esterilització forçada
esterilització forçada
Reproducció humana, Salut mental
- ca esterilització forçada, n f
- ca esterilització forçosa, n f sin. compl.
- es esterilización forzada, n f
- es esterilización forzosa, n f
- en coerced sterilization, n
- en compulsory sterilization, n
- en enforced sterilization, n
- en forced sterilization, n
Reproducció humana, Salut mental
Definición
Intervenció quirúrgica que té per objecte suprimir la capacitat de reproducció d'una persona, freqüentment dona, sense el seu consentiment, amb intencions eugenèsiques o anticonceptives.
Nota
- L'esterilització forçosa com a mètode anticonceptiu radical de persones amb discapacitat no és acceptable perquè suposa una violació dels seus drets reproductius, així com dels seus drets polítics i de ciutadania.
esterilització forçosa
esterilització forçosa
Reproducció humana, Salut mental
- ca esterilització forçada, n f
- ca esterilització forçosa, n f sin. compl.
- es esterilización forzada, n f
- es esterilización forzosa, n f
- en coerced sterilization, n
- en compulsory sterilization, n
- en enforced sterilization, n
- en forced sterilization, n
Reproducció humana, Salut mental
Definición
Intervenció quirúrgica que té per objecte suprimir la capacitat de reproducció d'una persona, freqüentment dona, sense el seu consentiment, amb intencions eugenèsiques o anticonceptives.
Nota
- L'esterilització forçosa com a mètode anticonceptiu radical de persones amb discapacitat no és acceptable perquè suposa una violació dels seus drets reproductius, així com dels seus drets polítics i de ciutadania.
estigma
estigma
Salut mental
- ca estigma, n m
- es estigma, n m
- en stigma, n
Salut mental
Definición
Tret d'una persona que la diferencia de la resta de persones, la predisposa a una mirada negativa i a un tracte discriminatori, i la porta a situacions de marginació social.
Nota
- Un factor que pot provocar estigma és el mal ús d'etiquetes diagnòstiques.
estimulació cerebral profunda
estimulació cerebral profunda
Salut mental
- ca estimulació cerebral profunda, n f
- ca ECP, n f sigla
- es estimulación cerebral profunda, n f
- es neuroestimulación cerebral profunda, n f
- es ECP, n f sigla
- en deep brain stimulation, n
- en DBS, n sigla
Salut mental
Definición
Procediment neuroquirúrgic consistent en la col·locació en algunes zones del cervell de microelèctrodes que estimulen les neurones del seu entorn a freqüències elevades i poden produir un efecte beneficiós en persones que no responen a la teràpia farmacològica.
Nota
- Actualment l'estimulació cerebral profunda és una tècnica quirúrgica utilitzada en alguns casos de malaltia de Parkinson. El seu ús en patologia psiquiàtrica, com el trastorn obsessivocompulsiu o la depressió resistent, encara és experimental; el balanç de riscos i beneficis de l'estimulació cerebral profunda encara no és prou conegut i per això convé limitar-ne els criteris d'ús.
estimulació ovàrica
estimulació ovàrica
Reproducció humana > Reproducció assistida
- ca estimulació ovàrica, n f
- es estimulación ovárica, n f
- en ovarian stimulation, n
Reproducció humana > Reproducció assistida
Definición
Tractament hormonal que produeix una ovulació múltiple, utilitzat en tècniques de reproducció assistida.
estudi analític
estudi analític
Recerca
- ca estudi analític, n m
- es estudio analítico, n m
- en analytic study, n
- en analytical study, n
Recerca
Definición
Estudi en què explícitament es proposa de verificar l'associació entre dos tipus de variables.
Nota
- Els estudis analítics poden ser estudis observacionals, com els estudis de casos i controls o els estudis de cohorts, o bé poden ser estudis experimentals, com els assaigs clínics.
estudi clínic
estudi clínic
Recerca
- ca estudi clínic, n m
- es estudio clínico, n m
- en clinical study, n
Recerca
Definición
Estudi realitzat en éssers humans amb finalitats sanitàries.
Nota
- 1. Poden ser objecte d'estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc.
- 2. Els requisits ètics dels estudis clínics varien en funció de la tipologia. Així, mentre que en els estudis descriptius la demanda ètica se sol limitar a l'exigència d'anonimat, en els estudis analítics les exigències ètiques són superiors, especialment en els estudis experimentals, en què hi ha una intervenció específica.
- 3. Són tipus d'estudis clínics els estudis descriptius i els estudis analítics.
estudi de casos i controls
estudi de casos i controls
Recerca
- ca estudi de casos i controls, n m
- es estudio de casos y controles, n m
- es estudio de casos y testigos, n m
- en case referent study, n
- en case-control study, n
Recerca
Definición
Estudi observacional en què es comparen grups definits per la conseqüència de la relació causal que es vol verificar.
Nota
- Són un requisit ètic dels estudis de casos i controls, malgrat l'absència d'intervenció, la informació i el consentiment del participant.
estudi de cohorts
estudi de cohorts
Recerca
- ca estudi de cohorts, n m
- es estudio de cohortes, n m
- en cohort study, n
Recerca
Definición
Estudi observacional en què s'analitza al llarg del temps la relació entre una determinada exposició i l'aparició d'un efecte determinat o d'una malaltia en un grup definit segons l'exposició o una característica determinada.
Nota
- Són un requisit ètic dels estudis de cohorts, malgrat l'absència d'intervenció, la informació i el consentiment del participant.
estudi descriptiu
estudi descriptiu
Recerca
- ca estudi descriptiu, n m
- es estudio descriptivo, n m
- en descriptive study, n
Recerca
Definición
Estudi en què exclusivament es descriu la distribució de certes variables, sense tenir en compte causes ni conseqüències.
Nota
- El requisit ètic dels estudis descriptius es limita a l'exigència de l'anonimització de les dades dels participants.
