halzun - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Infecció bucofaríngia, pròpia de Síria, el Líban i altres pobles del Pròxim Orient, probablement deguda a les larves del pentastòmid del gènere linguàtula L. serrata, paràsit lingual del gos. També n'ha estat considerat agent etiològic el dístoma hepàtic, que parasita els conductes biliars d'alguns animals. La infecció té lloc després de la ingestió de fetge de be o de cabra cru, costum estès entre els pastors de la regió; el paràsit es fixa a la mucosa faríngia i provoca disfàgia, dispnea i, fins i tot, asfíxia.