Back to top
auiti auiti

Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  aweti
  • ca  awetí
  • ca  anumaniá sin. compl.
  • ca  arauine sin. compl.
  • ca  arauite sin. compl.
  • ca  aueti sin. compl.
  • ca  aueto sin. compl.
  • ca  auiti sin. compl.
  • ca  awetö sin. compl.
  • ca  enumaniá sin. compl.
  • cod  arauite
  • cod  awytyza
  • cod  tuoi
  • ar  أويتية
  • cy  Aweti
  • cy  Aueti sin. compl.
  • cy  Aueto sin. compl.
  • cy  Auiti sin. compl.
  • cy  Awetí sin. compl.
  • cy  Awetö sin. compl.
  • de  Aweti
  • de  Anumaniá sin. compl.
  • de  Arauine sin. compl.
  • de  Arauite sin. compl.
  • de  Aueti sin. compl.
  • de  Aueto sin. compl.
  • de  Auiti sin. compl.
  • de  Awetí sin. compl.
  • de  Awetö sin. compl.
  • de  Enumaniá sin. compl.
  • en  Awetí
  • en  Anumaniá sin. compl.
  • en  Arauine sin. compl.
  • en  Arauite sin. compl.
  • en  Aueti sin. compl.
  • en  Aueto sin. compl.
  • en  Auiti sin. compl.
  • en  Aweti sin. compl.
  • en  Awetö sin. compl.
  • en  Enumaniá sin. compl.
  • es  ahuetí
  • es  anumaniá sin. compl.
  • es  arauine sin. compl.
  • es  arauite sin. compl.
  • es  aueti sin. compl.
  • es  aueto sin. compl.
  • es  auiti sin. compl.
  • es  aweti sin. compl.
  • es  awetí sin. compl.
  • es  awetö sin. compl.
  • es  enumaniá sin. compl.
  • eu  awetiera
  • eu  anumaniá sin. compl.
  • eu  arauine sin. compl.
  • eu  arauite sin. compl.
  • eu  aueti sin. compl.
  • eu  aueto sin. compl.
  • eu  auiti sin. compl.
  • eu  awetí sin. compl.
  • eu  awetö sin. compl.
  • eu  enumaniá sin. compl.
  • fr  aweti
  • fr  anumaniá sin. compl.
  • fr  arauine sin. compl.
  • fr  arauite sin. compl.
  • fr  aueti sin. compl.
  • fr  aueto sin. compl.
  • fr  auiti sin. compl.
  • fr  awetí sin. compl.
  • fr  awetö sin. compl.
  • fr  enumaniá sin. compl.
  • gl  awetí
  • gl  anumaniá sin. compl.
  • gl  arauine sin. compl.
  • gl  arauite sin. compl.
  • gl  aueti sin. compl.
  • gl  aueto sin. compl.
  • gl  auiti sin. compl.
  • gl  aweti sin. compl.
  • gl  awetö sin. compl.
  • gl  enumaniá sin. compl.
  • it  aweti
  • it  anumaniá sin. compl.
  • it  arauine sin. compl.
  • it  arauite sin. compl.
  • it  aueti sin. compl.
  • it  aueto sin. compl.
  • it  auiti sin. compl.
  • it  awetí sin. compl.
  • it  awetö sin. compl.
  • it  enumaniá sin. compl.
  • ja  アウェティ語
  • nl  Aweti
  • nl  Anumaniá sin. compl.
  • nl  Arauine sin. compl.
  • nl  Arauite sin. compl.
  • nl  Aueti sin. compl.
  • nl  Aueto sin. compl.
  • nl  Auiti sin. compl.
  • nl  Awetí sin. compl.
  • nl  Awetö sin. compl.
  • nl  Enumaniá sin. compl.
  • pt  aweti
  • pt  anumaniá sin. compl.
  • pt  arauine sin. compl.
  • pt  arauite sin. compl.
  • pt  aueti sin. compl.
  • pt  aueto sin. compl.
  • pt  auiti sin. compl.
  • pt  awetí sin. compl.
  • pt  awetö sin. compl.
  • pt  enumaniá sin. compl.
  • ru  Аветы
  • ru  Ауэти sin. compl.
  • ru  Авети sin. compl.
  • zh  阿维蒂语
  • zh  阿维提、 sin. compl.
  • zh  奥维蒂、 sin. compl.
  • zh  奥维提、 sin. compl.
  • zh  奥维托、 sin. compl.
  • zh  阿维托、 sin. compl.
  • zh  安努马尼亚 sin. compl.
  • zh  阿拉维内、 sin. compl.
  • zh  阿拉维特、 sin. compl.
  • zh  恩努马尼亚、 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Tupí, Amèrica > Brasil

Definición
Els awetis viuen al centre de la regió de l'Alt Xingu, entre grups de llengua arawak a l'oest i al sud, i de llengua carib a l'est. Durant les primeres dècades del segle XX van patir un important descens demogràfic que gairebé els va fer desaparèixer. Van arribar al punt més baix el 1954, amb una epidèmia de xarampió que va deixar tan sols 23 supervivents. Tot i que van aconseguir recuperar-se poblacionalment (el 1990 eren ja 90 persones), aquest descens va implicar la pèrdua de certes tradicions culturals, que no van poder ser transmeses intergeneracionalment. Actualment són una comunitat de 140 persones, distribuïdes en dos pobles amb 85 i 55 habitants cadascun.

