Diccionari d'atletisme

Disciplina de llançament consistent a projectar una javelina amb la mà agafant-la per l'encordat després d'una correguda d'impuls, valent-se de la potència del braç, l'espatlla i el tronc.

Disciplina de llançament consistent a projectar un martell amb totes dues mans.

Disciplina de llançament consistent a projectar un pes amb la mà, fent servir el coll com a suport, després de l'execució d'uns girs per a combinar la potència del braç amb la potència de l'espatlla i el tronc.

Llançament declarat no vàlid per la sortida de l'atleta davant el cercle de llançament abans que l'artefacte hagi tocat a terra, per la caiguda de l'artefacte fora del sector de caiguda o, en llançament de javelina, per l'impacte a terra de la javelina amb una part diferent de la punta.

Projectar un artefacte enlaire i endavant, després d'una correguda d'impuls, uns girs o un volteig, i d'un bloqueig posterior.

Distància horitzontal entre el punt en què es perd el contacte amb una superfície de referència en l'execució d'un salt i el punt en què es recupera.

Corredor que participa en una cursa de mig fons amb l'objectiu de marcar un ritme viu durant una part del recorregut per ajudar altres corredors a aconseguir un bon temps.

Expressió amb què el jutge de sortida d'una cursa de fins a 400 m indica als corredors que s'han de col·locar en la posició de sortida.

Barra travessera cilíndrica d'un saltòmetre, de fusta, metall, fibra de vidre o un altre material, i de 4 m de llargada i 2 kg de pes màxim en salt d'alçada, i 4,5 m de llargada i 2,25 kg de pes màxim en salt de perxa.

Espai on es disposen els corredors que participen en una prova, d'acord amb l'ordre de sortida.