Diccionaris cartogràfics

Acrònim de Geostationary Interferometric Infrared Sounder, 'sonda geoestacionària interferomètrica en l'infraroig'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament a l'FY-4A i també als futurs FY-4B a FY-4G), destinat majoritàriament a l'estudi dels núvols.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRom [4440,6060 nm] i l'IRol [8850,14300 nm] en 913 bandes en el primer model i 1188 bandes en els models posteriors, i amb una banda complementària en la regió espectral del VIS-IRp [550,750 nm] per a la detecció de núvols, amb una resolució espacial de 16000 m en el primer model i 8000 m en els posteriors, i de 2000 m per a la banda del VIS-IRp. Permet treballar amb dos modes: un d'observació global de la Xina, amb una resolució temporal de 55 minuts i una cobertura territoral de 4500 km per 4500 km, i l'altre d'observació més reduïda (mesoescala) amb una resolució temporal de 30 minuts i una cobertura territorial de 1000 km per 1000 km.

Acrònim de Lightning Mapper Imager, 'captador d'imatges cartografiador de llamps'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament a l'FY-4A i també als futurs FY-4B a FY-4G), destinat majoritàriament a l'estudi dels llamps i la seva distribució a la Xina.

Permetrà obtenir imatges en la regió espectral de l'IRp [777.4 nm de longitud d'ona central] amb una resolució espacial al nadir de 7800 m. Les seves escenes es distribuiran amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre amb una resolució temporal pràcticament contínua de 2 ms.

GLI és l'acrònim de Geostationary Lightning Imager ('captador d'imatges de llamps geoestacionari').

Acrònim de Geostationary Lightning Mapper, 'cartografiador de llamps geoestacionari'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie GOES (concretament als GOES-16 i també als futurs GOES-S i GOES-T), destinat majoritàriament a l'estudi dels llamps i la seva distribució a l'Amèrica del Nord i del Sud i a la regió dels oceans adjacents.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de l'IRp [777.4 nm de longitud d'ona central] amb una resolució espacial al nadir de 8000 m. Les seves escenes es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 5000 km (dallada) i amb una resolució temporal pràcticament contínua de 2 ms.

LMS és l'acrònim de Lightning Mapper Sensor ('sensor cartografiador de llamps').

Acrònim de Geostationary Meteorological Satellite, 'satèl·lit meteorològic geoestacionari'.

Sèrie de satèl·lits de teledetecció d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 35880 km, gestionats per la NASDA i destinats a observacions meteorològiques des de la posició 140° E.

Al Japó el programa és conegut com Himawari ('gira-sol').

- El satèl·lit GMS va ser el primer satèl·lit meteorològic japonès d'òrbita geoestacionària. Va ser llançat el 14 de juliol de 1977 i va ser operatiu fins al 30 de juny de 1989.
- El satèl·lit GMS-2 va ser llançat l'11 d'agost de 1981 i va ser operatiu fins al 20 de novembre de 1987.
- El satèl·lit GMS-3 va ser llançat el 3 d'agost de 1984 i va ser operatiu fins al 22 de juny de 1995.
- El satèl·lit GMS-4 va ser llançat el 6 de setembre de 1989 i va ser operatiu fins al 24 de febrer de 2000.
- El satèl·lit GMS-5 va ser llançat el 18 de març de 1995 i va ser operatiu fins al 22 de maig de 2003, quan va traspassar la seva funció d'observació al satèl·lit GOES-9.

Després del satèl·lit GMS-5 la sèrie va ser reemplaçada per la sèrie MTSAT i és continuada pels satèl·lits Himawari-8, llançat el 7 d'octubre de 2014, i Himawari-9, llançat el 2 de novembre de 2016.

Principals sensors: VISSR¹ (GMS-1 a GMS-5).