Les primeres informacions sobre l'aweti es limitaven a breus llistes de mots recollides pels primers exploradors alemanys, fet que va fer pensar que pertanyia al tupí-guaraní (el grup principal del tupí). Posteriorment es va classificar com l'única llengua viva d'una família separada dins el tronc tupí, tot i que presenta alguns aspectes propis de les llengües tupí-guaraní.

Actualment l'aweti és parlat per tots els membres de la comunitat i es transmet als infants com a llengua principal, gràcies al manteniment de la unitat interna del grup (amb pocs casaments interètnics) i el relatiu aïllament en què s'han mantingut fins fa pocs anys. Aquesta situació, però, ha començat a canviar.
aukan aukan

Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam

  • ca  ndjuka-aluku-paramaka
  • ca  aluku sin. compl.
  • ca  aukan sin. compl.
  • ca  boni sin. compl.
  • ca  ndjuka sin. compl.
  • ca  okanisi sin. compl.
  • cod  ndjuka-aluku-paamaka
  • ar  ندجوكية - ألوكوية - باراماكية
  • cy  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • cy  Aluku sin. compl.
  • cy  Aukan sin. compl.
  • cy  Boni sin. compl.
  • cy  Ndjuka sin. compl.
  • cy  Okanisi sin. compl.
  • de  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • de  Aluku sin. compl.
  • de  Aukaans sin. compl.
  • de  Aukan sin. compl.
  • de  Boni sin. compl.
  • de  Djuka sin. compl.
  • de  Okanisi sin. compl.
  • en  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • en  Aluku sin. compl.
  • en  Aukan sin. compl.
  • en  Boni sin. compl.
  • en  Ndjuka sin. compl.
  • en  Okanisi sin. compl.
  • es  ndjuka- aluku- paramaka
  • es  aluku sin. compl.
  • es  aukan sin. compl.
  • es  boni sin. compl.
  • es  ndjuka sin. compl.
  • es  okanisi sin. compl.
  • eu  ndjuka-aluku-paramakera
  • eu  aluku sin. compl.
  • eu  aukan sin. compl.
  • eu  boni sin. compl.
  • eu  ndjuka sin. compl.
  • eu  okanisi sin. compl.
  • fr  ndjuka- aluku- paramaka
  • fr  aluku sin. compl.
  • fr  aukan sin. compl.
  • fr  boni sin. compl.
  • fr  ndjuka sin. compl.
  • fr  okanisi sin. compl.
  • gl  ndjuka-aluku-paramaka
  • gl  aluku sin. compl.
  • gl  aukan sin. compl.
  • gl  boni sin. compl.
  • gl  ndjuka sin. compl.
  • gl  okanisi sin. compl.
  • gn  ndjuka- aluku- paramaka
  • gn  aluku sin. compl.
  • gn  aukan sin. compl.
  • gn  ndjuka sin. compl.
  • gn  okanisi sin. compl.
  • gn  voni sin. compl.
  • it  ndjuka-aluku-paramaka
  • it  aluku sin. compl.
  • it  aukan sin. compl.
  • it  boni sin. compl.
  • it  ndjuka sin. compl.
  • it  okanisi sin. compl.
  • ja  ンドゥカ・アルク・パラマカ語
  • ja  ボニ語 sin. compl.
  • ja  アルク語 sin. compl.
  • ja  アウカン語 sin. compl.
  • ja  オカニシ語 sin. compl.
  • ja  ンドゥカ語 sin. compl.
  • nl  Ndjuka-Aluku-Paramaka
  • nl  Aluku sin. compl.
  • nl  Aukan sin. compl.
  • nl  Boni sin. compl.
  • nl  Ndjuka sin. compl.
  • nl  Okanisi sin. compl.
  • pt  ndjuka-aluku-paramaka
  • pt  aluku sin. compl.
  • pt  aukan sin. compl.
  • pt  boni sin. compl.
  • pt  ndjuka sin. compl.
  • pt  okanisi sin. compl.
  • ru  Джука-аукан-парамакка
  • ru  Бони sin. compl.
  • ru  Джука sin. compl.
  • ru  Алуку sin. compl.
  • ru  Аукан sin. compl.
  • ru  Оканиси sin. compl.
  • sw  Ndjuka-aluku-paramaka
  • sw  Aluku sin. compl.
  • sw  Aukan sin. compl.
  • sw  Boni sin. compl.
  • sw  Ndjuka sin. compl.
  • sw  Okanisi sin. compl.
  • tmh  Tanjukt-talukt-taparamakt
  • zh  恩久卡-阿卢库-帕拉马卡
  • zh  波尼 sin. compl.
  • zh  恩久卡 sin. compl.
  • zh  阿乌坎 sin. compl.
  • zh  阿卢库 sin. compl.
  • zh  奥卡尼斯 sin. compl.

Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam

Definición
El terme bushinenge ve del neerlandès boshnegers ('negres de la selva') en referència als esclaus cimarrons, és a dir esclaus d'origen africà que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.

Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.

Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.

Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
aurá aurá

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Brasil

  • ca  auré
  • ca  aurá sin. compl.
  • ca  aurà sin. compl.
  • ca  aurê sin. compl.
  • ar  أورية
  • cy  Auré
  • cy  Aurá sin. compl.
  • cy  Aurà sin. compl.
  • cy  Aurê sin. compl.
  • de  Aurá
  • de  Aurà sin. compl.
  • de  Auré sin. compl.
  • de  Aurê sin. compl.
  • en  Aurá
  • en  Auré sin. compl.
  • en  Aurê sin. compl.
  • es  auré
  • es  aurá sin. compl.
  • es  aurà sin. compl.
  • es  aurê sin. compl.
  • eu  aureera
  • eu  aurá sin. compl.
  • eu  aurà sin. compl.
  • eu  auré sin. compl.
  • eu  aurê sin. compl.
  • fr  auré
  • fr  aurá sin. compl.
  • fr  aurà sin. compl.
  • fr  aurê sin. compl.
  • gl  auré
  • gl  aurá sin. compl.
  • gl  aurà sin. compl.
  • gl  aurê sin. compl.
  • it  auré
  • it  aurá sin. compl.
  • it  aurà sin. compl.
  • it  aurê sin. compl.
  • ja  アウレ語
  • ja  アウラ語 sin. compl.
  • nl  Auré
  • nl  Aurá sin. compl.
  • nl  Aurê sin. compl.
  • pt  auré
  • pt  aurá sin. compl.
  • pt  aurê sin. compl.
  • ru  Ауре
  • ru  Аура sin. compl.
  • zh  奥勒语
  • zh  奥雷、奥拉 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Brasil

Definición
Els dos darrers parlants d'auré viuen (o vivien l'any 2004) amb els guajàs (també de llengua tupí-guaraní) a la reserva indígena Alto Turiaçu. El grup ètnic és originari de Parà.

Gairebé no hi ha estudis sobre aquesta llengua. Vegeu-ne una referència bibliogràfica a 'Projetos sobre línguas do tronco Tupí'.
aurã aurã

Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  puruborà
  • ca  aurã sin. compl.
  • ca  kuyubí sin. compl.
  • ca  miguelinho sin. compl.
  • ca  pumbora sin. compl.
  • ca  puruba sin. compl.
  • ar  بوروبورا
  • cy  Puruborá
  • cy  Aurã sin. compl.
  • cy  Kuyubí sin. compl.
  • cy  Miguelinho sin. compl.
  • cy  Pumbora sin. compl.
  • cy  Puruba sin. compl.
  • de  Puruborá
  • de  Aurã sin. compl.
  • de  Kuyubí sin. compl.
  • de  Miguelinho sin. compl.
  • de  Pumbora sin. compl.
  • de  Puruba sin. compl.
  • en  Puruborá
  • en  Aurã sin. compl.
  • en  Kuyubi sin. compl.
  • en  Miguelenho sin. compl.
  • en  Pumbora sin. compl.
  • en  Puruba sin. compl.
  • es  puruborá
  • es  aurã sin. compl.
  • es  kuyubí sin. compl.
  • es  miguelinho sin. compl.
  • es  pumbora sin. compl.
  • es  puruba sin. compl.
  • eu  puruborera
  • eu  aurã sin. compl.
  • eu  kuyubí sin. compl.
  • eu  miguelinho sin. compl.
  • eu  pumbora sin. compl.
  • eu  puruba sin. compl.
  • eu  puruborá sin. compl.
  • fr  puruborá
  • fr  aurã sin. compl.
  • fr  kuyubí sin. compl.
  • fr  miguelinho sin. compl.
  • fr  pumbora sin. compl.
  • fr  puruba sin. compl.
  • gl  puruborá
  • gl  aurã sin. compl.
  • gl  kuyubí sin. compl.
  • gl  miguelinho sin. compl.
  • gl  pumbora sin. compl.
  • gl  puruba sin. compl.
  • it  purubora
  • it  aurã sin. compl.
  • it  kuyubí sin. compl.
  • it  miguelinho sin. compl.
  • it  pumbora sin. compl.
  • it  puruba sin. compl.
  • ja  プルボラ語
  • nl  Puruborá
  • nl  Aurã sin. compl.
  • nl  Kuyubí sin. compl.
  • nl  Miguelinho sin. compl.
  • nl  Pumbora sin. compl.
  • nl  Puruba sin. compl.
  • pt  puruborá
  • pt  aurã sin. compl.
  • pt  kuyubí sin. compl.
  • pt  miguelenho sin. compl.
  • pt  pumbora sin. compl.
  • pt  puruba sin. compl.
  • ru  Пурубора
  • zh  普鲁博拉语
  • zh  普卢巴、彭博拉、库尤比、米格林诺、奥拉 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Tupí, Amèrica > Brasil

Definición
El territori tradicional dels puruboràs es trobava a la zona del riu Manoel Correia, afluent del São Miguel. Actualment estan disseminats per diversos municipis de l'estat de Rondònia.

Els puruboràs van ser contactats el 1919 i van començar a treballar en l'explotació del cautxú. Van patir epidèmies (grip, xarampió) que van delmar el grup. Diverses circumstàncies van provocar la dispersió de la comunitat i el mestissatge. El poble puruborà es va considerar extingit.

A la dècada de 1980, però, es van localitzar diverses famílies puruboràs i es va celebrar una trobada en què es van reunir 30 adults i 15 infants. Aquest grup tenia intenció de fundar una associació i reivindicar les seves terres tradicionals. Una lingüista que va participar en la trobada ha reunit un vocabulari de 200 mots puruboràs i es proposa continuar treballant sobre la llengua per elaborar diversos materials. Tot plegat s'emmarca en un procés de recuperació de la llengua i la cultura puruboràs, i de lluita per recuperar les seves terres.

No s'ha de confondre aquesta llengua amb el (puru)bora de la família witoto.
aura aura

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

  • ca  waurà
  • ca  aura sin. compl.
  • ca  uaurá sin. compl.
  • ca  vaurá sin. compl.
  • ca  wauja sin. compl.
  • ar  واورية
  • cy  Waurá
  • cy  Aura sin. compl.
  • cy  Uaurá sin. compl.
  • cy  Vaurá sin. compl.
  • cy  Wauja sin. compl.
  • de  Waura
  • de  Aura sin. compl.
  • de  Uaurá sin. compl.
  • de  Vaurá sin. compl.
  • de  Wauja sin. compl.
  • en  Waurá
  • en  Aura sin. compl.
  • en  Uaura sin. compl.
  • en  Vaurá sin. compl.
  • en  Wauja sin. compl.
  • es  waurá
  • es  aura sin. compl.
  • es  uaurá sin. compl.
  • es  vaurá sin. compl.
  • es  wauja sin. compl.
  • eu  waurera
  • eu  aura sin. compl.
  • eu  uaurá sin. compl.
  • eu  vaurá sin. compl.
  • eu  wauja sin. compl.
  • fr  waura
  • fr  aura sin. compl.
  • fr  uaurá sin. compl.
  • fr  vaurá sin. compl.
  • fr  wauja sin. compl.
  • gn  waura
  • gn  aura sin. compl.
  • gn  uaurá sin. compl.
  • gn  vaurá sin. compl.
  • gn  wauja sin. compl.
  • it  waura
  • it  aura sin. compl.
  • it  uaurá sin. compl.
  • it  uaura wauja sin. compl.
  • it  vaurá sin. compl.
  • ja  ワウラ語
  • ja  アウラ語 sin. compl.
  • ja  バウラ語 sin. compl.
  • ja  ワウジャ語 sin. compl.
  • nl  Waurá
  • nl  Aura sin. compl.
  • nl  Uaurá sin. compl.
  • nl  Vaurá sin. compl.
  • nl  Wauja sin. compl.
  • pt  waurá
  • pt  aura sin. compl.
  • pt  uaurá sin. compl.
  • pt  vaurá sin. compl.
  • pt  waujá sin. compl.
  • ru  Ваура
  • ru  Аура sin. compl.
  • ru  Ваужа sin. compl.
  • ru  Уаура sin. compl.
  • zh  瓦乌拉语
  • zh  瓦乌拉、瓦乌加、维乌拉、阿乌拉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca central > Grup Waurà, Amèrica > Brasil

Definición
El grup waurà de la branca central de la família arawak/maipure està integrat per tres llengües: waurà, mehinaku i yawalapití, totes tres parlades a la mateixa regió. El mehinaku i el waurà tenen un cert grau d'intercomprensió, tot i que hi ha diferències fonamentals de vocabulari, morfologia i fonologia.

Els wauràs i els mehinakus han habitat les terres altes del Xingu durant més d'un mil·lenni. Segons els registres arqueològics, hi van arribar procedents de l'extrem sud-oest de la conca amazònica.

Els wauràs, coneguts per la riquesa de la seva cultura material, són grans artesans de la ceràmica i la cistelleria.

En la comunitat waurà encara hi ha força individus monolingües. El portuguès s'empra només en relacions comercials i, naturalment, en l'educació.
auré auré

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Brasil

  • ca  auré
  • ca  aurá sin. compl.
  • ca  aurà sin. compl.
  • ca  aurê sin. compl.
  • ar  أورية
  • cy  Auré
  • cy  Aurá sin. compl.
  • cy  Aurà sin. compl.
  • cy  Aurê sin. compl.
  • de  Aurá
  • de  Aurà sin. compl.
  • de  Auré sin. compl.
  • de  Aurê sin. compl.
  • en  Aurá
  • en  Auré sin. compl.
  • en  Aurê sin. compl.
  • es  auré
  • es  aurá sin. compl.
  • es  aurà sin. compl.
  • es  aurê sin. compl.
  • eu  aureera
  • eu  aurá sin. compl.
  • eu  aurà sin. compl.
  • eu  auré sin. compl.
  • eu  aurê sin. compl.
  • fr  auré
  • fr  aurá sin. compl.
  • fr  aurà sin. compl.
  • fr  aurê sin. compl.
  • gl  auré
  • gl  aurá sin. compl.
  • gl  aurà sin. compl.
  • gl  aurê sin. compl.
  • it  auré
  • it  aurá sin. compl.
  • it  aurà sin. compl.
  • it  aurê sin. compl.
  • ja  アウレ語
  • ja  アウラ語 sin. compl.
  • nl  Auré
  • nl  Aurá sin. compl.
  • nl  Aurê sin. compl.
  • pt  auré
  • pt  aurá sin. compl.
  • pt  aurê sin. compl.
  • ru  Ауре
  • ru  Аура sin. compl.
  • zh  奥勒语
  • zh  奥雷、奥拉 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Brasil

Definición
Els dos darrers parlants d'auré viuen (o vivien l'any 2004) amb els guajàs (també de llengua tupí-guaraní) a la reserva indígena Alto Turiaçu. El grup ètnic és originari de Parà.

Gairebé no hi ha estudis sobre aquesta llengua. Vegeu-ne una referència bibliogràfica a 'Projetos sobre línguas do tronco Tupí'.
aushiri aushiri

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  awshiri
  • ca  abishira sin. compl.
  • ca  aushiri sin. compl.
  • ca  auxira sin. compl.
  • ca  tutapishco sin. compl.
  • ca  vacacocha sin. compl.
  • cod  tekiráka
  • ar  الأوشيرية
  • cy  Awshiri
  • cy  Abishira sin. compl.
  • cy  Aushiri sin. compl.
  • cy  Auxira sin. compl.
  • cy  Tutapishco sin. compl.
  • cy  Vacacocha sin. compl.
  • de  Abishira
  • de  Aushiri sin. compl.
  • de  Auxira sin. compl.
  • de  Avishiri sin. compl.
  • de  Awshiri sin. compl.
  • de  Tekiraka sin. compl.
  • de  Tequiraca sin. compl.
  • en  Abishira
  • en  Abigira sin. compl.
  • en  Abijira sin. compl.
  • en  Abiquira sin. compl.
  • en  Agouisiri sin. compl.
  • en  Auishiri sin. compl.
  • en  Avirxiri sin. compl.
  • en  Avishita sin. compl.
  • en  Awshiri sin. compl.
  • en  Ixignor sin. compl.
  • en  Tequraca sin. compl.
  • en  Vacacocha sin. compl.
  • es  awshiri
  • es  abishira sin. compl.
  • es  aushiri sin. compl.
  • es  auxira sin. compl.
  • es  tutapishco sin. compl.
  • es  vacachoca sin. compl.
  • eu  awshiriera
  • eu  abishira sin. compl.
  • eu  aushiri sin. compl.
  • eu  auxira sin. compl.
  • eu  tutapishco sin. compl.
  • eu  vacacocha sin. compl.
  • fr  aushiri
  • fr  abishira sin. compl.
  • fr  auxira sin. compl.
  • fr  awshiri sin. compl.
  • fr  tutapishco sin. compl.
  • fr  vacacocha sin. compl.
  • gn  awshiri
  • gn  abishira sin. compl.
  • gn  aushiri sin. compl.
  • gn  auxira sin. compl.
  • gn  tutapishco sin. compl.
  • gn  vacacocha sin. compl.
  • it  awshiri
  • it  abishira sin. compl.
  • it  aushiri sin. compl.
  • it  auxira sin. compl.
  • it  tutapishco sin. compl.
  • it  vacacocha sin. compl.
  • ja  アウシリ語
  • ja  アウシラ語 sin. compl.
  • ja  アビシラ語 sin. compl.
  • ja  バカコチャ語 sin. compl.
  • ja  トゥタピシュコ語 sin. compl.
  • nl  Awshiri
  • nl  Abishira sin. compl.
  • nl  Aushiri sin. compl.
  • nl  Auxira sin. compl.
  • nl  Tutapishco sin. compl.
  • nl  Vacacocha sin. compl.
  • pt  awshiri
  • pt  abishira sin. compl.
  • pt  aushiri sin. compl.
  • pt  auxira sin. compl.
  • pt  tutapishco sin. compl.
  • pt  vacacocha sin. compl.
  • ru  Аушири
  • ru  Аушира sin. compl.
  • ru  Абихира sin. compl.
  • ru  Абишира sin. compl.
  • ru  Авишита sin. compl.
  • ru  Вакакоча sin. compl.
  • ru  Тутапишко sin. compl.
  • zh  奥什利语
  • zh  奥希利、奥希拉、阿比希拉、图塔皮什科、瓦卡可查 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Perú

