dicloro-8-quinolinol, 5-cloro-8-quinolinol i 7-cloro-8-quinolinol, en les proporcions que resulten naturalment de la cloració del 8-quinolinol. Té acció antiamèbica, antimicòtica i antibacteriana i és emprat en medicina humana i veterinària.
halters
halters
Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia, Material mèdic i ortopèdic
Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia, Material mèdic i ortopèdic
Definició
Aparell gimnàstic consistent en dues esferes massisses o dos discs de metall units per una barra. D'una imatge bipolar, per extensió, hom n'ha dit imatge d'halters. I hom anomena halters de Schäfer, els cossos microscòpics existents en el teixit muscular estriat per la semblança de llur disposició amb l'aparell gimnàstic.
halur
halur
Disciplines de suport > Química
Disciplines de suport > Química
Definició
Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d'un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens. En el primer cas cadascun dels composts és un hidràcid, i en el tercer els composts són dits interhalogenats.
halzoun
halzoun
Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia
-
ca
halzun,
n m
-
ca
halzoun,
n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia
Definició
Infecció bucofaríngia, pròpia de Síria, el Líban i altres pobles del Pròxim Orient, probablement deguda a les larves del pentastòmid del gènere linguàtula L. serrata, paràsit lingual del gos. També n'ha estat considerat agent etiològic el dístoma hepàtic, que parasita els conductes biliars d'alguns animals. La infecció té lloc després de la ingestió de fetge de be o de cabra cru, costum estès entre els pastors de la regió; el paràsit es fixa a la mucosa faríngia i provoca disfàgia, dispnea i, fins i tot, asfíxia.
Nota
-
Les denominacions halzun i halzoun són arabismes.
halzun
halzun
Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia
-
ca
halzun,
n m
-
ca
halzoun,
n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia
Definició
Infecció bucofaríngia, pròpia de Síria, el Líban i altres pobles del Pròxim Orient, probablement deguda a les larves del pentastòmid del gènere linguàtula L. serrata, paràsit lingual del gos. També n'ha estat considerat agent etiològic el dístoma hepàtic, que parasita els conductes biliars d'alguns animals. La infecció té lloc després de la ingestió de fetge de be o de cabra cru, costum estès entre els pastors de la regió; el paràsit es fixa a la mucosa faríngia i provoca disfàgia, dispnea i, fins i tot, asfíxia.
Nota
-
Les denominacions halzun i halzoun són arabismes.
hamamelis
hamamelis
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Gènere d'arbusts o petits arbres (Hamamelis sp) de la família de les hamamelidàcies, provinent d'Amèrica del Nord i de l'Extrem Orient. Les fulles i l'escorça de l'espècie H. virginica contenen taní i hamamelosa; són emprades, en forma d'extret, contra les hemorràgies, l'avortament, i, externament, en contusions; en veterinària, són emprades en les proctitis del gos. També entren en la composició d'alguns cosmètics.
Nota
-
La denominació hamamelis està formada a partir del grec háma 'junt, amb' i melon 'poma'.
hamamelosa
hamamelosa
Bioquímica i biologia molecular
Bioquímica i biologia molecular
Definició
Hexosa en forma piranosa, de fórmula C6H12O6, present a l'escorça de l'hamamelis.
hamàrtia
hamàrtia
Anatomia > Histologia, Anatomia patològica
Anatomia > Histologia, Anatomia patològica
Definició
Defecte localitzat del desenvolupament, caracteritzat per una distribució o una combinació anormals dels teixits normalment presents en la regió.
Nota
-
La denominació hamàrtia prové del grec hamartía 'error, falta'.
hamartial
hamartial
Anatomia > Histologia, Anatomia patològica
Anatomia > Histologia, Anatomia patològica
Definició
Relatiu o pertanyent a l'hamàrtia o que n'és afectat.
hamartina
hamartina
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
-
ca
hamartina,
n f
-
es
hamartina,
n f
-
fr
hamartine,
n f
-
en
hamartin,
n
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
Definició
Proteïna codificada pel gen TSC1, que interacciona amb la tuberina per a formar un complex que intervé en el creixement i la divisió cel·lulars.
