Geoton-2
Geoton-2
Teledetecció > Sensors
- ca Geoton-2, n m
Teledetecció > Sensors
Definición
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits RESURS-P1, P2 i P3, evolució del sensor Geoton-1 a bord dels Resurs-DK, destinat majoritàriament a l'obtenció d'imatges d'alta resolució per a aplicacions comercials i de recerca.
Permet obtenir imatges pancromàtiques [580,800 nm] i multiespectrals en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 520,600 nm; 610,680 nm] i l'IRp [720,800 nm; 800,900 nm], en 6 bandes amb una resolució espacial d'1 m en la banda pancromàtica i de 4 m en les multiespectrals. Diposa d'un captador d'imatges hiperespectrals que permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [400,1100 nm] en 216 bandes, denominades hiperespectrals, amb una resolució espacial de 30 m i una amplada de banda d'entre 5 i 10 nm. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 38 km (dallada) amb un camp d'observació de 950 km gràcies al fet que la plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°). La resolució temporal és de 60 dies (temps de revisita inferior per a les zones d'apuntament).
Permet obtenir imatges pancromàtiques [580,800 nm] i multiespectrals en les regions espectrals del VIS [450,520 nm; 520,600 nm; 610,680 nm] i l'IRp [720,800 nm; 800,900 nm], en 6 bandes amb una resolució espacial d'1 m en la banda pancromàtica i de 4 m en les multiespectrals. Diposa d'un captador d'imatges hiperespectrals que permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [400,1100 nm] en 216 bandes, denominades hiperespectrals, amb una resolució espacial de 30 m i una amplada de banda d'entre 5 i 10 nm. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 38 km (dallada) amb un camp d'observació de 950 km gràcies al fet que la plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°). La resolució temporal és de 60 dies (temps de revisita inferior per a les zones d'apuntament).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GeoXACML
GeoXACML
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Geospatial eXtensible Access Control Markup Language
- ca GeoXACML sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definición
Extensió específicament geogràfica del llenguatge XACML d'OASIS, definida per Open Geospatial Consortium, que permet gestionar l'accés a la informació i als serveis geoespacials de forma interoperable entre diferents jurisdiccions.
Permet establir un sistema de control d'accés per a protegir informació per mitjà de la declaració de drets a través del llenguatge de polítiques d'accés. És complementari del sistema de control d'accés GeoDRM-RM, establert també per OGC.
Permet establir un sistema de control d'accés per a protegir informació per mitjà de la declaració de drets a través del llenguatge de polítiques d'accés. És complementari del sistema de control d'accés GeoDRM-RM, establert també per OGC.
Nota
- Literalment, llenguatge d'etiquetatge extensible de control d'accés [a continguts] geoespacials.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
GERB
GERB
Teledetecció > Sensors
- ca GERB, n m
- ca Geostationary Earth Radiation Budget, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Geostationary Earth Radiation Budget, 'balanç geoestacionari de la radiació de la Terra'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteosat (concretament als Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11), destinat majoritàriament al seguiment del balanç de radiació de la Terra per a la predicció del canvi climàtic, de la producció d'aliments i dels desastres naturals.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV, el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom, l'IRol i l'IRl, en 2 bandes denominades banda solar i banda total, amb una resolució espacial d'uns 40000 m.
El sensor GERB elimina l'efecte de gir de la plataforma de 100 rpm per mitjà d'un mirall que gira a 50 rpm en sentit oposat al gir de la plataforma, fet que augmenta el temps d'exposició disponible i congela el punt de vista de la Terra durant un període de 40 ms.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 18.4
- Dallada (km): cobertura completa del disc terrestre cada 5 minuts
- IFOV (mrad)[c]: 1.099
- Resolució espacial (m): 40000 (visió nadiral), 44337.4 ([c] visió nadiral), 804336.0 ([c] extrems laterals de la imatge) [totes les dades a l'equador]
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 292 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): banda solar: [320,4000], banda total: [320,100000]
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteosat (concretament als Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11), destinat majoritàriament al seguiment del balanç de radiació de la Terra per a la predicció del canvi climàtic, de la producció d'aliments i dels desastres naturals.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV, el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom, l'IRol i l'IRl, en 2 bandes denominades banda solar i banda total, amb una resolució espacial d'uns 40000 m.
