Diccionari nàutic

Fase de la marea en què es produeix el moviment de les aigües cap a la costa.

Aparell per a mesurar la magnitud del corrent, usant hèlixs, rotors o sensors de pressió.

Embarcació per a tres tripulants de 6,05 m d'eslora i 1,68 m de mànega, amb una superfície vèlica de 17 m².

Modulació que actua sobre la freqüència de l'ona portadora, fent-la variar segons la informació que es vol transmetre i sense modificar-ne l'amplitud.

Incoterm que obliga el venedor a carregar la mercaderia en un vaixell i que estableix que, una vegada carregada, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

Descàrrega elèctrica de lluminositat feble que es produeix en l'atmosfera en nits de tempestat prop d'objectes punxeguts que tenen una densitat superficial elevada de càrrega elèctrica.

Punt en el qual es reuneixen els raigs de llum que travessen una lent.

Conjunt d'elements d'un far que fan de font lluminosa alimentada per qualsevol mena d'energia.

Llum elèctric amb bateria, portàtil i compacte utilitzat per a aixecaments d'alta precisió, que està proveït d'un reflector parabòlic muntat sobre un suport especial destinat a facilitar els ajustaments i la punteria.

Qualsevol dels dos punts que serveixen de centre per a descriure l'el·lipse i que es troben en el seu eix major.