Acrònim de Geostationary Ocean Color Imager, 'generador d'imatges geoestacionari del color dels oceans'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie COMS destinat a la detecció, el seguiment i la predicció de proliferacions d'algues nocives de notable extensió, al seguiment de l'estat dels ecosistemes marins, a la gestió de recursos pesquers, etc.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [412 nm; 443 nm; 490 nm; 555 nm; 660 nm; 680 nm] i de l'IRp [745 nm; 865 nm], en 8 bandes denominades numèricament de manera correlativa i amb el prefix B, amb una resolució espacial al nadir de 500 m. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal, es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2500 km (dallada) cada hora i tenen un temps de revisita d'1 h gràcies a la capacitat d'apuntament del sensor.

Acrònim de Geostationary Operational Environmental Satellite, 'satèl·lit geoestacionari operacional ambiental'.

Sèrie de satèl·lits d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 35786 km, gestionats per la NOAA i destinats a l'observació meteorològica.

El programa GOES és format pels precursors ATS, pels prototips SMS (Synchronous Meteorological Satellite, satèl·lit meteorològic síncron) i pels GOES pròpiament. Els satèl·lits són denominats amb lletres prèviament al llançament i amb números un cop en òrbita.

El programa GOES està dissenyat com a constel·lació de dos satèl·lits per a cobrir dues posicions: GOES-W (GOES-Oest, a 135° a l'oest per a l'observació de l'Amèrica del Nord i l'oceà Pacífic) i GOES-E (GOES-Est, a 75° a l'est per a l'observació de l'Amèrica del Nord i del Sud i de l'oceà Atlàntic) i amb un satèl·lit de seguretat en una posició intermèdia (105° a l'oest) per a reemplaçar qualsevol dels altres en cas d'avaria.

El satèl·lit ATS-1 va ser llançat el 6 de desembre de 1966 i va ser operatiu fins a l'1 de desembre de 1978, l'ATS-3 va ser llançat el 6 de novembre de 1967 i va ser operatiu fins a l'1 de desembre de 1978 i l'ATS-6 va ser llançat el 30 d'abril de 1974 i va ser operatiu fins al 3 d'agost de 1979. El satèl·lit SMS-1 va ser llançat el 17 de maig de 1974 i va ser operatiu fins al 21 de gener de 1981 i l'SMS-2 va ser llançat el 6 de febrer de 1975 i va ser operatiu fins al 5 d'agost de 1982.

La primera generació de GOES era formada pels 8 primers GOES:
- El GOES-1 va ser llançat el 16 d'octubre de 1975 i va ser operatiu fins al 7 de març de 1985.
- El GOES-2 va ser llançat el 16 de juny de 1977 i va ser operatiu fins a l'any 1993 (posteriorment va ser reactivat fins a la seva desactivació el mes de maig de 2001).
- El GOES-3 va ser llançat el 16 de juny de 1978 i va ser operatiu fins més enllà de l'any 2001.
- El GOES-4 va ser llançat el 9 de setembre de 1980 i va ser operatiu fins al 25 de novembre de 1982, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat l'11 de novembre de 1988.
- El GOES-5 va ser llançat el 22 de maig de 1981 i va ser operatiu fins al 29 de juliol de 1984, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat el 18 de juliol de 1990.
- El GOES-6 va ser llançat el 28 d'abril de 1983 i va ser operatiu fins al 21 de gener de 1989, moment en el qual va passar a ser només parcialment operatiu, i va ser desactivat el 24 de maig de 1992.
- El GOES-G va fallar el dia del seu llançament, el 3 de maig de 1986.
- El GOES-7 va ser llançat el 26 de febrer de 1987 i va ser operatiu fins a l'any 1992. Posteriorment va estar en reserva i el novembre de 1999 es va destinar a altres finalitats.