Definición
Els jesuïtes van ser els primers a testimoniar la presència d'awshiris, que anomenaven abijira o avishita, entre els rius Napo i Curarai des del segle XVI, en una zona avui parcialment en territori equatorià.

El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per a fer referència a tres idiomes o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per a referir-se al mai huna, de la família lingüística tukano.

Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siones i secoyes. Ja en aquesta època molts awshiris parlaven quítxua.

Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.
auxira auxira

Aïllada, Amèrica > Perú

  • ca  awshiri
  • ca  abishira sin. compl.
  • ca  aushiri sin. compl.
  • ca  auxira sin. compl.
  • ca  tutapishco sin. compl.
  • ca  vacacocha sin. compl.
  • cod  tekiráka
  • ar  الأوشيرية
  • cy  Awshiri
  • cy  Abishira sin. compl.
  • cy  Aushiri sin. compl.
  • cy  Auxira sin. compl.
  • cy  Tutapishco sin. compl.
  • cy  Vacacocha sin. compl.
  • de  Abishira
  • de  Aushiri sin. compl.
  • de  Auxira sin. compl.
  • de  Avishiri sin. compl.
  • de  Awshiri sin. compl.
  • de  Tekiraka sin. compl.
  • de  Tequiraca sin. compl.
  • en  Abishira
  • en  Abigira sin. compl.
  • en  Abijira sin. compl.
  • en  Abiquira sin. compl.
  • en  Agouisiri sin. compl.
  • en  Auishiri sin. compl.
  • en  Avirxiri sin. compl.
  • en  Avishita sin. compl.
  • en  Awshiri sin. compl.
  • en  Ixignor sin. compl.
  • en  Tequraca sin. compl.
  • en  Vacacocha sin. compl.
  • es  awshiri
  • es  abishira sin. compl.
  • es  aushiri sin. compl.
  • es  auxira sin. compl.
  • es  tutapishco sin. compl.
  • es  vacachoca sin. compl.
  • eu  awshiriera
  • eu  abishira sin. compl.
  • eu  aushiri sin. compl.
  • eu  auxira sin. compl.
  • eu  tutapishco sin. compl.
  • eu  vacacocha sin. compl.
  • fr  aushiri
  • fr  abishira sin. compl.
  • fr  auxira sin. compl.
  • fr  awshiri sin. compl.
  • fr  tutapishco sin. compl.
  • fr  vacacocha sin. compl.
  • gn  awshiri
  • gn  abishira sin. compl.
  • gn  aushiri sin. compl.
  • gn  auxira sin. compl.
  • gn  tutapishco sin. compl.
  • gn  vacacocha sin. compl.
  • it  awshiri
  • it  abishira sin. compl.
  • it  aushiri sin. compl.
  • it  auxira sin. compl.
  • it  tutapishco sin. compl.
  • it  vacacocha sin. compl.
  • ja  アウシリ語
  • ja  アウシラ語 sin. compl.
  • ja  アビシラ語 sin. compl.
  • ja  バカコチャ語 sin. compl.
  • ja  トゥタピシュコ語 sin. compl.
  • nl  Awshiri
  • nl  Abishira sin. compl.
  • nl  Aushiri sin. compl.
  • nl  Auxira sin. compl.
  • nl  Tutapishco sin. compl.
  • nl  Vacacocha sin. compl.
  • pt  awshiri
  • pt  abishira sin. compl.
  • pt  aushiri sin. compl.
  • pt  auxira sin. compl.
  • pt  tutapishco sin. compl.
  • pt  vacacocha sin. compl.
  • ru  Аушири
  • ru  Аушира sin. compl.
  • ru  Абихира sin. compl.
  • ru  Абишира sin. compl.
  • ru  Авишита sin. compl.
  • ru  Вакакоча sin. compl.
  • ru  Тутапишко sin. compl.
  • zh  奥什利语
  • zh  奥希利、奥希拉、阿比希拉、图塔皮什科、瓦卡可查 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Perú

Definición
Els jesuïtes van ser els primers a testimoniar la presència d'awshiris, que anomenaven abijira o avishita, entre els rius Napo i Curarai des del segle XVI, en una zona avui parcialment en territori equatorià.