El sensor GERB elimina l'efecte de gir de la plataforma de 100 rpm per mitjà d'un mirall que gira a 50 rpm en sentit oposat al gir de la plataforma, fet que augmenta el temps d'exposició disponible i congela el punt de vista de la Terra durant un període de 40 ms.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 18.4
- Dallada (km): cobertura completa del disc terrestre cada 5 minuts
- IFOV (mrad)[c]: 1.099
- Resolució espacial (m): 40000 (visió nadiral), 44337.4 ([c] visió nadiral), 804336.0 ([c] extrems laterals de la imatge) [totes les dades a l'equador]
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 292 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): banda solar: [320,4000], banda total: [320,100000]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
gestió d'esdeveniments
gestió d'esdeveniments
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca gestió d'esdeveniments, n f
- es gestión de eventos
- en event handling
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definición
Conjunt de procediments automàtics que fan el seguiment dels esdeveniments transmesos per les diverses classes d'objectes i duen a terme les accions associades quan es produeixen.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
gestió de concurrència
gestió de concurrència
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca gestió de concurrència, n f
- es gestión de concurrencia
- en concurrency management
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definición
Conjunt de procediments de gestió de bases de dades que tenen com a finalitat mantenir la consistència de les dades tot permetent l'edició simultània per part de diversos usuaris.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
gestió operativa
gestió operativa
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca gestió operativa, n f
- es gestión operativa
- en operational management
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definición
Conjunt de tasques necessàries per al funcionament operatiu d'un sistema d'informació geogràfica, un cop implantat en una organització.
Nota
- La gestió operativa d'un SIG inclou, entre d'altres, el suport als usuaris i clients, la gestió d'operacions, la gestió de dades, el desenvolupament, manteniment i suport de les aplicacions finals i la gestió de projectes.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
gestor de bases de dades
gestor de bases de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca sistema de gestió de bases de dades, n m
- ca gestor de bases de dades, n m sin. compl.
- ca SGBD, n m sigla
- es gestor de bases de datos
- es sistema de gestión de bases de datos
- es SGBD sigla
- en database management system
- en DBMS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definición
Programari que controla l'organització, emmagatzematge, gestió, modificació, recuperació i seguretat de les dades en una base de dades, d'acord amb un determinat model de dades subjacent.
Nota
- Un sistema de gestió de base de dades proporciona accés unificat a les dades, independència de l'estructuració i emmagatzematge de les dades respecte de les aplicacions, definició i aplicació automàtica de restriccions d'integritat, gestió d'accessos, usuaris i seguretat, gestió de concurrència, control de transaccions i capacitat de recuperació. Sol estar format per diversos programes que acompleixen tasques específiques i inclou necessàriament un llenguatge de definició de dades i un llenguatge de manipulació de dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
GIF
GIF
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
- ca Graphics Interchange Format
- ca GIF sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
Definición
Format de compressió d'imatges gràfiques de 8 bits molt comú en pàgines i en aplicacions web, introduït per CompuServe el 1987 i utilitzat sota llicència d'Unisys Corporation entre 1994 i 2004.
Actualment és lliure de llicència. El format GIF utilitza la tècnica de compressió sense pèrdua LZW, patentada per Unisys, per a reduir l'espai de colors de 24 bits a una paleta de colors de 256 colors específica de cada imatge. Aquest tipus de compressió fa que el format GIF sigui més apropiat per a imatges amb relativament pocs colors i taques ben delimitades (per exemple, imatges de mapes, gràfics, logos, etc.) que per a imatges de tipus fotogràfic.
Les discrepàncies entre CompuServe i Unisys a l'entorn dels drets d'explotació de les patents en què es basa el format GIF han portat al desenvolupament de formats alternatius, com el format PNG, de popularitat creixent a partir del 1999.
Actualment és lliure de llicència. El format GIF utilitza la tècnica de compressió sense pèrdua LZW, patentada per Unisys, per a reduir l'espai de colors de 24 bits a una paleta de colors de 256 colors específica de cada imatge. Aquest tipus de compressió fa que el format GIF sigui més apropiat per a imatges amb relativament pocs colors i taques ben delimitades (per exemple, imatges de mapes, gràfics, logos, etc.) que per a imatges de tipus fotogràfic.
Les discrepàncies entre CompuServe i Unisys a l'entorn dels drets d'explotació de les patents en què es basa el format GIF han portat al desenvolupament de formats alternatius, com el format PNG, de popularitat creixent a partir del 1999.
Nota
- Literalment, format d'intercanvi de gràfics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
GIFOV
GIFOV
Teledetecció
- ca resolució espacial, n f
- ca camp de visió instantani geomètric, n m sin. compl.
- ca camp de visió instantani sobre el terreny, n m sin. compl.
- ca GIFOV, n m sin. compl.
- ca IGFOV, n m sin. compl.
- ca resolució cartogràfica, n f sin. compl.
- es resolución espacial
- es campo de visión instantáneo geométrico sin. compl.