La segona generació és formada per 5 satèl·lits:
- El GOES-8 va ser llançat el 13 d'abril de 1994 i va ser operatiu fins a l'1 d'abril de 2003 en la seva posició original i posteriorment va ser reposicionat com a seguretat de GOES-9 fins a la finalització del servei, el 5 de maig de 2004.
- El GOES-9 va ser llançat el 23 de maig de 1995 i va ser operatiu en la seva posició original fins al juliol de 2002, moment en què es va deixar en mode d'emmagatzematge i posteriorment, a l'abril de 2003, va substituir el satèl·lit GMS-5 fins a la finalització del servei, el 15 de juny de 2007.
- El GOES-10 va ser llançat el 25 d'abril de 1997, va ser operatiu fins al 30 de juny de 2006 i posteriorment va ser desplaçat a 60° W per a oferir millor cobertura de l'Amèrica del Sud i encara és operatiu.
- El GOES-11 va ser llançat el 3 de maig de 2000 com a satèl·lit de reserva, el mes de juny de 2006 va reemplaçar el GOES-10 en la posició 135° W i és encara operatiu.
- El GOES-12 va ser llançat el 23 de juliol de 2001 i va estar inicialment en reserva a la posició 105° W fins a la primavera de 2003, quan va reemplaçar el GOES-8 a la posició 75° W i, posteriorment, el mes de maig de 2010, va reemplaçar el GOES-10 a la posició de 60° W per a la cobertura de l'Amèrica del Sud. Encara és operatiu.

The next generation ('generació següent') és formada per 4 satèl·lits:
- El GOES-13, llançat el 24 de maig de 2006 i en reserva fins al mes de gener de 2010, quan va iniciar les maniobres per a reemplaçar el GOES-12 en la seva posició.
- El GOES-14, llançat el 27 de juny de 2009 i en reserva.
- El GOES-15, llançat el 3 d'abril de 2010, està també en reserva, i el GOES-Q es va cancel·lar el 2004.

La tercera generació està formada pels satèl·lits GOES-16, llançat el 19 de novembre de 2016; GOES-S, amb llançament previst per al 2018; GOES-T, amb llançament previst per al 2019, i GOES-U, amb llançament previst per a l'any 2025.

Principals sensors: VISSR¹ (GOES-1 a GOES-3), VAS (GOES-4 a GOES-7), IMAGER¹ (GOES-8 a GOES-15), SOUNDER¹ (GOES-8 a GOES-15), ABI (GOES-16, GOES-S i GOES-T) i GLM (GOES-16, GOES-S i GOES-T).

Sèrie de satèl·lits de teledetecció d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 36000 km, gestionada per l'NPO Maixinostroienia i destinada a observacions meteorològiques des de la posició 76 °E.
- El satèl·lit Electro-1, també denominat GOMS-N1, va ser el primer satèl·lit meteorològic experimental de Rússia. Va ser llançat el 31 d'octubre de 1994 i, tot i que mai va estar totalment en funcionament a causa de problemes tècnics, va ser operatiu fins al novembre de 2000.
- El satèl·lit següent, l'Electro-L N1, també denominat GOMS-N2, llançat el 20 de gener de 2011, és el primer de la sèrie Electro-L, formada per 4 satèl·lits més, l'Electro-L N2 a Electro-L N5.
- El satèl·lit Electro-L N2 va ser llançat l'11 de desembre de 2015.
- El satèl·lit Electro-L N3 està previst que sigui llançat l'any 2018; l'Electro-L N4, l'any 2020, i l'Electro-L N5, l'any 2022.

La sèrie continuarà amb els satèl·lits Electro-M N1, Electro-M N2 i Electro-M N3, amb data prevista de llançament a partir del 2025.

Principals sensors: STR (Electro-1), MSU-GS (Electro-L N1 i Electro-L N2).

Límit definit a l'entorn o a través d'un conjunt d'elements o sobre una imatge ràster.

Versió georeferenciada del format d'imatge TIFF, que, a més de les coordenades origen i la resolució espacial, pot incloure també projecció cartogràfica, sistema de coordenades, el·lipsoide i dàtum.

La forma de documentar les metadades de georeferenciació incloses en el format GeoTIFF és un estàndard de domini públic.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit RESURS-DK.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [500,600 nm; 600,700 nm], el VIS-IRp [580,800 nm] (denominada banda pancromàtica) i l'IRp [800,900 nm], en 4 bandes amb una resolució espacial d'1 m en la banda pancromàtica i entre 2 i 3 m en les multiespectrals. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 30 km (dallada) amb un camp d'observació de 450 km gràcies al fet que la plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°). La resolució temporal és de 80 dies (temps de revisita inferior per a les zones d'apuntament).