Back to top
atròfia muscular espinal atròfia muscular espinal

Neurologia

  • ca  atròfia muscular espinal, n f
  • ca  amiotròfia espinal, n f sin. compl.
  • es  amiotrofia espinal
  • es  atrofia muscular espinal
  • en  spinal amyotrophy
  • en  spinal muscular atrophy

Neurologia

Definition
Malaltia hereditària progressiva de les motoneurones de la medul·la espinal que es manifesta com a debilitat i atròfia muscular.

Note

  • S'han descrit molts tipus diferents d'atròfia muscular espinal, la qual, en ocasions, també pot formar part d'altres síndromes, com és el cas de l'atàxia de Friedreich.
audició audició

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  audició, n f
  • es  audición
  • en  audition
  • en  hearing

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Percepció i interpretació d'estímuls sonors en forma d'oscil·lacions de pressió d'una intensitat i d'una freqüència determinades mitjançant el sentit de l'oïda.

Note

  • Per mesurar l'audició es pren com a referència la intensitat corresponent al so mínim que l'oïda humana pot detectar.
audició binaural audició binaural

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  audició binaural, n f
  • es  audición biaural
  • en  binaural audition

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Audició en la qual els estímuls sonors es reben a través de les dues orelles.

Note

  • L'audició binaural permet una localització molt precisa del focus del so.
audició dicòtica audició dicòtica

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  audició dicòtica, n f
  • es  audición dicótica
  • en  dichotic audition

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Audició en la qual els estímuls sonors són diferents a cada orella, de tal manera que els senyals percebuts per l'orella esquerra es projecten principalment sobre les regions corticals auditives del lòbul temporal dret i els percebuts per l'orella dreta majoritàriament sobre les àrees anàlogues de l'hemisferi esquerre.
audició monoaural audició monoaural

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  audició monoaural, n f
  • es  audición monoaural
  • en  monaural audition

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Audició en la qual els estímuls sonors es reben a través d'una sola orella.

Note

  • En l'audició monoaural la localització espacial del focus del so és menys precisa que en l'audició binaural.
audiòmetre audiòmetre

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  audiòmetre, n m
  • es  audímetro
  • es  audiómetro
  • en  audiometer

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Aparell utilitzat per a dur a terme una audiometria.
audiometria audiometria

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

  • ca  audiometria, n f
  • es  audiometría
  • en  audiometry

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definition
Tècnica per a mesurar l'agudesa auditiva consistent a detectar el llindar mínim d'intensitat en el qual es percep en les dues orelles un so d'una freqüència determinada.
  • ca  aura, n f
  • es  aura
  • en  aura

Neurologia

Definition
Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen i marquen l'inici d'una alteració neurològica, especialment una migranya o una crisi epilèptica, i que poden presentar símptomes molt diversos i complexos.

Note

  • 1. La simptomatologia pot incloure des de la percepció subjectiva d'estímuls sensorials o la presència de fenòmens motors fins a dolors ovàrics o accessos de fred i calor.
    2. Les característiques d'una aura epilèptica poden ajudar a localitzar l'origen de la crisi epilèptica que precedeix.
autisme autisme

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  autisme, n m
  • es  autismo
  • en  autism

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Polarització de tot el psiquisme de l'individu cap al seu interior, amb pèrdua de contacte amb el món circumdant.
autisme autisme

Neuropsicologia i psiquiatria

  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo
  • es  trastorno del espectro autista
  • es  TEA sigla
  • en  autism
  • en  autism spectrum disorder
  • en  ASD sigla

Neuropsicologia i psiquiatria

Definition
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Note

  • El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.