Neoloteca

ca matalàs de buit, n m
es colchón adaptable
es colchón de vacío
fr matelas à dépression
fr matelas coquille
en dimple mattress

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

Definición

Matalàs que s'utilitza per a transportar ferits o malalts, al qual es fa el buit perquè s'endureixi, s'adapti a la forma de la persona i la immobilitzi.

ca matar, v tr
ca matisar, v tr sin. compl.
es deslustrar
es matar
es matear
fr amatir
fr dépolir
fr mater
fr matir
en dull, to

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definición

Variar l'esclat d'un metall rebaixant-ne la lluïssor.

ca matar al pas, v tr
es comer al paso
es tomar al paso
fr prendre en passant
en capture en passant, to
de schlagen en passant
de schlagen im Vorübergehen

Esport > Esports mentals > Escacs

Definición

Matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.

ca matat, n m
ca matisat, n m sin. compl.
es mateado

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definición

Acabat mat d'un metall.

ca matemàtiques, n f pl
es matemática
es matemáticas
fr mathématique
fr mathématiques
it matematica
it matematiche
en mathematics

Matemàtiques

Definición

Ciència que estudia les propietats dels nombres, les figures, els conjunts, les operacions, les funcions, etc.

Nota

Matemàtiques és una denominació d'ús habitual tant en llengua d'especialitat com en llengua general, així com en classificacions i nomenclàtors internacionals. La forma singular matemàtica ha tingut certa difusió vinculada, especialment, a una concepció unificadora d'aquesta ciència.

ca matèria estranya, n f
es materia extraña, n f
fr matière étrange, n f
it materia strana, n f
pt matéria estranha, n f
en strange matter, n

Física

Definición

Matèria d'existència hipotètica constituïda per la unió estable d'estranyetes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes estranyeta i matèria estranya:

S'aprova la denominació estranyeta, juntament amb la forma relacionada matèria estranya, pels motius següents:

Pel que fa a estranyeta, calc de l'anglès strangelet,

·és una alternativa catalana a la designació anglesa strangelet, habitual entre els especialistes;

·és una denominació lingüísticament adequada, substantivació de l'adjectiu femení estranyeta (a partir d'un hipotètic partícula estranyeta), diminutiu de estrany -a;

·és una designació justificada des del punt de vista semàntic, atès que fa referència a una partícula (i per això el diminutiu, perquè una partícula és un element molt petit) d'existència hipotètica (i per això el nucli de partida és l'adjectiu estrany, que en l'àmbit de la física, a més, qualifica determinades partícules amb el nombre quàntic anomenat estranyesa, característic del quark s i dels hadrons que el contenen);

·és anàloga a la solució adoptada pel Consell Supervisor en altres ocasions, concretament en la normalització dels termes de matemàtiques ondeta (en anglès, wavelet) i corbeta (en anglès, curvelet);

·s'identifica sense dificultats amb el concepte;

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

Quant a matèria estranya,

·és una forma descriptiva del concepte, precisa i lingüísticament adequada;

·és la designació habitualment utilitzada pels experts;

·ja es documenta en nombrosos textos d'especialitat en català;

·en la resta de llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Es desestima l'acceptació del manlleu strangelet, malgrat que és la forma més usada entre els especialistes, perquè es considera que la forma aprovada (estranyeta) té possibilitats d'implantació, especialment tenint en compte l'ús habitual en l'àmbit de les formes emparentades estrany i estranyesa.

S'opta per estranyeta i no per estranyet, malgrat que aquesta segona solució també podria ser defensable tenint en compte l'ús en altres llengües, perquè el femení remet més clarament al concepte de partícula, que és el superordinat immediat de estranyeta.

[Acta 586: 19 de febrer de 2015]

ca material de contacte, n m
ca moviment de contacte, n m sin. compl.
es material de contacto, n m
es movimiento de contacto, n m
fr matériel de contact, n m
en contact material, n

Esport > Twirling

Definición

Element consistent a fer determinats moviments o figures mantenint el bastó sempre en contacte amb el cos o a tocar del cos.

Nota

1. Són materials de contacte el brètzel, el flip, el fujimi i el lliure de clatell.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme material de contacte (sin. compl. moviment de contacte):

De les alternatives plantejades, l'única denominació utilitzada pels especialistes és material de contacte, probablement calc de l'anglès, basada, aparentment, en el fet que el material d'execució (és a dir, el bastó) està en contacte amb el cos.

S'aprova com a sinònim complementari moviment de contacte perquè, tot i que té un ús escàs, és també adequat i resulta semànticament més natural que material de contacte.

Es descarta, en canvi, la forma contacte perquè no té ús.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca material massiu, n m
es material en masa, n m
es material macroscópico, n m
es material masivo, n m
es material volúmico, n m
fr matériau en masse, n m
fr matériau volumique, n m
en bulk, n
en bulk material, n

Física > Mecànica > Ciència dels materials

Definición

Material, generalment sòlid, considerat en tal quantitat que les condicions de la superfície exerceixen un efecte negligible sobre les seves propietats, ja que presenta una relació baixa entre l'àrea superficial i el volum.

Nota

1. Per exemple, el ciment utilitzat en la fabricació de grans quantitats de formigó és un material massiu.
2. El material massiu se sol ubicar en l'escala macroscòpica.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme material massiu:

S'aprova la denominació material massiu pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès bulk;

·és una forma adequada, perquè remet a la massa, que és l'element definitori d'aquest material;

·és una forma ja documentada amb aquest sentit;

·té el suport de la majoria d'especialistes consultats;

·en castellà i en francès s'utilitzen denominacions pròpies anàlogues.

Es descarta la forma material en massa perquè té menys ús que material massiu i semànticament remet a la mateixa idea.

També s'han valorat les formes material macroscòpic, material massís, material tridimensional i material volúmic, però s'han descartat perquè els especialistes hi han fet objeccions: el material massiu no sempre és macroscòpic i no necessàriament és massís; d'altra banda, tridimensional i volúmic són qualificatius poc escaients, perquè s'associen més aviat a l'ocupació d'espai, a la geometria, mentre que les propietats d'aquests materials van associades a l'existència de massa.

Finalment, la forma material màssic, que semànticament també podria funcionar, s'ha descartat per manca d'ús i d'aval dels especialistes.

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca maternalització, n f
es maternaje
es maternalización
es maternización
fr maternage
it maternage
en mothering

Psicologia

Definición

Procés per mitjà del qual una mare afavoreix el desenvolupament normal de l'infant des que neix.

ca maternalització, n f
es maternaje
es maternalización
fr maternage
it maternage
pt maternagem
en mothering
en nursering
de Bemuttern
de mütterliches Betreuen

Psicologia

Definición

Procés de tractament de les psicosis i les neurosis en què el psicoterapeuta i el pacient estableixen un vincle anàleg al de la relació entre la mare i l'infant.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición