Argot culinari i gastronòmic

Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. Amarar la sopa consisteix a deixar-se embeure de brou llesques de pa assentat, o lleugerament torrades, col·locades en la sopera o en un plat d'escudella.

Dit de certs vegetals emprats en cuina que tenen un sabor aspre i astringent: llorer, xicoira, gingebre, ruibarbre, taronja amarga, ametlla amarga, etc. N'hi ha d'altres que s'utilitzen en el camp de la fabricació de begudes.

Additiu alimentari destinat a obtenir un sabor més amarg.

Dit de certs vegetals emprats en cuina que tenen un sabor aspre i astringent: llorer, xicoira, gingebre, ruibarbre, taronja amarga, ametlla amarga, etc. N'hi ha d'altres que s'utilitzen en el camp de la fabricació de begudes.

Licor aperitiu fet a partir de substàncies d'origen vegetal que ajuda a activar la digestió, fa gana i pot tenir un efecte tonificant.

Tenir un gust amarg.

Fer amarga una cosa.

Conjunt d'aliments calents i freds amb els quals es cobreix d'una vegada la taula. Va tenir un gran auge en el segle XVII a França, però avui dia ha estat substituït pel bufet. Evidentment, totes dues paraules, ambigú i bufet, són gal·licismes, és a dir, paraules d'origen francès.

Planta herbàcia la infusió de la qual té un sabor agradablement amarg i fort.

Aliment dels déus, dels herois i dels cavalls divins, als quals conferia immortalitat, segons la mitologia grega antiga. Els déus s'alimentaven amb l'ambrosia i el nèctar que brollava entre les immenses banyes de la cabra Amaltea. L'ambrosia era l'aliment sòlid dels déus, mentre que el nèctar (també anomenat hidromel) n'era la beguda. El nèctar i l'ambrosia tenien la virtut de proporcionar la immortalitat i l'eterna joventut.