El terme awshiri ha estat sovint utilitzat per a fer referència a tres idiomes o grups ètnics diferents repetidament confosos: el zàparo, el waorani i l'awshiri pròpiament dit. Alguns autors han inclòs aquesta llengua dins la família zàparo. L'awshiri també s'anomena tutapishco, terme usat també per a referir-se al mai huna, de la família lingüística tukano.

Cap a 1930 sembla que hi havia uns 30 o 40 individus a la zona del riu Tiputini i 25 més al llac Vacacocha, els quals solien fer incursions en territori dels siones i secoyes. Ja en aquesta època molts awshiris parlaven quítxua.

Aquesta llengua es pot considerar extingida, ja que ha estat substituïda pel quítxua. Com a molt, pot haver-hi encara algun parlant d'edat avançada. No és clar si han mantingut una identitat pròpia com a grup ètnic.
avà avà

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil

  • ca  avà
  • ca  guajà
  • ca  awà sin. compl.
  • ca  awà-guajà sin. compl.
  • ca  ayaya sin. compl.
  • ca  guaxare sin. compl.
  • ca  wazaizara sin. compl.
  • ar  كواجية
  • cy  Guajá
  • cy  Awá sin. compl.
  • cy  Awá-guajá sin. compl.
  • cy  Ayaya sin. compl.
  • cy  Guaxare sin. compl.
  • cy  Wazaizara sin. compl.
  • de  Guajá
  • de  Awa sin. compl.
  • en  Guajá
  • en  Awá sin. compl.
  • en  Awá-Guajá sin. compl.
  • en  Ayaya sin. compl.
  • en  Guaxare sin. compl.
  • en  Wazaizara sin. compl.
  • es  guajá
  • es  awá sin. compl.
  • es  awá-guajá sin. compl.
  • es  ayaya sin. compl.
  • es  guaxare sin. compl.
  • es  wazaizara sin. compl.
  • eu  guajera
  • fr  guajá
  • fr  awá sin. compl.
  • fr  awá-guajá sin. compl.
  • fr  ayaya sin. compl.
  • fr  guaxare sin. compl.
  • fr  wazaizara sin. compl.
  • gl  guajá
  • gl  awá sin. compl.
  • gl  awá-guajá sin. compl.
  • gl  ayaya sin. compl.
  • gl  guaxare sin. compl.
  • gl  wazaizara sin. compl.
  • gn  guaja
  • gn  ajaja sin. compl.
  • gn  awa sin. compl.
  • gn  awa-guaja sin. compl.
  • gn  guaxare sin. compl.
  • gn  wasaisara sin. compl.
  • it  guaja
  • it  awà sin. compl.
  • it  awà-guajà sin. compl.
  • it  ayaya sin. compl.
  • it  guaxare sin. compl.
  • it  wazaizara sin. compl.
  • ja  グアジャ語
  • ja  アワ語、アワ・グアジャ語、アヤヤ語、ワザイザラ語、グアハレ語 sin. compl.
  • nl  Guajá
  • nl  Awà sin. compl.
  • nl  Awà-Guajà sin. compl.
  • nl  Ayaya sin. compl.
  • nl  Guaxare sin. compl.
  • nl  Wazaizara sin. compl.
  • pt  guajá
  • pt  awá sin. compl.
  • pt  awá-guajá sin. compl.
  • pt  ayayé sin. compl.
  • pt  guaxare sin. compl.
  • pt  wazaizara sin. compl.
  • ru  Гуажа
  • ru  Ава sin. compl.
  • ru  Гуашаре sin. compl.
  • ru  Ава-гуажа sin. compl.
  • ru  Аяя вазайзара sin. compl.
  • sw  Guajá
  • sw  Awá sin. compl.
  • sw  Awá-guajá sin. compl.
  • sw  Ayaya sin. compl.
  • sw  Guaxare sin. compl.
  • sw  Wazaizara sin. compl.
  • tmh  Tagwajt
  • zh  瓜哈
  • zh  阿瓦 sin. compl.
  • zh  阿亚亚 sin. compl.
  • zh  瓜夏雷 sin. compl.
  • zh  阿瓦-瓜哈 sin. compl.
  • zh  瓦萨伊萨拉 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara, Amèrica > Brasil

Definición
Fins no fa gaire temps el guajà es considerava un dialecte del guajarara. De totes maneres, estudis recents han mostrat que es tracta de dues llengües diferents. Alguns autors l'inclouen dins el grup amanayé.

El guajà és un dels grups de l'Amazònia brasilera contactats en època força tardana, als anys setanta del segle passat. Eren nòmades caçadors-recol·lectors fins fa poc temps. Ara s'han establert majoritàriament en tres petits pobles (Awà, Guajà i Juriti), on practiquen l'agricultura. Això no obstant, encara hi ha unes quantes famílies que continuen fent vida nòmada a la selva.