- es campo de visión instantáneo sobre el terreno sin. compl.
- es GIFOV sin. compl.
- es IGFOV sin. compl.
- es resolución cartográfica sin. compl.
- en spatial resolution
- en GIFOV sin. compl.
- en ground instantaneous field of view sin. compl.
- en ground resolution sin. compl.
- en IGFOV sin. compl.
- en instantaneous geometric field of view sin. compl.
- en map resolution sin. compl.
Teledetecció
Definición
Grandària de l'objecte més petit que pot ser distingit en una imatge.
De manera més general, la resolució espacial, quan s'aplica a un sensor digital, és la dimensió sobre el terreny (al nivell del mar) que explora el sensor quan capta cada dada, i és relacionat, en els sensors òptics, amb l'IFOV, amb l'altura de la plataforma, així com amb la velocitat d'avanç en alguns tipus de sensors. En mesures acurades pot ser necessari tenir en compte la curvatura terrestre, la refracció atmosfèrica, etc., però nominalment se sol donar la dimensió al nadir. En sensors actius se sol associar a l'empremta1.
La majoria de missions actuals en els sensors òptics es dissenyen de manera que les dimensions transversal i longitudinal respecte al sentit de l'avanç sobre el terreny siguin iguals, tot i que hi ha hagut importants missions amb resolucions espacials fortament asimètriques, com les MSS dels primers Landsat, i en el cas dels sensors de microones també és freqüent que existeixin asimetries. Així mateix, en sistemes que mesuren distàncies, la resolució espacial també s'aplica a la tercera dimensió.
La resolució espacial real pot ser un valor menor al nominal, ja que un objecte substancialment més petit pot ser copsat si el contrast radiomètric que presenta respecte al seu entorn és prou acusat, cosa que es defineix, per exemple, amb funcions de transferència de modulació.
Malgrat que en alguns casos el terme pot ser sinònim de distància de mostreig sobre el terreny, hi ha sensors en què els dos conceptes i els seus valors poden ser ben diferents (vegeu, per exemple AMSR-2 o empremta1).
GIFOV i IGFOV són els acrònims de ground instantaneous field of view ('camp de visió instantani sobre el terreny') i de instantaneous geometric field of view ('camp de visió instantani geomètric'), respectivament.
Vegeu també costat de píxel.
De manera més general, la resolució espacial, quan s'aplica a un sensor digital, és la dimensió sobre el terreny (al nivell del mar) que explora el sensor quan capta cada dada, i és relacionat, en els sensors òptics, amb l'IFOV, amb l'altura de la plataforma, així com amb la velocitat d'avanç en alguns tipus de sensors. En mesures acurades pot ser necessari tenir en compte la curvatura terrestre, la refracció atmosfèrica, etc., però nominalment se sol donar la dimensió al nadir. En sensors actius se sol associar a l'empremta1.
La majoria de missions actuals en els sensors òptics es dissenyen de manera que les dimensions transversal i longitudinal respecte al sentit de l'avanç sobre el terreny siguin iguals, tot i que hi ha hagut importants missions amb resolucions espacials fortament asimètriques, com les MSS dels primers Landsat, i en el cas dels sensors de microones també és freqüent que existeixin asimetries. Així mateix, en sistemes que mesuren distàncies, la resolució espacial també s'aplica a la tercera dimensió.
La resolució espacial real pot ser un valor menor al nominal, ja que un objecte substancialment més petit pot ser copsat si el contrast radiomètric que presenta respecte al seu entorn és prou acusat, cosa que es defineix, per exemple, amb funcions de transferència de modulació.
Malgrat que en alguns casos el terme pot ser sinònim de distància de mostreig sobre el terreny, hi ha sensors en què els dos conceptes i els seus valors poden ser ben diferents (vegeu, per exemple AMSR-2 o empremta1).
GIFOV i IGFOV són els acrònims de ground instantaneous field of view ('camp de visió instantani sobre el terreny') i de instantaneous geometric field of view ('camp de visió instantani geomètric'), respectivament.
Vegeu també costat de píxel.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
gigahertz
gigahertz
Teledetecció
- ca gigahertz, n m
- es gigahertz
- es gigahercio sin. compl.
- en gigahertz
- sbl GHz
Teledetecció
Definición
Múltiple del hertz equivalent a mil milions (109) de hertzs.
En teledetecció el gigahertz s'utilitza sobretot per a indicar freqüències de radiació electromagnètica, especialment en la regió espectral de les microones.
En teledetecció el gigahertz s'utilitza sobretot per a indicar freqüències de radiació electromagnètica, especialment en la regió espectral de les microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