Població no indígena (llenyataires, colons, especuladors de terres) ha envaït sovint el territori d'aquest grup, on viuen també els urubú-kaapors. La construcció d'una carretera i d'una línia de ferrocarril ha facilitat l'accés a la regió. S'hi han establert pobles i granges ocupant àrees on abans vivien els guajàs, que han anat quedant aïllats i envoltats.

El poble d'Awà fou creat artificialment per la FUNAI quan la reserva indígena fou envaïda per colons durant la dècada dels 80. Juriti, en canvi, ha estat contactat recentment, i els habitants han conservat molts hàbits de la seva vida a la selva.
avà-canoeiro avà-canoeiro

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Brasil

  • ca  avà-canoeiro
  • ca  ava-canoeiro sin. compl.
  • ca  avá-canoeiro sin. compl.
  • ca  awana sin. compl.
  • ca  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • ar  أفا كانويرو
  • cy  Avá-canoeiro
  • cy  Ava-canoeiro sin. compl.
  • cy  Avá-canoeiro sin. compl.
  • cy  Awana sin. compl.
  • cy  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • de  Ava-Canoeiro
  • de  Avá-Canoeiro sin. compl.
  • de  Awana sin. compl.
  • de  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • en  Avá-Canoeiro
  • en  Abá sin. compl.
  • en  Avá sin. compl.
  • en  Ava-Canoeiro sin. compl.
  • en  Awana sin. compl.
  • en  Canoa sin. compl.
  • en  Canoe sin. compl.
  • en  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • en  Canoeiros sin. compl.
  • es  avá-canoeiro
  • es  ava-canoerio sin. compl.
  • es  awana sin. compl.
  • es  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • eu  ava-canoeiroera
  • eu  ava-canoeiro sin. compl.
  • eu  avá-canoeiro sin. compl.
  • eu  awana sin. compl.
  • eu  goiasko canoeiroera sin. compl.
  • fr  ava-canoeiro
  • fr  avá-canoeiro sin. compl.
  • fr  awana sin. compl.
  • fr  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • gn  ava-kanoeiro
  • gn  ava-canoeiro sin. compl.
  • gn  avá-canoeiro sin. compl.
  • gn  awana sin. compl.
  • gn  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • it  ava-canoeiro
  • it  ava-canoeiro sin. compl.
  • it  avá-canoeiro sin. compl.
  • it  awana sin. compl.
  • it  canoeiro de Goiàs sin. compl.
  • ja  アバ・カノエイロ語
  • ja  カノア語 sin. compl.
  • ja  カノエ語 sin. compl.
  • ja  カノエイロ語 sin. compl.
  • ja  アバ語、アワナ語 sin. compl.
  • ja  ゴイアスのカノエイロ語 sin. compl.
  • nl  Avá-Canoeiro
  • nl  Ava-Canoeiro sin. compl.
  • nl  Awana sin. compl.
  • nl  Canoeiro de Goiás sin. compl.
  • pt  avá-canoeiro
  • pt  ava-canoeiro sin. compl.
  • pt  awana sin. compl.
  • pt  canoeiro de Goiás sin. compl.
  • ru  Ава-каноэйро
  • ru  Кануэйро ди Гойас sin. compl.
  • ru  Аба sin. compl.
  • ru  Ава sin. compl.
  • ru  Авана sin. compl.
  • ru  Кануэйрос sin. compl.
  • ru  Ава-кануэйро sin. compl.
  • zh  阿瓦-卡诺埃罗语
  • zh  阿瓦那 sin. compl.
  • zh  阿瓦-卡诺埃罗 sin. compl.
  • zh  戈亚斯卡诺埃罗语 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní, Amèrica > Brasil

Definición
L'avà-canoeiro no s'ha de confondre amb el canoeiro/rikbaktsà, el kanoé (llengua aïllada) ni el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí). La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

Tot i que se'n té notícia des del segle XVII, els avà-canoeiros mantenen relacions estables amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.

Se'ls anomena també caras pretas ('cares fosques') i canoeiros, com altres indígenes brasilers, per l'habilitat en la navegació amb canoes. La llengua presenta diferències dialectals. Es distingeixen bàsicament el dialecte de la zona del Tocantins i el de la zona de l'Araguaia.

No hi ha cap programa educatiu específic per als avà-canoeiros. Els infants rarament van a l'escola, ja que l'única possibilitat seria l'escola dels javaés i la llengua javaé és molt diferent de l'avà-canoeiro. Els grups que mantenen relacions amb no indígenes parlen portuguès. Els que viuen isolats es mantenen totalment monolingües.

Els primers estudis sobre la llengua dels avà-canoeiros (començament del segle XX) l'emparentaven amb el carijó, parlada a São Paulo al segle XVIII. Segons aquests estudis, els avà-canoeiros haurien marxat de São Paulo amb expedicions de cercadors d'or i s'haurien instal·lat a la regió que ocupen ara a la fi del segle XVIII. Estudis més recents i rigorosos, tanmateix, estableixen el parentiu amb les llengües tupí-guaraní del nord de Brasil.